Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC | Setembre 2004 | Núm. 6 | Especial 3r.

Congrés Confederal

sumari
Ordre del
dia,
normes per
esmenar i
Participa-hi
reglament
precongressual
pàgina 3

Ponència 1:
Enfortir
l’acció sindi-
cal; ser
referent
pàgina 4

Ponència 2:
Un model
organitzatiu
adaptat al
creixement
pàgina 6

Ponència 3:
Per una Eu-
ropa real
pàgina 8

Ponència 4:
Arreu, amb
veu pròpia
pàgina 10

Hotel
Alimara:
Com arribar
pàgina 12
02| 3r. Congrés Confederal LaIntersindical
Setembre 2004

> Barcelonès
Avinguda Portal de
l’Àngel, 38, 1r
Tel: 934 813 660
Fax: 934 813 661 Imatge del 2n Congrés Confederal de la Intersindical-CSC, celebrat el 1998

08002 BARCELONA

> Maresme
Carrer Passada, 102,
baixos
Un exercici de participació
Tel: 937 642 573
El 3r Congrés Confederal de la Intersindical-CSC ja està en marxa. participant en la creació de les unions territorials o en millorar
Fax: 937 619 022
La realització d’aquest Congrés és un esdeveniment llargament l’acció sindical del sindicats professionals i tot això sense perdre
08380 MALGRAT meditat i ara és el millor moment ja que es disposa de voluntat, el nexe d’unió que representa la Intersindical-CSC.
mitjans, gent per fer i participar i, sobre tot il·lusió de transformar Hem de crear una xarxa potent de participació sindical que permeti
> Segrià en realitat un somni gestat al llarg de molts anys. De ben segur abastar el segon objectiu, el de la màxima representativitat del
Plaça Víctor Siurana, 1 que el camí que el sindicalisme nacional i de classe dels Països sindicat i fer-lo visible a la majoria dels treballadors i treballadores
(Universitat de Lleida) Catalans ha de recórrer és encara ben llarg i que cal fer-lo el més desencantats del model sindical imperant al nostre país. El
Tel: 973 703 171 ben preparats possible. desencantament produït pel sindicalisme burocràtic, estatal i
25002 LLEIDA Esforç és la paraula que millor defineix els darrers claudicant que no ha fet res per trobar solucions
anys de la Intersindical-CSC. L’esforç per millorar > El Congrés del als problemes d’atur, d’explotació i precarietat. Cal
> Selva el món del treball als Països Catalans, per implicar
al màxim de persones en aquesta millora a través
20 de novembre que recuperem una nova concepció del sindicalisme
que guiï la seva acció sindical per uns principis
Rambla de Joaquim
de l’afiliació i de la participació en moltes eleccions és una oportunitat inqüestionables: l’honradesa, la vocació de servei,
Ruyra, 65, A, 1r. B
sindicals i per internacionalitzar el sindicat han per seguir i el compromís personal i col·lectiu amb la classe
Tel: 972 331 259 treballadora.
estat les constants dels darrers anys. I en el
17300 BLANES Congrés copsarem aquests canvis i els esforços avançant i enfortir I cal que la Intersindical-CSC davant d’un món del
que tots i totes hem fet per anar assolint un el nostre model de treball que està en constant evolució sigui una eina
> Tarragonès sindicat propi, fort i representatiu. útil pel dia a dia. La legislació laboral pateix canvis
Carrer Ramón y Cajal, És un Congres on hem de fixar els objectius del
sindicalisme que beneficien només a una petita part de la nostra
52, entresòl sindicalisme nacional i de classe per als propers nacional i de societat però aquests canvis poden transformar-
Tel. i Fax: 977 230 933 anys. Cal no fixar-se cap marca ni registre per classe se si disposem d’una bona eina de defensa dels
43005 TARRAGONA molt que sempre els números qualifiquin l’èxit de nostres drets i llibertats. Voldríem que el sindicat
les actuacions. Aquest Congrés ha de permetre i aportar un interès fos per a l’afiliació un espai que comportés un enriquiment de
> Correu electrònic de millorar la comunicació i participació entre els afiliats i afiliades, coneixements i una trobada amb d’altres persones que patint els
intersindical@ compartint nous criteris i plantejaments, que ens portin a una mateixos problemes podem afrontar junts les solucions.
pluralitat de participació, contrastar opinions i vincular-nos a tots Per tant el Congrés del proper 20 de novembre és una oportunitat
intersindical-csc.org
sota un mateix denominador comú: el sindicalisme nacional i de d’exercici de participació per als qui volem viure en una nova
classe. societat més lliure i més justa. Esperem la vostra participació,
> Web Hem de millorar els espais confederals i de les seves organitzacions peça clau i indispensable per a l’èxit no únicament del Congrés
www.intersindical-csc.org siguin d’àmbit professional, territorial o sectorial. Tothom té el sinó també dels objectius que ens proposem per al conjunt de la
seu lloc en el sindicat, sigui a l’Espai Jove, sigui a Solidara, sigui classe treballadora del nostre país.

La Intersindical
Òrgan d’expressió de la I-CSC
butlleta de contacte
Edita Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC
Secretaria de Premsa i Publi-
cacions de la Intersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica

Consell de Redacció Vull subscriure’m a La Intersindical (6 núm./5 euros)

Joan Arimon, Ferran Casas,
Jaume Clotet, Jordi Espot, Ro-
ger Malló i Carles Sastre Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________
Col·laboradors/es
Antoni Alarcón, Roger Gili, Je-
Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________
sús Malló, Isabel Pallarès i Ser-
gi Perelló Població ___________________________ Professió ____________________________________

Coordinació i disseny Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________

Jordi Espot

Tiratge
Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________
5.000 exemplars

Dipòsit legal Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________

B-41939-2002
Codi de l’entitat Codi de l’oficina Clau Número de compte
L’opinió del sindicat s’expressa
a l’editorial
LaIntersindical
Setembre 2004 3r. Congrés Confederal |03
Horaris i ordre del dia Procés per esmenar les ponències
9’00 h. INSCRIPCIÓ i ENTREGA DE CREDENCIALS als delegats. Les esmenes a les ponències del Congrés podran ser de
dos tipus:
9’30 h. OBERTURA del Congrés, en primera convocatòria.
1.- A la totalitat: S’haurà de presentar un text alternatiu
10’00h. OBERTURA del Congrés, en segona convocatòria. complert a la ponència en qüestió. Si no hi ha acord abans
del 5 de novembre, es debatrà directament al plenari del
10’00-10’15 h. BENVINGUDA al Congrés (passi de vídeo). Congrés.

10’15 h. Discussió i aprovació, si escau, del REGLAMENT DEL 2.- Parcials: Es debatran amb els autors de les ponències
CONGRÉS CONFEDERAL. oficials entre el 26 d’octubre i el 5 de novembre. Si no hi
ha acord per incloure l’esmena en qüestió al text oficial, el
10’30 h. Elecció i constitució de la MESA DEL CONGRÉS plenari del Congrés votarà si és o no convenient fer-la
CONFEDERAL. prosperar en la forma en que s’hagi presentat. Les esmenes
parcials seran a un o diversos paràgrafs numerats de la
10’45 h. PAUSA CAFÈ. ponència proposant-hi canvis o afegits.

11’00 h. INFORME DE LA SECRETARIA CONFEDERAL i aprovació, Qui pot fer esmenes?

si escau.
Per fer esmenes cal ser afiliat, no és imprescindible ser
11’30-12’30 h. Presentació, discussió i aprovació, si escau, de la PONÈNCIA delegat al Congrés. Si, donat el cas, el proposant d’una
D’ACCIÓ SINDICAL. esmena que arriba al plenari del Congrés no és delegat
tindrà un torn de paraula per defensar-la; en el cas que
12’30-13’30 h. Presentació, discussió i aprovació, si escau, de la PONÈNCIA no pogués assistir al Congrés, podrà fer cessió de la defensa
D’ORGANITZACIÓ. de l’esmena en una altra afiliat.
Cal fer constar amb claredat la ponència que s’esmena o,
donat el cas, els paràgrafs del text afectats. També caldrà
fer constar el nom de l’afiliat i el sindicat o federació al que
14’00 h. DINAR. pertany.

Com fer arribar les esmenes

16’00-17’00 h. Presentació, discussió i aprovació, si escau, de la PONÈNCIA Les esmenes s’han de fer arribar, adreçades a la Comissió
D’UNIÓ EUROPEA. Organitzadora del III Congrés, abans del 26 d’octubre:

17’00-18’00 h. Presentació, discussió i aprovació, si escau, de la PONÈNCIA - Per correu electrònic: secretariat@intersindical-csc.org
INTERNACIONAL- - Per fax: 93.481.36.61
- Per correu ordinari o de forma presencial: Av. Portal de
18’00 h. VOTACIÓ DELS CÀRRECS CONFEDERALS. l’Àngel 38, 1r pis (08002 BARCELONA)

18’15 h. SALUTACIONS de les delegacions internacionals sardes (CSS Propostes de resolució

i Kuiles), basques (ELA i LAB), corsa (STC), gallega (CIG),
belga (CSC) i vallostina (SAVT). Tot aquell que estigui interessat en presentar propostes
de resolució per que les aprovi el Congrés, les haurà de
18’45 h. Presentació, discussió i aprovació de les PROPOSTES DE fer arribar a la Mesa del Congrés abans de finalitzar el
RESOLUCIÓ. procés d’elecció de càrrecs, que està previst que sigui a 2/
4 de 7 de la tarda del dia 20 de novembre. La proposta es
19’00 h. Presentació de la Secretaria Confederal i del Secretariat presentarà per escrit, indicant especialment el text que es
Confederal i CLOENDA. portarà a votació.

Reglament precongressual
Article primer.- La Comis-
sió Organitzadora
En la reunió de la Comissió
Confederal en què es doni per
convocat el Congrés Confede-
ral, s’elegirà una Comissió Or-
ganitzadora del Congrés que
tindrà, d’entre les seves fun-
cions, les següents:
- Garantir el compliment de tots
els terminis congressuals apro-
vats per la Comissió Confederal.
- Establir la forma en què es
duran a terme els treballs de
les ponències, d’acord amb
l’establert en aquest document.
- Nomenar els ponents de cada
una de les ponències que apro-
vi la Comissió Confederal.
- Rendir comptes a la Comissió
Confederal sobre llurs activi-
tats. En aquest sentit també
donarà totes les explicacions
que li siguin requerides per la
Mesa provisional del Congrés,
per la Mesa del Congrés, o bé
per la Presidència del Congrés,
així com pel Secretariat Confe-
deral.
- Autoritzar, fins que la Comissió
confederal hi doni el seu vist-i-
plau, el repartiment de delegats
al Congrés, en el cas que es
produeixin vacants tant per la
meitat corresponent a la repre-
sentació unitària per sindicats
com en la representació pel
nombre d’afiliats.
- Encarregar-se de tota l’orga-
nització material del Congrés,
en tots els aspectes logístics ne-
cessaris per tal que el Congrés
es desenvolupi correctament.
Article segon.- Elecció de la
Comissió Organitzadora
La Comissió Organitzadora serà
elegida per la Comissió Confe-
deral en la mateixa reunió en
que s’acordi la convocatòria del
Congrés Confederal Es compo-
sarà de tots aquells candidats
que voluntàriament s’hi propo-
sin, i que necessàriament hau-
ran de ser membres de la prò-
pia Comissió Confederal. No-
més en el cas que així ho acor-
dés la pròpia Comissió Confe-
deral, podrien incorporar-s’hi
persones que no en formessin
part.
Els ponents de les ponències
que s’hagin de debatre al Con-
grés, i que seran aprovades per
la Comissió Confederal, seran
membres de ple dret de la Co-
missió Organitzadora.
Article tercer.- Confecció de
ponències i publicació
Totes les ponències que la Co-
missió Confederal hagi aprovat
en la reunió en què es convoqui
el Congrés, hauran d’estar
totalment redactades el dia 30
d’agost. Finalitzat el termini, la
Comissió Organitzadora serà
l’encarregada de difondre-les
entre totes les organitzacions
que formin part de la Intersindi-
cal-CSC, així com d’assegurar
que aquestes arribin a tots i ca-
dascun dels afiliats i afiliades
de les organitzacions de ple
dret que en formin part. Els en-
carregats de fer-les arribar als
afiliats seran les organitzacions,
atenent al model confederal de
la Intersindical-CSC. Les po-
nències hauran d’haver arribat
a tots els sindicats abans del
30 de setembre.
Les ponències originals, al
marge del dit anteriorment, se-
ran publicades a la pàgina web
confederal i a la resta de pàgi-
nes web dels sindicats confede-
rals en un termini màxim de
quinze dies, restant-hi publica-
des fins la data que la Comissió
Organitzadora decideixi donar
per conclòs el termini de pre-
sentació d’esmenes.
Article quart.- Inici dels de-
bats i discussions sobre les
ponències
Transcorregut un mes des de
la data de redacció final de les
ponències, i durant el termini
contemplat en el calendari con-
gressual, tots aquells afiliats o
òrgans representatius de les
organitzacions confederades
podran presentar esmenes,
parcials o totals, a les ponències
oficials. La presentació de les
esmenes s’haurà de fer de la
següent forma:
- Adreçant un escrit al ponent,
amb indicació de la persona
que la presenta (amb el màxim
de dades personal que perme-
tin identificar-lo), en la qual es
farà constar si l’esmena és total
o parcial i, si fos parcial, relacio-
nant la part de la ponència que
(continua a la pàgina següent)
04|
Ponència 1
Enfortir l’acció sindical; ser referent
1. INTRODUCCIÓ
(1) Entenem que aquest con-
grés ha de servir per fer balanç
dels encerts i errades que, al
llarg dels darrers anys, hem co-
mès. Això vol dir que no cal es-
talviar res, almenys de forma
deliberada No paga la pena dei-
xar-se crítiques al tinter.
(2) Només un diagnòstic rigu-
rós, dur si cal, ens podrà fer
millorar. Som conscients que ai-
xò implica un risc: el d’esverar-
se i pensar que el malalt només
és digne de cures pal·liatives,
en definitiva que l’únic que po-
dem fer és que no pateixi. Es-
tem convençuts, però, que ho-
res d’ara tenim prou maduresa
com a sindicat i, mirant amb
perspectiva, s’han fet avenços
suficients com per assumir
aquest repte amb tranquil·litat.
(3) Així mateix, tenim la sufi-
cient dinàmica de treball, la su-
ficient estructura, com per què
aquest debat congressual no si-
gui un brindis al sol, un mer
discurs formal, un exercici per
quedar bé davant de la galeria
però amb poques implicacions
concretes.
(4) De ben poc serveix el disso-
ciar-se entre el discurs teòric i
la pràctica sindical diària als
centres de treball o el que seria
més preocupant la no pràctica.
Els discursos marcians fan de
mal portar més enllà dels pa-
pers i, com deia aquell, «la pa-
labra no es sin pecado un ador-
no». No es tracta d’un acte li-
túrgic, o com a mínim no es
tracta només d’això.
(5) «A un vaixell per obeir
el timó i poder maniobrar
(ve de la pàgina anterior)
es vol modificar així com el text
alternatiu que es proposi. Si la
presentació de l’esmena afec-
tés tot el text de la ponència,
evidentment s’hi haurà d’incor-
porar la ponència alternativa.
En el cas que la presentació de
l’esmena ho fos en represen-
tació d’un sindicat confederal,
s’hi haurà d’annexar l’acta de
la reunió en què es va aprovar
la presentació de l’esmena.
Amb posterioritat a la recepció
de les esmenes, la Comissió
Organitzadora, conjuntament
amb els ponents de cada una
de les ponències esmenades,
agruparan les esmenes propo-
sades, a fi i efecte d’intentar
agrupar en una de sola totes
aquelles que tractin sobre els
mateixos temes. En el cas que
la Comissió Organitzadora con-
siderés possible agrupar esme-
nes, haurà de comunicar als
proposants de les esmenes
l’agrupació de les mateixes, no
sent possible l’agrupació si al-
gun dels proposants s’hi nega
3r. Congrés Confederal
li cal necessàriament tenir
certa velocitat»
(6) En els darrers anys s’han
produït avenços significatius en
l’àmbit de l’acció sindical de la
Intersindical-CSC: S’han conso-
lidat sectors i empreses, s’ha
pogut fer certa una expansió
territorial, es té experiència en
negociació col·lectiva, s’han
gestionat situacions problemà-
tiques amb prou encert, s’han
resolt casos individuals correc-
tament i, òbviament, també
s’han comès errors.
(7) El que em sembla evident
és l’increment del volum de tre-
ball en els darrers anys. Ens re-
ferim a la utilització dels serveis,
«l’increment de la demanda»,
signe clar d’una major activitat
sindical. S’ha encetat també
una dinàmica de formació a la
zona de Barcelona prou signifi-
cativa.
(8) El nivell de coneixement i
reconeixement del sindicat,
tant a nivell nacional com inter-
nacional, també ha augmentat;
existim més que abans de por-
tes enfora, i això en un espai
tant marcat per les tendències
dels mitjans de comunicació és
important perquè, sovint, allò
que no surt a la televisió no
existeix.
(9) Si no «sortim» i existim és
gràcies al treball de formiga, al
fer-se pesats dia a dia, de ma-
nera sistemàtica, a un mínim
de regularitat en les publica-
cions i en la seva distribució...
Això és la resultant d’una suma
d’encerts i tossuderia, que
«progressa adequadament pe-
rò cal millorar».
(10) Poder tenir presència als
explícitament davant de la prò-
pia Comissió. Als efectes an-
teriors, les comunicacions entre
els ponents, la Comissió Orga-
nitzadora i els presentadors
d’esmenes podrà fer-se a tra-
vés de qualsevol dels mitjans
que ells mateixos vulguin reco-
nèixer com a vàlids (fax, pre-
sencial, internet, etc.) pro-
curant, la Comissió Organitza-
dora, deixar constància per es-
crit de tots els tràmits que s’ha-
gin pogut produir.
Els ponents de les ponències
seran els encarregats de con-
tactar amb els presentadors
d’esmenes a fi d’intentar pac-
tar-ne la retirada, la incorpora-
ció, la modificació, la transacció
o bé la nova redacció. La forma
en què posin en contacte els
presentadors d’esmenes i els
ponents quedarà al seu lliure
arbitri. En qualsevol cas tots els
tràmits de negociació sobre es-
menes es donaran per conclo-
sos el dia que se celebri la Co-
missió Confederal prèvia al
Congrés.
mitjans és un repte important
d’acció sindical pel seu efecte
multiplicador.
2. QUÈ ENTENEM PER AC-
CIÓ SINDICAL
(11) El calaix d’acció sindical
s’omplirà de continguts d’una
o altra manera en funció de
com es defineixi el model
sindical.
(12) Si s’aposta per un model
diguem-ne clàssic d’organitza-
ció (que en el context actual
ha derivat en sindicalisme de
gestió o d’acompanyament) i
no es va gaire més enllà dels
problemes sorgits als centres
de treball amb certa perspec-
tiva de classe o fins i tot amb
un plantejament de tipus cor-
poratiu, l’acció sindical serà
eminentment tècnica i defensi-
va. Tindrem un espai d’actuació
limitat als centres de treball,
uns nivells mínims de treball
institucional i una voluntat d’es-
tar al marge dels debats i con-
flictes socials que depassin les
estrictes relacions treballador-
empresa establertes de manera
contractual, modulades per la
via de la negociació col·lectiva
i segons estableixin les normes
legals.
(13) Si, per contra, apostem,
com creiem que cal fer, per un
model de caire sociopolític la
cosa serà diferent. I que ningú
pensi que això equival a fer po-
lítica de partit, no es tracta en
absolut d’això. Ens equivoca-
ríem de mig a mig!
(14) Cal fer una anàlisi més
global del que és una classe so-
cial, adonar-se’n que el treball
En el cas que la ponència oficial
incorporés esmenes al redactat
final, aquestes seran incorpo-
rades o no en funció del que
acordi la Comissió Confederal
en la reunió prèvia al Congrés,
que se celebrarà el dia 5 de
novembre de 2004. En el cas
que la Comissió Confederal re-
butgés la incorporació d’esme-
nes ja acceptades pel ponent,
es farà constar en l’acta de la
Comissió, així com en el ple del
Congrés, quedant a tots els
efectes com una esmena a dis-
cutir durant les sessions del
Congrés.
Article cinquè.- Discussió
d’esmenes que no hagin
estat consensuades o trans-
accionades i que siguin pre-
sentades per no delegats
Atenent al fet que en el Con-
grés només hi poden assistir els
delegats que hagin estat esco-
llits, en el cas que algun afiliat
hagi presentat una esmena que
no hagi pogut ser pactada prè-
avui en dia no és necessària-
ment l’element clau d’integra-
ció social i que hi ha molts tre-
balladors al marge del que se-
rien les relacions laborals «es-
tàndard».
(15) Cal lligar els problemes
laborals amb d’altres de la vida
quotidiana (Transport, habitat-
ge, treball domèstic/doble jor-
nada, ensenyament, presta-
cions socials, sanitat, equilibri
territorial... ) Ens cal aleshores
obrir el diafragma de l’anàlisi,
fer més global el discurs i fer
una acció sindical que sàpiga
lligar els problemes dels centres
de treball amb allò que succeeix
fora.
(16) Tenir, per tant, una visió
del que és classe social més
complexa. I en aquest procés
ens falta molt camp per córrer.
Cal aclarir, però, que al dir això
no implica que s’hagin d’assu-
mir aquestes funcions des
d’una secretària d’acció sin-
dical. Una cosa és el planteja-
ment teòric i l’altra com s’abor-
den els problemes i per via de
quins instruments. En tot cas
resoldre això seria un repte que
sobrepassa de llarg l’espai
d’una ponència d’acció sindical.
Entraríem de ple en la política
sindical
3. ALLÒ QUE HA DEFINIT
FINS ARA LA NOSTRA PO-
LÍTICA SINDICAL
(17) Hem fet un sindicalisme
de proximitat, s’han visitat els
centres de treball i s’han abor-
dat els problemes individuals
amb el mateix interès que els
col·lectius. Hem anat a llocs on
viament, podrà defensar-la ell
mateix davant del Congrés, o
bé autoritzar a algun delegat a
fer-ho en el seu nom. També
podrà, si aquesta fos la seva
voluntat, deixar que l’organit-
zació a la que pertany sigui l’en-
carregada d’assumir-ne la de-
fensa. En qualsevol dels casos,
si fa cessió de la defensa de l’es-
mena, en cap cas podrà recu-
perar-ne la defensa, si la perso-
na a qui s’ha cedit la defensa
ja l’ha iniciat en el Congrés.
Article sisè.- Calendari con-
gressual
El calendari congressual queda
confeccionat de la manera se-
güent:
9/7/2004
Aprovació del Congrés per la
Comissió Confederal i creació
del Reglament Precongressual
i de la Comissió Organitzadora.
30/7/2004
Comunicació de la Comissió
LaIntersindical
Setembre 2004
no hi va ningú, hem sabut es-
coltar i aportar-hi la nostra veu,
hem treballat molt a ras de ter-
ra, colze a colze i sense prepo-
tències. I ho hem de seguir
fent.
(18) Hem fet un sindicalisme
respectuós. No hem anat a im-
posar res als treballadors, a les
seccions sindicals, als delegats
o als comitès d’empresa. Hem
sabut mantenir-nos, com a or-
ganització, en un segon terme
quan ha calgut, mantenint el
protagonisme i la capacitat de
decisió allà on cal: en mans dels
directament afectats pels pro-
blemes.
(19) Hem fet un sindicalisme
dispers territorialment, la nos-
tra implantació és irregular i en
molts cops insuficient per ser
eficaços.
(20) Hem fet un sindicalisme
car. La dispersió i la nostra im-
plantació preponderant a la pe-
tita i mitjana empresa és un
factor determinant sobre els
costos i, a més, el temps i l’es-
forç dedicat a defensar els drets
de deu vegades 2, 3 ó 4 perso-
nes és més de deu vegades su-
perior al dedicat a defensar els
drets d’una secció sindical de
40 persones. Els números es
fan aviat.
(21) Hem fet sindicalisme de
demanda, anant a remolc dels
problemes sense pràcticament
capacitat d’avançar-nos, sense
capacitat de prendre la inicia-
tiva i sense planificació eficaç.
(22) Hem fet un sindicalisme
invertebrat i poc participatiu.
No és el mateix un sindicat que
una suma de representants
dels treballadors i afiliats. No
Organitzadora als sindicats del
número de delegats.
30/8/2004
Ponències tancades.
1/ 9/2004
Entrega de les ponències als
sindicats i simultàniament a la
Secretaria de Premsa i Publica-
cions.
1/ 10/2004
Primera comunicació dels sin-
dicats a la Comissió Organit-
zadora dels primers delegats
nomenats per al Congrés.
26/10/2004
Tancament d’esmenes i inici de
la transcripció als delegats del
Congrés.
5/11/2004
Comissió Confederal prèvia al
Congrés Confederal.
Tots els sindicats comunicaran
en aquest dia la llista definitiva
dels delegats que els represen-
taran al Congrés.
LaIntersindical
Setembre 2004
és el mateix una organització
confederal que un llistat de sin-
dicats de sector compartint es-
pais i serveis. En alguns casos
els sindicats sectorials o les or-
ganitzacions sectorials són ine-
xistents, no hi ha organismes
de direcció, de debat i de ges-
tió.
(23) Per tant hi ha dificultat
en controlar el treball d’acció
sindical des dels sectors matei-
xos. Així, es perd eficàcia i no
podem desenvolupar com cal-
dria el discurs sindical, del glo-
bal al concret passant pel sec-
torial. I a més això suposa la
inexistència dels nivells inter-
mitjos de participació: o es par-
ticipa a nivell d’empresa o es
fa a nivell confederal.
(24) Això és, a totes llums, in-
suficient i provoca, a més, un
sistema de retroalimentació. No
es participa perquè no hi ha es-
pais i no hi ha espais perquè
no es participa. I això té un cost
sindical alt, pel broc gros es pot
dir que per cada representant
dels treballadors de la Intersin-
dical-CSC (delegat de personal,
membre de comitè o junta de
personal) hi ha sis afiliats. Una
ràtio molt baixa, més si tenim
en compte que la força dels re-
presentants és directament
proporcional al recolzament
que tinguin i el risc que es pu-
gui derivar de la seva actuació
sindical és inversament propor-
cional a aquest mateix recolza-
ment.
(25) Ens queda molt camí per
córrer. De totes maneres, l’estat
de la situació no és menysprea-
ble: el 44% de la representació
el tenim a la indústria, el 80%
a l’empresa privada, el 81% a
la petita i mitjana empresa, el
65% al voltant de l’àrea de Bar-
celona...
(26) La nostra realitat es cor-
respon bastant amb la realitat
socioeconòmica del país, esta-
dísticament en seriem una bo-
na mostra.
(27) Hem fet un sindicalisme
voluntarista, molts cops es fan
3r. Congrés Confederal
les feines més per voluntat de millor coordinació i control de
les persones que per un plan- l’acció sindical, evitant actituds
tejament organitzatiu precís, rutinàries.
que per una assignació racional (32) I una millor cohesió i visió
dels escasos recursos existents. de conjunt són elements clau
(28) Això porta cíclicament a a l’hora d’afrontar situacions
la saturació dels circuits, de conflictives. Aquesta seria la via
tant en tant hi ha circuits, lle- per incrementar la participació
geixis persones, que es cremen de l’afiliació en la vida del sindi-
per excés de tensió. Sobrepo- cat i poder posar en pràctica
sem funcions, volem estar a tot mecanismes concrets per afa-
arreu, assumim coses inassu- vorir-la: Realització d’assem-
mibles i els fets, a voltes, ens blees per tractar els temes im-
sobrepassen. Fer tots els pa- portants dels sectors i elaborar
pers de l’auca fa que de cops les nostres propostes. Millorar
no es pugui ni canviar el ves- els canals de informació promo-
tuari. De totes maneres ja ens vent la solidaritat i la implicació
coneixen en un mínim de 2000 de l’afiliació.
empreses. 3- (33) Hem de fer un esforç
(29) Calafatar v tr 1 Tapar per estar presents a la negocia-
amb estopa els coments de ció col·lectiva. Tot i reconeixent
les posts o taules de les les seves limitacions en general
embarcacions i cobrir-les i més les que ens trobem els
amb una capa de brea a fi sindicats no «més representa-
d’impedir el pas de l’aigua. tius». La presència a les nego-
2 Tapar les juntes de les ciacions, pel plus d’informació
dogues de les botes perquè que suposa i per la possibilitat
no vessin. que obre d’apropament a em-
1- (30) És imprescindible millo- preses on no tinguem presèn-
rar el nostre marc teòric, articu- cia ha de ser un objectiu bàsic
lar un discurs sindical amb mar- dintre del mandat que s’obre.
ca pròpia, anant del global al Hem de fer una anàlisi d’àmbits
concret passant pels sectors. I territorials i funcionals i intentar
això no es fa com a exercici de incrementar la nostra presèn-
laboratori, ens cal debatre i mi- cia. Cal fer un càlcul d’esforços
llorar molt els espais de partici- i rendibilitats possibles.
pació amb un bon suport tèc- 4- (34) Cal incrementar l’afilia-
nic. ció i reforçar les seccions sindi-
2- (31) Cal desenvolupar les cals. La força de la nostra re-
estructures federatives. Ara per presentació a les empreses està
ara ens trobem amb una situa- tant en la vàlua personal dels
ció molt irregular. Hi ha sindi- representats, com en l’eficàcia
cats amb un bon funcionament del recolzament que tingui. I
intern, n’hi ha que fan esforços això val tant pel que fa al recol-
per estructurar-se i altres són zament del sindicat com al del
merament formals. Un dels seus companys de treball. Amb
compromisos d’aquest congrés, una bona secció sindical darre-
sembla que el principal mandat re un sol delegat pot tenir tanta
en el període que s’obre, és que força com un comitè d’empre-
cada sindicat sectorial pugui sa. Això ho hem de tenir clar i
comptar amb uns òrgans de di- ho hem de saber transmetre.
recció propis i que tot plegat Hem d’invertir la tendència ge-
estableixi la necessària xarxa neralitzada a la desmobilització
confederal podent implicar així fora de situacions conflictives,
a més companys/es en la feina mantenint un mínim de vida
sindical més enllà dels centres sindical els centres de treball.
de treball. Una estructura més Només amb una bona afiliació
ferma ens ha de permetre una i seccions sindicals organitzades
Si vols ser un dels 350
delegats/des al
3r Congrés Confederal
i poder-hi dir la teva,
posa’t en contacte amb
el teu sindicat i et diran
com fer-ho
les estructures sectorials poden
ser realment operatives.
5- (35) Hem d’aprendre a usar
millor les sinèrgies sectorials i
territorials. Tenim més poten-
cialitats ja ara que les que ens
pensem. Passa però que no sa-
bem aprofitar-les i no hem sa-
but fer el salt dels aspectes
quantitatius als qualitatius.
Hem crescut però ens falta visió
de conjunt, cadascú està ex-
cessivament tancat en el seu
espai i això dóna sensació de
solitud d’isolament. Pensem,
per posar un exemple, en l’àm-
bit de les universitats, on tenim
una presència tant entre el pro-
fessorat com entre el personal
d’administració i serveis que
pot donar bastant de joc, clar
un primer problema és el dels
sectors, una són d’ensenya-
ment i altres de l’administració
i si no sabem superar sobre el
terreny aquests formalismes. Si
els convertim en cotilles ens fan
malbaratar esforços i treure’n
una rendiments sindicals molt
inferiors als possibles.
(36) Això pel que fa als sec-
tors, per que fa a la implantació
territorial més del mateix. Po-
dem tenir presencia diversa en
una població o comarca però
ni ells mateixos ho saben.
Aquest és un problema que, si
el sabem solucionar, pot supo-
sar una empenta important, i
no tant sols de cara a l’acció
sindical. Arrosseguem encara
masses complexos!
6- (37) Cal insistir en la forma-
ció. Hauríem d’aconseguir que
els nostres afiliats, que els nos-
tres delegats, destaquessin pel
nivell de formació sindical.
Aquesta seria la millor carta de
presentació del sindicat. En el
darrer any s’han fet esforços
que caldria sistematitzar i es-
tendre fora de Barcelona. I dir
ara això no és pas cap disbarat,
hi ha prou implantació real i
capacitat organitzativa com per
fer-ho. És qüestió de posar-s’hi.
Ens cal i de manera urgent edi-
tar material bàsic per tal de te-
Loteria de Nadal de la I-CSC
64773 64773
64773 64773
64773 64773
64773 64773
64773 64773
63773 64773
64773 64773
Reserveu el vostre número
|05
nir unes referències comunes.
7- (38) Hem de ser capaços
d’endegar campanyes sindicals
de manera regular. Si volem
anar més enllà del sindicalisme
de demanda i tenir unes mus-
culatures organitzatives míni-
mament a punt ens cal fer exer-
cici de manera regular. Endegar
de manera programada campa-
nyes que ens permetin dir la
nostra als centres de treball,
que ens permetin donar con-
tingut a les visites a les empre-
ses pot ser un bon instrument
per reforçar les relacions i ei-
xamplar l’àmbit d’influència.
S’han fet ja intents, però de
manera tímida i sense un plan-
tejament prou assumit per tot-
hom.
8- (39) Ens cal sistematitzar
el treball de proximitat, el tre-
ball que s’ha fet fins ara ha es-
tat prou important, però amb
poc mètode. Cal sistematitzar
les visites als centres, marcant-
se objectius clars i mesurables
per tal de poder avaluar la feina
feta i marcar-ne les variacions.
No tenim massa recursos i so-
vint cal compartir-los. Només
racionalitzant la feina podrem
avançar.
9- (40) Hem de ser rigorosos i
regulars amb les publicacions i
altres mitjans de comunicació.
L’esforç fet els darrers anys ha
estat important, el nivell de
qualitat tant de continguts com
de formes és francament bo.
Queda però una assignatura
pendent que és la utilització
dels correus electrònics i les
connexions via internet. En al-
guns sectors l’impacte d’aquests
recursos és menor però en al-
tres pot ser important. Un ús
adequat d’aquests recursos po-
dria ajudar no tant sols en l’ac-
ció sindical tant general com de
proximitat, sinó també en millo-
rar la implantació territorial.
(41) Ens hem de convertir, de
totes totes, en el referent del
sindicalisme nacional i de classe
als Països Catalans.
64773
64773
64773
64773
64773
64773
64773
06| 3r. Congrés Confederal LaIntersindical
Setembre 2004

Ponència 2
Un model organitzatiu adaptat al creixement
1. SITUACIÓ ACTUAL
(1) Partim d’un model organit-
zatiu que a hores d’ara no po-
dem qüestionar. Es tracta d’un
model basat en la confederació
de diferents organitzacions
sindicals sota les sigles de la
Intersindical-CSC. Un model,
però, que no és vàlid per a
totes les organitzacions que la
conformen; així doncs, és clar
en el cas del SAC i del SIPVS
però no ho és en el cas de la
FIC i de la USEC.
(2) És necessari especificar el
per què d’aquesta situació i
això només es pot fer a partir
de l’autocrítica. Si bé hem de
parlar de creixement d’aquests
dos sindicats, des del Secreta-
riat actual no hem aconseguit
dotar-los d’una estructura
organitzada per tal que aquest
creixement es dotés d’una
forma concreta en les estructu-
res de la Intersindical-CSC.
(3) Ens és bàsic estructurar-
los per poder donar forma i
continuïtat al creixement que
a hores d’ara ha de ser el prin-
cipal repte per als propers qua-
tre anys. Si no volem fer volar
coloms, cal tenir clar que des
de les pròpies federacions això
no sorgirà i, per tant, dins de
l’organització de la Intersindi-
cal-CSC cal buscar la manera i
les persones per fer-ho. A hores
d’ara aquesta tasca només pot
recaure en el Secretariat, que
s’ho haurà de marcar com a
objectiu prioritari.
(4) En la mateixa línia d’auto-
crítica cal destacar que el Se-
cretariat ha estat poc operatiu.
Tot i la dedicació de persones
concretes, manca un disseny
més tancat i alhora més concret
de tasques. És necessari que
l’organització es doti de perso-
nes la tasca de les quals sigui
la decisió i la feina que es derivi
d’un Secretariat organitzat. Cal
dir que actualment les diferents
secretaries confederals no
responen ajustadament a les
necessitats que l’organització té
i per tant parlem d’un tanca-
ment que en realitat no és altra
cosa que el reajustament a tas-
ques concretes.
(5) Ens cal tenir un òrgan deci-
sori i àgil que funcioni amb con-
cretar-se en calendaris de reu-
nions i informes de tasques
definides. Les delegacions des
de les diferents secretaries han
de ser reals i no només per a
tenir responsabilitat, sinó per
a assumir-la. Cal dir que les
diferents secretaries no hem
sabut concretar feines i en
molts casos ni tan sols s’ha ac-
tuat.
(6) Finalment, la darrera qües-
tió a tenir en compte pel que
fa a l’autocrítica del model or-
ganitzatiu és el nul funciona-
ment de la Comissió Confede-
ral. Aquest no és altra cosa que
el resultat negatiu de les man-
cances exposades anterior-
ment. Si la Comissió Confederal
és el màxim òrgan entre con-
gressos, en el qual tenen repre-
sentació directa tots els sindi-
cats de l’organització, ens cal
tenir organitzacions estructura-
des per tal que aquest òrgan
respongui a la raó de la seva
existència.
(7) El Secretariat hauria de ser
un simple executor de decisions
i activitats i la Comissió hauria
de tenir una responsabilitat
més gran, que és la del debat
de les línies d’actuació. És clar
que això no ha estat així fins
ara i que per tant tenim un òr-
gan que no correspon a la seva
funció. Cal dotar-lo de les per-
sones que el facin rutllar fins
que els diferents sindicats esti-
guin organitzats, així com d’un
reglament de funcionament
que marqui calendaris, temes i
persones.
(8) Pel que fa a l’estructura
organitzativa de la Intersindi-
cal-CSC, hem de concretar que
és vàlida i compleix la seva fun-
ció si totes les peces de l’engra-
natge funcionen. És necessari
marcar-nos com a prioritari no
un nou model sinó l’engreix
d’aquelles peces que s’han
encallat. Aquest ha de ser el
veritable objectiu d’aquesta
ponència.
(9) Tot i l’autocrítica feta hem
de tenir present que aquestes
necessitats són més notòries a
partir del creixement de l’orga-
nització. Un creixement que va
acompanyat d’una estabilit-
zació que ens era necessària.
Ara però cal pensar en dotar-
nos de tots els instruments de
què com a organització dispo-
sem per tal que aquest creixe-
ment sigui sòlid i encarem els
propers quatre anys amb la
mateixa il·lusió i amb l’objectiu
compartit de millorar l’organit-
zació. Una millora que passa
per superar les mancances
exposades i la idea d’organitza-
ció petita. Aquesta última
connotació és la clau d’aquesta
ponència.
2. OBJECTIUS
(10) Si partim de la base que
l’organització actual ens és
vàlida, i creiem que sí, no es
tracta de fer cap reforma esta-
tutària per adaptar-nos al crei-
xement, sinó de superar les
mancances que s’han mostrat
anteriorment, que no tenen re-
lació amb el model organitzatiu.
Aquest ha de ser l’objectiu
prioritari per als propers quatre
anys.
(11) Si mantenim l’ordre ex-
posat en la situació actual, ens
adonem que el principal tema
és l’estructuració dels diferents
sindicats que a hores d’ara no
ho estan. Alhora ens cal avan-
çar cap a un model més ampli
i ajustat a la realitat, basat en
les federacions. Per la pròpia
dinàmica sindical i la feina feta,
el primer embrió que trobem
de federació és el SAC, que tot
i estar constituït bàsicament per
treballadors i treballadores de
la Generalitat de Catalunya, co-
mença a avançar amb petits
nuclis cap a la Sanitat, l’Admi-
nistració local i les universitats.
Tot un repte organitzatiu que
cal encarar per adaptar el sindi-
cat al creixement que expe-
rimenta.
(12) Dins d’aquest embrió cal
situar també l’STEC, que tot i
la manca de representació a
l’ensenyament públic i la manca
de recursos que això suposa
manté l’estructura de sindicat i
pot començar a avançar cap a
la federació d’ensenyament.
Passos difícils de fer a hores
d’ara, que fan que la situació
estigui menys madura que al
SAC, però que no es poden
perdre de vista i cal començar
a pensar-hi. Cal preveure el
disseny de la federació de
Serveis Públics dins la qual
entraria l’Administració de la
Generalitat, l’Administració
Local, Sanitat i Ensenyament.
(13) És segurament la
concepció més clara d’allò que
en dèiem abans «superar la
idea d’organització petita». En
la idea de federació cal tenir
present que la seva funció és
donar forma conjunta als temes
coincidents i poder debatre des
de tots els punts vius a l’orga-
nització els temes conflictius.
Tot i que el repte és important,
no ho és menys el salt qualitatiu
que representa, ja que no fem
altra cosa que adaptar la reali-
tat ja palesa ens els últims
temps al model que creiem
oportú.
(14) Pel que fa a l’STEC, tot i
que manté l’estructura organit-
zativa i el mínim d’infraestruc-
tura necessari per participar en
l’organització, cal esmerçar es-
forços a aconseguir fer ús de
tots els recursos de què disposa
per tal de poder dotar-se de
persones que el facin rutllar. A
hores d’ara es troba molt man-
cat de persones que s’hi dedi-
quin i això suposa que el crei-
xement sigui alentit i no es pu-
gui pensar en una bona plata-
forma de llançament de cara als
propers quatre anys.
(15) Pel que fa a la USEC és
ben clar que està avançant cap
a la seva estructuració com a
sindicat. Un sindicat que ha de
cobrir tot el segment del món
dels serveis i que per tant s’ha
de convertir en el gran repte
dels propers quatre anys per
la pròpia dinàmica del mercat
de treball. Els sectors seran,
bàsicament: financer, comerç,
hostaleria, oficines i despatxos,
seguretat, serveis a les perso-
nes i sectors de l’economia no
visibles. Cal fixar un doble ob-
jectiu: per una banda entrar a
sectors on fins ara, per motius
que tenen un llast històric a
l’organització, no ha incidit,
com el financer i per altra ban-
da donar forma i veu a sectors
del món del treball que per la
pròpia idiosincràsia no s’han
manifestat (tot el camp de
l’economia submergida).
(16) És bàsic que aquesta
estructura tingui forma i contin-
gut i a això cal ajudar-la des
de l’organització d’Intersindical-
CSC si no volem deixar escapar
una línia d’actuació que ens cal
com a organització i com a país.
En aquest sentit fóra clau que
la federació pogués mantenir
un alliberat a sou dedicat a do-
nar forma i contingut als reptes
exposats.
(17) Pel que fa a la FIC ens
trobem a les beceroles del que
és un sindicat organitzat. Tot i
que manté la forma de federa-
ció de treballadors de la indús-
tria de Catalunya no ha actuat
mai com a federació i no es
troba en la línia de superar
aquesta situació. Els sectors
clàssics continuen essent la
columna vertebral de la federa-
ció. Metall, químiques, arts
gràfiques, aigües…
(18) Cal fer un esforç organit-
zatiu important per tal de supe-
rar la situació i aconseguir una
implicació real de la base del
sindicat en les estructures de
l’organització, així com un
impuls important per obrir-se
a sectors que tot i la possibilitat
d’entrar-hi no es troben ni la
manera ni les persones que en-
capçalin el projecte (construc-
ció, indústries elèctriques,
empreses subsidiàries de grans
indústries...). És clar que a la
FIC també cal dedicar-hi esfor-
ços, que anirien des d’un allibe-
rat a sou per estructurar-la fins
a una responsabilitat directa del
Secretariat Confederal sobre
aquesta federació.
(19) Aquests objectius es deri-
ven clarament de les mancan-
ces exposades pel que fa a l’es-
tructura dels sindicats. Segura-
ment podríem ser més ambicio-
sos però ens cal crear la base
sòlida de l’organització de la In-
tersindical-CSC precisament en
aquelles peces clau que la sus-
tenten, que són els sindicats.
(20) Atenció a part mereix l’Es-
pai Jove. Cal tenir en compte
que es tracta d’una associació
de persones que tenen una
edat que no supera els 30 anys.
És, per tant, una sectorial del
sindicat que ha de servir per a
la creació de futurs quadres així
com per aportar una veu dife-
rent a la manera d’apostar per
la defensa dels drets dels tre-
balladors i treballadores del
país.
(21) Ens cal escoltar-los i for-
mar-los per tal que, des del
respecte a la seva pròpia auto-
organització, siguin la punta de
llança en la mobilització i l’apor-
tació a les lluites sindicals.
(22) A partir d’aquesta radio-
grafia, el segon repte que cal
assumir els propers quatre anys
dins del model organitzatiu i
que a hores d’ara no acaba de
trobar la forma, és l’expansió
territorial. Es tracta d’un tema
complex però que cal afrontar
amb tot el debat necessari.
L’expansió territorial suposa el
punt de trobada dels diferents
sectors al territori i també una
entitat a la qual es pot donar
forma en funció del crei-xement
en un territori concret.
(23) La forma ideal de
funcionament seria l’autoges-
tió, però a aquesta només s’hi
pot arribar a partir de la cessió
econòmica dels diferents sindi-
cats a la secció local concreta i
de la pròpia dinàmica sindical
que es creï a la secció. Es tracta
d’introduir, doncs, el tema
territori a l’organització. A hores
d’ara cal ja assumir-lo com una
realitat a la qual cal donar for-
ma. La veritable definició del
que es consideraria secció local,
amb els seus límits i la forma
d’autorganitzar-se hauria de ser
un tema de debat de la Comis-
sió Confederal, que ha d’assu-
mir el repte que en aquesta
ponència es planteja, que és el
de la creació de les seccions
locals i la seva definició.
(24) Amb tot, és clau que a
aquesta Comissió Confederal,
per tal de ser operativa, hi arribi
un informe de la secretaria
d’acció sindical per veure el
dibuix de les diferents comar-
ques i poder definir les priori-
tats, així com també una anàlisi
de les actuacions fetes en les
diferents zones que ja es co-
mencen a perfilar per definir
quines són més actives sindical-
ment i mereixen ja més esfor-
ços d’entrada. Queda clar que
tots aquests informes han de
ser feina del Secretariat que
s’ho ha de marcar com a objec-
tiu.
(25) Alhora, l’altra forma del
dibuix del territori passaria per
conèixer amb profunditat les
diferents relacions que es man-
tenen a les diferents comar-
ques per aprofundir en el tema
de l’aprofitament de sinèrgies
de treball i infraestructures.
(26) El següent esglaó dins del
nostre model organitzatiu és el
Secretariat Confederal. Partim
LaIntersindical
Setembre 2004
igualment de les mancances
esmentades, per acabar defi-
nint el repte. Si d’entrada ja de-
finim el problema de la poca
operativitat del Secretariat,
aquest serà el repte més impor-
tant. No podem deixar quatre
anys més la marxa del Secreta-
riat en la bona voluntat i dedi-
cació d’unes quantes persones
i deixar que el dia a dia se’ns
mengi.
(27) Marcàvem com un tema
clau la poca operativitat de
l’existència d’algunes secreta-
ries que se’ns han demostrat
no necessàries com a tals i tam-
bé la poca operativitat d’altres
absolutament necessàries per
al funcionament normal de
l’organització sindical. El dia a
dia ens ha portat a una estruc-
tura real del Secretariat que no
s’adapta a les necessitats i que
deixa molts camps importants
sense treballar, cal doncs un
reajustament de tasques i unes
secretaries ocupades per per-
sones només dedicades a la
responsabilitat del Secretariat
Confederal.
(28) Pel que fa al reajustament
de tasques, ens cal pensar a
hores d’ara en tres secretaries
que són clau per al bon funcio-
nament del dia a dia i que hau-
ran d’estar ocupades per perso-
nes que tinguin com a única
responsabilitat aquesta tasca.
Ens referim exactament a la
Secretaria Confederal, a la
Secretaria d’Organització i a la
Secretaria d’Acció Sindical. A
partir d’aquests tres puntals en
el Secretariat cal adaptar la
resta de secretaries a tasques
concretes.
(29) En aquest sentit cal
mantenir dins de l’estructura la
Secretaria de Seguretat i Salut
Laboral, la Secretaria de Forma-
ció, la Secretaria de Premsa i
Publicacions, la Secretaria
d’Acció Social i la Secretaria de
Serveis, que englobaria tant els
administratius com els jurídics.
La tasca d’aquestes secretaries
començarà amb una feina prio-
ritària que consisteix a formar
nuclis de tres/quatre persones
que puguin donar resposta a
la feina que comporten.
(30) Cal pensar que algunes
estan internament relacionades
i que, per tant, la funció decisò-
ria i de gestió del Secretariat
ha de ser essencial. Pel que fa
a les funcions de les diferents
secretaries:
1. (31) Secretaria d’Organit-
zació (peça clau en el funciona-
ment intern, per tal que la tasca
del Secretariat superi el dia a
dia):
• (32) La funció bàsica és la
coordinació de les diferents
secretaries.
• (33) La coordinació de tas-
ques entre els diferents sindi-
cats.
• (34) El seguiment trimestral
de les dades d’afiliació per po-
der informar la Comissió Con-
federal.
• (35) El seguiment dels dele-
3r. Congrés Confederal
gats i de les visites que es realit-
zen, la programació de les
quals farà la secretaria d’acció
sindical i que conjuntament
revisaran per poder valorar en
el Secretariat.
• (36) Seguiment de les
campanyes on participem, con-
juntament amb Acció Social, i
valoració al Secretariat. La bona
difusió interna és també res-
ponsabilitat d’aquesta secre-
taria.
• (37) Vetllar per la bona difu-
sió de la informació tant a nivell
intern com extern, de tot allò
que acordin els òrgans de deci-
sió. Sempre que calgui s’haurà
de coordinar amb la secretaria
de premsa i publicacions.
• (38) Fer el seguiment del te-
ma finances, que en últim ter-
me dependrà d’aquesta secre-
taria. Caldrà que es coordini
amb el responsable de finances
escollit per la Comissió Econò-
mica. Aquesta estarà formada
a parts iguals pels membres
que decideixi el Secretariat, els
que decideixi la Fundació Lay-
ret i els que decideixi el CIRENP.
D’entre ells s’escollirà un res-
ponsable que treballarà coor-
dinadament amb la Secretaria
d’Organització. El nombre
màxim de membres de la Co-
missió no hauria de superar les
9 persones. El bon funciona-
ment d’aquesta Comissió ha de
ser una prioritat del Secretariat.
2. (39) Secretaria d’Acció Sin-
dical (peça clau per al bon fun-
cionament i aprofitament del
disseny organitzatiu).
• (40) La funció bàsica és la
coordinació de la tasca sindical.
• (41) Disseny expansiu de
l’organització que compendrà
tasques dedicades explícita-
ment a aquelles prioritats que
segons sectors o territori es
marquin per als propers quatre
anys.
• (42) Assessorament als afi-
liats i afiliades i als delegats i
delegades en tot allò que supo-
si acció sindical i vingui delegat
del sector.
• (43) Seguiment de les cam-
panyes i processos electorals de
tots els sectors i avaluació pos-
terior, en coordinació amb la
Secretaria d’Organització.
• (44) Disseny de campanyes
d’afiliació, especialment en els
sectors on tenim representació
per aconseguir creixement real
de les seccions sindicals.
• (45) Coordinació i dinamitza-
ció on calgui de les seccions sin-
dicals.
• (46) Planificació de les
necessitats de formació conjun-
tament amb la Secretaria de
Formació.
• (47) Definició de les línies bà-
siques de negociació col·lectiva.
• (48) Seguiment de tots
aquells aspectes que afecten
les relacions laborals i posterior
estudi, que conjuntament amb
la Secretaria de Formació serà
transmès als delegats i delega-
des per a la seva formació.
3. (49) Secretaria de Seguretat
i Salut Laboral:
• (50) La seva funció prioritària
serà l’assessorament als dife-
rents sectors en aquesta matè-
ria.
• (51) Elaboració d’estudis,
conjuntament amb la Secreta-
ria de Formació, que seran
aportats als delegats i delega-
des per a la seva formació.
• (52) Disseny de campanyes
per conscienciar de la impor-
tància de la matèria, tant per
sectors com a les empreses.
• (53) Coordinació dels dife-
rents delegats de prevenció per
tal d’oferir-los assessorament i
formació, conjuntament amb la
Secretaria d’Organització i la de
Formació.
• (54) Elaboració d’estudis i
informes per presentar tant a
les empreses com a la Inspec-
ció de Treball.
4. (55) Secretaria de Formació
(bàsica per a la dinamització
interna de l’organització):
• (56) La seva funció prioritària
serà la planificació de la forma-
ció sindical als delegats i dele-
gades, de forma coordinada
amb el CIRENP.
• (57) Explorar aquelles neces-
sitats concretes de formació
dels diferents sectors i oferir-
la.
• (58) Elaborar un calendari
anual, trimestre a trimestre,
que acoti la formació que s’ofe-
rirà.
• (59) Realitzar estudis o plan-
tejar la necessitat de fer-los
sobre fets que afecten tant el
dia a dia sindical i disposicions
en matèria laboral o social.
• (60) Planificar conferències
que cal dur a terme per l’actua-
litat dels fets o per l’interès que
susciten temes concrets. En
aquest cas li caldrà coordinar-
se amb la Fundació Layret.
• (61) Fer-se ressò de totes
aquelles necessitats formatives
que des dels diferents sindicats
es plantegin i donar-hi sortida.
5. (62) Secretaria de Premsa i
Publicacions (bàsica per pro-
mocionar la imatge de l’organit-
zació):
• (63) La seva funció bàsica
serà la planificació i realització
de l’òrgan de difusió de l’orga-
nització.
• (64) Realitzar comunicats de
premsa, articles, etc. sobre tots
aquells fets sobre quals l’orga-
nització decideixi pronunciar-se
(de forma coordinada amb la
Secretaria d’Organització).
• (65) Fer el seguiment de la
pàgina web de l’organització i
marcar els criteris que ha de
seguir, per valorar-los al Secre-
tariat.
• (66) Donar suport i assesso-
rament als diferents sindicats
pel que fa als seus òrgans de
difusió i pàgines web.
• (67) Planificar el disseny i el
format de les campanyes que
des de les diferents secretaries
es plantegin.
6. (68) Secretaria d’Acció So-
cial (la seva funció bàsica serà
donar veu a l’organització en
els diferents moviments socials
del país).
• (69) Planificar les campanyes
en les quals participi la
Intersindical-CSC.
• (70) Aportar i valorar en el
Secretariat la participació en les
diferents plataformes que s’or-
ganitzin (llengua, cultura...)
• (71) Crear lligams amb les
entitats que des de diferents
perspectives treballen en pro
de la sobirania del país.
• (72) Dissenyar les línies
d’actuació que ha de seguir
l’organització davant els dife-
rents reptes que es plantegin
(Estatut, Constitució Euro-
pea,...)
• (73) Donar suport a la Secre-
taria Confederal en les relacions
institucionals.
• (74) Participar i coordinar les
actuacions que afectin sectors
concrets (dona, joves, jubi-
lats...)
• (75) Fer-se ressò d’aquells
fets que des de la perspectiva
social afectin directament algun
dels sindicats de l’organització,
assessorar-lo i fer-ne la valora-
ció.
7. (76) Secretaria de Serveis
(en aquest cas es tracta de la
coordinació dels serveis admi-
nistratius i dels serveis jurídics):
• (77) Gestionar la tasca dels
serveis administratius (de for-
ma coordinada amb la Secreta-
ria d’Organització, caldrà prio-
ritzar tasques i fer-ne el segui-
ment).
• (78) Coordinar les tasques
administratives que encomanin
els diferents sindicats.
• (79) Executar la coordinació
administrativa amb el CIRENP
i la Fundació Layret.
• (80) Realitzar les funcions
que des de la secretaria d’orga-
nització siguin necessàries.
• (81) Distribuir i planificar
l’activitat dels serveis jurídics.
• (82) Fer el seguiment dels
casos que arribin a serveis jurí-
dics.
• (83) Exposar i valorar al
Secretariat la tasca i actuacions
dels serveis.
• (84) Demanar i fer el segui-
ment de la realització d’estudis
o dictàmens jurídics que des
dels diferents sindicats o des
de la pròpia organització s’en-
carreguin a serveis jurídics.
(85) Tot i la definició i concre-
ció de tasques ens cal ser realis-
tes i saber que haurem de fer
front al dia a dia però amb una
bona coordinació de les secre-
taries en les tasques que
n’afectin més d’una i un Secre-
tariat que tingui com a funció
la valoració i decisió d’allò que
s’aporti des de les diferents se-
cretaries, amb un calendari
marcat de reunions, que han
de fer-se un cop a la setmana,
preferiblement en dilluns per
poder fer la programació set-
manal de les diferents àrees;
així serà molt més fàcil superar
el dia a dia que en molts casos
|07
ens ha impedit planificar el
futur.
(86) Seguint amb l’estructura
de l’organització, ens queda
potenciar la Comissió Confede-
ral. Si bé és un òrgan que a
hores d’ara s’ha mostrat nul, cal
tenir present que és el màxim
òrgan entre congressos i que,
per tant, ens és bàsic el seu
funcionament òptim. La seva
tasca no pot ser només infor-
mativa de tot allò que s’ha fet
o decidit al Secretariat Confe-
deral, sinó que és molt més
important; és l’òrgan on tots els
sindicats que conformem la
Intersindical-CSC coincidim i,
per tant, és l’espai que ens cal
per debatre temes, formular
idees..., definir en una paraula
el nostre model sindical. Està
clara, doncs, la importància que
té aquest òrgan, i en pro
d’aquesta importància l’hem de
dotar de tots els instruments
necessaris per tal de fer-lo fun-
cionar.
(87) A partir d’aquesta refle-
xió, el que cal és estabilitzar-
ne el funcionament i potenciar-
lo. La millor manera d’aconse-
guir-ho serà definint un regla-
ment de funcionament que ha
de fer la pròpia Comissió o
aquell òrgan en què ella dele-
gui. Un reglament que ha de
constar d’un calendari de reu-
nions, una estructura estable
en tant que presidència, secre-
taria, representacions i definició
de persones que en formen
part com a que responsables
del sindicat que representen.
(88) Partint de la representació
basada en tres persones per
sindicat i amb la convicció d’una
estructuració d’aquells sindicats
que no ho estan, caldria dotar-
la d’una representació fixa que
sortís electa del propi congrés
i que, per tant, tingués la res-
ponsabilitat de dotar l’òrgan
d’aquells elements que donin
operativitat que el bon funcio-
nament de l’organització reque-
reix.
(89) La proposta, en concret,
és que si comptem a hores
d’ara amb set sindicats
confederats que hi tenen una
representació de tres persones
per sindicat. A més de la re-
presentació directa del Secreta-
riat, s’hi inclouria una llista d’un
màxim de 10 persones per tal
que no superi en un terç els
membres de la Comissió que
des del Congrés tinguessin el
mandat. Aquestes 10 persones
han de ser representatives dels
diferents sectors, territoris i
entitats que conformen la
Intersindical-CSC.
(90) En tot cas, la forma més
clara i eficaç de funcionament
passa pel fet que com a repre-
sentació dels sindicats una de
les persones sigui el secretari
general i dues electes pel propi
sindicat.
(91) A més, i per un bon fun-
cionament, caldria mantenir el
nombre de persones amb veu
i sense vot obert per assegurar
que quan convingui puguin ve-
08|
nir assessors en temes con-
crets, o persones que estan di-
rectament interessats/des en el
tema a debatre, o persones que
designi la pròpia Comissió com
a necessàries en algun mo-
ment. De la mateixa manera,
la pròpia Comissió pot demanar
la presència a la reunió d’algun
representant de comitè, secció
sindical o secció local per definir
millor els temes que els afectin
directament.
(92) S’informarà de la seva
assistència amb un mínim de
15 dies abans de la reunió. De
la mateixa manera, quan algun
sindicat no pugui enviar les tres
persones designades haurà de
notificar la suplència 7 dies
abans de la reunió de la Comis-
sió. Aquest fet ens assegura el
quòrum necessari per tal de dur
a terme els debats o preses de
decisióde forma prou represen-
tativa.
(93) Pel que fa a la possibilitat
de presidència i secretaria el
reglament ha de marcar la for-
ma d’elecció per part de la
Comissió entre les 10 persones
electes com a membres del
Consell de Representants.
(94) Aquests tres membres
escollits com a president/a i
secretari/ària hauran d’elaborar
un calendari de reunions, que
no pot superar els dos mesos
de termini entre cadasacuna
d’elles i marcar els temes de
Ponència 3
Per una Europa real
PREÀMBUL
(1) En aquests moments de la
història sabem més d’Europa
pel que no som, pel que no sa-
bem i per les mateixes absèn-
cies de la idea d’Europa que no
pas per les realitats ni per les
concrecions de futur.
(2) Tot això no vol dir ni molt
menys que les institucions de
la Unió Europea no ens afectin
ni que les directives i les nor-
mes comunitàries no ens condi-
cionin, ni que no notem l’am-
pliació ben recent a 25 estats
membres. És cert que tot ple-
gat ho tenim damunt nostre i
ben present, però hi ha tota
una sèrie de percepcions, de
realitats, fins i tot, que conti-
nuen fent d’Europa més aviat
un projecte d’indefinicions,
d’ambigüitats, de pors i preven-
cions, que no pas un projecte
de futur concret i engrescador.
(3) Sovint es té la impressió
que aquesta Europa, que sem-
pre està en construcció, només
es concreta o bé amb els temes
que es refereixen a la creació
d’un gran mercat (l’euro, am-
pliació del mercat, dèficits zero,
Banc Central Europeu) o al crei-
xement imparable de la buro-
cràcia. Ben poqueta cosa més.
(4) Només retornant a la causa
profunda per la qual ha calgut
3r. Congrés Confederal
debat, que ens han de portar
a una configuració de model
sindical basada en el debat
entre els diferents sindicats. És
per aquest motiu que cal
marcar-nos com a prioritat el
bon funcionament d’aquesta
Comissió.
(95) També ens cal introduir
en el reglament la manera
d’aconseguir que tots els mem-
bres de la Intersindical-CSC
estiguin informats d’allò que
s’ha decidit en la Comissió. Si
bé aquesta decisió depèn de
cada sindicat i dels seus òrgans
informatius, la Comissió haurà
d’assegurar transmissió de la
informació i fer-ne el segui-
ment.
(96) Cal doncs assumir el
mandat de donar la consistèn-
cia que li pertoca a un òrgan
essencial i tan decisiu en l’orga-
nigrama de l’organització com
la Comissió Confederal. Aquesta
ha de ser una prioritat irrenun-
ciable dels propers quatre anys.
3. ORGANIGRAMA
(97) Mantenim com a vàlid
l’organigrama aprovat ara fa sis
anys amb modificacions que
ens semblen absolutament
necessàries per superar situa-
cions que s’han produït en
aquest període i que hem cons-
tatat com a importants. És el
següent:
plantejar-se una certa i deter-
minada idea de la unió d’Euro-
pa podrem entendre una mica
els motius de tot plegat i tot
se-guit establir bases de treball
per una futura unió europea.
Aquesta causa és tan sabuda
com poc explicitada pels diver-
sos dirigents europeus, la histò-
ria bèl·lica de molts i molts anys
protagonitzada principalment
pels grans estats europeus per
ser la força hegemònica a nivell
continental i, per extensió, a tot
el món. Tot això acaba el 1.945
amb la derrota de l’Alemanya
nazi i l’afebliment general de to-
tes les grans potències euro-
pees. Europa queda subordi-
nada, empobrida i desfeta. En
resum, els grans vectors de la
política i de l’economia van pas-
sant gradualment a altres zo-
nes del món.
(5) Potser per això, aquesta
Europa unida continua sent a
nivell intern principalment una
lluita dels grans estats per l’he-
gemonia, però això sí, ara al-
menys, no acaba amb una
guerra generalitzada.
(6) Resulta clar i evident que
de la necessitat d’evitar nous
conflictes bèl·lics de tipus gene-
ral n’hem hagut de fer virtut,
la virtut de la unió, però si ens
hem de quedar només amb ai-
xò, estem ben arreglats, ja que
(98) CONGRÉS CONFEDERAL
Màxim òrgan de decisió
que es reunirà cada quatre
anys de forma ordinària i
de forma extraordinària
d’acord amb el que preve-
uen els Estatuts.
(99) COMISSIÓ CONFEDERAL
Màxim òrgan entre congressos
que celebrarà un mínim d’una
reunió cada 2 mesos. Formada
per un mínim de 30 persones
fixes d’acord amb el reglament.
(100) SECRETARIAT CONFE-
DERAL
Òrgan de gestió i decisió que
haurà de reunir-se un cop a la
setmana i retre comptes a la Co-
missió, format per 8 persones
amb responsabilitats concretes.
(101) Aquest ha de ser l’orga-
nigrama real de funcionament
i no podem permetre’ns saltar-
nos cap dels estaments mar-
cats ni menystenir la seva im-
portància. Si al principi ja parlà-
vem de superar la idea d’orga-
nització petita, l’obertura que
ens marquen els propis esta-
tuts, que només cal fer efectiva,
ja està preparada per a aquesta
superació. És per aquest motiu
absolutament prioritari aconse-
guir el bon funcionament de
l’organigrama i de les tasques
que se’n desprenen.
4. CONCLUSIONS
(102) La màxima prioritat que
finalment potser només haurem
aconseguit fer encara més grans
i forts els centres de poder he-
gemònics i les grans burocrà-
cies estatals. Com a conclusió
hem de dir clarament que no és
la nostra visió de l’Europa Unida.
(7) Sense embuts, aquesta és
una UE trista, grisa i ben poc
engrescadora.
(8) Com a colofó serveix per-
fectament la frase de Churchill:
«El meu consell per a Europa
es pot dir en un sol mot: unifi-
queu-vos». (Congrés d’Europa
de l’Haia de 1948).
1. L’EUROPA DE LES LLI-
BERTATS
1.1 SENSE VENCEDORS.
ELS GRANS ESTATS
(9) No descobrim res de nou
afirmant i reafirmant que les
històries dels grans estats en
general estan formades per un
seguit de batalles, guerres, ab-
sorcions, imposicions a la força
i assimilacions violentes, justifi-
cades per tot el que faci falta:
pel bé comú, per l’interès supe-
rior, per la superioritat d’un
poble, d’una raça, d’una cultu-
ra.... En resum, qualsevol argu-
mentació ha estat vàlida i a més
a més si ho ha estat a posterio-
ri, encara millor.
cal per encarar el futur des del
creixement és el reforç de l’es-
tructura organitzativa interna.
Si tenim en compte que estem
parlant d’una confederació de
sindicats la peça clau en aques-
ta estructura és aconseguir
estructurar els sindicats que a
hores d’ara no ho estan. Sense
aquesta premissa perd força la
resta d’estaments que confor-
men l’organització. En tant que
aquest punt es reforci serà molt
més assumible l’expansió terri-
torial que a hores d’ara tot just
es comença a dibuixar.
(103) Pel que fa al següent
pas en l’estructura, o sigui, el
Secretariat Confederal, la seva
prioritat ha de ser la definició
de tasques concretes i la conse-
qüent valoració d’aquestes.
Només des de la gestió de cada
àrea assignada és possible fer
dinàmic un estament. La força
del dia a dia exigeix agilitzar
funcions i només es pot fer si
les àrees estan ben delimitades
i s’assumeixen responsabilitats
concretes.
(104) Ens cal a més l’esforç
de donar transparència a totes
les decisions que es prenguin i
això només es pot aconseguir
amb canals àgils d’informació
als diferents sindicats. Aquesta
ha ser una prioritat del Secre-
tariat Confederal.
(105) Si tots els sindicats
compten amb la seva organit-
(10) Que la violència i l’econo-
mia són dos dels grans motors
de la història no ens ha de sor-
prendre a aquestes alçades, ja
que n’està farcida d’exemples.
Rarament se’n troben d’altres.
(11) Que aquests estats han
estat capaços d’anorrear llen-
gües, sotmetre pobles sencers
i destruir cultures quan ha cal-
gut també ho sabem i ho conei-
xem sobradament. Cal acceptar
també que a vegades han aca-
bat creant noves formes cultu-
rals, i sobretot noves formes de
poder.
(12) Evidentment, tota
generalització té aspectes que
acaben sent reduccionistes i/o
simplistes, però tot l’indicat ser-
veix perfectament per exposar
una realitat, unes realitats, i un
procés que certament no té les
mateixes característiques a tots
els «grans estats» d’aquesta
nostra Europa, però en canvi
sí que ha tingut resultats finals
molt semblants, dolents o pit-
jors segons els casos per als
pobles sotmesos.
(13) No volem ni podem ac-
ceptar les teories, sempre inte-
ressades, dels estats actuals de
les «formes superiors d’organit-
zació política», que comporten
quasi sempre una intensificació
de la centralització del poder
polític, econòmic i cultural en
LaIntersindical
Setembre 2004
zació estructurada i el Secreta-
riat Confederal informa pun-
tualment a les diferents orga-
nitzacions sindicals de les deci-
sions que es prenen podrem
aconseguir que la Comissió
Confederal actuï com allò que
la defineix: «màxim òrgan en-
tre congressos». Segons
aquesta definició ha de servir
per debatre i proposar línies
d’actuació de manera que sigui
l’òrgan que vagi adequant el
model sindical al moment en
què ens trobem.
(106) Per aconseguir això cal
dotar-la d’un reglament de fun-
cionament que prevegui reu-
nions, persones... En definitiva
un organigrama per treballar de
forma autònoma. És per això
que proposem un canvi en la
seva forma que seria a més a
més de la representació per
sindicats, la designació de 10
persones que han d’ajudar a la
seva dinamització. Han d’assu-
mir aquelles responsabilitats
concretes en àrees o sectors
que la pròpia comissió confede-
ral els encarregui.
(107) Són doncs conclusions
que basen la raó d’aquesta po-
nència en l’observació d’allò
que no acaba de funcionar en
l’estructura organitzativa. La
superació de les diferents man-
cances assenyalades ha de ser
l’objectiu bàsic per als propers
quatre anys.
detriment dels valors demo-
cràtics i de la participació polí-
tica dels ciutadans i dels pobles.
1.2 NI VENÇUTS. ELS CIU-
TADANS, LES NACIONS,
ELS POBLES, LES MINO-
RIES
(14) Anem a pams i comen-
cem pels ciutadans. Sona a iro-
nia, per no dir a pur sarcasme,
que l’actual projecte de cons-
titució digui que aquesta Euro-
pa la conformen els estats i els
ciutadans. Uns ciutadans que
l’única opció que tenen per
exercir la democràcia és elegir
un parlament que ni legisla ni
controla i que, sovint, no és res
més que el cementiri dels ele-
fants de polítics acabats en les
seves trajectòries estatals. Per
nosaltres, treballadors catalans,
l’exemple actual d’aquest pseu-
doparlament és encara més
agre: que tingui un president i
un vicepresident, tots dos mal
nascuts a Catalunya i represen-
tants d’aquesta raça tan nos-
trada d’autèntics botiflers
passats, com no, al jacobinisme
espanyol.
(15) Som ciutadans que no te-
nim cap coneixement de les
normes comunitàries que ens
afecten ni som conscients de
tot el que determina per exem-
LaIntersindical
Setembre 2004
ple la «Comissió» i/o el Consell,
que sovint tenen repercussions
ben concretes. Aquí sí que cal-
dria però, canviant-ne la pre-
missa bàsica, dir que la igno-
rància de la norma no ens hau-
ria «d’obligar a complir-la».
(16) La ciutadania, en canvi,
sí que sap o hauria de saber
que malgrat la llibertat de movi-
ment de les persones qualsevol
estat la talla quan li sembla
oportú.
(17) Per acabar el tema cal
plantejar que tot això no té res
de nou i que la poc afortunada
equació «ciutadans versus es-
tat versus igualtat» acaba no-
més servint com a coartada per
diluir i eliminar qualsevol altre
tipus de drets i d’igualtats.
(18) Tocant la qüestió de les
nacions i els pobles, el present
i el futur de la Unió Europea
no és tampoc gaire afalagador
per a aquests pobles i nacions
d’Europa que no han tingut la
sort i/o la possibilitat de poder
conformar un estat nacional
propi.
(19) La llarga història europea
mostra situacions de pobles i
nacions que encara no han po-
gut ser anorreats del tot pels
grans estats, malgrat els
enormes esforços dedicats a
aquesta empresa.
(20) De llengües que encara
malden per sobreviure, en res-
ten unes quantes, algunes en
fases pseudoterminals; aquesta
destrossa de les llengües de
molts pobles europeus no s’ha
fet pas amb criteris sociològics
perquè aquests només s’han
aplicat quan la mort ja era ben
real. S’ha fet sota criteris cla-
rament imperialistes i en nom
d’una cultura i una llengua que
es tenia com a superior. No cal
evidenciar els casos, que estan
prou a la ment de tothom. El
cas del català a Europa és
paradigmàtic, i això que diuen
que el català està tan bé.
(21) Cal tenir present que dels
diferents esdevenidors històrics
d’aquests pobles, i com no dels
distints graus d’eficàcia dels
exèrcits i de les maquinàries
dels grans estats, han quedat
situacions molt diferenciades;
per exemple, ha estat molt
lluny l’eficàcia espanyola de la
francesa en aquest tema.
(22) En aquests moments les
nacions sense estat de tot
Europa no són res en el marc
de la Unió, sinó tenen un reco-
neixement explícit en el propi
estat. Ni baixant de graó i si-
tuant-se al nivell genèric de les
regions, no compten per a ab-
solutament res, ni com a cir-
cumscripcions electorals. Per
exemple, pel que fa al Comitè
de les Regions i de les Ciutats,
que ja es va haver d’aigualir in-
cloent-hi les ciutats, resulta en
aquests moments difícil saber
per què hi és i què fa. Possible-
ment tingui aquesta missió,
tant de l’Europa actual, de fer
de «florero».
1.3 COM A CONCLUSIÓ,
3r. Congrés Confederal
PRINCIPI DE SUBSIDIA-
RIETAT A TOTS ELS NI-
VELLS, COMPARTINT IDEN-
TITATS I REPRESENTA-
TIVITATS. MÀXIMA AUTO-
NOMIA PER A LA SOCIETAT
CIVIL
(23) Sense cap ànim de propo-
sar fórmules polítiques concre-
tes, ja que ni és aquest el pro-
pòsit ni el lloc per a fer-ho, sí
que cal determinar sota quins
grans aspectes s’ha d’organit-
zar aquesta Europa perquè la
idea de la UE abans sigui accep-
table d’una forma general.
(24) Sota l’esquema de com-
partir, no d’imposar, i amb el
criteri del principi de subsidia-
rietat, o sigui que tot allò que
es pugui fer i resoldre al més a
prop del ciutadà no té perquè
fer-se més lluny, cal partir de
la base, des de les viles i les
ciutats amb els seus ajunta-
ments, fins a les regions i
nacions amb els seus parla-
ments i governs respectius, als
estats actuals amb els parla-
ments i governs que els corres-
ponguin i als organismes de la
Unió amb les pertinents repre-
sentacions parlamentàries
(Parlament d’elecció directa i
Senat d’elecció indirecta en re-
presentació dels parlaments
dels pobles i les nacions d’Eu-
ropa). Serien aspectes saluda-
bles i desitjables per a aquesta
nova Europa que ens cal i vo-
lem.
(25) Sabem que els reparti-
ments de les competències no
són ni seran fàcils, però aquí hi
entra el joc polític, bàsicament
tenint clar que el principi de
subsidiarietat vol dir que tot allò
de més interès per al ciutadà
ha de ser decidit i executat al
més a prop seu possible.
(26) Pel que fa a la societat
civil, cal treballar i vetllar per la
seva màxima autonomia a tots
els nivells. En aquest camp l’op-
ció ha de ser liberal des de la
perspectiva de la llibertat per a
fer, per a pensar i per a desen-
volupar sense cap altre límit
que el de les pròpies lleis i el
del control i bon ús dels recur-
sos públics.
(27) No cal dir que en tots els
altres aspectes de les llibertats
personals la visió liberal encara
cal que sigui més evident i cal-
drà, de totes totes, defensar la
privacitat de la vida personal i
les seves opcions, siguin del ti-
pus que siguin (religioses, se-
xuals...).
(28) En tot aquest terreny cal
anar molt amb compte amb la
constant dèria del poder, dels
poders, de la lluita contra el que
sigui (la màfia, el crim, el terro-
risme, la inseguretat, etc.) a
través de coartar, tallar i elimi-
nar les llibertats. La lluita contra
els elements esmentats, cal
plantejar-la a través d’esque-
mes de justícia social, i quan
s’hi hagi de lluitar concreta-
ment, cal fer-ho coordinada-
ment i amb eficàcia.
(29) Qualsevol retallada de les
llibertats acaba sempre actuant
contra els ciutadans i normal-
ment, a més a més, contra els
més febles.
2. L’EUROPA SOCIAL
2.1 MANTENIMENT I MI-
LLORA GENERAL DEL SIS-
TEMA DE GARANTIES I
PROTECCIÓ SOCIAL
(30) Europa en general, mal-
grat que amb diferències subs-
tancials entre els seus diversos
pobles i estats, té un sistema
de garanties i previsió social al
qual s’ha batejat amb l’eufe-
misme d’«estat del benestar».
(31) Les diferències són impor-
tants, però les lluites dels treba-
lladors i de les seves organitza-
cions, els sindicats, en els dos
darrers segles han aconseguit
una sèrie de drets, garanties i
previsions de tot tipus (sanitat,
pensions, etc.) que han acabat
conformant tot un catàleg que
assegura uns mínims i unes
prestacions generals que for-
men una característica d’aquesta
Europa amb totes les limita-
cions que es vulguin.
(32) Avui aquest estat de co-
ses ens és presentat en crisi i
hi ha una tendència general a
retallar els seus beneficis, quan
no a tallar-los en sec.
(33) Els exemples són nom-
brosos i estan en boca de tot-
hom. A més a més, cal consta-
tar que quan a nosaltres ens
parlen de l’estat del benestar
ens acostumen a parlar d’un
estat del benestar ben reduït i
raquític si es relaciona amb el
d’altres estats europeus.
(34) Mantenir com a mínim
l’aconseguit fins ara no serà, no
ens ho pensem pas, una tasca
fàcil, perquè hi ha seriosos
elements que ho condicionen,
des d’un evident alentiment
general de l’economia europea
fins a una necessitat obviada
molt de temps, massa temps,
d’atacar a fons i amb criteris
universalistes determinats pri-
vilegis de tipus corporatiu molt
afermats en alguns estats de
la Unió Europea.
2.2 GENERALITZACIÓ D’UNS
MÍNIMS DE SUBSISTÈN-
CIA A TOTA LA UNIÓ
(35) El gran repte de la Unió
Europea actual és principal-
ment universalitzar aquest
estat del benestar del qual en
aquests moments més o menys
disposem alguns i encara no-
més en part.
(36) Si pensem en les
diferències substancials exis-
tents entre els estats membres
actuals de la UE, hem d’arribar
a la conclusió que no hi ha
política «social» a la Unió Eu-
ropea, possiblement no hi serà
en molts anys i que el tan esti-
mat i ponderat estat del benes-
tar és una simple i patètica uto-
pia per a una gran part dels
ciutadans de la Unió.
(37) No podem obviar que
alguns dels estats pendents de
la propera ampliació són dels
més desfavorits en tots els as-
pectes, fet que, evidentment,
eixamplarà les diferències i les
desigualtats entre estats, entre
nacions, entre ciutadans en ge-
neral i entre treballadors en
particular.
(38) La inexistència de l’Euro-
pa social és un fet que no cal
ni posar en dubte. Aquests són
els fets.
(39) Tot l’indicat fins ara en
aquest apartat tindrà una plas-
mació difícil, per no dir impos-
sible, fins que no es plantegi
una harmonització fiscal de
tipus general dins la Unió.
(40) Sense una política fiscal
amb objectius comuns, amb
plantejaments polítics i estra-
tègics que impliquin una plani-
ficació d’aquesta fiscalitat, di-
fícilment pot haver-hi una
política social ni una Europa so-
cial.
2.3 EL PAPER DEL SINDI-
CALISME EUROPEU I EL
DELS TREBALLADORS DE
LES NACIONS D’EUROPA
(41) En general, el paper dels
sindicats a Europa, actualment
i al marge dels nivells de defen-
sa dels treballadors a les em-
preses i a les administracions
es redueix a lluitar per mantenir
tot allò aconseguit fins ara, tant
pel que fa al mal anomenat
«estat del benestar» com als
drets i les representacions ins-
titucionals. O moltes vegades
les «prebendes» derivades.
(42) En ben pocs casos els sin-
dicats són en aquests moments
les forces del canvi o les orga-
nitzacions que encapçalin la
marxa de la societat en cap
sentit. En alguns casos podem
fins i tot parlar d’un sindicalis-
me «conservador» a vegades
fins i tot «comprensiu» i ben
poc amatent a plantejar-se
nous reptes ni noves opcions.
Una altra cosa són sovint les
imatges que es donen i que es
poden donar i que molts cops
desvirtuen les realitats i els fets
del dia a dia.
(43) Una gran part dels
treballadors també compartei-
xen aquests mateixos esque-
mes i una visió generalista de
la societat, cosa que dóna per
tant aquests resultats «neocon-
servadors». I cal dir ben ober-
tament que això té ben poc a
veure amb si a les eleccions
polítiques guanyen les teòri-
ques dretes o les teòriques es-
querres. En el primer cas, la
teoria i la realitat sempre són
més properes.
(44) El fet de l’existència de
sindicats nacionals, o sigui dels
treballadors de les nacions sen-
se estat, implica uns nous
aspectes que lliguen sense cap
tipus de dubte elements de de-
mocràcia molt més propera que
l’actual dels grans estats amb
aspectes com l’acció sindical i
social propera a la relació
treballador/empresa.
|09
2.4 COM A CONCLUSIÓ I
PROPOSTES
(45) És des d’aquesta visió que
el desenvolupament dels sindi-
cats de treballadors de nacions
sense estat pot ser i ha de ser
un ajut important per a confor-
mar una nova embranzida i em-
penta per al sindicalisme, per
als treballadors, per a la demo-
cràcia i per als drets nacionals
dels pobles d’Europa, a la vega-
da que ha de consolidar una
nova visió i una nova possibilitat
per a aquesta UE amb massa
símptomes d’esclerosi.
(46) I, atenció a aquesta qües-
tió, no hem de perdre de vista
els treballadors dels petits i
mitjans estats europeus i les se-
ves organitzacions, ja que mal-
grat la instrumentalització que
els grans estats en fan i en fa-
ran, cal tenir molt present que
avui o en un futur no gaire
llunyà poden ser aliats nostres
en la lluita per una Unió Euro-
pea molt més democràtica que
l’actual. En gran part també pot
dependre de nosaltres i de les
nostres actituds i els nostres
posicionaments. Enemics i
adversaris ja en tenim prou; cal
cercar amics i aliats.
(47) La lluita pel manteniment,
com a mínim, dels marges de
l’actual «estat del benestar» i
principalment per la universalit-
zació d’aquest «estat» a tota
la UE i sobretot als nous mem-
bres amb uns nivells de renda
més baixos ha de ser la guia
per a la tasca de tots nosaltres
durant aquests propers anys.
3. EUROPA I EL MÓN
3.1 ELS LÍMITS D’EUROPA
(48) Sembla evident que la
Unió Europea, no pot ser il·limi-
tada geogràficament ni pot
estar amb constants amplia-
cions. Que la Unió sorgeix del
nucli franco-alemany amb la
inclusió del Benelux (Bèlgica,
Holanda i Luxemburg) tothom
ho té clar, és un simple fet.
(49) Aquesta Unió camina ara
per ara amb la perspectiva
d’una frontera amb Rússia per
una banda i per l’altra amb Síria
si suposem que s’acabarà con-
firmant l’adhesió de Turquia.
(50) En aquest marc també
s’haurà d’acabar posant tot el
trencaclosques de l’ex-Iugoslà-
via i les parentes pobres de tot
Europa, Albània i Kosovo.
(51) En aquests dos darrers
casos es plantegen o es plante-
jaran problemàtiques ben espe-
cials i complicades, que
evidenciaran els anacronismes
d’aquesta Unió Europea i els
seus estats i la necessitat d’en-
fortir els criteris de democràcia
i sobirania (compartida en algu-
na forma). En resum, es palesa-
rà la necessitat de començar a
trobar sortides viables a neces-
sitats diverses i complexes.
3.2 POTÈNCIA MUNDIAL
PER...
10|
(52) Hem de reconèixer amb
tota l’honradesa del món que
ara per ara aquesta Unió no és
potència de res. En les relacions
internacionals continuen ac-
tuant més França, Gran Bre-
tanya i Alemanya que no pas
Europa. Quan es parla de mis-
ter Pesc sembla que parlem
d’un acudit o de mister Proper
el de l’anunci de la neteja i no
del representant comunitari de
les relacions exteriors de la UE.
I a més, els representants dels
grans estats europeus ac-tuen
clarament en defensa dels inte-
ressos d’aquests estats. No hi
valen martingales.
(53) Cada vegada més els
grans vectors de l’economia
mundial passen menys per Eu-
ropa; en aquests moments l’à-
rea Estats Units/Pacífic/Àsia es
pot mirar Europa com el gran
museu de la història i preocu-
par-se ben poc de la competèn-
cia econòmica europea.
(54) Quines són les pressions
reals que pot exercir Europa a
l’Iraq, a l’Afganistan, a l’Orient
Mitjà? Ni cas en cap situació,
ni opció de participació real.
(55) No tot en aquest nivell ha
estat negatiu o inexistent. Hi
ha hagut projectes, i fins i tot
realitats interessants, com
l’Agència Espacial Europea, les
realitzacions europees en el
camp de l’aeronàutica, etc... En
resum, hi ha hagut camps en
què la col·laboració ha donat
resultats, però malgrat tot són
ben escassos.
3.3 SOLIDARITAT, OBER-
TURA, APOSTA PER LA DE-
MOCRÀCIA, PER LES LLI-
BERTATS, I PER UNA MI-
LLOR DISTRIBUCIÓ DE LA
RIQUESA EN EL MÓN
(56) En els terrenys d’aquest
apartat tampoc podem ser
gens optimistes pel que fa a les
realitats del dia a dia.
(57) La solidaritat, excepte
Ponència 4
Arreu, amb veu pròpia
1. INTRODUCCIÓ
1.1 SITUACIÓ POLÍTICA I
ECONÒMICA INTERNACIO-
NAL
(1) L’escenari global actual es
troba marcat pel domini polític,
social, econòmic i militar d’un
dels sectors vencedors de la
guerra freda: el sector que re-
presenta el capitalisme i les se-
ves derivacions més salvatges
(neolliberalisme, ultraliberalis-
me...) i que és encapçalat i de-
fensat a ultrança pels Estats
Units d’Amèrica (EUA), però
també per la Unió Europea
(UE), Japó i altres països rics..
Per tant, davant la manca d’un
contrapoder global, s’imposen
a nivell planetari les relacions
3r. Congrés Confederal
quan és entesa com a caritat
encara que es vesteixi amb
imatges progressistes, brilla per
la seva absència, i no cal apor-
tar gaires dades. Quan es tan-
quen fronteres als productes
agrícoles dels països en vies de
desenvolupament, o més clara-
ment, del tercer món, quan
s’exporten productes a preus
subvencionats i sovint més bai-
xos dels d’aquests tipus de pro-
ductes als seus països d’origen
que destrueixen les seves pos-
sibilitats de comerciar i de so-
breviure difícilment es pot par-
lar de solidaritat i menys encara
de justícia.
(58) I no s’hi val aquí parlar
de la solidaritat de la societat
civil. És un altre camp de l’acció
solidària i/o d’ajut amb aspec-
tes no sempre clars i concrets
sinó a vegades ben discutibles.
(59) Si entrem en el terreny
de l’obertura, podríem ben dir
que anem bé per anar a Sants,
ja que els constants intents de
convertir la Unió Europea en
una gran fortalesa per evitar
l’entrada dels immigrants po-
bres -els rics mai han tingut
problemes per entrar, sortir i
viatjar per a tot arreu- és el que
marca la pauta de la nostra
conservadora Europa.
(60) Pensar en la situació dels
nous països ingressats darrera-
ment a la UE causa nàusees si
un s’hi atura un moment. Un
moment només per a reflexio-
nar que els capítols de la polí-
tica agrària comuna, la famosa
i trista PAC no els són d’aplica-
ció fins vés a saber quan o que
els ciutadans d’aquests estats
no tenen llibertat de moviment
a la UE. Segueixen sent immi-
grants de fet, immigrants a la
UE a la qual s’han integrat.
Genial si no fos que repel·leix
la simple constatació.
(61) Si ens posem a judicar la
democràcia i sense entrar en
el funcionament intern de la
UE, a la qual això de la demo-
basades en el benefici per so-
bre del benestar, l’opressió na-
cional i l’explotació dels pobles
i les persones.
(2) Aquesta doctrina es basa
en el lucre, l’egoisme i la manca
de valors solidaris. Per tant, des
d’aquesta òptica s’imposen, per
la força militar i el xantatge
polític, comercial i financer, les
receptes macroeconòmiques
encaminades a perpetuar la si-
tuació de dependència i espoli
que pateixen els Països Empo-
brits, mal anomenats del Tercer
Món o Subdesenvolupats.
(3) Aquestes receptes macro-
econòmiques basen el seu
ideari en la consecució dels mà-
xims guanys als Països Empo-
brits a costa de l’explotació in-
tensiva del recursos naturals,
cràcia sembla un tema d’
«expedient X», recordem per
uns moments que en els
conflictes de Bòsnia, Croàcia,
Eslovènia, Kosovo i Sèrbia ens
vàrem haver de treure les cas-
tanyes del foc i el paper de la
UE va resultar ben galdós, quan
no clarament escandalós. El
mateix podem dir pel que fa a
les llibertats, per tant no cal re-
petir-ho.
(62) En aquest context també
s’evidencia la necessitat d’una
millor distribució de la riquesa
i dels recursos en el món. La
poca o nul·la obertura al co-
merç dels països del tercer món
és una perfecta mostra de
l’egoïsme dels grans estats
europeus que, evidentment,
acaba encara fomentant més
el neoconservadorisme de les
seves societats.
(63) Que molts d’aquests
aspectes acabin després sent
«reivindicacions socials» tals
com la de l’anacrònica «sobira-
nia alimentària» no faria gaire
més efecte que provocar un
atac de riure si no fos per l’evi-
dent reflex d’un conservadoris-
me corporativista «d’esque-
rres» que a la llarga pot esde-
venir molt perillós.
3.4 COM A CONCLUSIÓ I
PROPOSTES
(64) Tocant breument el tema
dels límits d’Europa, de la Unió
Europea, ha de quedar clar un
fet que és bàsic: els pobres
d’Europa –es digui Albània, Ko-
sovo o Romania– tenen i han
de tenir lloc dins la UE. Que això
pot repercutir en la riquesa dels
altres, possiblement, i benvin-
guts siguin.
(65) Per esdevenir una potèn-
cia, Europa ha d’optar clara-
ment i a nivell intern per la
democràcia, la racionalitat i la
coordinació. La capacitat per a
fer-ho? Ja ho veurem. És ben
cert que Europa ha d’optar per
el deute extern impagable i l’ex-
tens contingent de mà d’obra
baratíssima, i sense pràctica-
ment drets, per manufacturar
productes per a ser consumits
majoritàriament als Països Rics.
(4) Els Estats Rics del planeta,
mal anomenats Desenvolupats
o del Primer Món, utilitzen or-
ganismes econòmics com el
Fons Monetari Internacional
(FMI), el Banc Mundial (BM) o
l’Organització Mundial del Co-
merç (OMC) amb finalitats ex-
torsionadores. Aquests organis-
mes econòmics internacionals
(on els Països Empobrits tenen
menys poder de decisió que els
Rics, tot i ser-ne més) marquen
les agendes econòmiques i so-
cials dels països del mal anome-
nat Tercer Món.
la col·laboració per les grans
investigacions; fins i tot comen-
ça a ser força contradictori que
els grans projectes de l’espai
no es puguin fer a nivell mun-
dial, i en aquest sentit sembla
fora de dubte que hauria de fer
anys que els EUA i la UE treba-
llessin junts i no pas competint.
(66) És en aquest sentit que no-
saltres hem de pressionar sense
cap por en tots els nivells possibles.
4. LÍNIES DE TREBALL
4.1 VERS LA «CONFEDE-
RACIÓ DELS SINDICATS
DEL POBLES D’EUROPA»
(67) Sense entrar en contra-
dicció ni topar per res amb la
recentment creada «Conferèn-
cia Internacional de Sindicats
de Nacions sense Estat»
(CISNSE), de la qual la primera
en podria ser la Regional amb
plena independència per deci-
dir i treballar en el seu àmbit
caldria que aquesta assumís els
seus reptes enfront de la UE i
els seus plans de treball con-
crets i definits.
(68) Sens dubte hauria de te-
nir ben present la relació amb
sindicats propers de nacions
sense estat de tot Europa i tam-
bé establir els canals de relació
escaients amb els sindicats dels
petits i mitjans estats de la UE
i amb aquells altres que tot i
formant part de confederacions
estatals tenen plantejaments
nacionals en els seus territoris,
estudiant-ne en cada cas la
situació i les possibilitats. Re-
sumint, esquemes oberts i dia-
logants de cara a aconseguir
en cada moment el nombre
més alt d’aliats possible.
4.2 - TREBALLAR DAVANT
LA UE, LA CES, LA OIT,
ETC., OBERTAMENT AMB
FORMA DE LOBBY
(69) Quan parlem de lobby
(5) D’aquesta manera obstacu-
litzen els models de desenvolu-
pament productiu, agrari i
energètic dels Països Empo-
brits. Alhora els comminen a
aplicar polítiques desregulado-
res, com la privatització de les
empreses públiques, la sanitat
o l’educació i l’eliminació dels
pocs avantatges socials i labo-
rals de què disposen. Al mateix
temps, els obliguen a formar
part de desavantatjoses xarxes
comercials internacionals (com
l’ALCA a Amèrica), que atemp-
ten contra les economies locals
i agràries, font de recursos ali-
mentaris de milions d’éssers
humans.
(6) Però l’exponent més clar
de la intencionalitat de supedi-
tació que pretenen els governs
LaIntersindical
Setembre 2004
sempre ens ve al cap el grup
de pressió per aconseguir
beneficis per a col·lectius con-
crets. Sense deixar de tenir pre-
sent l’esmentat, es tractaria de
tenir un grup de persones orga-
nitzades prop de les organitza-
cions indicades per obtenir in-
formació, tenir dades objectives
dels projectes, plans i ajuts i
de les tramitacions i canals
necessaris per a poder fer arri-
bar crite-ris, peticions d’ajut i
subvencions, o sigui tot allò
necessari per al conjunt de les
nostres organitzacions. Aquest
grup hauria de tenir fórmules
de continuïtat i hauria d’estar
lligat directament o indirecta-
ment a la «Confederació».
(70) En aquest sentit cal
plantejar-se de totes totes els
projectes transnacionals dels
nostres sindicats i entrar
decididament a obtenir subven-
cions per a aquests projectes,
sempre que ajudin i comple-
mentin la nostra visió de les
coses i les nostres necessitats.
4.3 DOTAR-NOS DE
FÓRMULES IMAGINATIVES
I DE CONTINUÏTAT
(71) En sentit ampli, tot això
és força inconcret però cal in-
sistir a buscar formes i fórmules
per a ser-hi presents, perquè
se’ns vegi, i per això cal força,
recursos, persones, tècnics i,
principalment, donar a conèixer
aquesta tasca.
(72) Formes com la de pro-
moure una fundació a nivell eu-
ropeu; caldria estudiar-ho, pro-
mocio-nar-ho i anar-ho con-
cretant en el temps que calgui.
Aquesta fundació serviria per
a donar suport actiu als nostres
plantejaments i convertir-los -
en determinats casos- en fets
concrets. Tot això pot semblar
complicat, però és necessari
posar mans a l’obra, cercar les
persones i, sobretot, donar
continuïtat a les accions.
dels Països Rics per sobre dels
Països Empobrits, és el deute
extern.
(7) El deute extern no és més
que una sèrie préstecs finan-
cers consecutius atorgats des
de fa molts decennis a les oli-
garquies nacionals dels Països
Empobrits. Suposadament,
aquests préstecs han estat con-
cedits per ajudar al desenvolu-
pament, però afegits a l’espoli
de les matèries primeres, al
costat d’oligarquies corruptes i
interessos elevadíssims, han
convertit aquests préstecs en
impagables. La majoria de Paï-
sos Empobrits ja han pagat
més de tres vegades el total
dels fons concedits. A més hem
de tenir en compte que hi ha
països que destinen més del
LaIntersindical
Setembre 2004
40% del seu minvat PIB a can-
cel·lar aquests interessos.
(8) Aquest agreujament de les
desigualtats ha generat un im-
portant procés humà migratori
dels Països Empobrits cap als
Rics. Aquest fenomen ha estat
tractat, en general, des d’una
òptica mercantilista i repressiva,
sense tenir en compte ni les po-
blacions emissores ni les recep-
tores, generant una nova font
de conflictes i exclusió social.
(9) Al costat d’això, el control
gairebé generalitzat dels mit-
jans de comunicació ha generat
una visió distorsionada de la
greu crisi que viu el nostre pla-
neta. Els media, controlats per
grans corporacions transnacio-
nals criminalitzen les opcions
emancipatòries i fomenten va-
lors com l’individualisme, el con-
sumisme, el racisme, la insolida-
ritat o la banalització de la vida
mateixa.
(10) Enllaçant amb aquest es-
cenari de subordinació de la mi-
noria rica del planeta (20% de
la població mundial) sobre la
ma-joria pobre (80 % de la
població mundial), la
implementació més salvatge del
lucre ha esdevingut la guerra i
la violència genera-litzada a tot
el planeta. Les ne-cessitats de
consum insostenible de la
majoria de Països Rics han
propiciat guerres (ex. Iraq,
Afganistan...) per tal d’aconse-
guir-ne el màxim de recursos en
hidrocarburs, al mateix temps
que han mantingut una actitud
totalment inter-vencionista (ex:
Veneçuela, Haití, Libèria, Sudan,
Congo, Iran, Geòrgia, Cuba..)
en contra de la sobirania nacio-
nal de molts països del planeta.
(11) L’aplicació de polítiques
clarament neocolonials ha pro-
vocat l’agudització d’antics con-
flictes o l’aparició de nous, molt
sovint armats, que han servit
alhora com a excusa per imple-
mentar una retallada de drets
civils i llibertats fonamentals en
nom de la seguretat internacio-
nal. Una seguretat molt esbiai-
xada, basada en la defensa dels
privilegis de les grans transna-
cionals i els interessos comer-
cials del països més rics.
(12) Així, però, cal destacar
que diverses formes de respos-
ta social s’han esdevingut arreu
del planeta, tant als Països Rics
com, sobretot, als Empobrits. A
nivell global, els Fòrums Socials
Mundials (FSM) i les seves ver-
sions regionals han servit de ca-
talitzadors de la denúncia per-
manent de la insostenibilitat del
planeta. Alhora, els diferents
processos transformadors que
s’han generat, bàsicament, a
l’Amèrica Llatina, però també a
l’Àfrica i l’Àsia (victòries electo-
rals del PT al Brasil, del FRETI-
LIN a Timor Leste, de la Revolu-
ció Bolivariana a Veneçuela, de
Kishcner a Argentina, del CNA
a Sud-Àfrica, de l’aliança del
Partit del Congrés a l’Ín-dia o
del Frente Amplio a l’Uruguay),
obren noves vies d’esperança a
la consecució de formes més
socials i progressistes d’enfocar
les polítiques integrals dels go-
verns dels Països Empobrits.
3r. Congrés Confederal
(13) Al mateix temps, han sal-
tat a la palestra les lluites per la
justícia social i nacional que es
desenvolupen a Bolívia, Pa-
lestina, el Sàhara, Iraq o Co-
lòmbia i que demostren la vitali-
tat de què disposen molts po-
bles del món per a enfrontar-
se a la imposició i l’egoisme.
1.2 SITUACIÓ SOCIOLA-
BORAL INTERNACIONAL
(14) Amb un context polític i
econòmic ultralliberal, basat en
la prevalença del lliure mercat
per sobre del benestar de les
persones, s’observen un seguit
de conseqüències que afecten
greument els drets, i fins i tot
les vides, de la classe treballa-
dora mundial.
(15) A nivell financer i comer-
cial, els moviments de capitals i
mercaderies estan cada cop
menys gravats i més desregula-
ritzats.
(16) A nivell laboral es consoli-
da un model sense regulacions
ni controls en la contractació i
les condicions de treball. I, on
encara resten regulacions, s’ho-
mogeneïtzen a nivell estatal els
marcs de relacions laborals en
detriment dels drets dels treba-
lladors de les nacions sense es-
tat.
(17) Aquests elements, entre
d’altres conseqüències, propi-
cien el desplaçament dels cen-
tres productius de les corpora-
cions transnacionals de zones
on encara hi ha regulacions la-
borals cap a d’altres on no n’hi
ha, permetent l’explotació sal-
vatge.
(18) Així ens trobem amb una
mà d’obra molt barata, «flexi-
ble» (precària) i sense drets a
la majoria de països del món.
(19) A més, en l’últim decenni,
la privatització d’empreses pú-
bliques, de sanitat, i fins i tot
d’educació, han empitjorat
fortament les condicions dels
treballadors i treballadores. Cal
afegir, alhora, que la manca de
polítiques socials i els acords de
pagament del deute extern han
delmat considerablement el po-
der adquisitiu de la majoria
d’habitants del planeta.
(20) Tots aquests aspectes,
generats per l’obsessió d’acu-
mular cada cop més capitals, re-
percuteixen greument en la sa-
lut i la vida de molts treballa-
dors del món i reprodueixen els
rols sexistes en la divisió del tre-
ball i les tasques a la llar. Fo-
menten al mateix temps l’exclu-
sió social i processos migratoris
que deriven en més precaritza-
ció de les condicions de vida i
de treball.
1.3 SITUACIÓ SINDICAL
INTERNACIONAL
(21) El moviment sindical
internacional pateix, en termes
generals, una institucionalitza-
ció i una burocratització que el
duen a anar a contravia de l’his-
tòric paper de motor emancipador
i de transformació social i política.
(22) Tant és així que, molt so-
vint, no són més que purs res-
sorts de l’aplicació de polítiques
antipopulars enfocades des de
l’òptica neoliberal. Aquestes
maquinàries sindicals burocra-
titzades són, de facto, el mata-
làs per a una aplicació més su-
au de les mesures antiobreres.
(23) Aquest comportament de
la majoria de centrals sindicals
del planeta prové d’una des-
ideologització de les seves elits
dirigents, integrants, molt so-
vint, de les estructures estatals
de presa de decisions a canvi
de sucoses prebendes. D’exem-
ples n’hi ha força, però només
cal que ens fixem en el paper
de l’antic principal sindicat ve-
neçolà, que va donar suport, el
2002, a un cop d’estat, ges-tat
per la patronal i l’oligarquia
local, contra el govern d’es-
querres escollit democràtica-
ment.
(24) La tendència general cap
a la institucionalització i centra-
lització de l’acció sindical com-
porta una desmobilització de
l’estructura sindical internacio-
nal, una pèrdua de credibilitat
com a agents de canvi social i
l’obstrucció a les organitzacions
sindicals combatives o de na-
cions sense estat per a poder
intervenir en la defensa dels
treballadors i treballadores.
(25) Al mateix temps, s’incre-
menta la persecució i la
repressió de l’activitat sindical
d’aquelles organitzacions cohe-
rents en molts punts del plane-
ta. La manca o la reducció de
regulacions laborals facilita l’ac-
ció repressiva contra les bases
sindicals, que es veuen molt so-
vint sense armes jurídiques i le-
gals per a desenvolupar la seva
activitat legítima.
(26) Cal afegir-hi que aquesta
desprotecció de l’acció sindical
arriba als extrems de la impu-
nitat, posant en perill la vida
dels mateixos sindicalistes, so-
bretot a l’Amèrica Llatina ( amb
el cas de Colòmbia), però tam-
bé a l’Àfrica i l’Àsia.
(27) De tota manera s’entre-
veu, dins el moviment sindical
internacional, l’aparició de no-
ves experiències participatives
i coherents amb l’ideari històric
del sindicalisme. Unes expe-
riències que estan agafant for-
ça en alguns del Països Empo-
brits alhora que a diverses na-
cions sense estat arreu del planeta.
(28) Aquestes noves expres-
sions, algunes de més tranver-
sals (ex. Piqueteros a l’Argenti-
na...), han començat a vehicu-
lar respostes de lluita al costat
d’altres moviments socials, com
s’ha pogut comprovar en els
FSM i les mobilitzacions contra
la guerra i l’imperialisme.
2. SITUACIÓ ACTUAL DEL
SINDICAT
(29) Degut a les vicissituds his-
tòriques del moviment sindical
català i a la reconstrucció del
nostre propi espai sindical na-
cional, actualment la Intersindi-
cal-CSC no té prou definit un
discurs internacional propi ni
una política d’aliances clara en
el camp global.
(30) Ara per ara, el sindicat,
immers en la lògica de les tas-
ques prioritàries de construir un
referent sindical per als treba-
lladors i treballadores del Països
Catalans, tan sols és capaç
d’esmerçar esforços a nivell eu-
ropeu a tot estirar.
(31) Pràcticament no hi ha un
discurs elaborat respecte de la
situació sociolaboral internacio-
nal ni la política d’aliances a dur
a terme al respecte. A més a
més, no s’ha pogut interioritzar
dins l’afiliació la necessitat de
participar en altres escenaris in-
ternacionals, amb les excep-
cions del voluntarisme o la par-
ticipació en àmbits massius com
foren las manifestacions contra
la guerra.
(32) Hi ha una manca impor-
tant de formació i informació
respecte de les problemàtiques
sociolaborals internacionals i
que de retruc també ens afec-
ten com a poble a nosaltres.
(33) Positivament, la Intersin-
dical-CSC és impulsora de la
Conferència Internacional de
Sindicats de Nacions Sense Es-
tat (CISNSE), al costat d’altres
organitzacions sindicals bàsica-
ment europees. Aquest fet obre
les portes per a definir un dis-
curs i unes aliances pròpies a
nivell internacional.
3. PROPOSTES
3.1 IDEARI SINDICAL
(34) Després de l’anàlisi inte-
gral exposada emergeixen una
sèrie de necessitats per a poder
conformar el cos d’un sindicat
nacional amb plena consciència
i acció internacional pròpia.
(35) La precària situació socio-
laboral, econòmica i política del
món requereix de l’elaboració
d’un discurs propi que defineixi
el model a seguir en els propers
anys.
(36) Nosaltres, com a sindicat
d’una nació sense estat, i par-
tint de la premissa històrica del
sindicalisme com a agent de
transformació i emancipació de
les societats, cal que bastim un
discurs clar en pro dels drets de
les persones i els pobles a
construir el seu propi model de
desenvolupament i benestar.
(37) Això és, bastir un discurs
contra l’expansió caòtica del
lliure mercat per sobre del dret
dels éssers humans i dels po-
bles a ser feliços i lliures. Un
discurs que denunciï i combati
el neolliberalisme (capitalisme)
i la impunitat amb què s’apli-
quen les seves metzines.
(38) Per tant, cal que estiguem
al costat d’aquells processos
sindicals i/o alliberadors que
s’enfrontin decididament a la
injustícia imposada pel lucre.
Cal que estiguem al costat dels
sindicats i les organitzacions de
treballadors coherents arreu del
planeta que no han estat
cooptades per les elits, i amb
els sindicats i organitzacions de
treballadors de les nacions sen-
se estat que emergeixen arreu.
(39) Així, doncs, hem ser capa-
ços de participar i/o construir
aquells espais sindicals interna-
cionals que edifiquin una alter-
nativa a l’actual model socio-
|11
econòmic i laboral. O sigui, bas-
tir un pol sindical diferent i en-
grescador, que difereixi total-
ment de l’actual model sindical
grogós i de poltrona.
4. EXECUCIÓ
(40) Amb la intenció de poder
realitzar les premisses exposa-
des hi ha un seguit d’accions de
caire internacional que caldria
realitzar:
4.1 (41) Ser partícips i prota-
gonistes, en la mesura del pos-
sible, de la CISNSE, que des de
fa un parell d’anys s’està ges-
tant al costat d’altres sindicats
nacionals d’arreu del planeta.
Aquest espai ens obre les por-
tes a la legitimació internacional
com a agent sindical català i al-
hora omple un buit de repre-
sentació internacional que tenia
el sindicalisme dels pobles sen-
se estructura representativa es-
tatal.
4.2 (42) Establir relacions for-
mals amb aquelles organitza-
cions sindicals d’arreu que com-
parteixin amb nosaltres els
plantejaments del sindicalisme
com a motor de les transforma-
cions socials, en contraposició
al sindicalisme burocratitzat,
institucional i jacobí.
4.3 (43) Participar, en la me-
sura del possible, en aquells es-
pais, plataformes, fòrums, etc...
sindicals internacionals que de-
nunciïn obertament el neollibe-
ralisme i plantegin un model sin-
dical oposat a les elits burocrà-
tiques sindicals.
4.4 (44) Participar i ser mem-
bres actius del FSM, del Fòrum
Social de la Mediterrània
(FSMed) i del Fòrum Social Eu-
ropeu (FSE). Hem de prioritzar
aquests espais de trobada con-
tra la mundialització mercanti-
lista, per tal de fer visibles les
propostes dels treballadors i
treballadores dels pobles invisi-
bles, dels pobles sense estat. I
hem de ser-hi, per recolzar des
del nostre país, amb veu pròpia,
les iniciatives per una globalitza-
ció de caire social.
4.5 (45) Realitzar convenis de
cooperació sindical i de coope-
ració al desenvolupament amb
altres sindicats afins o entitats
de Països Empobrits. Aquesta
tasca es pot realitzar directament
amb la Intersindical-CSC o per
via de SOLIDARA, l’entitat asso-
ciada al sindicat que treballa en
el camp dels drets humans i la
solidaritat internacional.
4.6 (46) Denunciar als orga-
nismes internacionals les viola-
cions dels drets humans i dels
drets sociolaborals d’altres
països sense legislació laboral
o on s’infringeixen les regula-
cions laborals legalment esta-
blertes. Així mateix, és impor-
tant que el sindicat s’impliqui,
en tant que agrupació de treba-
lladors i treballadores, en la de-
núncia de la repressió i l’assas-
sinat de sindicalistes en diver-
sos punts del planeta. Això és,
la denúncia internacional con-
tra la impunitat dels crims i la
repressió contra el lliure exercici
de la legítima activitat sindical
reconeguda per la OIT i la ONU.
12|
LaIntersindical
3r. Congrés Confederal Setembre 2004

Hotel Alimara: Com arribar-hi

Adreça
Carrer Berruguete, 126.
Barcelona

Cotxe
Ronda de Dalt, sortida 5
(Vall d’Hebrón)

Metro
Línia 3, estació Mundet

Bus
10, 27, 60, 73, 76, 85, 173