High Quality
Open the downloaded document, and select print from the file menu (PDF reader required).
Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSCPrimavera 2007
Núm. 12
1 eurowww.intersindical-csc.cat
sumari
El sindicatnacionalincrementael nombrede delegatsEsreconeixenels triennisals interinsde la FuncióPública
ELECCIONS pàg. 4-5ACCIÓ SINDICAL pàg. 6
Noves fasesen elsprojectes desolidaritat
ACCIÓ SINDICAL pàg. 6
Acord ambla CIG, elsindicatnacional deGalícia
AIXÒ ES MOU pàg. 9
L’Espai Joveenceta unanova etapa
AIXÒ ES MOU pàg. 10
Entrevistaa SergiFarreras,sindicalistade l’Hospitalde Vilafranca
ENTREVISTA pàg. 12
La sinistralitat laboral,en nivells alarmants
La Intersindical-CSCincrementa representació ales eleccions sindicals
> Destaca la conança que han fet els i les treballadores de mol
-tes empreses on el sindicat es presentava per primera vegada
Tal com anunciàvem a la da-rrera revista, un número es-pecial dedicat a les eleccionssindicals, durant aquest curss’han anat celebrant diversosprocessos a moltes empresesi sectors del Principat de Ca-talunya. Un dels aspectes queval la pena destacar-ne és laconformació de noves llisteselectorals, incrementant demanera considerable les quepresentàvem en anteriors co-micis. En aquest sentit, són es
especialment signicatius els
resultats al Banc de Sabadell,on sense tenir presència prèviaal comitè, la Intersindical-CSC,gràcies a la bona feina feta enels darrers dos anys al sector,hi ha obtingut 25 delegats, eri-gint-se com a segona força.En sectors on ja hi teníempresència hem consolidat i, enmolts casos, augmentat la re-presentació.Tot plegat demostra que laIntersindical-CSC és cada diamés coneguda pels treballa-dors del país, i això es tradueix
en un augment de l’aliació i la
representació. Una representa-ció que, actualment i a l’esperade nous resultats, supera ja els400 delegats, xifra que implicaun creixement del 25%.
> Hi ha una sèrie de factorsd’incidència que es repeteixen
i tots tenen a veure amb laprecarietat laboral
> Les condicions que havia de
millorar la llei estatal deprevenció de riscos, aprovadafa 11 anys, estan igual o pitjor
La
Intersindical
Primavera 2007 Aquest hivern s’ha posat de manifest amb cruesa el problemaque tenim a Catalunya amb els trens de rodalies. Centenars demilers de treballadors/es han patit les conseqüències d’un serveinefast més propi d’un territori tercermundista i colonial que node qui es presenta com un “motor d’Europa”. Fa anys i panysque l’Estat, a través de la Renfe i l’ADIF, no inverteix el que calper donar un servei acceptable i ni tan sols executa allò que téprevist. I és que Madrid continua veient el que ara volen fer pas-sar per “Arc Mediterrani” (i que no és altra cosa que els Països
Catalans) com una gran nestreta de recaptació d’impostos i no
com una zona a desenvolupar de forma sostenible.El de les rodalies és un dels temes que, històricament, els políticscatalans han estat incapaços de gestionar. Ni poden ni volen. Elsuns perquè no tenen capacitat política per aconseguir el traspàsa la Generalitat en condicions econòmiques i materials presenta-bles i els altres perquè al seu dia van preferir mirar cap a un altrecostat i estalviar-se “el problema”. Així doncs, els treballadors i les treballadores fem tard a la feina.Massa cops hi ha qui tarda dues hores en arribar-hi. El fenomens’agreuja amb la dispersió i augment de la població. L’encarimentde l’habitatge (que ha dut alguns treballadors a viure a 40 qui-lòmetres de la feina) no fa més que accentuar el problema. Elnostre temps de lleure i la necessitat de conciliar la vida laboralamb la personal en paguen les conseqüències. Com a sindicatno podem ser aliens a aquesta problemàtica. Les organitzacionssindicals, com hem fet aquest Primer de Maig amb els efectes –també laborals– del canvi climàtic, hem de donar resposta iestar al costat dels treballadors en tot allò que els afecta.Cal denunciar amb fermesa el que passa amb les rodalies, de-manar responsabilitats i sensibilitzar el conjunt de la classe tre-balladora. Això és el que vam fer des de la Intersindical-CSC através d’un informe de l’Espai Jove denunciant que el Rodalies deBarcelona no només és el que ofereix pitjor servei sinó també elmés car de l’Estat. En comparació amb Madrid, per exemple, unabonament mensual per la Zona 6 té una diferència de preu de25 euros. El bitllet senzill per la Zona 4 és 0,7 euros més car aBarcelona que a Bilbao, Sevilla, Cadis, Madrid, Bilbao, Astúries...En totes aquestes zones anar de casa a la feina i de la feina acasa no només és més còmode, sinó també més barat.Qui s’emporta el gruix de les inversions és el Tren d’Alta Veloci-tat (TAV). Aquesta obra, però, no està plantejada com un trensocial i s’ha fet a costa del manteniment de la xarxa de rodalies,tant per la incidència en les avaries com per la conseqüènciainversora. Es duu a terme –amb anys de retard– el TAV Barcelo-na-Madrid (la connexió amb València i Perpinyà és, per Madrid,secundària) però la xarxa capil·lar catalana s’abandona. Per anarde Manresa a Mollerussa tardem dues hores i hi ha capitals ca-talanes que ni això tenen. Solsona, Berga, la Seu, la Bisbal oGandesa estan incomunicades per tren. Fins quan?Davant d’això, des de la Intersindical-CSC entenem que els po-ders públics han de prendre mesures. En primer lloc caldrà po-tenciar el tren com a mitjà de transport entenent que és el mésadequat per cobrir les necessitats econòmiques i socials del país. Això, des de la premissa que un bon servei de rodalies a l’àreametropolitana de Barcelona ens és indispensable com a treballa-dors/es per arribar als nostres centres de treball sense haver derecórrer al cotxe o a una excessiva inversió de temps.En segon lloc, cal tenir clar que és necessària i urgent la trans-ferència de competències en matèria de trens per assolir unabona gestió d’aquest servei d’ús públic per als ciutadans i ciuta-danes de Catalunya. I això, com dèiem abans, s’ha de fer amb ladotació econòmica i humana necessària.
Aquesta darrera demanda va lligada amb la de l’espoli scal.
per tal de poder gestionar els nostres propis recursos sense lanecessitat de passar per Madrid o París, i també està relacionadaamb el foment de la xarxa ordinària de ferrocarrils del país, queen el cas del Principat també inclou els Ferrocarrils de la Gene-ralitat (FGC).
Rodalies: els més perjudicats,com sempre, els treballadors
Vull aliar-me a la Intersindical-CSC
Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a
La Intersindical
(6 núm./5 euros)Nom i cognoms Edat Domicili Codi postalPoblació ProfessióTelèfon Correu electrònicTitular del compte Entitat
Adreça de l’ocina Codi postal
> El Barcelonès
Av. Portal de l’Àngel, 38, 1rTel.: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA
> El Segrià
Pl. Víctor Siurana, 1 (UdL)Tel. i fax: 973 703 17125002 LLEIDA
> La Selva
Av. de la Pau8, baixos17300 BLANES
> L’Alt Penedès
C/ Santa Maria, 408720 VILAFRANCA DEL P.
> L’Anoia
C/ del Pilar, 1308786 CAPELLADES
> El Rosselló
C/ Fàbriques Grans, 1166000 PERPINYÀ(provisional)
> e-correu
intersindical@intersindical-csc.org
> web
www.intersindical-csc.cat
La Intersindical
Òrgan d’expressió de la I-CSC
Consell de redacció
Miquel Andreu, Jaume Clotet,Jordi Espot, Marc Faustino,Roger Gili, Ferran Casas, Joan Arimon i Carles Sastre.
Coordinació i disseny
Miquel Andreu
Tiratge
10.000 exemplars
Dipòsit legal
B-41939-2002
Els nostres locals
Codi entitat
Ocina
Número de compteDC
butlleta de contacte
02
La
Intersindical
Primavera 2007
> SALUT LABORAL
03
El drama de la sinistralitat no hiha qui l’aturi als Països Catalans
El degoteig de víctimes mor-tals que s’està produint enl’àmbit laboral sembla que noté aturador. En poc més de dosmesos hem tingut notícia de35 persones que ja han perdutla vida als seus llocs de feina,cosa que pot fer que aquest2007 sigui recordat com undels pitjors anys en quant a si-nistralitat laboral.Si analitzem els elements queconcorren en aquests fetstrobem una sèrie de factorsd’incidència que es repeteixen,que són la principal causa detot plegat i que es poden en-globar tots en el marc de laprecarietat laboral: subcon-
tractació, desregulació i exibi
-lització contribueixen a generarbosses de subocupació, de lesquals la sinistralitat i els altresefectes adversos del treball en
són els trets denitoris. A més,
són els joves, les dones i elsnouvinguts els col.lectius quemés perjudicats en surten.Si a aquesta situació hi afe-gim la manca de formació, lamanca de voluntat real de lesempreses i l’evident manca demitjans de les Administracionsper un major control fa que,malauradament, els accidentsestiguin a l’ordre del dia.
Que les gràques tinguin for
-ma de dents de serra es deunomés a la casualitat. Les xi-fres globals demostren la gra-vetat del problema. I és que,mentre subsisteixin les causes,subsistiran els efectes.No fa gaire ha complert onzeanys. El que havia de ser undels cavalls de batalla dela qualitat de l’ocupació, laLlei de prevenció de riscoslaborals, és gairebé adoles-cent. I lluny d’albirar-se unaevolució, com passa ambles persones, que anemadquirint cultura i formaciói madurant poc a poc, les
Salut laboral, de quècarai estem parlant?
condicions que s’havien demillorar són iguals o pitjorsque abans que nasqués. A l’hora d’escriure aquestarticle -març- el comptadord’accidents laborals mortalsdel web de la Intersindical-CSC marca ja els 25, i lasinistralitat, en general, ha
augmentat signicativament
en els darrers mesos. Això és el que es veu i escomenta. I el que no esveu? L’insomni, el mal decap, la hipertensió, els malsd’esquena, l’angoixa, la irri-tabilitat, el sentiment defrustració, les alteracionsde conducta, els hàbits desubstitució, l’estrès en totesles seves manifestacions...Són una bona mostra quela prevenció actua amb laboca petita, ofegada per laprecarietat, la subcontracta-ció, la inexistent formació,la manca de capacitat dereivindicació, les amenacesd’acomiadament, etc.No podrem parlar de salut la-boral si no tenim en compte,a part dels aspectes físics,aquells factors psíquics ipsicosocials que acabengenerant també alteracionsfísiques i que, malgrat unallista de malalties professio-nals acabada d’estrenar, escontinuen catalogant com a
CAMPANYA DE LA FEDERACIÓ DE SERVEISNOVA LLISTA DE MALALTIES RECONEGUDES
L’1 de gener d’enguany ha entrat en vigor el Reial Decret quepren en consideració noves malalties en l’àmbit del treball iamplia el nombre de feines que les poden provocar. La llistad’afeccions laborals reconegudes pel “Sistema Nacional de Sa-lud” es multiplica per deu.
Segons el Ministeri, la mesura respon a la voluntat de fer ao
-rar les malalties professionals i evitar-ne la infradeclaració.El cert és que la normativa de 1978 ja permetia l’ampliació,però el personal mèdic mai s’avenia a anar més enllà de lallista reconeguda. I el nou Decret no recull la necessitat d’unaformació adequada de metges i metgesses per tal de detectarpatologies que puguin tenir a veure amb la feina.D’altra banda, l’elaboració i tramitació dels informes de malal-tia professional correspondrà a les entitats gestores i les mú-tues, que no es caracteritzen per la col.laboració en el reco-neixement de les malalties laborals.Des de la Intersindical-CSC s’entèn que després de tant temps
de fer-se esperar aquesta llista, que al cap i a la és transcrip
-ció de normativa europea, la mesura suposa només un tímid
pas i no el denitiu.
A més de la denúncia de la sinistralitat laboral, la Federacióde Serveis (USEC) de la Intersindical-CSC durà a terme durantl’any una campanya de sensibilització sobre la prevenció deriscos a la feina. S’abordaran problemàtiques concretes percada sector i s’editaran guies de prevenció de tots aquells as-pectes de risc no només de mort sinó de diverses afeccions.
No podremparlar desalut laboralsi no valoremels aspectespsíquics ipsicosocials
Joan Arimon i Solà
Secretari confederal deseguretat i salut laboral
malalties comunes.I tampoc podrem parlar de sa-lut laboral mentre les mútuescontinuin sent
patronals
a totsels efectes, mentre la preven-ció continuï sent un negocimés i mentre l’autoritat laboralno faci complir la llei amb con-tundència.Cal que totes i tots -em sentiu,totpoderosos sindicats institu-cionalitzats?- ens hi posem dedebò, deixant de banda d’unavegada per totes actuacions “per quedar bé”.Mentrestant, salut laboral, dedquè carai estem parlant?
Redacció
acció sindical
Add a Comment