Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC

| Juliol 2005 | Núm. 8 | 1 euro |

www.intersindical-csc.org

Aturem laprecarietatlaboral al’administració

ACCIÓ SIND. | pàg. 4

Avancem alsector dela banca

ACCIÓ SIND. | pàg. 5

sumari

L’agressiós’anomenaBolkestein

INTERNAC. | pàg. 9 A FONS | pàg. 6-8

Ens mobilitzem contra

la marxa d’empreses

El govern espanyol pretén pactar amb UGT, CCOOi la patronal per abaratir l’acomiadament

> Es negocia reduir la indemnitzacióper acomiadament a 33 dies pelsfixos i donar lloc a que l’adminis-tració el subvencioni> Sastre: «esperem que els sindi-cats no s’equivoquin de bàndol clau-dicant davant la patronal com el1994»

Manifestació de la Intersindical-CSC pels carrers de Barcelona pel Primer de Maig

PrimeraAssembleaNacional del’EspaiJove

AIXÒ ES MOU | pàg. 10

Propostesde la I-CSCdavant eldebatestatutari

PPCC | pàg. 9

Des que va arribar al govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha manifestat en diverses ocasions la seva intencióde reformar el mercat de treball. Una reforma que, atès el seu discurs en teoria compromès amb els avenços socials iamb l’anomenada Espanya plural i tenint en compte els seus companys de viatge en aquesta legislatura, s’esperavaque tingués un altre to.

Crònica deltancamentde Celestica

A FONS | pàg. 6

Entrevistaa RubènSuan

ENTREVISTA| pàg. 12

La Intersindical-CSC va manifestar-se aquest 1 de Maig fent una crida als treballadors i treballadores del país amobilitzar-se contra les deslocalitzacions empresarials (pàgines 6 i 7)

El govern espanyol del PSOEpretén reformar el mercat detreball quan més aviat millor. Laseva intenció passa per abaratirl’acomiadament amb caràctergeneral.En el punt de partida d’aquestdiàleg social, pel qual a nivellsindical només han sigut tingutsen compte CCOO i UGT, és unllibre blanc sobre el mer-cat detreball que ha elaborat unacomissió d’experts triada pelministre de Treball. La base ésben clara: més flexibilitat i, pertant, desregulació de les re-lacions laborals. Però no noméses pretén reformar el mercat detreball, sinó també la negociaciócol·lectiva, les pen-sions i lasalut laboral.Una de les mesures que mésha cridat l’atenció és la de flexi-bilitzar l’acomiadament en elscontractes indefinits ambl’excusa de fomentar «la con-tractació de qualitat enfront latemporal».En aquest sentit s’ha proposatque les empreses puguin aco-miadar treballadors fixos quanla situació econòmica siguiadversa. Altres propostes pas-sen per reduir la indemnit-zacióper acomiadament a 33 dies perany treballat per a tots els fixos.La Intersindical-CSC ha mani-festat la seva esperança queCCOO i UGT se situin al costatde la classe treballadora i no dela patronal, tal i com han fet end’altres reformes promogudesper «governs amics». (Continuaa la pàgina 3)

editorial

> Barcelonès

Avinguda Portal del’Àngel, 38, 1rTel: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA

> Maresme

Carrer Passada, 102,baixosTel: 937 642 573Fax: 937 619 02208380 MALGRAT

> Segrià

Plaça Víctor Siurana, 1(Universitat de Lleida)Tel: 973 703 17125002 LLEIDA

> Selva

Rambla de JoaquimRuyra, 65, A, 1r. BTel: 972 331 25917300 BLANES

> Tarragonès

Carrer Ramón y Cajal,52, entresòlTel. i Fax: 977 230 93343005 TARRAGONA

> Correu electrònic

intersindical@intersindical-csc.org

> Web

www.intersindical-csc.org

butlleta de contacte

Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a

La Intersindical

(6 núm./5 euros)Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________ Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________ Població ___________________________ Professió ____________________________________ Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________ Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________ Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________

La Intersindical

Òrgan d’expressió de la I-CSC

Consell de Redacció

Joan Arimon, Ferran Casas,Jaume Clotet, Jordi Espot,Marc Faustino, Roger Gili iCarles Sastre

Col·laboradors/es

Josep Falcón, Roger Gili, Da-vid Hereu, José M. Izquierdo,Núria Margarit, IsabelPallarès, Sergi Perelló, IsidorSánchez, Nèstor Sastre,Rubèn Suan i Eduard Suárez

Coordinació i disseny

Roger Gili

Tiratge

10.000 exemplars

Dipòsit legal

B-41939-2002L’opinió del sindicat s’expressaa l’editorial

Codi de l’entitat

El tèxtil català viu el pitjor moment de la seva història. Elstancaments i reduccions de plantilla se succeeixen en cascada i,perplexos, els agents socials i el conjunt de la ciutadania veiemdesfer-se com un terròs de sucre un sector productiu que, finsaquest any, ocupava al Principat 72.500 persones en 2600empreses vinculades a un sector troncal de la nostra economia. A la Intersindical-CSC no som aliens a aquesta situació. Estemgestionant els expedients de tancament de la Preparació Tèxtil deRipoll, empresa referencial a la comarca amb 140 anys d’històriai 153 treballadors i treballadores, i de la barceloninaTejidos Unión. Aquesta feina no ens és, perdesgràcia, desconeguda perquè els darrers anyshem viscut conflictes col·lectius similars a les tèxtilsFibad (Igualada), Gasol (Mataró), Moda 21 (St. Andreu de Llavaneras) o Manufactura Tèxtil(Granollers).El panorama és dramàtic; més si es tenen en compteles especials circumstàncies del sector, molt dispersterritorialment i feminitzat (en el cas de les dones ja plou sobre mullat). Comarques com el Ripollès oel Berguedà, que tenien en el tèxtil la seva principalindústria, estan abocades a la incertesa. El camí nosembla altre que la brutal terciarització de les seveseconomies (bàsicament turisme rural) i ladespoblació. Al Ripollès 7500 persones treballaven al sector el1960. Quan tanqui Preparació Tèxtil no ho faran ni 700.Moltes de les empreses que no han tancat traslladen la produccióa la Xina esperonades per la liberalització i al nostre país tenenplantilles molt reduïdes i amb missió comercial. Altres que podienser rendibles han preferit, com ha passat en zones concretes delBesòs, tancar després d’assegurar-se la requalificació del sòlindustrial que ocupaven.En la pèrdua de competitivitat del tèxtil hi trobem una sèrie defactors que, tradicionalment, no s’han valorat prou bé o encaratamb prou valentia des de la patronal, els sindicats majoritaris i lesadministracions implicades. El primer error, i segurament elprincipal torpede a la línia de flotació del sector, va ser la decisió

Codi de l’oficinaClauNúmero de compte

> Cal protegirels mercatsamb méscontundènciadel que s’hafet ambl’acord amb laXina del juny

Intersindical

Juliol 2005

Tèxtil:de la deixadesa a la desesperació

presa en el marc de l’Organització Mundial del Comerç d’obrirels mercats a la Xina sense valorar-ne les conseqüències, eldumping social o la seva capacitat productiva real. No es potnegar a la classe treballadora xinesa el seu dret al treball i alprogrés industrial però abans d’obrir mercats cal mesurarl’impacte en el teixit productiu propi i pressionar per tal que elstreballadors i treballadores d’aquell país tinguin unes condicionslaborals dignes o unes mesures mediambientals homologables.Sense un equilibri ajustat l’obertura de mercats és un laminadorper a la classe treballadora d’arreu del món, araaquí, demà allà... Aquest mateix febrer el departament de Treball iIndústria va presentar un pla de xoc molt limitat(s’hi invertien 10 milions) que de ben poc ha servit.L’anterior pacte pel tèxtil que van signar CCOO, UGTi la patronal ha fracassat de forma evident: lesajudes previstes no arriben de forma adequada iel suport a la formació i reconversió és caòtic. A laIntersindical-CSC hem plantejat en l’àmbit de lanegociació col·lectiva algunes mesures que, enprimer lloc, passen per una anàlisi realista delsector. Així, caldria emprendre accions d’immediati elevar-les a la Unió Europea per assegurar, ambmés contundència del que s’ha fet en l’acord ambla Xina d’aquest mes de juny, la protecció dels mercats. Lesiniciatives, que ara són més urgents que mai per aspirar a lasupervivència del sector, arribarien però deu anys tard i elsuspens en política industrial de la UE és dels que fan època.Els seus rectors s’han preocupat només de dotar el capital d’unanormativa laxa i de facilitar la reducció dels «costos socials».La gestió a nivell nacional no ha estat millor. No només ha faltatprevisió i contundència davant les institucions espanyoles i europees,sinó també una política activa de reequilibri industrial al territorique assegurés un repartiment adequat de la població. La inversióen la reconversió del sector mitjançant la innovació, la formació ila recol·locació dels que hi treballen ha estat quasi nul·la. Cal doncsmés responsabilitat, més exigència i menys fer-se fotos d’esquenesals treballadors els uns i els altres.

acció sindical

opinió

Intersindical

Juliol 2005

Ferran Casas |

En primer llocZapatero va dir que no faria resen contra de l’opinió dels agentssocials i sense gransconsensos. Ja sabem què donende si els consensos quan hi haper mig CCOO, UGT i lespatronals espanyoles amb lesseves ‘Meses de diàleg’. Peròara hi ha qui ni a aquests podrienescoltar perquè aquest juliol elsecretari general d’Ocupació delgovern central, ValerianoGómez, advertia que “si no hiha acord” el govern del PSOElegislarà sense consens, tal icom va fer el PP amb el famóscop de decret que va desem-bocar en la vaga general del20 de juny.

>La paraulaflexibilitat, quetant agrada a lapatronal, és labase de partidaper qualsevolreforma

En el punt de partida d’aquestdiàleg social, pel qual a nivellsindical només han sigut tingutsen compte CCOO i UGT i per ress’ha tingut per exemple encompte les centrals majoritàriesa Euskadi i Galícia, el governcentral s’ha reservat un impor-tant protagonisme. De fet,s’està prenent com a punt departida el llibre blanc sobre elmercat de treball que ha ela-borat una comissió d’experts

Tornem-hi?

El mercat laboral de l’Es-tat espanyol s’ha vistsuccessivament reformatdurant els 90. Tots elscanvis han estat parcialo totalment pactats ambCCOO i UGT. L’excusasempre ha estat lluitarcontra la temporalitat. Alpas que anem, però, elconcepte de feina esta-ble s’haurà devaluat tantque ja no hi haurà qui eldefineixi. Aquesta proposta delgovern del PSOE, quepassa per abaratir mésl’acomiadament i flexibi-litzar les causes, no faaltra cosa que donarcontinuitat a la línia polí-tica dels governs del PPen matèria laboral.Tot plegat només es potexplicar des d’una posicióneoliberal desaforadacontra la classe treballa-dora i els seus interessosque potser ve motivadaper la derrota i el puntmort en el que ha quedatla Constitució Europeadesprés de ser refusadaa l’Estat francès iHolanda. Davant l’impre-vist fracàs del tractat elgovern espanyol es veuara obligat a donarresposta per si sol a lesexigències del capital ide les multinacionals,que esperaven que laConstitució Europea elsfacilités la desregulaciódel mercat de treball.Potser era en sintoniaamb la defensa de laConstitució Europea queel secretari generald’UGT, Cándido Méndez,assegurava que les des-localitzacions estan so-bredimensionades tre-ient-li ferro.Caldrà que ens tornem aposar les piles i queestiguem atents, com ala vaga general del 20-Jcontra la reforma de l’a-tur que va promoure elgovern de José María Az-nar. En aquella ocasió elmoviment sindical vaestar unit i CCOO i UGTvan estar amb els treba-lladors. Esperem queaquest cop no s’equi-voquin de bàndol com el1994 claudicant davantla patronal que, satis-feta, contempla comsempre som els mateixosels qui perdem un llençola cada bugada.

CarlesSastre

Secretari d’AccióSindicalde la I-CSC

> REFORMA LABORAL

El PSOE busca la complicitat d’UGTi CCOO per abaratir l’acomiadament

triada pel ministre de TreballJesús Caldera. La conclusió delllibre és ben clara: més flexi-bilitat i, per tant, desregulaciódel mercat de treball.La paraula flexibilitat, que tantha agradat i agrada a la patro-nal, és la base i a partir d’a-questa sembla que no noméses pretén reformar el mercatde treball, sinó també la nego-ciació col·lectiva –i aquí caldràestar molt atent a les compe-tències que puguin perdre lesautonomies i a les traves que,a ben segur, els agents socialsespanyols voldran posar alsmarcs nacionals de relacionslaborals en un nou intent defer més eficaç el blindatgeestatal–, les pensions i la salutlaboral.Però sens dubte una de lesmesures proposades per l’exe-cutiu espanyol (vegeu el re-quadre adjunt) que més hacridat l’atenció és la deflexibilitzar l’acomiadament enels contractes indefinits ambl’excusa de fomentar “elscontractes fixes enfront delstemporals”. En aquest sentits’ha proposat que les empre-ses puguin acomiadar elstreballadors fixos quan la sevasituació econòmica sigui ad-versa en unes condicions que,a priori, s’establirien per via dela negociació col·lectiva. Enaquesta línia també es propo-sava, amb un silenci espectantinexplicable de CCOO i UGT,que les contrates i subcon-trates puguin acomiadar al seupersonal si l’empresa de laqual depenen opta per

Base de negociació entre sindicats ipatronal proposada pel govern espanyol

- Amb caràcter general reduir la indemnització peracomiadament a 33 dies per any treballat per a tots elscontractes fixos.- En el cas del cessament d’activitats d’una auxiliar osubcontracta per part de l’empresa principal el personal deles empreses auxiliars no tindrà dret a cap tipusd’indemnització.- En els acomiadaments per raons organitzatives, tècniques,econòmiques o de producció, l’Administració podrà pagarpart de les indemnitzacions per acomiadament en empresesamb menys de cinquanta treballadors. Es dóna entradadoncs a l’acomiadament subvencionat.- Per causes econòmiques al·legades per l’empresa no serànecessària l’autorització del departament de Treball ni latutel·la o el recurs judicial sempre i quant estigui així acordatper conveni col·lectiu.interrompre la seva activitat.En principi les negociacions ha-vien de concloure el mes de juliol, però ni els sopars entreCuevas, Fidalgo i Méndez hohan aconseguit. La voracitat dela patronal, a qui Zaptero voldonar de forma implícita capa-citat de veto tot i una certaoposició del ministre de Treballi Assumptes Socials JesúsCaldera, està bloquejant elsacords.Cal estar doncs ben atentsperquè ens trobem en un con-text molt similar al de la refor-ma laboral de 1997, quan ales-hores el govern de José María Aznar, acabava d’arribar alpoder i va pactar amb CCOO iUGT retrocessos laborals ambl’argument de combatre latemporalitat. Un argumentque mai es va arribar a conver-tir en una realitat. En aquellaocasió es va facilitar l’acomia-dament objectiu i es va aba-ratir l’improcedent reduint jaaleshores la indemnització de45 a 33 dies per any treballat idisminuint el màxim de 42 a24 mensualitats. Però des del97 fins ara s’han fet mésreformes –com també s’haviafet al 94 la reforma que vadonar barra lliure a la contrac-tació per via d’ETTs, el para-digma de la temporalitat– quehan anat gradualitzant les re-tallades de drets sense aven-ços en la reducció de les taxesde temporalitat i precarietat.