CINEFÒRUM : BILLY ELLIOT

GÈNERE I EDUCACIÓ

Està clar que sexe i gènere no és el mateix. Però no es podem quedar

només amb les definicions científiques, aquestes les coneixem tots i
no fan mal a ningú. Ara no sortirà cap persona a posar en dubte la
definició de sexe masculí o sexe femení. Una altre cosa és dir que han
de fer els homes i que han de fer les dones. Aquí és on comencen els
problemes. Les nostres cultures ens marquen cap on hem de pensar i
fer. Moltes vegades malament.
Ja abans de néixer comencem amb la litúrgia de colors: roses,
blaus...
Per què ? Qui ens ha marcat que les noies han de portar rosa i els
nois blau ? Sempre ha estat així i quan arriba el moment pocs són els
que intenten canviar-ho. Veure un nen petit vestit tot de rosa xoca.
Veure una nena vestida de blau potser no tant. On està el problema ?
Segur que el color rosa no farà al·lèrgia.
Encara que s’ha d’admetre que la societat canvia, aquests estereotips
hi són i serà cadascun l’encarregat de trencar-los, si així ho creu
oportú. No passa res per vestir una nena de rosa i un nen de blau,
segur que no anirà sempre del mateix color, tampoc farem
desaparèixer aquests colors de la nostra societat.
Som els pares els que amb les nostres creences i inquietuds volem
guiar als nostres fills cap allò que ens agrada a nosaltres. Si a
nosaltres ens agrada el futbol voldrem que jugui a futbol i si és una
nena ? Si ens agrada el ballet , ja ens agradarà que el nostre fill, nen,
ho faci ? Segurament tothom que coneix qualsevol esport o activitat
a fons, no trobarà cap problema que els seus fills, siguin del sexe que
sigui practiquin aquella activitat, al contrari, estarà encantats. El
problema el tindran els pares que per exemple no coneixen el mon
del ballet i el seu fill vol fer-ho, això és de nenes. A la nostra
societat tenim molt present quines coses són de nena i quines de
nen. Un nen fent ballet ? Una nena fent futbol ?
Tothom parla i parla, però quan és el teu fill qui et diu que vol fer-ho,
què ? Aquí és quan hem d’estar al costat dels nostres fills.
El primer Nadal que el meu fill Marc em va dir que volia una cuineta,
vaig trontollar. El teu fill, el teu nen, el teu primer fill demana una
cuineta abans de demanar una pilota, un camió ? Després que Pare
Noel li portés la seva desitjada cuineta i veus tota la felicitat que
aquell regal va portar-li t’adones que el més important és la felicitat
dels teus fills, sigui quina sigui l’activitat que vulguin fer. No em de
patir si fan una o altre activitat, hem de patir quan no són feliços.
Al col·legi crec i confio que aquestes diferències ja estan superades, a
les classes dels meus fills no trobo indicis d’activitats per nens o per
nenes. La feina dels mestres és vital. Els nens són esponges, no
paren d’aprendre i rebre informació. Els pares i professors són els
seus majors punts d’aprenentatge. Ara és el moment que ells
aprenguin que tots som iguals, tots podem fer les mateixes coses i
sobretot tots podem i hem de ser feliços fent les activitats que més
ens agradi. No hi ha coses de nens o nena. Crec que entre el
col·lectiu de mestres, en general, això està molt clar i ja
s’encarreguen de transmetre’l als nens.
És importantíssim que creixin amb unes idees molt clares d’igualtat
entre homes i dones, nens i nenes. Educarem als homes i dones del
futur, ells faran tot el que han aprés, tot el que han vist. Està clar que
si a un nen l’ensenyem que el ballet és de nenes, ell dirà que el ballet
és de nenes i veurà malament que un nen ho faci, és el que l’hem
ensenyat. Podem fer-lo millor, explicarem que el ballet és una
activitat i la fa qui vulgui , sigui nen o nena, d’aquesta manera estem
educant per la igualtat.
Crec que aquest discurs és igual per un nen que per una nena, igual
de malament ensenyar a un nen les coses que són de nens que fer-
ho a una nena les coses que són de nena. Creixerà de la mateixa
manera i tindrà el mateix efecte negatiu fer-ho d’altre forma. Els nens
o nenes seran allò que els ensenyem entre pares, professors i tot els
que els envolta.
Amb els jocs o activitats físiques hem de fer el mateix, tot és igual, a
cap situació , cap ni una, hem de dir que allò es cosa de nens o de
nens. L’hem d’educar, l’hem d’ensenyar. Per fer això el primer que
farem és creure que tots som iguals.
Vivim a una societat on els nostres pares, avis ... potser no ha estat
tant clara aquesta igualtat, d’aquesta manera està la nostra societat.
No parlarem de tota la violència de gènere, no parlarem de la visió
que tenim de la homosexualitat... no parlarem , ensenyarem i
educarem als nostres fills i alumnes i ells mateixos s’encarregaran de
crear una societat amb plena igualtat i on no serà malt vist que cap
persona, repeteixo, cap persona gaudeixi fent o treballant allò que li
agrada.
Jo seré un professor d’educació infantil i ho faré igual de bé que una
noia.