• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
HISTÒRIA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA 
 
ORÍGENS DE LA LLENGUA 
1. ABANS QUE LA PENÍNSULA ENTRARA EN LA “FAMÍLIA” ROMÀNICA...
El territori de la Península Ibèrica, abans de l’arribada dels romans el 218 a.C. (i, per tant, delllatí, la seua llengua) estava habitada per pobles:-de distinta procedència (CELTES i IBERS)-hi havia, però, un predomini bastant general de la
llengua ibèrica,
amb alguns elementslingüístics procedents dels pobles amb què convisqueren els ibers (cèltics, grecs, i fins i tot fenicis).L’ibèric és, ara per ara, una llengua enigmàtica:- en coneixem l’alfabet (tenia signes fonètics i d’altres sillàbics), però no sabem el significat deles paraules, perquè no s’ha trobat cap text ibèric-llatí per saber-ne les equivalències.- hi ha diverses teories sobre la seua procedència: alguns l’emparenten amb el basc actual, i fins itot han intentat traduir-la a partir d’ell, amb resultats molt discutibles. No sabem si l’ibèric va nàixer a laPenínsula o va ser dut com en alguna primitiva emigració; tampoc sabem “què” es parlava ací abans del’”arribada” / l’“aparició” dels ibers.- fou substituït pel llatí de forma progressiva i selectiva (primer les classes altes, urbanes, cerclesmasculins, àmbits formals es feren bilingües; després, gràcies a diversos factors –els prejudicis (el llatíera més “modern”, “útil”, “sonava millor”, “no era tan bast”, “el parlava la gent amb més prestigi”), ladiglòssia o divisió de funcions entre les dues llengües etc., la substitució fou relativament ràpida, iencara que restaren illots lingüístics ibèrics fins una època relativament avançada -s.IX al Pirineu- es potdir que era ja irreversible entre a la fi del s. III d.C.).- per curiositat, ací podem llegir dos fragments en ibèric
Bancurs carebanite egiar saldutibaite iumstir toli irbi tane bassumi etinire.Irike orti garokan dadula bask, buistiner bagarok (...) turlbai, lura legusegik baserokeiunbaida.
2. DINS LA “FAMÍLIA” ROMÀNICA 
 A partir del s. II a.C, la Península Ibèrica s’incorporà progressivament a l’Imperi Romà, iprengué com a nom el de província (del llatí
 provincis 
–“per als vençuts”) d’
Hispània
(provablementderivat llatí del fenici “span”, “terra de conills”). S’inicià així un llarguíssim període d’assimilació delmon ibèric –voluntari o per força, el resultat fou el mateix- al món romà, que es coneix com a
Romanització
. Ens centraren només en l’aspecte lingüístic.El
llatí
, la llengua dels romans, és primerament dut pels soldats i els colons a les ciutatscostaneres i ben comunicades, des d’on anirà estenent-se, amb major o menor rapidesa, en totesdireccions, de tal manera que al s. II i III d.C. gran part de la Península (però no tota), ja estavaromanitzada i l’ibèric havia estat pràcticament substituït. Direm, llavors, que Hispània ja ha entrat aformar part de la
Romània
(territori on es parla la llengua dels romans, és a dir, el llatí). Aquest, a causa d’uns factors, anà diversificant-se, fins que, probablement cap al s. V/VI, japodien observar-se els embrions de les actuals
llengües romàniques,
que tenien el seu origen en el
llatí vulgar
que s’havia estés pertot arreu. Aquestos factors són de dos tipus:
a) Factors lingüístics: 
1.- El substrat: 
és la influència que tindrà la llengua que parlaven els pobladors de lesterres abans de l'arribada dels romans i de la implantació del llatí. L’ibèric, en el nostre cas
2.- L'adstrat: 
són les aportacions de les llengües veïnes en el moment de la formació de lanova llengua ( germanismes, arabismes,...)
3.- El superstrat: 
són les aportacions lingüístiques posteriors a la formació de la llengua(anglicismes, italianismes,....)
 
 
4.- La procedència dialectal dels colonitzadors: 
El llatí vulgar que parlaven els romans eradiferent segons la zona de la qual procedien (oscos, úmbrics,....). A les nostres terres, sud de Roma5.-
Procedència social dels colons: 
L’estatus socioeconòmic i cultural marca també el llatíparlat pels romans colonitzadors. En el nostre cas, baixa a les terres valencianes i catalanes -la Tarraconense-.6
.- Tendències evolutives espontànies: 
La parla obeeix en el seu ús quotidià a habituds delsparlants que arriben a ser veritables lleis fonètiques, gramaticals,... Per exemple la dificultat enl'articulació, per influència d'altres factors, d'alguns sons.
B) Factors no lingüístics: 
1.- La cronologia de la colonització: 
La major o menor estada dels romans a una zona o unaaltra produeix una major o menor romanització (en el nostre cas, primerenca i de molta intensitat).
2.- La geografia i les comunicacions: 
La situació d'un territori respecte de Roma, pel que fa ala distància i a la facilitat d'accés, fa que les innovacions lingüístiques creades al centre de l'imperiarriben amb més o menys facilitat. En el nostre cas, ben comunicats amb la metròpoli a través de la Via Augusta, i amb un constant contacte marítim
3.- Històricopolítics: 
Després de la caiguda de l'Imperi Romà l'organització dels territoris endiferents agrupacions polítiques i la seua evolució influeixen en el nexes d'unió i comunicació entre elsparlants. Cal tenir en compte també les divisions eclesiàstiques, molt influents en els primers períodes. Actualment existeixen 9 llengües romàniques que
deriven del llatí vulgar
(més “incorrecte”, ésa dir, més obert a les innovacions lingüístiques). Mapa I (al final)Les llengües de la nostra família
també s’han classificat, d’acord amb criteris fonètics imorfològics
, en dos grups (el sard, és especial, perquè comparteix algunes característiques dels dos):-
llengües romàniques orientals
(romanès, dàlmata, italià).Fan el plural en –i o –e (procedent del cas Nominatiu llatí)Les oclusives sordes intervocàliques, continuen sordes (-p-, -t-, -k-)-
llengües romàniques occidentals
(retoròmànic, francés, occità, català, espanyol, gallegoportugués).Fan el plural en –s (procedent del cas Acusatiu llatí)Les oclusives sordes intervocàliques se sonoritzen (-b-, -d-, -g-)Les dues característiques esmentades es poden comprovar completant les taules:
portugués caste. català occità francés LLATÍ italià romanésROTAE- rote roaterodas rodas roues -ROTASHOMINI - uomini oamenihomens omes hommes - HOMINESBONI- buoni bunibons bons bons - BONOSportugués castellà català occità francés LLATÍ italià romanésriba riba rive
RIPA
riparoda roda roue
ROTA
ruota roatalágrima lagrema larme
LACRIMA
lacrima
 
Evidentment,
el català és una llengua romànica occidental
.
3. EL VALENCIÀ: ¿LLENGUA INDEPENDENT O DIALECTE DE LA LLENGUA CATALANA?
Per a comprendre aquesta complexa (i políticament enverinada) qüestió, cal que conèixer unamica d’història, les moviments de la qual determinaran l’evolució lingüística de la Península Ibèrica.
3.1. Fi de l’Imperi Romà d’Occident (476 d.C.)
 Aquesta entitat política centenària va desaparèixer a causa de diverses invasions d’origengermànic que traspassaren el
limes 
(límit, frontera) de l’Imperi –alguns per pròpia voluntat, altresperquè eren espentats per pobles que atacaren les zones on vivien- i s’installaren en diversos llocs.Des del punt de vista lingüístic, aquestos
pobles invasors,
quasi tots
d’origen germànic,
ianomenats genèricament
 
 gots 
,
influïren així:-en alguns llocs on el llatí no havia arribat a arrelar, aconseguiren fer-lo retrocedir fins aeliminar-lo (sud d’Alemanya, zona nord dels Balcans, sud d’Anglaterra etc.). Aquestes zones esconeixen amb el nom de
Romània perduda
.-en altres, a penes deixaren sobre el llatí unes poques restes, normalment
 vocabulari militar
(compareu el nostre
 guerra 
amb l’anglés
war 
; i el llatí
bellum 
 ) o
noms de persona
(Albert, Enric, Alfons, Alfred, Hugh...).Per què deixaren tan poca influència sobre el llatí vulgar de la Península?-perquè alguns dels pobles els invasors no s’establiren a la Península (sueus, alans...)-perquè alguns dels invasors ja havien estat prèviament romanitzats abans de traspassarel
limes 
.-perquè els invasors s’assentaren definitivament en un lloc on es romanitzaren, i després van ser desplaçats cap a altres llocs “romànics”. Aquest fou el nostre cas: a Hispànias’installaren, procedents del sud de França (la
Gàllia 
romana), els visigots ( 
Westhgots,
gots del’Oest), obligats per la pressió d’uns altres gots, els francs.En resum:
lingüísticament
parlant, i pel que fa a Hispània, els gots
no trencaren lacontinuïtat romànica
. És a dir, que els hispanoromans seguiren parlant llatí (una llengua que estava jacanviant per l’acció dels factors ja explicats i convertint-se a poc a poc en l’embrió de les futuresllengües romàniques), un llatí que rebé una lleu influència de superestrat de les llengües germàniques.
3.2. L’ocupació musulmana (711/713 d.C.)
Els musulmans havien començat un procés d’expansió per tot el nord d’Àfrica en el s. VII, is’havien convertit en una potència dominant a la ribera sud de la Mediterrània.Cal distingir entre
musulmà 
-que és un terme referit a la religió, i significa “els pacífics”- i
àrab 
-que és un terme ètnic i es refereix als pobles originaris d’Aràbia-, tot i que, normalment, se’ls fa, demanera incorrecta, termes sinònims. De fet, la major part dels musulmans que intervingueren a laPenínsula no eren àrabs sinó berbers (sobretot els almoràvits i almohades dels s. XI i XII), i tenien coma llengua de cultura l’àrab..Intervingueren en la Hispània visigoda perquè es produí un conflicte civil en el qual un delsbàndols demanà ajuda als musulmans nord-africans, amb el resultat ja conegut: en adonar-se de lafeblesa visigòtica, ocuparen en un període relativament curt (50 anys, més o menys) quasi tota laPenínsula. Els musulmans anomenaren aquestes terres
al-Andalus 
(la terra dels vàndals -un poble got-).La intervenció musulmana sí que
suposà
, alhora que
un evident canvi polític
,
unimportantíssim canvi lingüístic
, ja que en l’antiga Hispània de parla romànica, s’introdueix unallengua estranya, l’
àrab
, cosa que determinà, a la llarga, l’actual situació lingüística de la Península.Cal tenir en compte, que l’ocupació musulmana:*es produí en un moment en què
el llatí de la Península ja estava convertint-se en diversosembrions de llengües romàniques
. Tenim un testimoni clar d’açò: al concili de Tours, l’any 810,s’arribà a l’acord que l’homilia, la part de la missa que explicava els Evangelis prèviament llegits en llatí,
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...