• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Novembre 2009 1
 
P
UBLICACIO
 
EN
 L
LENGUA 
 V
ALENCIANA 
 
ACLARIMENT
Esta publicacio està redactadaen les Normes d’El Puig. En-cara que es una obra colectiva,l’encarregat de la redacciofinal de cada articul te llibertatper a fer-ho en la normativad’accentuacio de la seua prefe-rencia. Este tema es motiu dedebat, pero no de divisio, entrenosatres.
SUMARI
 
1
▪
EDITORIAL:
VERGONYA,IMMENSA VERGONYA
2
▪
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
▪
FENT MEMORIA:
ELS FURSDEL REGNE DE VALEN-CIA
 3
▪
FRUITES, VERDURES I HOR-TALICES (XXXV):
PARLEMDEL CART (ELS CAR-DETS)
▪
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
▪
RESENYA BIBLIOGRAFICA:
LABATALLA DE VALENCIA,1979-1999
▪
 
ADEU A UN AMIC
4
▪
PASSATEMPS
▪
RONDALLA:
EL RUC I ELGOS
 
AVIS
Li podem assegurar que nonos dona cap vergonyademanar-li tots els mesos quefaça fotocopies d’est eixemplarper a repartir entre amics iconeguts.I a voste que no li façavergonya fer-les i repartir-les.(Si les paga, clar)
LA CITA
Tot l’estudi dels politicss’usa en cobrir-li el rostre a lamentira per a que paregaveritat, dissimulant l’engany idisfrassant els designis.
Diego de Saavedra Fajardo
R
OGLE
 C
ONSTANTI
LL
OMBART
 
DE
C
ULTURA 
V
ALENCIANA 
 
Apartat Correus 527
46002 Valencia ciutat
Tel: 617 030 370
“T
OT
 
S
’
HO
 
MEREIX
 V
ALENCIA 
.P
ER
 
A 
V
ALENCIA 
 
TOT
.”
 
C
ONSTANTI
L
LOMBART
 
PREU: Res, home. Nos dona vergonya cobrar-li.Novembre 2009 - Numero 38
De
vergonya
es la situacio que els ciutadansestem vivint entre tants casos de
corrupcio
que, dia a dia, van destapant-se en institucionspubliques i en unes atres organisacions. Escert que algu podria dir que son situacions aï-llades entre un mar d’organismes publics i pri-vats que gestionen be. Pero en el cas de
Va-lencia
la cosa ya no nos sopren perque ve dellunt, encara que tot s’ha anat cuinant a basede subterfugis i en accions molt mes ben pro-gramades que les que han destapat estos ul-tims escandals, i lo que es pijor en la complici-tat de la major part dels agents que han marcatla politica, l’economia i la cultura oficial en lesultimes decades.Perque aci la
corrupcio economica
es unabroma al costat de la corrupcio
cultural
,
social
i
identitaria
. No nomes nos furten els diners,nos furten la llengua, l’historia, i la mateixa ani-ma valenciana; i, no ho oblidem, en aixo nosestan furtant el futur.L’instrument mes eficaç (en combinacio en elsistema educatiu) per a fer-ho es l’ent public
RTVV
, que enguany està commemorant el 20aniversari de la seua creacio. Dos decades enles quals la radio i la televisio, que sorgiren(aixo diuen) en l’objectiu de ser referents infor-matius de la realitat valenciana i instruments derecuperacio sociocultural i llingüistica, s’hanconvertit en just tot lo contrari. Hui sonl’eixemple de la
manipulacio
informativa, sonl’instrument al servici de la
suplantacio
llingüis-tica i son la
vergonya
de la gent inteligent que,en criteri, opta a la fi per qualsevol atra via in-formativa i no sintonisa cap mig d’eixe ent.Pareix una declaracio d’intencions el fet deque la
cançoneta
de la campanya commemo-rativa de l’aniversari de l’ent creat per a contri-buir a la “recuperacio llingüistica” estiguera can-tada ¡
en frances
! Pero aço es nomes unaanecdota, perque la programacio sancera esun absurt: resulten, com a poc, vergonyososels
programes de debat
, en els quals gent novalenciana i castellanistes son els qui volencrear opinio entre la nostra ciutadania; els
in-formatius
son un suplici, per no dir un atentata la democracia: mai l’expressio “
cult al lider
”s’havia manifestat d’una forma tan grosseracom en eixa permanent campanya d’image de
Paco Camps
que son els
Noticies 9 
. Pero si hiha algun contingut que mereix ser destacatd’eixa programacio, i que en qualsevol lloc ra-llaria el delit, es l’infame i acultural
programa-cio infantil
, puix atenta contra principis basics,entre ells el dret que tenen els nostres infants aser educats en llengua materna, aço es, enllengua valenciana i no en un subdialecte delcatala que, clar està, coincidix en l’idioma quedeprenen en l’escola.
¡Quanta vergonya!
 Nosatres no celebrem els 20 anys d’un fra-cas, ni nos mou fer-nos mes reso d’uns mijoshabilitats per a
adormir
al nostre poble i contri-buir, entre festeta i mes festeta televisiva, aanar
anulant
la singularitat cultural del mateix;una singularitat que, inclus les propies institu-cions i autoritats s’han encabotat en fer-la partirde 1238, any de la conquista jaumina de la ciu-tat de Valencia, insultant la memoria de tots elsqui, des de sigles abans, ya eren -perque aixi-na es dien i es consideraven- valencians.Pero si pensaven que l’aberracio no podiaarribar mes llunt, s’equivocaven. El
bando
quel’alcaldesa del
Cap i Casal
feu enguany en mo-tiu del
9 d’octubre
supera tot lo imaginable.Dia el bando -i l’alcaldesa repetia (en
castella- no,
clar) les mateixes idees el 9 d’octubre da-vant de les camares de Canal
Camps- 
:“L’Exposicio Regional de 1909 (…) va ser unpunt decisiu en la relació entre les tres provín-cies de l’antic Regne que, per primera vegada,es van mostrar juntes com a regió, caminant iavançant un pas més cap a eixa realitat que huicomforma una Comunitat d’interessos i objec-tius; un espai de convivència comuna; un terri-tori compartit des de vincles d’entranyableamistat.”Segons este bando, les tres provincies noson resultat d’una
artificial
divisio administrati-va que separà lo que estava unit; resulta quees al contrari, que les provincies son
lo essen-cial
, i la “Comunitat d’interessos i objec-tius” (que ad aço queda reduit l’antigament or-gullos Regne de Valencia) es l’unio per “vinclesd’entranyable amistat” (no arriba ni a germanor)de tres realitats historicament independents.
¡Quantissima vergonya!
La
Exposicio Regional
fon un acontenyi-ment transcendental en els albors del segle XXi un punt de
reafirmacio
de la condicio de va-lencians de tots aquells que habitaven dins elsllimits naturals del Regne de Valencia. ¿I quéfan estos politics actuals en conte de recuperarl’esperit milenari de valencianitat de tots els po-bles del Senia al Segura i de la Meseta a lamar? ¿Quin
proyecte de poble
han segut ca-paços de generar? Mes be s’ufanen en mantin-dre els
regnes de taifes
que son les demarca-cions adminitratives provincials i, lo mes impor-tant per ad ells, les seus quotes de poder; laqual cosa ni cohesiona ni ajuda a fer poble, si-no tot lo contrari.Per tot aço sentim una
immensa vergonya.
Pero mes vergonya nos donaria assistir
im-passibles
-com fan, incomprensiblement, tantsvalencians- ad esta destruccio sense fer res pera intentar evitar-ho. Per aixo continuarém
tre-ballant
, dins de les nostres possibilitats, perl’autentica recuperacio del
poble valencià
.
EDITORIAL
 
Vergonya, immensa vergonya
 
2 Novembre 2009
 
COLABORA EN EL ROGLE
Donar difusio
ad esta publicacio es la millor forma decolaborar en nosatres. Tambe pots fer-te
soci
(36 € al’any) o
colaborador
(12 € a l’any), i t’enviarém a casatots els numeros que es publiquen durant l’any.Si tens voluntat de fer alguna puntual aportacio eco-nomica, tambe te quedariem molt agraits. El nostrenumero de conte, en
Ruralcaixa
, es:
3082 1222 81 4622492421
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSNOVEMBRE DE 2009
 Trobarà mes informacio dirigint-se a les respectivesassociacions:
ACCS
(Assoc. Cult. Castell dels Sorells)G.V. Comtes d’Albalat, 14. 46135 Albalat dels Sorells.Tel: 961 49 13 90http://es.geocities.com/diarielguarda
Aellva
(Assoc. d’Escritors en Llengua Valenciana)C/ Alt, 64. 46003 Valencia C.www.aellva.org
El Piló
(Assoc. Cult. El Piló)C/ Doctor Moliner, 10.46100 Burjassotwww.elpilo.com
IEV
(Institut d’Estudis Valencians)www.inev.orginfo@inev.org
LRP
(Lo Rat Penat)C/ Trinquet de Cavallers, 9. 46003 Valencia C.Tel: 963 91 09 92www.loratpenat.org
PJV
(Plataforma Jovenil Valencianista)www.pjvalencianista.orginfo@pjvalencianista.org
RACV
(Real Academia de Cultura Valenciana)C/Avellanes 26. 46003 Valencia C.Tel 963 91 69 65 Fax: 963 91 56 94www.racv.es
Rogle:
Vore quadro a banda en esta pagina
2
Nov (dilluns) 20:30 h. Sala A de la Casa de laCultura de Burjassot.
INAUGURACIO
de la “Exposicio de pinturacolectiva: Guanyadors del XXVIII Concurs dePintura ‘El Piló’”.+Info:
El Piló
 
4
Nov (dimecres) 19:00 h. Salo d’Actes de laRACV. C/ Avellanes, 2.
CONFERENCIA
: Federico Martínez Roda: “
El Tercio de Nápoles y su tiempo 
”.+Info:
RACV
 
5
Nov (dijous)19:00 Salo del Consulat de laLlonja. C/ Cordellats, s/n
APERTURA DEL CURS ACADEMICDISCURS
: Guillermo Carnero Arbat: “
Las trage- dias del jesuita valenciano Manuel Lassala 
”.+Info:
RACV
Del
6
al
13
Nov. Lloc social de “El Piló”. C/ Doc-tor Moliner, 10. Burjassot.
EXPOSICIO
: “Senyera Valenciana, bandera detots”Inauguracio dia 6 a les 20:30 h+Info:
El Piló
 
(Continúa en la pagina següent)
La
Conselleria de Governacio
encolaboracio en el
Ajuntament de Capi Casal
, conjuntament en unes atresinstitucions, ha organisat al voltant del’historic codex llegislatiu valenciàl’exposicio:
Els Furs. La identitat d’un poble 
.Redescobrir l’historia, o almenysrememorar-la de tant en tant, resultames que edificantper tal de no obli-dar quí som i cóms’ha anat configu-rant una part im-portant del nostrepassat com a po-ble. La mostra, enla que s’exponenonze peces entrecodexs manuscritsi uns atres objec-tes, es un reclamper a reflexionarsobre esta llegis-lacio valenciana,modelica durant eltemps en el qualestigue vigent.Els
Furs deValencia
consti-tuien la llegislacioque regulava lavida dels valen-cians des de practicament el tempsde la conquista jaumina fins a la seuaabolicio en 1707, ordenada pel nefast
Felip V
. El corpus llegislatiu que su-ponen resulta modelic i molt alvançaten una epoca en que la major partd’estats peninsulars i europeus viuenimmersos en un estatus totalmentfeudal i a on les relacions de vassalla-ge ho impregnen tot.Si be durant els pirmers momentsde la conquista cristiana conviuendiversos ordenaments juridics -hi hapoblacions baix la jurisdiccio dels
Furs d’Arago
o de la
Costum deLleida
atenent a la modalitat repobla-dora de cada lloc-, molt pronte el pro-pi
Jaume I
impulsarà una llegislacioespecifica que ordenarà s’estenga pertot el
Regne de Valencia
; aixina lesprimeres normes llegislatives id’ordenament del Cap i Casal, hoseran molt pronte de tot el Regne. La
Costum de Valencia
-despres Fursde Valencia- es redactarà en
1238
,mesos abans de la capitulacio de laCiutat, possiblement baix la supervisiodel bisbe
Berenguer de Palou
co-neixedor del dret romà, dit tambe dret justinia, i de
Pere Albert
, membresabdos de la curia de la
Seu de Barce-lona
.La primera redaccio fon feta en llati –la llengua dels juristes- pero moltpronte i per expres desig del monarcaforen traduits al romanç valencià, pera una comprensio mes universal, in-corporant diferents actualisacions, finsque en
1261
foren ratificats en
Corts
.Encara en vida deJaume I, en 1271,es produix unasegona actualisa-cio i ampliacio delcodex llegislatiu,text que anira ade-quant les normeso incorporant-nede noves, segonsl’evolucio que lasocietat marcavaen posteriors eta-pes, i durant unperiodo que vades del segle XIVfins al XVII i sem-pre sent sanciona-des per les Corts.Els Furs de Valen-cia son un corpus juridic que podemconsiderar
quasi- democratic 
puix nosolament s’allunta considerablementdels sistemes feudals contempora-neus imperants, mes encara, son lesseues normes aprovades per lesCorts Valencianes en conjuncio en lafigura del rei. A la vegada son unacompilacio que incorporarà elementsprocedents del dret anterior com pugaser el propi
Tribunal de les Aigües
, ola mateixa figura del
Mustaçaf
.Parlar dels Furs de Valencia es par-lar d’una societat estructurada, a on elbon govern impera i a on s’intentendefendre drets inclus de les minories;son un corpus llegislatiu que per des-gracia hui es historia i en molts casoshistoria oblidada puix no ha interessatdes de 1707 que recuperem la nostraconsciencia de poble, i de que recor-dem que forem una societat, una na-cio pionera en
Europa
, en este i enmolts atres aspectes.L’exposicio a la que s’ha fet mencioes escassa en contingut, pero si laseua visita desperta un interes peraquella forma organisativa que nosreafermà com a poble valencià, i aju-da a despertar alguna conscienciasobre la necessitat de recuperar eixaidentitat perduda, benvinguda siga.
FENT MEMORIA
 J.M.M.
 
Els Furs del Regne de Valencia
Rogle 
en Internet
Tots els eixemplars editats fins ara estan, en pdf, en:
www.rogleconstantillombart.com
,
www.cardonavives.com
,
www.enkara.org
i
www.pjvalencianista.org
 
PAGINA ILUSTRADA DELS FURS DE VALEN-CIA. CODEX QUE ES CONSERVA ENL’ARCHIU HISTORIC DEL CAP I CASAL.
CONTACTA EN NOSATRES
 
Apartat de Correu 527
46002 Valencia ciutatTelefon: 617 030 370
rogle@rogleconstantillombart.com
 
 
Novembre 2009 3
 
El
cart cultivat
és una verdura molt consumida en tempspassats, quan no hi existia la profusió d'unes atres varietatscom és el cas actual. La planta pot arribar fins a 2 metrosd'alçaria; es compon d'una successió de fulles grans, llaugera-ment còncaves, subjectades en la seua base a modo de pen-ca i que acaronen dins d'elles a una atra série de fulles, méschicotetes i tendres, blanques si han estat ben arropades.El
cart
i la
carchofa
, a pesar de la seua aparent diferència,són estretament afins i se'ls considera com individus quepertanyen a la mateixa espècie, és dir,
Cynara cardunculus
,corresponent-li als carts el nom botànic de:
Cynara cardunculus
 
altilis
.La seua
textura
és compacta i suculenta, i resulta fina i delicada si és cui-nada adequadament. Generalment el cart es prepara en
guisos
com qualse-vol atra verdura, o tambe cuinat untant-lo en manteca, reboçat, i inclús fre-git; i cóm no, en el famós plat fort valencià, casolà, de la
olla junta
o
 puchero
.El seu
cultiu
està molt estés en
Europa
i els països més productors són:Italia, França i Espanya, per est orde. Els carts de temporada i de cultiu al'aire lliure apareixen en novembre i duren bledans i perfectes per al consumfins al més de març.Té un contingut proteínic del 1% i de glúcits del 4%, mentres que el 90% esaigua. S’ha de significar, igualment, l'alt contingut de
vitamina C
i, en menysproporció, de vitamina B. Se li reconeixen acusades propietats colerètiques,hepatoprotectores i diurètiques, lo qual la fa una verdura molt interessant,puix ademes el seu consum abundant no ocasiona problemes de grossaria.
FRUITES, VERDURES I HORTALICES (XXXV)
F.B.U.
 
Parlem del cart (els cardets)
RESENYA BIBLIOGRAFICA
 J.M.M.
Millán Sánchez,
 
Fernando
La batalla de Valencia, 1979-1999.
 ¿Por qué la izquierda ha perdido su hegemonía política en la Comunidad Valenciana? 
 Edita: RIE-Paiporta, 2009 (352 pagines).
El llibre, escrit en castella i en un titul sugerent, nos oferix la possibilitat deconeixer en molts detalls una etapa recent que molts han vixcut, pero nodes dels ambits i l’optica en cóm nos els presenta l’autor, el qual ha presen-ciat des de dins molts dels fets i acontenyiments -llavors tenía responsabili-tats politiques en el
Ajuntament del Cap i Casal
, en la
Diputacio deValencia
i en la propia estructura organica del seu partit, el
PSOE-PSPV
 – per lo que la seua visio de l’entramat de la politica valenciana de l’etapa queabarca (1979-1999) resulta praticament un document historic.L’autor desgrana interessants qüestions i arriba a donar reposta a tres pre-guntes que son el plantejament del seu escrit: ¿Per qué el
PSOE
pergue laseua hegemonia en
Valencia
(Ciutat i Regne)? ¿Per qué el
PP
a hores d’araes el partit politic hegemonic? i ¿Per qué
Unio Valenciana
, que aparegueen l’escena politica en tanta força, ara està practicament desapareguda?Les seues respostes les vincula a lluites internes en els partits politics pelpoder, a l’obsessio d’impondre per part d’alguns d’ells el mensage visionari idogmatic del fusterianisme a la societat valenciana –aci descollaren persona-ges com
Albiñana
,
Lerma
,
Pérez Casado
,
Ciprià Ciscar 
,
AntoniAsunción
… en altes responsabilitats politiques-; o l’usurpacio per part de ladreta
espanyolera
del mensage valencianiste. El recorregut es ample i a travésdels set capituls -mes les conclusions- desfilen casi totes les “figures” de lapolitica valenciana.
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSNOVEMBRE DE 2009
(Ve de la pagina anterior)
 
6
i
27
Nov (divendres) 19:30 h. Seu de Lo RatPenat. C/ Trinquet de Cavallers, 9. Valencia C.
MOSTRA DE CANTADORS NOVELLS
(Dia 6: de 12 a 25 anys; dia 27: majors de 25)+Info:
LRP
 
9
Nov (dilluns) 20:00 h. Lloc social Aellva. C/ Alt, 64
TERTULIA DE TEATRE
.Llegirà: Rafael Melià Castelló+Info:
Aellva
 
11
Nov (dimecres) 19:00 h. Salo d’Actes Palaude Colomina. C/ Almudi, 1. Valencia C.
CONFERENCIA
: Pablo González-Pola y de laGranja: “
El pensamiento militar en el s. XIX 
”.+Info:
RACV11
Nov (dimecres) 19:00 h. Salo d’Actes de alRACV. C/ Avellanes, 26. Valencia C.
CONFERENCIA
: Angel Sánchez García:“
Fuentes para conocer la Nobleza propia 
”.+Info:
RACV16
,
17
i
18
Nov 19:00 h. Colege d’agents Co-mercials. C/ Croniste Carreres, 5. Valencia C.
XVIII JORNADES DE LA AELLVA
, dedicadesa “Vicent Ramon Calatayud. IV Premi Nacionalde Lliteratura”.+Info:
Aellva18
Nov (dimecres) 19:00 h. Salo d’Actes de laRACV. C/ Avellanes, 26. Valencia C.
CONFERENCIA
: Enrique de Miguel Fernández:“
El Regimiento Soria en el siglo XIX 
”.+Info:
RACV20
Nov (divendres) Hora i lloc per confirmar.
SOPAR DELS ESCRITORS
+Info:
Aellva24
Nov (dimarts) 19:30 h. Salo d’Actes de laRACV. C/ Avellanes, 26. Valencia C.
PRESENTACIO DEL LLIBRE
“Documents so-bre la llengua valenciana”.Coedicio: RACV i Colectiu Fullana.+Info:
RACV
 
25
Nov (dimecres) 19:00 h. La Llar (Alfafar).
I CURS
de Llengua Valenciana (sessio inaugu-ral i presentacio)Organisat pel IEV en colaboracio en ARV.Per confirmar.+Info:
IEV
,
PJV
i
Rogle
 
25
Nov (dimecres) 19:00 h. Sala Museu Militar.C/ General Dolz, 8. Valencia C.
CONFERENCIA
: Ángel M. Adán García: “
La última campaña del Regimiento de Infantería Soria 
”.+Info:
RACV25
Nov (dimecres) 19:00 h. Salo d’Actes de laRACV. C/ Avellanes, 26. Valencia C.
CONFERENCIA
: Juan Marcos Madoz-Larraldei Loidi: “
Heráldica parlante 
”.+Info:
RACV27
Nov (divendres) 22:30 h. Espai Cultural. C/ Les Escoles. Albalat dels Sorells.
TEATRE
: Es representarà una obra de l’autor:Josep Navarro Salvador.+Info:
ACCS
ADEU A UN AMIC
Quan s’estava concloent la redaccio del present numero de
Rogle 
,nos arribà la trista noticia del falliment de
Manolo Soler Bahilo
.Desconegut per a molta gent per la seua humiltat, era un treballadorinfatigable i una persona extraordinaria, en la qual, a mes de llaçosd’amistat, nos unia l’ilusio de treballar per Valencia des de diferentsambits. La seua desaparicio deixa un buit insubstituible, pero el seullegat perdurarà en les iniciatives per ell mampreses.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...