Intersindical

Especial eleccions 2006-2007 Amb aquest lema la Intersindical-CSC encara les eleccions sindi-cals que, al llarg dels propers mesos, se celebraran a la majoriade centres de treball del nostre país.L’actual context social i econòmic reclama noves respostes, tam-bé en el camp sindical. Cal deixar de banda vells models sin-dicals, que a casa nostra representen CCOO i UGT, sorgits del

nal del franquisme, per donar pas a un sindicalisme més ecaç

i modern, que doni respostes en temps real als problemes, quesigui més proper als treballadors i treballadores i que lluiti per laconsecució de nous drets. Nous drets en l’àmbit de la reducció

de la jornada, en la conciliació de la vida laboral i familiar, en la

seguretat i higiene en el treball i en l’aturada de la pèrdua depoder adquisitiu. Això és el que, a nivell de les empreses, ensproposem a la Intersindical-CSC. A nivell global seguim creient que l’aposta necessària i estratè-

gica passa per enfortir, amb totes les complicitats que calgui, el

sindicalisme nacional i solidari que representa el projecte de laIntersindical-CSC.

Només amb un sindicalisme propi que defensi de forma priori

tària els interessos de la classe treballadora del país podrem ferfront a la pèrdua de dinamisme de la nostra economia i a la crisique travessen sectors ns ara vitals com el tèxtil i que dia a diaes manifesten en tancaments empresarials o deslocalitzacions.Fa temps que venim reclamant un canvi en la correlació de for

ces sindicals i ara, a través de la participació, l’aliació i el vot,

és el moment de dur-lo a terme, de passar de les paraules als

fets. Cal arraconar d’una vegada els sindicats que es plantegen

cada procés de negociació com una renúncia i que han subscritamb el govern espanyol i les patronals pactes tan vergonyants

com la darrera reforma laboral o l’acord per les pensions. Unesreformes que, lluny d’aconseguir els benecis esperats per alstreballadors i treballadores, només han satisfet els objectius dels

empresaris.

Cada país necessita eines pròpies per construir el seu futur

d’acord amb la voluntat de la seva gent, i més encara en plena

era de la globalització. I els sindicats són una de les peces més

importants en aquest procés, aportant-hi un element bàsic en lalliure presa de decisions: el marc propi de relacions laborals.

El nostre repte passa per enfortir allò que representem quant amodel de país i per la defensa de les condicions de feina de tots

els treballadors i treballadores del país.

Som ja presents amb ecàcia a tots els sectors, ara només ens

cal ser representatius per canviar les coses a millor des del móndel treball.

Avancem amb tu!

Vull aliar-me a la Intersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica

Vull subscriure’m a

La Intersindical

(6 núm./5 euros)Nom i cognoms Edat Domicili Codi postal

Població ProfessióTelèfon Correu electrònic

Titular del compte Entitat

Adreça de l’ocina Codi postal

Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC / Número 11 www.intersindical-csc.cat

> El Barcelnès

Av. Portal de l’Àngel, 38, 1rTel.: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA

> El Segrià

Pl. Víctor Siurana, 1 (UdL)

Tel. i fax: 973 703 171

25002 LLEIDA

> La Selva

Rbla. de Joaquim Ruyra,65, 1r-B

Tel. i fax: 972 331 259

17300 BLANES

> El Tarragnès

C/ Ramon y Cajal, 52, entl.

Tel. i fax: 977 230 933

43005 TARRAGONA

> L’Alt Penedès

C/ Santa Maria, 408720 VILAFRANCA DEL P.

> L’Ania

C/ del Pilar, 1308786 CAPELLADES

> El Rsselló

C/ Fàbriques Grans, 1166000 PERPINYÀ(provisional)

> e-crreu

intersindical-csc@intersin-dical-csc.org

> web

www.intersindical-csc.cat

La Intersindical

Òrgan d’expressió de la I-CSC

Cnsell de redacció

Miquel Andreu, Jaume Clotet,Marc Faustino, Roger Gili, Fer-ran Casas, Joan Arimon i CarlesSastre.

Coordinació i disseny

Miquel Andreu

Tiratge

20.000 exemplars

Dipòsit legal

B-41939-2002

Eleccions sindicals 2006-07

Codi entitat

Ocina

Número de compteDC

butlleta de cntacte

Intersindical

Especial eleccions 2006-2007

“

Som l’alternativa necessària

i efcaç per als

treballadors”

Cm encara la Intersindi-cal aquestes eleccins?

Amb la seguretat que podempresentar una alternativa ne-

cessària i ecaç per al con

- junt de la classe treballadorad’aquest país. El nostre projecte és el del sindicalisme na-cional de tarannà solidari, que

no només defensa col·lectius

concrets sinó tots els treballa-dors i treballadores per igual.Les encarem, a més, amb unprojecte sindical que després

d’uns anys de claricació ireorganització interna, estàmadur i és capaç d’aportar so

-lucions pràctiques en el marc

d’una proposta de transforma

-ció global que arrenqui en lesrelacions laborals.

Quins bectius es marca?

El primer, consolidar la nostraopció en sectors concrets on

som, clarament, una força sin

dical de referència i hem acon

seguit importants avenços.

Penso, per exemple, en aigües,universitats, metall o serveis.D’altra banda, cal ampliar lanostra presència en àmbitsadministració pública o tèxtil,on tenim bones expectatives.També cal augmentar la im-plantació territorial, especial-ment allà on treballen unions ohi ha perspectiva de constituir-ne, com ara els vallesos.

Cm cncreteu l’alternativaals sindicats estatals que,per ara, són maritaris?

És evident que el seu model ha

quedat absolutament desfas

-sat. Ho ha quedat a nivell or-

ganitzatiu, perquè no fomen-ten la participació de l’aliacióen el dia a dia de l’organització

ni en la presa de decisions itambé a nivell sindical, perquèhan optat per un model de

gestoria. Es conformen amb

resoldre, a vegades sense èxit,petits problemes del dia a dia

i oferir serveis que res tenen a

veure amb la lluita sindical. LaIntersindical-CSC no és aquí només per gestionar la pre-carietat, sinó també per com-batre-la. Promovem un sindi-calisme nacional que sigui unmotor de la nostra sobiraniaperò sobretot que avanci en laconsecució de nous drets i no

només que defensi els que ja

tenim. La millor garantia és laimplicació directa de la gent.

En alguns sectrs els sushan baixat  han puatper sta de la mitana. Ala cnstrucció, s’atribueixa la frta presènciad’immigrants, alguns d’ellsen situació irregular...

Aquest és un dels grans pro-

blemes que afrontem. L’impacte

dels nouvinguts al nostre mer-cat de treball no pot precarit-

zar-lo encara més. Hi ha molts

immigrants que no participende l’activitat sindical i, en sec-tors on la seva presència és e-levada, això dóna “barra lliure” als empresaris per abusar-ne.

Els sindicats hem de fer un es

forç extra per obrir-nos-hi i nonomés per justicar el cobra

-ment de subvencions. Com-batre l’economia submergida iser motor d’integració -també

a nivell de llengua i formes

de vida- dels nouvinguts és elSi a les empreses promouenun sindicalisme de comercialsbuscant delegats a comissió ja

ens podem imaginar què fan

les seves cúpules. Cal un altresindicalisme i al nostre país elnecessitem en clau nacional.

Les nostres especicitats i els

problemes estructurals de lanostra economia ho demanen.

Ptser sempre es deixa debanda als mateixs...

Les dones i els joves no comp-

ten. Es fa un sindicalisme per

homes entre 40 i 50 anys,

amb contracte indenit i una

colla de triennis a la nòmina.Es deixa de banda, en la lòg-ica d’acords, els sectors més

exposats als efectes d’unaeconomia globalitzada com la

nostra. Cal que en la negoci-ació dels pactes i els convenis,siguin sectorials o d’empresa,

aquests col·lectius siguin pri

oritaris, es faciliti la conciliacióde la vida laboral i familiar is’erradiquin fenòmens com les

dobles escales salarials. Com

més força tingui la Intersindi

-cal-CSC més condicionaremtambé l’acció sindical dels al-tres sindicats en aquesta línia.

Un altre tema que pre-cupa s la salut labral.N’hi ha pru amb aplicarestrictament la llei de pre-venció?

Els fets demostren que no.

En el millor dels casos -si escompleix- és una llei tímida,que no persegueix l’empresarique mercadeja amb la vida del

treballador. Cal una reforma

per assegurar el compliment

efectiu de les mesures guretat.

Demanem una llei catalana que

contempli les especicitats del

nostre sistema productiu, con-sideri la prevenció un serveipúblic i no la deixi en mans

d’empreses que en fan un ne

goci i que doti sucientment la

Inspecció del Treball, que ambel nou Estatut es traspassarà.

A Cataluna hi trna a ha-ver un gvern que s’aut-anmena d’esquerres. Cm

“No som aquínomés pergestionar laprecarietat,sinó també percombatre-la”

-Isabel Pallarès (Almacelles, 1964) és, des de l’any 1998,

secretària confederal de la Intersindical-CSC. Llicenciada enlologia catalana, ha dut a terme la seva tasca sindical al

sector de l’ensenyament públic. Aquestes són les seves ter-

ceres eleccions sindicals al capdavant de l’organització.estratègics per a l’enfortiment

de la Intersindical-CSC o quenecessiten una resposta con-

tundent i ecaç a fenòmens

com l’economia submergidao la discriminació de gènere.És clau el que en aquest pro-cés electoral passi a banca,

“El model deCCOO i UGTha quedatdesfassat a nivellorganitzatiu isindical”

repte del sindicalisme al nostrepaís en els propers anys. Enaixò ja hi estem treballant a laIntersindical-CSC.

La passada primavera es vasignar a Madrid una refr-ma labral i un pacte depensins. La Intersindical-CSC va ser mlt crítica...

Sí, cada acord que CCOO i UGT

signen a Madrid no fa més que

perjudicar l’interès dels treba-lladors catalans. Les pensionssegueixen sent indignes d’unEstat que aspira a la primera

divisió i la reforma pot re

duir, supercialment, la tem

-poralitat, però a canvi hi hamés precarietat i s’abarateixl’acomiadament. El marc labo-ral estatal, que usen per sig-nar aquests acords, val peraixò, per degradar el mercatde treball i reduir escandalosa-ment el nostre poder adquisi-tiu. Aquests sindicats són ja unapèndix de l’Estat i els cal pac-tar-hi per mantenir privilegis.

“En lanegociació depactes i convenisles dones i els joves han de seruna prioritat”

afectarà? I les plítiquesscials a nivell estatal?

Aquí s’ha notat poc ns ara. El

problema no ha estat una malapolítica industrial, sinó que non’hi ha hagut. No hem moder-

nitzat el teixit productiu i si norectiquem en podem pagar

les conseqüències. El cas deltèxtil és paradigmàtic. Els tre-balladors i treballadores som lacolumna vertebral del país i dela nostra preparació i benes-tar en dependrà el progrés delconjunt. El mateix val al País Valencià i les Illes, encara que

allà veiem, per començar, com

s’imposen sectors amb molt

poc valor afegit. Jugar-s’ho tot

amb el turisme i la construc-ció, amb la corrupció que potcomportar, és qüestionar elbenestar. A nivell d’Estat lespolítiques de progrés han estatporugues. Ho veiem en temescom la vivenda o la llei de de-pendència, que és un bon pasperò no té recursos per posar-se en marxa amb garanties.

ISABEL PALLARÈS I RoQUé

DAVANT UN NoU REPTE CoL·LECTIU