EL DEBAT: UN EXEMPLE DE PLANIFICACIO DEL TREBALL ORAL A L’AULA Antoni de la Torre Choc..20 0. Introduccio Lactivitat oral a la classe de valencia té més importincia pera Paprenentatge de la lengua per part dels alumnes que no solem atorgar-li amb les nostres prictiques, mancades, molt sovint, de planificaci6 i de connexié amb l'ensenyament de lescrit. Com a professors de lengua, amb alumnes que tenen el valencia com a lengua primera i segona dns del mateix grup, sentim moltes vegades la impoténcia de conjugar la diversitat que ofereix l'aula en una programacié adequada per a tots. Aleshores fem servir procediments que vam adquirir quan érem estudiants i ens ensenyaven idiomes estrangers: Tescrit era Teix vertebrador de Paprenentatge i fonamentalment de 'avaluaci6, i Poral restava coma simple suport peral dlctat Vortofonia i el reompliment de classes. Ara, quan es vol tenir en compte l'oral a classe, no se ‘a bé com encabir-lo ni es coneixen bé els criteris per a avaluar-lo. En aquests fulls, rem cl'explicar una experiencia d’activitat oral portada a terme als EEMM de manera que puga ajudar a capgirar les prictiques tradicionals que es fan en Fensenyament del valencia En la primera part e'aquesta comunicacié exposem el sentit que té I'tis oral a la classe de valencia, oferint una integracié @objectius per a valencianoparlants i castellanoparlants 1 Vhora d'avaluar-los -tan conflictiu com sembla. Subratllem la necessitat de planificar les ictivitats orals en relacié amb les escrites i fem referencia als objectius orals del curriculum dk ESO (Educacié Secundaria Obligatdria). En el segon punt proposem el debat com a tipus activitat oral amb objectius diversos on es fa necessaria la planificaci6 d’aquests diagnosticant les dificultats prévies de P'alumnat i els coneixements i les habilitats en qué volem capacitar- lo. Al punt final descrivim una experiéncia de debat a Paula, els objectius, el procediment i els ispectes avaluables de l'expressié oral, a fi que es puga prendre en consideracié la validesa cVaquest métode concret en el procés d'aprenentatge oral de l'alumne. 1. Importancia de Voral a la classe de valencia Leexpressié oral és la forma de comunicacié més important en Ia majoria d'actes cle la nostra vida i és el suport fonamental per a Ia transmissi6 i comprensi6 dels sentiments, dels sensaments i de la informacié humanes. El domini de l'expressié oral s'adquireix amb cexperigncia de la vida segons les necessitats dels individus. En aquesta experiencia lescola especial importancia com a ambit de socialitzacié on l'alumne enfronta situacions noves te Ps de la Hengua. Quant als alumnes de llengua primera castellana, Vescola els introdueix214 / Antoni de la Torre Chocano en un Ambit dis formal en valencia sense que hi porten més que una competéncia passiy en Ia majoria dels casos, competéncia que seri després treballada en el pla de lortogratia, | gramatica i el léxic, que s6n només algunes de les habilitats escrites, al capdavall. Tant castella- noparlants com valencianoparlants arrosseguen des de l'inici dues mancances fonamentals: | falta d'espontaneitat i fluidesa els uns, enfront de la manca de practica en Tadequacié a ur registre formal els altres, Quina consideraci6 fem els professors pel que fa a's oral ins l'aula? Quins objectius ens tracem quantal seu ensenyament? Quins continguts? Quin model de llengua? Com avaluen: Padquisicis o el progrés de l'alumne en el seu oral? Considerem que en aquest aspecte caclasev deu fer el que pot i sap, perd malauradament no arriba a ser gairebé mai un objectiu ckarament valuable de programaci6. Ara bé, pera restar-hi importancia, el que no podem fer és accept lestaril dicotomia de «lengua oral, farcicla d’inadequacions passables a l'aula, illengua es dle registre altament codificat, on els estudiants cometen moltes faltes i no saben expressar-se- Voral ilescrit comparteixen caracteristiques comunes jen tenen d'especifiques, itotes aquestes han de ser desenvolupades en classe per a capacitar els alumnes en el comini de 'expressio Un objectiu primordial seria que els alumnes reconegueren la necessitat cle P'aclequacio manera de parlar o escriure depenent de les distintes situacions (cada una condicionada per la distancia social entre els interlocutors, la intencié del parlant, el tipus de suport textual, el loc i el temps, entre d'altres factors). El curriculum de llengiies de ! ESO a la Comunitat Valenciana planteja als seus objectius Ja formaci6 de parlants competents en les dues llengties oficials a través del clomini cle les destreses discursives basades fonamentalment en els mecanismes d'adequacié, coherenc cohesié i organitzacié léxico-sintictica. No cal dir que el registre formal de la lengua oral posseeix mecanismes semblants als cle la lengua escrita. El treball simultani en les activitats de produccié de textos orals i escrits pot donar suport, en bona mesura, a l'adquisici d'aprenentatges comuns, sobretot d'aquells que fan referencia a la cohesié textual, Un dels mares ideals on es poden produir intercanvis orale ce caire formal é3 Paula, Cal insistit ent kit considleracié d'aquest espai com un marc ¢'intercanvi oral formal. Només aixi podrem integrar els objectius que pretenem per als alumnes valencianoparlants i els castellanoparlants. Els primers possecixen la fluidesa i els segons el relatiu «omini del valencia estandard:. Als primers els costa molt adequar-se a un registre formal (lexic, morfosintaxi, enllacos, etc.), que poden fins i tot conéixer passivament, quan els segons, a I’inic model de llengua que han accedlit en la majoria dels casos, és al valencia formal del professor. L'espontaneitat és, en canvi, el repte dels castellanoparlants. Fins aci les possibles divergéncies, -grosso modo». Les semblances en les seues (in)habilitats comunicatives, en s6n moles, ia partir d'aquest diagndstic rau el treball conjunt que poden fer. La practica dins aula pot capacitar els valencianoparlants en un millor tis de Pestindard, no a través de la repressid de les scue> variants diulectals, sind remarcant, a traves cle lestuci de sindnims, de la coheréncia interna de la lengua i de la creacié léxica ~entre altres aspectes-, la importancia social d'adequaci6 a cada situacié de comunicacié (formal/informal), igualment valida per al valencia com per al castella. La participacié oral dels castellanoparlants ha dassegurar-los confianga i espontaneitat a l'aula ens Sintetitzant, hem d'acceptar la diversitat dins Paula i cal que fem una classilicacié previa dels alumnes atenent al domini d'tis de la lengua a fi de preavaluar-ne les destreses i fer incidéncia en les mancances a Phora de tracar els objectius oralsEL DEBAT: UN EXEMPLE DE PLANIFICACIO DEL TREBALL ORAL A LAULA/215, Per acabar aquest apartat, subratllem la necessitat de planificar les activitats orals en relaci6 amb les escrites. Qualsevol intervenci6 oral de caire formal requereix, de primer, una preparacié que aprofite desborrany, d’esquema, de document, 0 que treballe una altra activitat escrita en relacié amb loral, A més més, si el que pretenem és incidir en la practica d'un esquema textual oral (una argumentaci6 en un debat, per exemple), hem de plantejar amb antelacié el treball dexploracié de la competéncia de l'alumne amb mitjans on ell puga teflexionar i exercitar-se, Seguint amb exemple del debat, s‘hauria de treballar préviament l'analisi ce ambit c's en que es produeix aquell, la intencié que té, la relacié social entre els participants, quin tipus dle seqiiéncia textual apareix més freqiientment, i donat que é un genere de text oral, quins actes dle parla s'hi manifesten amb les formules lingifstiques que els expliciten. Agd ho poden treballar amb audicions de programes de radio, amb visions de debats televis comentaris d'articles critics i d'opini6, i amb la produccié senzilla dLaquests. Recapitulant, necessitem una macroactivitat que ens servesca per a treballar uns quants generes textuals orals i escrits centrats en un tipus de text de manera que puguem trasvassar els aprenentatges comuns. La macroactivitat que proposem és la preparaci6, realitzacié i waluacié d'un cebat. Els géneres textuals a treballar, que no tractarem aci, s6n acta, Particle dopinio i Ja critica. El tipus de text, largumentatiu, 2. El debat com a tipus d’activitat oral El debat a classe com a tipus d'activitat oral pot esdevenir una de les prictiques més riques en el pla de Pobservaci6 i de la produccié tant oral com escrita, no ho oblidem. Tothom ail debat juga un paper actiu, des del treball d’analisi primera, passant pel paper de participant, fins a la valoraci6 final a través de fitxes. Entenem per debat (a classe) l'intercanvi oral d'idees o punts de vista al voltant d'un ten dleterminat, preparat préviament, sobre el qual pot haver-hi opinions contradictories, i per al qual cal comptar amb la preséncia d'un moderador. Aquesta és una tasca curricular que pot ser triada pels professors de les diverses assigna- lures segons els objectius especifics d’ensenyament, entre els quals en remarquem quatre: - DOMINI D'UN TEMA: Segons Gall i Gall (1976), arribara dominar un tema per V'alumnat implica activitats prévies de definicié de termes estudiats, Pidentificacié de conceptes del material consultat; d’aquesta manera podria aplicar-se all que aprenen en la lectura articles, llibres de referencia o de text, premsa, etc, a altres arees del coneixement i podrien contrastar els arguments dels autors utilitzats. Aquesta activitat d'investigacis és molt adient per a les assignatures de ciencies, Ia literatura, l'ética o la religi«. POSSIBILITAR UN CANVI D'ACTITUD: Sol passar amb els debats orientats cap a un resultat. Cal que els alumnes lligen amb Ia intencié d'incrementar el seu coneixement sobre el problema. Les icees o les dades de les lectures iles aportacions dels companys serveixen perqué l'individu analitze, avalue i modifique ~si cap- les actitudls propies ala llum del resultat del debat. RESOLUCIO DE PROBLEMES: La classe és un forum public per a resoldre problemes relacionats amb el libre de text o amb els temes que els alumnes 0 professor plantegen sobre qiiestions que els afecten dlirectament o indirecta. No cal oblidar els mitjans als i escrits com a font de documentaci