Tirant lo blanc, obra del pròdig Joanot Martorell ens reflecteix múltiplesvessants d’alguns elements de la nostre vida, que són l’amor, la pau (interna iexterna), les dificultats (traduïdes com cavalleria, o bé guerres), i la literatura(sentiments expressats per mitjà de recursos estilístics, o bé artístics). El nostregrup, ha decidit per unanimitat, que el tema que ens desperta més interès, és lacavalleria. Donats aquests factors explicarem aquesta novel·la de cavalleriades de dos temes principals:

La cavalleria, que és l’ofici de tot cavaller.

La guerra, que constitueix l’activitat principal del protagonista de l’obra.La cavalleria, és el bon ofici que fa tot cavaller. Això implica que cada personaque pertanyi al mester de cavalleria hauria de ser fidel a les normes i a lesobligacions majors que aquesta demana. El llibre dona una definició no gaireequívoca del que comporta ser cavaller, tot i això, ens ho demostra usant eldiàleg entre dos cavallers: Hipòlit i el Vescomte.

“-Que plori qui vulgui -digué Hipòlit-, o dona o donzella, i que faci el seu dol, jaque no és el meu senyor Tirant.Deixà aquell lloc i se n'anà a la plaça, on trobà el vescomte i d'altres, que vanvoler saber quina havia estat la causa de l'enrenou. Però els crits ja anaven debaixa i a l'enrenou havien posat remei. Llavors Hipòlit explicà al vescomte comhavia estat a la porta de l'hort i no hi havia pogut entrar, i que havia sentit plànyer una veu que semblava de dona, però que no sabia qui era, i que creiaque aquella dona devia haver estat la causa d'aquell enrenou.-Per pietat, anem-hi -digué el vescomte- i, si és una dona o una donzella quehagi de menester ajuda, donem-la-hi si podem, car hi estem obligats per l'art decavalleria.

Per tant deduïm que la cavalleria es aquella art o bé ofici, que obliga a totapersona que viu d’ella a ajudar en tot moment als essers més indefensos de lacreació, i a la vegada lluitar per la estabilitat del poble y la harmonia general.Dins de l’àmbit de la cavalleria, podem trobar diferents factors que ajuden aentendre millor el que significava el fet de ser un cavaller, sobretot si tenim encompte el tema del honor, el tema del propi dolor, l’obligació de ser un esser pur que només busqui la felicitat del poble. Nosaltres en centrarem en el temaamorós més concretament en les diferents penyores amoroses, de les quals entriarem una hi farem un breu anàlisi...La penyora amorosa que hem trobat dins del llibre i que ens ha proporcionatuns elements més clarificadors és el capítol de la Camisa de Carmesina.

“Arriba un ambaixador del camp de batalla i explica com l'exèrcit imperial hasofert una gran destrossa, sobretot per la ineptitud militar del duc deMacedònia, que comanda les tropes al front. Tirant suggereix de fer una crida per tota la ciutat demanant voluntaris per anar a lluitar contra les forcesenemigues del Gran Turc i el soldà, que ja es fa intitular emperador de Grècia, i contra uns certs cavallers italians que els donen suport. Davant d'aquestacritica situació, l'emperador proposa al consell que la seva filla marxi cap aHongria, amb la seva germana Isabel, perquè, si cau l'imperi, que es conservi l'hereva. La princesa, enamorada de Tirant, aconsegueix d'oposar-se a ladecisió amb habilitat. Carmesina, a precs de Tirant, dóna la seva camisa al cavaller, car, com diu l'emperador, tots els bons fets d'armes es fan per amor.Tirant parteix de la ciutat imperial cap al camp de batalla”

Carmesina es nega a partir cap a Hongria, per tal què en el cas que l’imperiTurc aconseguís vèncer, ella es pugui salvar i no hagi de pagar cap penyora.Tirant al saber-ho demana a la seva amada un camisa per dur en el camp debatalla i per tal de recordar-se a sí mateix que està lluitant per la supervivènciade la persona que més estima en el món. El noble cavaller rep el seu present ise’l posa per aconseguir més força i més valor. Això fa el seu efecte i Tirantaconsegueix guanyar en el camp de batalla gràcies al regal que li ha fet la sevaamada. Per tant podem afirmar que les penyores amoroses exalten l’actituddels cavallers i els hi dona més força i més valor.Durant la narració de Tirant lo Blanc s’explica ,més o menys detalladament, laceremònia d’armar un cavaller. Per explicar-ho, he triat els capítols on Tirant,molt jove, és instruït en l’ordre de cavalleria per l’ermità (Guillem de Varoic)que, en altres temps fou un valerós.Després de les presentacions entre Tirant i l’ermità, aquest revel•la alprotagonista que ell també serví com a cavaller al seu rei en un temps passat.Tirant prega a l’ermità que l’instrueixi en aquest ordre tan honorós i l’ermitàaccepta. Guillem de Varoic (l’ermità) llegeix un fragment del llibre: Arbre deBatalles, on s’explica que el cavaller és u entre mil homes i que ha de reunir unseguit de condicions.

Es deu estimar la teva persona, segons el meu parer- digué l’ermità-, per lesvirtuts que t’he reconegut, i per això conec que tu ets digne de rebre l’ordre decavalleria. I no et pensis que en aquell temps fossin fets cavalles tots quells qui ho volien ésser, sinó que van ésser triats homes forts i de molta virtut, homeslleials i piadosos, perquè fossin escut i defensa de les persones simples, a fi que ningú no n’abusés per la força. I per tal cosa convé que un cavaller sigui més animós i més valent que altri, perquè pugui perseguir els mals homes, notement els perills que li’n puguin esdevenir; i d’altra part, deu ésser afable i graciós en tot, i comunicatiu amb qualsevol persona, sigui de la condició quesigui; perquè ésser cavaller és gran esforç i fatiga [...]

Tirant després d’aprendre les virtuts necessàries del cavaller es dirigeix aAnglaterra on disputa un seguit de justes durant un període festiu i on finalmentes nombrat cavaller pel rei d’Anglaterra.

“Tirant va ser el primer que va rebre l'orde de cavalleria, va fer el jurament derigor i el Rei d'Anglaterra li va donar el cop d'espasa, set donzelles la hi vancenyir i quatre cavallers li van posar els esperons; i va ser portat al tro reial per la Reina i una duquessa, i es va asseure al costat dels monarques. L'endemà,va fer els seu primer combat i, en presència de tota la cort, va matar un cavaller lluitant a cavall. Després va lluitar a peu i va aconseguir fer caure el cavaller deMuntalt, al qual va haver de matar perquè no va voler-se rendir a la sevalliberalitat”.

En Tirant lo Blanc i són presents moltes escenes bèl·liques, des de les que sónde debò fins a les festes de la cort on se celebraven les justes.Tirant era un guerrer honorable, i en el seu primer combat cos a cos hodemostra. El senyor de Vilesermes, indignat perquè la bella Agnès li regalà elseu fermall a Tirant i no a ell, es dirigeix cap al cavaller amb intencions deprendre-li el fermall, qui l’esquiva i s’endinsen en un enrenou urbá, con, per intentar aturar-ho, i perden la vida dotze persones.

“El cavaller féu del gest de voler-li prendre el fermall; però Tirant fou llest i estragué unacopagorjaque portava, i a l'acte tots els altres cavallerss'escometeren. I allí es produí entre ells unabrega civil , però, abans que fossindescompartits, n'hi moriren dotze, entre cavallers i gentilhomes. La reina, queera més a prop d'ells, sentí l'enrenou i la cridòria que la gent feia, es posàenmig dels cavallers i els descompartí, els uns dels altres.”

Passat tot aquest altercat, el senyor de Vilesermes envia una lletra de batalla aTirant, on el repta a un combat a mort amb la supervisió d’un jutge, i li dona laopció de deixar-li escollir les armes que seran utilitzades. El seu honor era talque ambdós van decidir posar-se roba de tela com a armadura (amb flors alcap), coltellines genoveses com a arma i mig tros de paper com a escut. Ambtot això, Martorell va definir com eren els cavallers de l’època, que posaven elsseu orgull per davant de tot, molts cop fent vertaderes estupideses en el intent.En el moment del combat, les armes (que, per gentilesa de Tirant van ser portades per el senyor de Vilesermes) van ser dipositades entre els doscavallers perquè cadascú decidís quines farien servir. I un altre cop tornem aveure el orgull dels cavallers, ja que cap dels dos vol ser el primer en escollir-les. Tan llarga fou la discussió que al final va ser el jutge qui va decidir-ho.

“-Preneu les armes que voldreu i, aquelles que vós deixareu, amb aquelles joentraré al camp.