Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC

| Desembre 2005 | Núm. 9 | 1 euro |

www.intersindical-csc.org

Accionscontra laprecarietatal sectord’hostaleria

ACCIÓ SIND. | pàg. 4

Mesures enfavor de lescondicions defeina aGrammer

ACCIÓ SIND. | pàg. 5

Impugnemel conveniestatal deseguretatprivada

ACCIÓ SIND. | pàg. 6

El sindicatreforçal’apostaper laformació

AIXÒ ES MOU | pàg. 9

Cooperemamb elstreballadorsd’Equador iColòmbia

INTERNAC. | pàg. 1O

Entrevistaa SergiMaldonado,de banca

ENTREVISTA| p. 12

sumari

A FONS | pàg. 6-8

En defensa d’un teixitindustrial propi i social

La Intersindical-CSC, a fons pel tèxtil

> El sindicat aprova propostes destinades al sector desprésdels darrers tancaments, en les quals exigeix implicació delsagents polítics i socials per garantir-ne la continuïtat

La situació del tèxtil no potentendre’s sense tenir encompte el que està passantamb d’altres sectors. LaIntersindical-CSC plantejaqüestions que han de poss-ibilitar una estratègia pergarantir-ne el futur. Ho fem apartir de set propostes, des-tacant el necessari canvid’actitud de patronal i admi-

Manifestació de la Intersindical-CSC pels carrers de Barcelona pel Primer de MaigLa darrera Comissió Confederal de la Intersindical-CSC va estudiar els elements que han suposat una progressivapèrdua de pes del sector tèxtil. En base a aquest diagnòstic, el sindicat formula un seguit de propostes i actuacionsper capgirar aquesta dinàmica negativa

nistracions així com el fomentde l’associacionisme i lescooperatives.Plantejem una respostasindical per fer front a aquestadinàmica. Analitzem el sectoren els darrers anys i en relacióa altres països europeus i tam-bé d’altres economies inter-continentals.Les set propostes plantejadesaposten per un canvi dementalitat dels diferentsagents involucrats en elpresent del tèxtil del nostrepaís.En aquest sentit, s’evidenciala necessitat d’implicar lesforces sindicals presents alsector per fer possible un canviestratègic que afecti el majornombre possible de treba-lladors i treballadores. Aquest informe presentat perla Secretaria d’Acció Sindicalde la Intersindical-CSC no seràel darrer que s’elaborarà. Lavoluntat de cercar alternativesen els diferents sectorsproductius catalans és, sensdubte, un dels reptes mésimportants.(

Continua a la pàgina 8

)

> L’economia catalana ha defer front a l’endèmica mancade poder polític i modelproductiu del nostre país> Cal apostar per eines desobirania, per l’educació, lesinfraestructures i l’R+D+I

(pàgines centrals)

editorial

> Barcelonès

Avinguda Portal del’Àngel, 38, 1rTel: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA

> Maresme

Carrer Passada, 102,baixosTel: 937 642 573Fax: 937 619 02208380 MALGRAT

> Segrià

Plaça Víctor Siurana, 1(Universitat de Lleida)Tel: 973 703 17125002 LLEIDA

> Selva

Rambla de JoaquimRuyra, 65, A, 1r. BTel: 972 331 25917300 BLANES

> Tarragonès

Carrer Ramón y Cajal,52, entresòlTel. i Fax: 977 230 93343005 TARRAGONA

> Correu electrònic

intersindical@intersindical-csc.org

> Web

www.intersindical-csc.org

butlleta de contacte

Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a

La Intersindical

(6 núm./5 euros)Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________ Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________ Població ___________________________ Professió ____________________________________ Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________ Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________ Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________

La Intersindical

Òrgan d’expressió de la I-CSC

Consell de Redacció

Joan Arimon, Ferran Casas,Jaume Clotet, Jordi Espot,Marc Faustino, Roger Gili iCarles Sastre

Col·laboradors/es

Toni Alarcon, Dani Bas, JosepFalcón, José M. Izquierdo,Elisenda Paluzié, Sergi Perellói Nèstor Sastre.

Coordinació i disseny

Roger Gili

Tiratge

12.000 exemplars

Dipòsit legal

B-41939-2002L’opinió del sindicat s’expressaa l’editorial

Codi de l’entitat

Els sindicats espanyols CCOO i UGT i la patronal van pactar, ambel vistiplau i l’aplaudiment del govern del PSOE, la renovació del’

Acuerdo Interconfederal de Negociación Colectiva

per al 2006,aprofitant la setmana gairebé festiva del 6 i el 8 de desembre. Aquest pacte, fruit d’un model nascut en les èpoques del PP,estableix el marc de la negociació col·lectiva, especialment en allòque fa referència a la política salarial. L’endemà la premsadestacava, en aquest cas amb bon criteri, que la moderació en lespujades salarials seria la tònica. Si s’imposa l’acord, els sous nohauran d’arribar al 3% d’augment tot i lessovintejades tensions inflacionistes registrades enels darrers mesos.Un cop més es va apostar per un model quetingués com a única referència l’Índex de Preusal Consum al conjunt de l’Estat. En cap cas esrecorre a indicadors «inferiors» (són paraules delssignants), com el català. Es deixa, així, de bandauna de les reivindicacions bàsiques del marcnacional de relacions laborals. Una demanda queno suposa altíssimes xifres (pensem en undiferencial de mig punt en una massa salarial de15 ó 20.000 euros), però que, de formasignificativa, ens mostra fins a quin punt elssindicats estatals, com també la patronal i elgovern central, no estan disposats a permetrecap mena de descentralització del mercat laboralper aprofundir en allò que ells anomenen el «

marco autonómico

». Anant a la realitat de les xifres, el creixement de l’IPC el passatnovembre a Catalunya va ser del 0,2%. Això situava la mitjanainteranual al 4%. La de l’Estat era del 3,4%. Els treballadors itreballadores de l’Estat què perden, amb aquest

Acuerdo

signatpels de sempre, però els catalans hi perdem molt més. El pacte,embriagat en el seu estatisme, només pren com a referència laprevisió d’IPC del govern espanyol, que és del 2%. Aquestamanca de realisme deixa de banda la realitat de les comunitatsmés inflacionistes, com la catalana, i ens perjudica a tots.

Codi de l’oficinaNúmero de compte

> CCOO i UGTno han volgutaprofundir enla necessitat decrear ocupaciómés estable ide qualitat niatacar de carala precarietat

Intersindical

Desembre 2005

El fracàs d’un model

Amb aquest panorama no es pot recomanar altra cosa que plantejarla negociació col·lectiva prenent com a referència plataformesunitàries de sector i d’empresa que recullin la pluralitat sindicaldes d’una perspectiva reivindicativa i no agenollada i defensiva.Els sindicats

oficials

no han volgut aprofundir en la necessitat decrear ocupació més estable i de qualitat, atacant de cara laprecarietat. Els empresaris, en canvi, sí que han aconseguitmantenir-hi la crida a «desenvolupar» els contractes a tempsparcial i els fixos discontinus. Tampoc no hi trobem cap referènciaa la reducció de jornada (les 35 hores ni es vandemanar) i es perseguirà més per conveni«l’absentisme laboral injustificat».La pròrroga d’aquest pacte, que consagra elsobservatoris sectorials estatals, és un nou pasenrere i intenta blindar l’

status quo

espanyol: «Lanegociació col·lectiva sectorial estatal constitueixun àmbit adequat per a la promoció, eldesenvolupament i l’aplicació de l’efectiucompliment de les obligacions i responsabilitatsd’empresaris i treballadors...», arriben a afirmar.Ja hi estaran d’acord, amb això, CCOO i UGT deCatalunya que, formalment, defensen un marcpropi? Ens sembla que ho haurien d’aclarir.Estem davant un model de negociació col·lectivafracassat, concebut per a uns altres temps i quenomés serveix per perpetuar l’actual correlacióde forces sindicals, no per millorar les condicionsde feina de la classe treballadora. No es presentenla negociació col·lectiva i els acords que se’n deriven com una fontde nous drets per fer front al procés de desregularització que duua la precarització del mercat de treball. Davant d’això hem d’apostarper un canvi de fons en el mapa sindical. Les eleccions sindicalsque comen-çaran a final de 2006 seran una bona oportunitat perfer-ho, mentre CCOO i UGT pugnen per rebre els favors del governdel PSOE en forma de devolució del patrimoni sindical per mantenirles seves oneroses estructures burocràtiques i asindicals.

acció sindical

Intersindical

Desembre 2005

Ferran Casas|

Tradicionalmentel transport de mercaderies percarretera, que en gran part fancamions de gran tonatge, haviaestat un sector en què lapresència de treballadorsautònoms i petits empresarisamb un o dos xofers contractatsestava a l’ordre del dia i esgarantien unes mínimescondicions laborals.La competitivitat i l’encarimentdel preu dels carburants,afegida al procés detransformació patronal delsector, l’han convertit en un delsnous focus de precarietatlaboral al nostre país. Segonsel secretari d’Acció Sindical dela Intersindical-CSC, CarlesSastre, hi ha hagut en els darrersanys «un important procés deconcentració» en gransempreses de transport demercaderies.

Sector en expansió

El sector no para de créixer i,només a Catalunya, ocupa jamés de 70.000 persones.Segons dades de l’Institutd’Estadística el 65% dels ques’hi dediquen són assalariats iel seu percentatge en relació alsautònoms cada dia augmenta.Menys d’un 10% dels qui ho fansón dones. Al sector s’hi estanincorporant molts treballadorsimmigrants, sobretot companysde països de l’Est, que sónexplotats per les seves empre-ses sense miraments.El ritme de treball al sector esforça molt a l’alça per part deles empreses, que intenten així

> LA CARRETERA ES REBEL·LA

Transportant la precarietat

La creixent i preocupant precarietat laboral es manifesta d’una forma cada cop més dura i crua. Com si es tractés d’ungas en un espai tancat va omplint, poc a poc, tots els espais i, per tant, afecta cada dia més sectors productius i méstreballadors i treballadores del nostre país. El del transport de mercaderies per carretera no n’ha quedat al marge i ala Intersindical-CSC en volem analitzar la situació i començar a treballar per plantejar alternatives

opinió

La vida al volant

Algú s’imagina una jornada de 16 hores ambun període de descanssetmanal de 24 horesfora del seu domicili enel marc de l’Europacomunitària? Doncs això,que pot semblar unabestiesa, és legal i així està regulat. La mort peraccidents de trànsit fruïtde la fatiga al volant noés, però, l’únic problemadels treballadors deltransport.L’incompliment sistemà-tic dels convenis col·lec-tius en matèria de retri-bucions, amb el cobra-ment de primes perquilometratge, la trans-gressió més impune deles normatives de segu-retat i higiene amb lasovint inadequada mani-pulació de les merca-deries (incloent-hi lesperilloses), el xantatgeque fan els empresaris isovint les empresescarregadores per aug-mentar la jornada labo-ral, ja per sí llarguíssima,per tal de fer arribar unamercaderia a temps, sóna l’ordre del dia. Enalguns casos s’han detrans-gredir les normesde trànsit méselementals com ara elslímits de velocitat. Lasituació que denunciemdes de la Intersindical-CSC és només unamostra de com un sectorproductiu bàsic enl’economia del nostrepaís es troba abso-lutament desregulat iincontrolat, o dit d’unaaltra manera, liberalitzat. A banda d’això, ens en-frontem a un tipus dedeslocalització en el qualles empreses no han demarxar del país perreduir costos: amb elconsentiment judicial,una empresa pot contrac-tar un conductor a Bar-celona i pagar-li un soude Girona, sensiblementinferior. En el transportno cal moure els tre-balladors i les empresescap a l’exterior, noméss’han de portar salarismés baixos des de l’exte-rior. Bé, no em puc entre-tenir més, que demà hede d’estar llest a primerahora del matí per des-carregar àcid nítric. Si no,em pot caducar.

SergiRodríguez

Transportistaafiliat a la I-CSC

aconseguir un grau derendiment més alt. Les jornadeslaborals s’allarguen per damuntdel permès –en alguns casoss’han detectat tacòmetres (l’estrique controla les hores encarretera del vehicle i elconductor) trucats– i no esdescansa el que pertoca. L’altacompetència, sumada al factor jornada, provoca la majoria delsaccidents en un dels sectorsamb un dels índexs desinistralitat més elevat.En alguns casos els xofers,alguns dels quals reben una partimportant del seu sou en dinernegre, no només han detransportar les mercaderies,sinó que també són obligats perles seves empreses a carregar-les i descarregar-les.Pel que fa a les qüestionsretributives del sector, els soussón generalment discrets i escomplementen de formasignificativa amb les dietes,sobretot en el cas del transportinternacional i altres gransrecorreguts. En aquest cas, lesempreses fan una distribucióarbitrària d’algunes rutes i hi haalguns treballadors i treballa-dores que són sistemàticamentperjudicats. D’aquesta forma,segons explica Sastre, «lesempreses premien a qui elsinteressa». En aquest sentittambé s’ha detectat un descensde la professionalitat al sectorque, evidentment, ha anatlligada a la precarietat laboral ia l’afany competitiu de lesempreses.Els treballadors del sector, sobretot els xofers, pateixen unamanca de condicions de treballdignes. Així, és normal quehagin de pernoctar en àrees deservei sense dutxes o que elspreus siguin abusius i lesmesures de protecció personalsi de la càrrega inexistents.Capítol a banda és el de lesmercaderies perilloses. Un delsproblemes que hi ha és lamanca de neteja dels vehiclesamb els perills que comportaconvertint els més vells en«bombes ambulants».Sastre afirma que els poderspúblics haurien d’exercir uncontrol «més proper isistemàtic» de les condicions defeina en aquest sector, i espe-cialment la Inspecció de Treball,que hauria de tenir unapresència «més efectiva» sobretot en el cas del transport dematèries perilloses.L’acció sindical no és fàcil, tot ique en alguns casos –vegeu elrequadre adjunt– pot ser eficaçsi es fa des del compromís delstreballadors i amb valentia. Tali com explica Sastre, la inter-venció és complicada «perquèsovint la gent ni es veu ni esconeix» i falta consciènciad’empresa. A més, el sector, re-gulat per convenis provincials,està caracteritzat per una granmobilitat, que fa que els xoferscanvïin d’empresa amb fre-qüència.

Denúncia contra Baltransa a Inspecció

La Intersindical-CSC ha interposat una denúncia davant laInspecció de Treball contra l’empresa Baltransa, dedicadaal transport estatal i internacional de productes químicslíquids a granel. El sindicat, després de constatar-ho a travésde les queixes de diversos treballadors que hi estan afiliats,sospita que l’empresa té adscrits per a un inexistent centrede treball de Tarragona. Amb aquesta situació irregular,Baltransa, que ha creat diverses marques i empreses perpoder tenir més marge d’actuació a l’hora de ‘trampejar’ els assumptes laborals, s’estalviaria haver-los d’aplicar elconveni col·lectiu de transport per carretera de lescomarques de Barcelona. Aquest contempla unes condicions salarials i de dietesmillors que el de les comarques tarragonines. El centre detreball i punt de referència per als treballadors en tot el queabastala seva relació amb l’empresa és a Barcelona, peròen el cas de les empreses del transport, com és el cas deBaltransa (domiciliada a Ciutat Reial), aprofiten que a prioriés difícil definir-lo i és un concepte «molt ambigu».