Metodologies inclusives

ELS RACONS

L’organització i la posada en marxa de racons a l’escola pot respondre a dos criteris

diferents:
1. Com un espai on va l’alumnat quan acaba la feina que es considera prioritària i
a la qual es dedica la major part del temps escolar.
2. Com una organització de l’espai que respon a una conceptualització del treball
de l’aula diferent a la del grup classe estàtic.
La primera opció, des d’una visió inclusiva de l’educació, l’hem de descartar donat que
només l’alumnat ràpid i autònom que aconsegueix acabar la feina de pressa pot
gaudir d’aquests altres espais d’aprenentatge.
Quan parlem de racons o tallers ens referim a la segona opció i l’entenem com una
estratègia pedagògica que respon a les necessitats d’integrar les activitats
d’aprenentatge a les necessitats bàsiques de l’alumnat, dit d’una altra manera, és un
intent de millorar les condicions que possibilitin la participació activa de l’alumne/a en
la construcció dels seus coneixements.
Per dur a terme aquest plantejament en una part o en tot l’horari escolar hem de
seguir els següents criteris:
- Cal reservar un temps determinat al treball per racons dins de la jornada
escolar.
- El mestre/a ha d’haver planificat els continguts que preveu que es puguin
aprendre als racons, sense estructurar massa rígidament el material i les
tasques que s’hi han de dur a terme.
- Cal que el mestre/a canviï el seu concepte d’ordre i confiï que cada alumne/a
serà capaç de realitzar l’activitat que lliurement escull; per tant, haurà
d’organitzar i anticipar les condicions indispensables perquè l’alumne/a pugui
desenvolupar tot el seu potencial investigador i creador.
- El mestre/a ha d’intervenir en un racó quan la tasca a desenvolupar té certa
complexitat, quan vol fer un seguiment acurat de l’alumnat en el
desenvolupament de la seva feina o bé quan s’introdueix un racó nou o quan un
que ja funciona perd cert interès; en aquest cas el mestre/a haurà de
dinamitzar-lo
- S’ha de permetre que l’alumnat esculli les activitats que volen fer, dintre dels
límits que suposa compartir-ne les diferents possibilitats amb els altres.
- Cal vetllar perquè tots els infants puguin passar per tots els racons que se’ls
ofereix.
- Cal incorporar estris i material no específicament escolars o didàctics, però que
formen part de la vida quotidiana de l’alumnat i de la nostra cultura.
- Es tracta d’una activitat de petit grup, i per tant, ha de possibilitar tasques que
impliquin cooperació, coordinació d’interessos, etc.
- Cal pensar a diversificar les tasques en els diferents racons per tal que no totes
exigeixin una presència constant de la mestra.

1
 Metodologies inclusives

- Cal fomentar l’autonomia de l’alumnat i s’ha d’actuar en conseqüència en

l’elecció del material i en les intervencions que es fan (la qual cosa no implica
l’absència d’intervenció).
- Cal que el mestre/a aprofiti aquestes situacions per observar els coneixements
que l’alumnat tenen en relació amb diferents aspectes, en els procediments que
posen en marxa per resoldre problemes, en el tipus d’interacció que mantenen
entre ells, etc.
- Cal estar obert a les propostes que alguns infants facin en relació amb el
funcionament, l’organització i el canvi d’alguns racons, i actuar en
conseqüència.

APORTACIONS DEL TREBALL PER RACONS

1. L’educació de l’autonomia
Quan s’ofereixen diversitat d’activitats, que prèviament han estat valorades i
considerades adients per a l’aprenentatge i el desenvolupament de la
personalitat de l’alumne/a, s’ha de tenir en compte el fet que l’alumnat
aprengui a prendre responsabilitats.
El fet que l’alumnat s’acostumi a passar per tots els racons en un determinat
període de temps, així com a seguir el procés intern de cada activitat sense la
presència constant de l’adult implica no sols l’aprenentatge de l’autonomia en el
sentit d’interioritzar determinades normes, sinó també un aspecte tan
important com és desenvolupar una activitat mental autònoma.
El fet de discutir les activitats, d’arribar a acords, de reflexionar-ne
posteriorment els resultats, no solament subratlla i reforça el caràcter social de
l’aprenentatge, sinó que incideix en el seu mateix funcionament i en la seva
organització. La discussió i el contrast del propi pensament amb els altres i
l’intercanvi basat en la col—laboració i l’ajuda, actuen com a element de
formació intel—lectual i social.
2. Individualització
L’entenem en el sentit de permetre, a través de l’organització en petits grups,
un seguiment individual de cada alumne/a amb uns matisos més rics que al
grup nombrós. Considerem així l’avenç i l’actitud davant el treball específic,
davant el grup, etc. i la possibilitat de determinats alumnes de seguir un
programa adequat a les seves necessitats individuals.
3. Apropament entre treball intel—lectual i treball manual
Es consideren totes les activitats escolars des d’una mateixa perspectiva i
valoració. Tant se val que sigui matemàtiques, lectura o activitats creatives i
expressives. Això obre l’alumnat a noves possibilitats de treball i èxit i, en
conseqüència, n’afavoreix l’autoestima i la valoració personal.

ELS GRUPS INTERACTIUS

Una de les formes concretes que pren l’aprenentatge dialògic dins de l’aula són els
grups interactius a través dels quals es pretén aconseguir dos objectius: desenvolupar
les capacitats necessàries per evitar l’exclusió social en la societat de la informació i la
superació dels problemes de convivència.

2
 Metodologies inclusives

L’objectiu dels grups interactius és introduir a l’aula totes les interaccions que siguin
necessàries perquè els nens i les nenes aprenguin allò necessari per afrontar l’actual
societat de la informació en lloc de segregar a qui es va despenjant del ritme. Els
grups interactius són la dinàmica inversa. Per tal que cap nen o nena quedin
endarrerits amb relació als seus companys/es, necessitem obrir l’aula a la participació
de les persones adultes. És important que aquestes persones tinguin nivells alts
d’expectatives i confiïn en les capacitats que els nens i nenes tenen per aprendre i
assolir l’èxit acadèmic i social que necessiten per superar el perill d’exclusió social al
qual s’enfronten.
Els grups interactius són agrupaments d’alumnat heterogeni, en els quals es realitza
una activitat concreta sota la tutela d’una persona adulta voluntària que pot ser un/a
estudiant universitari, un familiar, una exalumne/a o un professor/a jubilat. La
composició dels membres de cada grup és totalment flexible i pot variar cada dia,
però és important assegurar que siguin grups heterogenis (en gènere, rendiment,
etc.) El professorat responsable de l’aula dinamitzarà el treball de cada grup i de cada
tutor i tutora.
Preferentment es dividirà el temps total de la classe en quatre parts de, per exemple,
vint minuts cadascuna i l’aprenentatge a realitzar es dividirà també en quatre tipus
d’activitats. Per exemple, si es treballa la lectoescriptura pot dividir-se en: llenguatge
escrit, oral, lectura i altres activitats de caràcter més amè. Així, cada grup de nens i
nenes (en aquest cas serien 4 grups) va canviant de taula, de tutor/a i d’activitat cada
vint minuts, la qual cosa enriqueix les seves interaccions i connecta millor amb el seu
gust pel dinamisme.
Si bé les activitats de cada grup són diferents, han de mantenir una relació entre elles
sota una temàtica comuna. El mestre o la mestra responsable de l’aula es
responsabilitza de la coordinació i de la coherència pedagògica del conjunt de les
activitats que s’hi desenvolupen.
L’acció d’aquests tutors o tutores voluntàries assegurarà les interaccions necessàries
directament amb cada nen o nena i fomentarà la interacció entre iguals, és a dir,
aprenent l’alumnat els uns dels altres en lloc de desqualificar-se. D’aquesta forma, els
nens i nenes amb més nivell d’aprenentatge poden ajudar els seus companys mentre
intensifiquen el seu propi aprenentatge, gràcies a l’esforç que han de realitzar per
explicar-se. D’altra banda, en moltes ocasions les explicacions que pot donar un nen o
una nena que acaba d’efectuar un aprenentatge determinat són molt més il—lustratives
que les que pot realitzar el mateix tutor/a o professor/a, sigui perquè utilitza un
llenguatge més proper o perquè en té l’experiència recent.
Els grups interactius asseguren principis de l’aprenentatge dialògic, com són la
solidaritat i la dimensió instrumental entre altres. La seva dinàmica permet treballar
valors com la solidaritat o el respecte a la diversitat d’una banda, i habilitats socials
com el treball en equip, la iniciativa, l’autoestima, incloses les habilitats comunicatives
de l’altra. La solidaritat assegura uns valors compartits, amb els quals els discursos
sobre la convivència i el pacifisme són viscuts per l’alumnat com quelcom coherent
amb el què viu a casa seva, al carrer, en el centre i a l’aula.

3
 Metodologies inclusives

Els Racons

• Una organització de l’espai que respon a una conceptualització del treball de l’aula diferent a la del grup classe estàtic.
• Una estratègia pedagògica que respon a les necessitats d’integrar les activitats d’aprenentatge a les necessitats bàsiques de
l’alumnat, dit d’una altra manera és un intent de millorar les condicions que possibilitin la participació activa de l’alumne/a en la
construcció dels seus coneixements.
• Cal reservar un temps definit al treball per racons dins de la jornada escolar.
• El mestre/a ha d’haver planificat els continguts que preveu que es puguin aprendre als racons, sense estructurar massa
rígidament el material i les tasques que s’han de dur a terme.
• Cal que el mestre/a canvi el seu concepte d’ordre i confiar que cada alumne/a serà capaç de realitzar l’activitat que lliurement
escull; per tant, haurà d’organitzar i anticipar les condicions indispensables perquè l’alumne/a pugui desenvolupar tot el seu
ERÍSTIQCARACT

potencial investigador i creador.

• El mestre/a ha d’intervenir en un racó quan la tasca a desenvolupar té certa complexitat, quan vol fer un seguiment acurat de
l’alumnat en el desenvolupament de la seva feina o bé quan s’introdueix un racó nou o un que ja funciona perd cert interès
dinamitzant-lo.
•
UES

S’ha de permetre que l’alumnat esculli les activitats que volen fer, dintre dels límits que suposa compartir les diferents
possibilitats amb els altres.
• Cal vetllar perquè tots els infants puguin passar per tots els racons que se’ls ofereix.
• Cal incorporar estris i material no específicament escolar o didàctic, però que formen part de la vida quotidiana de l’alumnat i de
la nostra cultura.
• Es tracta d’una activitat de petit grup, i per tant, ha de possibilitar tasques que impliquin cooperació, coordinació d’interessos, etc.
• Cal pensar a diversificar les tasques en els diferents racons per tal que no totes exigeixin una presència constant de la mestra.
• Cal que el mestre/a aprofiti aquestes situacions per observar els coneixements que l’alumnat tenen en relació amb diferents
aspectes, en els procediments que posen en marxa per resoldre problemes, en el tipus d’interacció que mantenen entre ells, etc.

• Cal estar obert a les propostes que alguns infants facin en relació amb el funcionament, l’organització i el canvi d’alguns racons i
actuar en conseqüència.