Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

TREBALL SOBRE HANNAH ARENDT I L'ESTAT

BREU BIOGRAFIA D'HANNAH ARENDT

Johanna Arendtva nàixer en 1906 en una família de jueus secularitzatsprop de Hannover .No pertanyia a una comunitat religiosa, però sempre es va entendre com jueva.Als 14 anys ja havia llegit "

Crítica de la raó pura"

deKanti "

Psicologia de lesconcepcions del món"

deJaspers. Va estudiar a vàries universitats germàniquesdoctorant-se sota la tutoria de Karl Jasper, un amic que va mantenir tota la seua vida, ambla tesi "El concepte de l'amor en Sant Agustí". Malgrat ella estudiès Filosofia li agradavad'emprar el terme de teoria política quan treballava en aspectes no tan puramentfilosòfics. En aquells temps va mantenir una relació sentimental amb el filòsof MartinHeidegger, professor de 35 anys i pare de família, ella estudiant de 17 anys.Es va casar el 1929 amb Günter Stern, i a l'exili amb Heinrich Blücher (gener de1940), també exiliat però a causa de Stalin, doncs amb el seu primer marit va descobrir que no tenia molt en comú.Va acostar-se a la causa sionista estudiant la qüestió jueva de l'assimilació, queconsiderava advenedissa. Amb el creixement del nazisme va estudiar la persecució juevai es va implicar en donar refugi a jueus exiliats. Al juliol de 1933 va ser detinguda durant8 dies per laGestapo. La persecució de jueus pel règim nazi s'havia recrudit, ella opinaque cal lluitar actívament contra aquest règim.Es va sentir desil·lusionada ambHeidegger , que ja en 1933 ingressà en el NSDAP. Arendt repugna la "Gleichschaltung" («adaptació» al nou règim) de la majoria dels intel·lectuals, inclús d'alguns d'origen jueu.Va haver d'exiliar-se. Passant per la República Txeca, Gènova i Ginebra, emigraa França. En París, sense papers, torna a treballar per a una organització sionista, entrealtres coses, ajudant a joves jueus a fugir cap a Palestina. En 1937 se li va retirar lanacionalitat alemanya, va ser apàtrida fins 1951, quan va aconseguir la nacionalitat delsEEUU. En 1939 va aconseguir posar fora de perill a la seua mare que encara estava enKönigsberg.Al començament de 1940, a través de la premsa, les autoritats franceses criden ala majoria dels estrangers d'origen alemany per a ser deportats. Arendt, juntament amb moltes altres dones, va passar una setmana en els terrenys d'un velòdrom de París.Seguidament va ser traslladada al camp d'internament de Gursfins a juliol d'aquell mateix any. Va ser classificada com «estrangera enemiga». Després de cinc setmanesinternada, va aconseguir fugir quan la vigilància francesa va disminuir temporalment acausa de la presa de París per laWehrmacht i el seu avanç cap al sud. Al maig de 1941Arendtva arribar, amb el seu marit i la seua mare, a Nova York, passant per Lisboa. La família va viure inicialment en un menut hotel, d'una diminuta beca que rebia de l'organització de refugiats sionista. Arendtva millorar de seguida els seus coneixements d'anglès. A partir d'octubre de 1941 va treballar de redactora en la

revista judeo-alemanya

Aufbau

,a Nova York. Volia despertar la consciència política jueva en el món i reclamava en molts articles la creació d'un exèrcit jueu propi, quelluitara braç a braç al costat dels Aliats.Tot i queArendtes definia com una sionista (secular), va anar prenent posicionscada vegada més crítiques sobre la ideologia sionista, que comparava amb unes altrescom el socialisme o el liberalisme, que fan previsions sobre el futur, capficant-se en unaideologia - ella pensava que els partits d'interessos feien estèril la política-. Consideravala llibertat i la justícia els principis bàsics de la política, el que no era compatible amb lavisió del poble triat jueva. Aquesta posició va ser majoritàriament rebutjada per l'opinió pública jueva.De 1944 a 1946 va ser directora d'investigació de la

Conference

on Jewish Relations (Conferència de relacions jueves), seguidament fins a 1949 va ser lectora enl'editorial jueva Schocken. De 1949 a 1952 va treballar com a gerent de la

JewishCultural Reconstruction Corporation

(JCR ), l'organització per al salvament i la cura de lacultura jueva. Fins que en 1951Heinrich BlHYPERLINK "/insbil/index.php?lang=es- va&palabra=ücher"ücher aconseguira treball en una universitat fent classes de filosofia,Hannah Arendtguanyava pràcticament sola el sustent de la família. A partir dels 50 va viatjar periòdicament a Europa i Israel, visitant sempre el seuamic Jaspers.En 1951 aconsegueix la nacionalitat d'EUA. Amb l'ajuda de Karl Jaspers, Hannah Arendtva aconseguir una indemnització del govern alemany l'any 1972 donat que el nazismehavia trencat la seua carrera acadèmica. El seu cas va ser precedent d'altres.A la primavera de 1959 va obtenir durant un semestre una càtedra com professoraconvidada en la prestigiosa universitat dePrinceton.Va ser la primera dona a ensenyar en la institució. De 1963 a 1967,Hannah Arendt va ser catedràtic en la universitat de Chicago i de 1967 a 1975 en laGraduate Facultyde la New School for SocialResearcha Nova York. Allí es troba la majoria del seu llegat.En EUA la van honrar amb nombrosos doctorats honoris causa i altres premis.També en la República Federal Alemanya va aconseguir prestigiosos premis. En 1975, elgovern danès li lliurà el premiSonnig per les seues aportacions a la cultura europea. Ella va lloar els esforços del rei i l'opinió pública danesa aconseguint salvar la deportació als jueus que es trobaven a Dinamarca duran la II Guerra Mundial, cap altre país havia fetquelcom paregut.Després d'un primer infart demiocardien 1974, va reprendre els seus escrits il'ensenyament i en 1975 va tenir un segon infart mortal en el seu despatx, en presènciad'amics.(Font: wikipèdia )

OBRA PRINCIPAL

Afegim una breu ressenya bibliogràfica, no estan tots els llibres i podria ser possible que s'ens escapès algun dels més interessants.-1929: "

El concepto del amor en San Agustín

". Editat per Encuentro Ediciones l'any2001. Tesi doctoral, dirigida per Karl Jaspers. La versió alemanya original es titula

Der Liebesbegriff bei Augustin. Versuch einer philosophischen Interpretation.

-1951 "

Los orígenes del totalitarismo

". Editorial Taurus any 1974, i 1997 per EdicionesAltaya. (

The Origins of Totalitarism

) on Arendt va investigar els orígens del comunisme idel feixisme i la seua conexió amb l'antisemitisme i l'imperialisme; llibre controvertitdegut a la comparació de dos models considerats, per alguns, antagònics.-1958 "

Rahel Varnhagen: vida de una mujer judía

". Editorial Lumen any 2000 (

Rahel Varnhagen: Lebensgeschichte einer deutschen Jüdin aus der Romantik

). L'escriu entre1931-1933 i tracta d'una dona jueva que per accedir a l'alta societat alemanya ha d'ocultar la seua ascendència jueva. Analitza l'assimilació jueva, l'antisemitisme i el concepte de pària. La protagonista al final del llibre recapacita la seua postura i com seguidora deSaint-Simó reclamarà igualtat i drets sense consideració de l'origen.-1958

"La condición humana".

(

The Human Condition

). Ediciones Paidós Ibérica any2008.-1961

"Entre el pasado y el futuro. Ocho ejercicios sobre la reflexión política

". (

Between Past and Future

).Ed Península any 1996.-1961 "

Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal

". (

Eichmann in Jerusalén: a Report on the Banality of Evil, en la revista New Yorker

). Editorial Lumen,any 2003.-1964

"Verdad y política"

(

Wahrheit und Politik

) On Arendt relaciona filosofia i política,veritat de la raó i veritat dels fets.-1963

"Sobre la revolución".

(

On Revolution

). Comparació de la revolució francessa ambl'americana. Per Alianza Editorial a l'any 2006-1969 "

Crisis de la República".

(Crisis of the Republic) Taurus Ediciones 1999.-1970 "

Sobre la violencia

". (

On Violence

.) Alianza Editorial 2008-Diversa de la seua correspondència mantinguda amb altres autores (Heidegger, Jaspers oMary McCarthy) (Vàries publicacions) i ressenyes a revistes. Ente altres :

"Ensayos decomprensión 1930-1954

", Caparrós Editores, any 2005.-2003 "

Responsabilidad y juicio

". (Responsibility and Judgment) Ediciones PaidósIbérica, 2007.-"

Karl Marx y la tradición del pensamiento político occidental

". Publicat en castellà l'any2007 per Ed. Encuentro.

IDEES PRINCIPALS GENERALS DE L'AUTORA.