02
|
editorial
> Barcelonès
Avinguda Portal del’Àngel, 38, 1rTel: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA
> Maresme
Carrer Passada, 102,baixosTel: 937 642 573Fax: 937 619 02208380 MALGRAT
> Segrià
Plaça Víctor Siurana, 1(Universitat de Lleida)Tel: 973 703 17125002 LLEIDA
> Selva
Rambla de JoaquimRuyra, 65, A, 1r. BTel: 972 331 25917300 BLANES
> Tarragonès
Carrer Ramón y Cajal,52, entresòlTel. i Fax: 977 230 93343005 TARRAGONA
> Correu electrònic
intersindical@intersindical-csc.org
> Web
www.intersindical-csc.org
butlleta de contacte
Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a
La Intersindical
(6 núm./5 euros)Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________ Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________ Població ___________________________ Professió ____________________________________ Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________ Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________ Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________
La Intersindical
Òrgan d’expressió de la I-CSC
Consell de Redacció
Joan Arimon, Ferran Casas,Jaume Clotet, Jordi Espot,Marc Faustino, Roger Gili iCarles Sastre
Col·laboradors/es
Josep Falcón, Roger Gili, Da-vid Hereu, José M. Izquierdo,Núria Margarit, IsabelPallarès, Sergi Perelló, IsidorSánchez, Nèstor Sastre,Rubèn Suan i Eduard Suárez
Coordinació i disseny
Roger Gili
Tiratge
10.000 exemplars
Dipòsit legal
B-41939-2002L’opinió del sindicat s’expressaa l’editorial
Codi de l’entitat
El tèxtil català viu el pitjor moment de la seva història. Elstancaments i reduccions de plantilla se succeeixen en cascada i,perplexos, els agents socials i el conjunt de la ciutadania veiemdesfer-se com un terròs de sucre un sector productiu que, finsaquest any, ocupava al Principat 72.500 persones en 2600empreses vinculades a un sector troncal de la nostra economia. A la Intersindical-CSC no som aliens a aquesta situació. Estemgestionant els expedients de tancament de la Preparació Tèxtil deRipoll, empresa referencial a la comarca amb 140 anys d’històriai 153 treballadors i treballadores, i de la barceloninaTejidos Unión. Aquesta feina no ens és, perdesgràcia, desconeguda perquè els darrers anyshem viscut conflictes col·lectius similars a les tèxtilsFibad (Igualada), Gasol (Mataró), Moda 21 (St. Andreu de Llavaneras) o Manufactura Tèxtil(Granollers).El panorama és dramàtic; més si es tenen en compteles especials circumstàncies del sector, molt dispersterritorialment i feminitzat (en el cas de les dones ja plou sobre mullat). Comarques com el Ripollès oel Berguedà, que tenien en el tèxtil la seva principalindústria, estan abocades a la incertesa. El camí nosembla altre que la brutal terciarització de les seveseconomies (bàsicament turisme rural) i ladespoblació. Al Ripollès 7500 persones treballaven al sector el1960. Quan tanqui Preparació Tèxtil no ho faran ni 700.Moltes de les empreses que no han tancat traslladen la produccióa la Xina esperonades per la liberalització i al nostre país tenenplantilles molt reduïdes i amb missió comercial. Altres que podienser rendibles han preferit, com ha passat en zones concretes delBesòs, tancar després d’assegurar-se la requalificació del sòlindustrial que ocupaven.En la pèrdua de competitivitat del tèxtil hi trobem una sèrie defactors que, tradicionalment, no s’han valorat prou bé o encaratamb prou valentia des de la patronal, els sindicats majoritaris i lesadministracions implicades. El primer error, i segurament elprincipal torpede a la línia de flotació del sector, va ser la decisió
Codi de l’oficinaClauNúmero de compte
> Cal protegirels mercatsamb méscontundènciadel que s’hafet ambl’acord amb laXina del juny
La
Intersindical
Juliol 2005
Tèxtil:de la deixadesa a la desesperació
presa en el marc de l’Organització Mundial del Comerç d’obrirels mercats a la Xina sense valorar-ne les conseqüències, eldumping social o la seva capacitat productiva real. No es potnegar a la classe treballadora xinesa el seu dret al treball i alprogrés industrial però abans d’obrir mercats cal mesurarl’impacte en el teixit productiu propi i pressionar per tal que elstreballadors i treballadores d’aquell país tinguin unes condicionslaborals dignes o unes mesures mediambientals homologables.Sense un equilibri ajustat l’obertura de mercats és un laminadorper a la classe treballadora d’arreu del món, araaquí, demà allà... Aquest mateix febrer el departament de Treball iIndústria va presentar un pla de xoc molt limitat(s’hi invertien 10 milions) que de ben poc ha servit.L’anterior pacte pel tèxtil que van signar CCOO, UGTi la patronal ha fracassat de forma evident: lesajudes previstes no arriben de forma adequada iel suport a la formació i reconversió és caòtic. A laIntersindical-CSC hem plantejat en l’àmbit de lanegociació col·lectiva algunes mesures que, enprimer lloc, passen per una anàlisi realista delsector. Així, caldria emprendre accions d’immediati elevar-les a la Unió Europea per assegurar, ambmés contundència del que s’ha fet en l’acord ambla Xina d’aquest mes de juny, la protecció dels mercats. Lesiniciatives, que ara són més urgents que mai per aspirar a lasupervivència del sector, arribarien però deu anys tard i elsuspens en política industrial de la UE és dels que fan època.Els seus rectors s’han preocupat només de dotar el capital d’unanormativa laxa i de facilitar la reducció dels «costos socials».La gestió a nivell nacional no ha estat millor. No només ha faltatprevisió i contundència davant les institucions espanyoles i europees,sinó també una política activa de reequilibri industrial al territorique assegurés un repartiment adequat de la població. La inversióen la reconversió del sector mitjançant la innovació, la formació ila recol·locació dels que hi treballen ha estat quasi nul·la. Cal doncsmés responsabilitat, més exigència i menys fer-se fotos d’esquenesals treballadors els uns i els altres.
Add a Comment