Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSCHivern 2007-08

Núm. 13

1 eurowww.intersindical-csc.cat

sumari

El treball enla neteja,un subsectorignorat iamb greus

deciències

GDX, ladireccióse’n va i elstreballadorsgestionenl’empresa

ACCIÓ SINDICAL pàg. 7

La llei deserveismínims,insígnia dela políticalaborala l’Estat

francès

ACCIÓ SINDICAL pàg. 7

CCOO i UGTpacten una

nova pèrdua

de poderadquisitiu

AIXÒ ES MOU pàg. 6

Entrevistaa MariaSoteras,sindicalistadel PAS a laUPF

ENTREVISTA pàg. 12

Reclamem de nou alcarrer el dret a decidir

La secció europeade la FSM esreuneix a Barcelona

> 15 delegacions internacionalsconvocades per la Intersindical-CSC

La secció europea de la Federació Sindical Mundial es va reunir els dies 23 i 24de novembre a Barcelona. Hi van assistir 50 representants d’una 15 de dele-gacions internacionals, que van debatre sobre la feina i els objectius d’aquestainternacional al nostre continent. També es va abordar, en una jornada mono-

gràca, la situació de la dona al mercat de treball. La Intersindical-CSC, que

encara no forma part de la FSM, aposta per implicar-se en aquesta internacio-nal, de la qual ja en formen part altres sindicats de nacions sense estat, comel basc LAB, per fer sentir la veu del sindicalisme nacional i de classe a tots elsorganismes internacional als quals la Federació hi té entrada.

> La Intersindical-CSC és l’únicsindicat que va participar en lamanifestació de l’1-D pel caosde les infraestructures del país> La marxa de la societat civil va

ser un èxit evidenciant la neces

-sitat d’agents socials nacionals

ACCIÓ SINDICAL pàg. 4> pàg. 5> pàg. 8

Intersindical

Hivern 2007-08Un dels aspectes més comentats de la manifestació del dia 1ha estat l’absència de CCOO i UGT. El fons de la convocatòria,que no era altre que el dret a decidir, va quedar clar que noaixeca adhesions entre la direcció i els quadres d’aquestescentrals. Al contrari, els espanta tant com posar una solapega a l’Estatut o a la Constitució Europea. La defensa delgovern espanyol de torn (bé perquè s’hi pacta amb devoció,com feia CCOO amb el PP, bé perquè es lluita sense quarter

L’1-D sindical

Vull aliar-me a la Intersindical-CSC

Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a

La Intersindical

(6 núm./5 euros)Nom i cognoms Edat Domicili Codi postalPoblació ProfessióTelèfon Correu electrònicTitular del compte Entitat

Adreça de l’ocina Codi postal

> El Barcelonès

Av. Portal de l’Àngel, 38, 1rTel.: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA

> El Segrià

Pl. Víctor Siurana, 1 (UdL)Tel. i fax: 973 703 17125002 LLEIDA

> La Selva

Av. de la Pau8, baixos17300 BLANES

> L’Alt Penedès

C/ Santa Maria, 408720 VILAFRANCA DEL P.

> L’Anoia

C/ del Pilar, 1308786 CAPELLADES

> El Rosselló

C/ Fàbriques Grans, 1166000 PERPINYÀ(provisional)

> e-correu

intersindical@intersindical-csc.org

> web

www.intersindical-csc.cat

La Intersindical

Òrgan d’expressió de la I-CSC

Consell de redacció

Miquel Andreu, Jaume Clotet,Jordi Espot, Marc Faustino,Roger Gili, Ferran Casas, Joan Arimon i Carles Sastre.

Coordinació i disseny

Miquel Andreu

Tiratge

10.000 exemplars

Dipòsit legal

B-41939-2002

Els nostres locals

Codi entitat

Ocina

Número de compteDC

butlleta de contacte

> Cal que desdel catalanismes’obri una

reexió rigorosa

per plantejar-sesi, a l’hora de ferun pas endavant,calen o nosindicats propis

a entendre coses.Els moviments sociopolítics ens afecten i el desplaçament del’eix de la centralitat política cap al sobiranisme ens obliga

a denir-nos. CCOO i UGT ja ho han fet (al marge de bona

part de la seva militància), i malgrat ridículs posicionaments oadhesions de caràcter personal de qui vol i dol. Ja no s’hi val

tampoc a dir que tots els sindicats som “nacionals”. Armar-

ho és fugir d’estudi i caure en una actitud acomodatícia. Si béper mantenir-lo al poder, com fa UGT amb eldel PSOE) sempre està entre les seves prio-ritats. Potser el sistema sindical heretat de laTransició, que no s’entén sense subvencionsi prebendes astronòmiques, hi té molt, o tot,a veure.Si no poden ni manifestar-se per temes quegeneren ampli consens, val més no pensarquè faran a mesura que avanci el procés so-biranista que es planteja a casa nostra. Lamarxa, a la qual la Intersindical-CSC va serl’únic sindicat a assistir-hi amb un bloc propi(en tant que fundadora de la Plataforma),deixa les coses clares.Però no n’hi ha prou amb la crítica a UGTi CCOO. Cal que des del catalanisme obrim

una reexió rigorosa plantejant-nos si, a l’hora de fer un pas

endavant, calen o no sindicats propis. El forner no farà pasense farina.L’actual model sindical està esgotat. No dóna més de si, comtampoc ho fa el marc autonòmic. Quan els polítics parlen dedesafecció, sempre poden pensar (trist consol) que n’hi haque estan pitjor, els sindicats. L’allunyament és alarmant. Pot-ser fets com ara que les centrals en qüestió fugin com de l’oli

bullint de la manifestació per dir que n’estem ns al capda

-munt del caos de Rodalies, però convoquin els treballadors dela Renfe a la vaga contra el seu traspàs a la Generalitat, ajudaés cert que tots els sindicats som catalans,no tots tenim les mateixes servituds ni femel mateix: uns greixem les vies i els altres hiposen blocs de formigó. A la Intersindical-CSC hem assumit que lesrelacions laborals han canviat i ho segui-ran fent. La globalització neoliberal, la ter-ciarització de l’economia i el fenomen dela immigració en la seva forma actual ensobliguen a posar-nos al dia. Avui, la de-fensa dels treballadors i treballadores noes pot basar en la simple gestió de les re-lacions laborals. Ha d’abastar assumptescom ara la defensa del territori, la integra-ció dels immigrants (que comença al lloc

de feina) i la lluita per un nançament just.

Però també un sindicalisme que, sense complexos, defensi ireivindiqui el català com a llengua vehicular de les relacionslaborals.Des del sindicalisme nacional entenem que la manifestació (enaixò tenen raó els de Madrid) va molt més enllà d’una mostrade malestar de la societat catalana per la situació de la xarxa

ferroviària. Obliga a claricar projectes i renovar discursos. Cal

una renovació i cal dotar-nos de les eines necessàries, ja siguila Intersindical-CSC o qualsevol altra, per saltar la paret opujar les muntanyes que calguin i fer, d’una vegada per totes,que el dret a decidir sigui una realitat.

Intersindical

Hivern 2007-08

> SALUT LABORAL

acció sindical

Prevenció de riscos: l’assignatura

pendent dels centres docents

Quan es parla de prevenció de riscos laborals,aquesta no se sol relacionar amb espais com elscentres d’ensenyament públic no universitari. Allí, la prevenció, igual de necessària, es carac-teritza per la poca experiència dels qui l’han dedur a terme i la manca de directrius i de temps.



Joan Arimon

Un sector en què la prevencióde riscos laborals passa gai-rebé desapercebuda és el del’ensenyament públic no uni-versitari. Existeix un Servei dePrevenció Propi del Departa-ment d’Educació, amb seccióde prevenció de riscos labo-rals en els serveis territorials.Tancant aquest model, en els

centres docents hi ha la gura

del coordinador/a de preven-ció de riscos laborals, que ésla persona encarregada de dura terme la prevenció en cadacentre.

La realitat

En ocasions, el coordinador/ade prevenció pot ser una per-

sona degudament qualicada,amb sucient coneixement del

centre, però aquesta circums-tància és l’excepció. Freqüent-ment passa que aquestes tas-ques recauen en persones ambnul·la experiència en el campde la prevenció que les hand’assumir “perquè els ha to-cat”. Amb experiència o sense,però, en la immensa majoriad’ocasions es trobaran, a més,amb mitjans mínims o inexis-tents, sense unes directriusestablertes i amb un temps in-

sucient, ridícul, per dedicar a

la prevenció. En aquest sentit,els centres poden donar a quidesenvolupi aquesta tasca una

reducció de jornada de ns a

tres hores, però no hi estanobligats. Així les coses, ens tro-bem que el resultat no és altreque el desencís, l’avorriment,la frustració, la desídia.

Reacció

Aquesta situació és un clarexemple del caràcter nomi-nal que a vegades es dóna ala prevenció, caracteritzat permolta lletra i poques accions. Iaixò no ens ho podem perme-tre, no ens podem conformaramb un Servei de Prevenciódesbordat i unes unitats terri-torials que no donen l’abast.És incomprensible com la coordinació de la pre-venció es planteja sense tenir en compte el Perso-nal d’Administració i Serveis (PAS). Aquest, per lesseves funcions, coneix millor que ningú el centre,les seves instal·lacions, sortides, zones de risc, etc.Cal que la persona designada tingui una coordina-ció periòdica i activa amb aquest col·lectiu.

EL PAPER DEL PAS

El càrrec de coordinador/a ha de ser veritablementretribuït amb un complement anàleg al dels mem-bres de l’equip directiu, que superi àmpliament els

30 € o poc més que es perceben actualment. És

evident que si es vol aplicar una prevenció efectivacal poder dedicar-hi molt més temps, amb una re-

ducció sucient de l’horari lectiu.

REMUNERACIÓ REAL

La persona que exerceixi aquesta coordinació hade poder comptar, si li cal, amb una formació su-

cient que li ha de ser proporcionada pel Depar

-tament d’Educació. Les hores de formació han detenir la consideració de temps de treball.La formació ha de ser d’un mínim de 150 hores iha d’abarcar tots els aspectes bàsics de la preven-ció, llevat de la Medicina del Treball (Seguretat,Higiene, Ergonomia i Psicosociologia), fent èmfasien la gestió de la prevenció, resolució de situacio-

ns interpersonals conictives, plans d’emergència i

evacuació i formació en prevenció, de manera quetotes les activitats preventives puguin ser contem-plades també des del seu vessant educatiu.

FORMACIÓ

En el pressupost dels centres ha d’existir una parti-

da especíca per a la prevenció de riscos, diferen

-ciada de les de manteniment general, que permetimaterialitzar totes les mesures preventives neces-sàries, el seu manteniment i la reposició de tots elselements de seguretat que calgui.

PRESSUPOST

Cal que el/la coordinador/a de prevenció de riscoslaborals promogui el funcionament d’una Comissióde Prevenció, que ha de tenir les funcions d’anàlisid’accidents laborals o de l’alumnat i altres aspectesrelacionats amb la coordinació de la prevenció en el

centre, així com la planicació d’activitats educati

-ves relacionades amb la prevenció i l’organitzacióD’aquesta comissió en formarien part el/la direc-tor/a del centre, un/a representant del Claustre deProfessors/res, un/a representant de l’Associacióde Mares i Pares d’Alumnes, un/a representantde l’alumnat, un/a representant del Personald’Administració i Serveis i el propi coordinador/a

de prevenció. La nalitat bàsica d’aquesta comissió

ha de ser la participació de tots els sectors de laComunitat Educativa en la gestió de la prevencióen el centre.

TOTS ELS SECTORS

S’han de fer reunions periòdiques de coordinacióde prevenció en l’àmbit dels Serveis Territorials, deforma que la Unitat de Prevenció de Riscos Labo-rals tingui coneixement exhaustiu i actualitzat dela problemàtica dels centres i coordini accions defoment de la prevenció en el seu àmbit respectiu,i alhora pugui traslladar a la persona responsabledel Servei de Prevenció Propi les inquietuds i lesprioritats preventives dels centres.

ELS SERVEIS TERRITORIALS

Les propostes de la Intersindical-CSC

Davant de la precària situació actual de la prevenció als centres docents, el sindicat nacional i de classe vol donar a conèixer les propostes que farà arribar al Depar-

tament d’Educació per intentar millorar l’ecàcia de la gura del coordinador/a de prevenció de riscos laborals. Aquestes propostes concretes aniran acompanyadesdel requeriment de molts més mitjans, tant materials com humans, per a la dotació sucient del Servei de Prevenció del Departament d’Educació.

Tampoc ens podem conformar

amb una gura als centres que

si no és del tot inoperant ésper la voluntat i la bona feinade les persones que la tenenassignada. Cal que el Depar-tament d’Educació resolgui lasituació i hi aboqui mitjans hu-mans i materials.