FP Asix m05 U3 Pdfindex

Implantaci i manteniment de
CPD
Joan Alfred Noll
Fonaments de maquinari
Implantaci i manteniment de CPD
ndex
Introducci
Resultats daprenentatge
Maquinari en centres de processament de dades (CPD)

1.1 Funcions i disseny de components en centres de processament de dades
1.1.1 Utilitat dels centres de procs de dades . . . . . . . . . . . . .
1.1.2 Requisits en el disseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.3 Disseny de larquitectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.4 Components i estructura fsica dun CPD . . . . . . . . . . . .
1.2 Servidors empresarials en CPD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2.1 Components de maquinari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2.2 Components de programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3 Infraestructura de xarxa en CPD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.1 Dispositius de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.2 Cablatge de la infraestructura . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.3 Punts de distribuci del cablatge (POD) . . . . . . . . . . . . .
1.4 Organitzaci i seguretat fsica dels CPD . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.1 Estructures de suport. Bastidors o racks i patchs-panels . . . . .
1.4.2 Organitzaci de lespai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.3 Condicions ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.4 Seguretat fsica de la infraestructura . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.5 Neteja de les installacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5 Arquitectures dalta disponibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5.1 Sistemes dalimentaci redundant . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5.2 Sistemes demmagatzematge en RAID . . . . . . . . . . . . .
1.5.3 Emmagatzematge intern i en xarxa . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5.4 Recuperaci de desastres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6 Documentaci en centres de procs de dades . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.1 Inventari i documentaci del sistema . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.2 Documentaci de procediments i incidncies . . . . . . . . . .
1.6.3 Eines dinventari i mesura del rendiment . . . . . . . . . . . .
Prevenci de riscos laborals
2.1 Necessitat de la prevenci de riscos laborals . . . . .
2.1.1 Aspectes positius del treball . . . . . . . . .
2.1.2 Aspectes negatius del treball . . . . . . . . .
2.2 Condicions de treball i salut . . . . . . . . . . . . .
2.2.1 Els danys derivats del treball . . . . . . . . .
2.3 Procs de davaluaci dels riscos laborals. Prevenci
2.3.1 Identicaci dels riscos. Llista . . . . . . . .
2.3.2 Planicaci de la prevenci . . . . . . . . .
2.3.3 Protecci collectiva i individual . . . . . . .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
9
10
10
13
14
17
18
19
21
22
22
23
25
27
27
29
31
33
34
35
37
39
41
42
44
44
47
48
.
.
.
.
.
.
.
.
.
55
55
55
56
57
60
61
62
64
65
2.4
2.3.4 Prevenci en el muntatge i manteniment dordinadors . . . . . . . . . . . .

Compliment de la normativa de protecci ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.1 Riscos ambientals per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.2 Poltica en matria de medi ambient. Control de la contaminaci ambiental
2.4.3 Ordre i neteja en el treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
68
71
71
74
75
Introducci
Al llarg de la curta histria de la informtica, una de les tendncies ms acusades

en la seva evoluci ha estat la miniaturitzaci dels components, juntament amb la
millora de les prestacions. Per en aquest cas estem parlant dun tipus de sistemes
de gran dimensi, que ocupen habitacions o ns i tot edicis sencers, i que
evidentment hauran de tenir una gran potncia de processament, emmagatzematge
i comunicacions per donar resposta a tot el que se nespera.
Els centres de processament de dades representen una soluci per a aquest
problema en el mn de les empreses, ja que permeten allotjar el programari i
les dades de les empreses amb controls de seguretat, recuperaci de dades en el
cas de desastres i sistemes redundants per a les aplicacions que hagin de funcionar
contnuament.
Daltra banda, els Centres de processament de dades representen un entorn de
treball on es troben representades la major part de tasques que es poden fer en el
mn de la informtica. Totes aquestes tasques shan de dur a terme respectant un
srie de normes de prevenci de riscos que permetran que el treball es dugui a
terme de manera segura i mantenint un bona salut, tant personal com ambiental.
Aquesta unitat representa aprofundir en un tipus dinfraestructura informtica (els
CPD) a la qual difcilment tindrem accs, ja que es tracta dinstallacions dalta
seguretat i no gaire comunes atesa la seva complexitat. Encara que les sales de
servidors presenten alguns punts en com amb els CPD, tota la semblana sesvaeix en la comparaci, ja que lescala s molt diferent. Daltra banda, els conceptes
de prevenci de riscos laborals en lmbit de les tecnologies informtiques shan
de tenir en compte en qualsevol entorn de treball on es tracti amb components
daquest tipus, sigui en empreses de muntatge i manteniment dordinadors, en
empreses dexplotaci daplicacions o en centres de processament de dades,
cadascuna en lmbit que li s propi.
En lapartat Maquinari en centres de processament de dades (CPD) coneixereu
els components fsics i organitzatius que es poden trobar en un CPD estndard,
incloent-hi el maquinari, el programari i les estructures que donen suport a tota
la varietat de components informtics continguts. Tamb coneixereu la forma en
qu es troben organitzats els equips interiorment i les mesures de seguretat que
shi prenen per evitar la prdua de dades.
Lapartat Prevenci de riscos laborals se centra en la manera didenticar els
riscos que es presenten a lhora de treballar amb components elctrics, i com es
poden evitar accidents seguint les normes de prevenci de riscos. Aquests riscos
es veuran en els diversos mbits de treball que inclouen la relaci amb components
informtics.
Per treballar els continguts daquesta unitat, s convenient anar fent les activitats
i els exercicis dautoavaluaci, i llegir els materials complementaris. Ateses les

particularitats de la unitat -amb un pes teric important- la major part dactivitats
de la unitat es faran mitjanant tasques dinvestigaci o anlisi de dades, que
us portin a assolir els fets, conceptes i sistemes conceptuals inclosos. La part
procedimental caldr dur-la a terme en la major part dels casos mitjanant
ordinadors personals connectats en xarxa o lequivalent en mquines virtuals.
Resultats daprenentatge
En nalitzar aquesta unitat lalumne/a:

1. Implanta maquinari especc de centres de procs de dades (CPD), analitzant
les seves caracterstiques i aplicacions.
Reconeix les diferncies entre les conguracions de maquinari de tipus
personal i empresarial.
Analitza entorns que requereixen implantar solucions maquinari especques.
Detalla components maquinari especcs per a solucions empresarials.
Analitza els requeriments bsics de seguretat fsica, organitzaci i condicions ambientals dun CPD.
Implanta sistemes dalimentaci ininterrompuda i estabilitzadors de tensi.
Manipula correctament dispositius maquinari en arquitectures dalta disponibilitat per a emmagatzematge i alimentaci amb connexi en calent.
Documenta procediments, incidncies i parmetres utilitzats en la installaci i conguraci de dispositius de maquinari.
Utilitza eines de inventariat, registrant les caracterstiques dels dispositius
de maquinari.
Classica i organitza la documentaci tcnica, els controladors, les utilitats
i els accessoris del maquinari
2. Compleix les normes de prevenci de riscos laborals i de protecci ambiental,
identicant els riscos associats, les mesures i equips per a prevenir-los.
Identica els riscos i el nivell de perillositat que suposen la manipulaci
dels materials, eines, tils, mquines i mitjans de transport.
Opera les mquines respectant les normes de seguretat.
Identica les causes ms freqents daccidents en la manipulaci de materials i eines, entre daltres.
Descriu els elements de seguretat (proteccions, alarmes, i passos de emergncia, entre daltres) de les mquines i els equips de protecci individual
(calat, protecci ocular i indumentria, entre daltres).
Empra en les diferents operacions de muntatge i manteniment.
Relaciona la manipulaci de materials, eines i mquines amb les mesures

de seguretat i protecci personal requerits.
Identica les possibles fonts de contaminaci de lentorn ambiental.
Classica els residus generats per la seva retirada selectiva.
Valora lordre i la neteja dinstallacions i equips com a primer factor de
prevenci de riscos.
1. Maquinari en centres de processament de dades (CPD)
Quan parlem de centres de processament de dades, no ens referim noms a

lordinador que sencarrega de processar tota la informaci, sin que hem de
tenir en compte tota la infraestructura que envolta aquest ordinador: connexions i
components de xarxa, estructures de suport, elements de seguretat... En denitiva,
tots aquells elements que permetin que lordinador o ordinadors funcionin de
manera adequada i amb una bona comunicaci amb lexterior.
Aquesta insfraestuctura inclou, per tant, lequipament de xarxa, els servidors,
mitjans demmagatzematge, cables, dispositius cablats o sense l, antenes, encaminadors, commutdors i altres dispositius que formin part dels camins de
trasmissi i dispositius als dos costats de la transmissi. En aquesta infraestructura
tamb inclourem el programari utilitzat per emmagatzemar, gestionar, enviar i
rebre les dades i senyals que es transmeten
Figura 1.1. Evoluci dels diversos tipus dordinadors
Les companyies que construeixen equips informtics han sofert una gran evoluci
en els ltims anys. En la gura 1.1 podem veure un esquema dels canvis produts
en el mn dels ordinadors, des dels primers mainframes ns al mn dual actual,
amb entorns empresarials i tamb informtica dusuari.
Un CPD o centre de processament de dades, s una installaci utilitzada

per allotjar ordinadors i components relacionats, com ara dispositius
demmagatzematge o de telecomunicacions a gran escala.
En moltes empreses la sala de servidors compleix les mateixes funcions que
un CPD per a una escala ms reduda. En aquestes sales sencabeixen els
servidors que donaran servei a lempresa i els dispositius de connexi, muntats
en estructures metlliques o no.
Concepte dinfraestructura
En el camp de les tecnologies de
la informaci, el concepte
dinfraestructura es refereix a tot
el maquinari utilitzat per
interconnectar ordinadors i
usuaris.
10
1.1 Funcions i disseny de components en centres de processament

de dades
El concepte de CPD es pot trobar ja als principis de la histria de la informtica,
encara que ha arribat als nostres dies amb modicacions de concepte i utilitat.
Els primers ordinadors com a tal eren equips de grans dimensions, que ocupaven
habitacions senceres, i requerien grans quantitats de potncia i manteniment per
fer-los funcionar adequadament. Tamb hi trobem les arrels en lmfasi en la
seguretat de les installacions, ja que es tractava de sistemes increblement cars,
i en molts casos dedicats a tasques militars o empreses amb negocis milionaris.
La utilitzaci dhabitacions dedicades en exclusiva al sistema permetia tamb un
millor control dels accessos i una millor dissipaci de la calor.
Podem classicar els CPD tal com han arribat en la seva evoluci ns als nostres
dies en dues tipologies bsiques que anomenarem CPD corporatius (CCPC) i
CPD per Internet (CPDI). Els corporatius es mantenen i operen des de dins
de la mateixa empresa, mentre que els que operen per Internet sn habitualment
gestionats per provedors de serveis dInternet (ISP, de les seves sigles en angls).
Els ISP proporcionen espai per hostatjar llocs web, installacions per llogar i altres
serveis de dades per a empreses com subcontractes del correu electrnic.
Ens centrarem sobretot en aquests materials en els CPD corporatius, ja que
inclouen tots els components possibles en lestructura dun CPD. En aquest cas
la funcionalitat no estar repartida en ms dun CPD, sin que la trobarem tota
concentrada en una sola infraestructura fsica.
1.1.1 Utilitat dels centres de procs de dades

El propsit fonamental dels CPD s donar suport a les aplicacions empresarials
que gestionen els negocis i les dades operacionals duna empresa o organitzaci.
Aquests sistemes poden ser propietaris, i desenvolupats internament per lorganitzaci, o comprats dalgun productor de programari empresarial. Generalment
les aplicacions utilitzades reben el nom dERP i CRM, i les seves caracterstiques
sn:
Els sistemes de planicaci de recursos empresarials, o ERP (per les seves
sigles en angls, Enterprise Resource Planning) sn sistemes dinformaci
gerencials que integren i gestionen molts dels negocis associats amb les
operacions de producci i els aspectes de distribuci duna companyia que
sencarrega de la producci de bns o serveis.
Els sistemes dadministraci de la relaci amb els clients, o tamb CRM
(de les sigles customer relationship management) sn sistemes de gesti
que sencarreguen de les relacions duna empresa amb els seus clients, com
la venda i al mrqueting.
11
Aix, un CPD es pot encarregar de diverses tasques en lempresa que podem dividir
en tasques operatives i serveis daplicaci o complementaris. Els servidors del
CPD hauran de funcionar amb un sistema operatiu amb funcionalitats de xarxa i
donar serveis de xarxa als equips i servidors amb qu estiguin connectats (gura
1.2).
Figura 1.2. Tasques que fan els servidors en un CPD
Els serveis de xarxa (vegeu la taula 1.1) sn la base dun entorn informtic
connectat. Normalment es troben installats en un o ms servidors per tal doferir
els recursos compartits de la xarxa als clients o a altres servidors. Alguns
daquests seveis sn la base del funcionament de les xarxes TCP-IP, com s
el cas del servei DHCP o DNS, i altres ofereixen serveis complementaris a
lusuari, com pot ser el servei dimpressi, el de correu electrnic o altres. Tamb
simplementaran elements de seguretat com tallafocs, portes denlla o sistemes
de detecci dintrusions, i tamb eines de monitoratge.
Taula 1.1. Serveis de xarxa
Denominaci
Funci
Autenticaci
Permeten connectar usuaris a servidors o recursos

remots
Directori
Organitza la informaci disponible per xarxa,

usualment en conjunci amb el servei dautenticaci.
DHCP
El protocol de conguraci dequips dinmica permet

automatitzar la conguraci de xarxa dun grup
dordinadors.
DNS
El servei de noms de domini s una base de dades

que associa els noms de domini amb identicadors
numrics (adreces IP) per a un accs ms fcil dels
usuaris.
Impressi
Controla les impressores en una xarxa i en gestiona

lordre i accessibilitat.
NFS
El sistema de txers en xarxa permet a un usuari o

sistema accedir a txers a travs duna xarxa de
manera similar a si ho fes localment
email
Permet intercanviar missatges digitals entre un o ms

usuaris. s un dels primers serveis que es troben a
la xarxa Internet.
Altres serveis
Gestionats per xarxa amb arquitectura client servidor,

com: proxy, FTP o web.
Larquitectura doperacions (vegeu la gura 1.2) gestiona el suport i gesti de

larquitectura de serveis informtics en una empresa. La infraestructura informtica normalment hi est composta per molts sistemes i plataformes diferents
Podem assimilar les

tasques operatives/tasques
daplicaci en un sistema
informtic al programari
base/programari daplicaci
en un ordinador.
12
que han de funcionar conjuntament, i que ns i tot poden trobar-se en situacions

geogrques diverses. Aix permet que aquesta diversitat de sistemes funcionin
cooperativament de la manera esperada, amb la centralitzaci del control sobre
els procediments operatius de lempresa, i lautomatizaci de les tasques operatives. Tamb sencarregar de monitoritzar i informar del rendiment daquesta
infraestructura informtica.
Taula 1.2. Funcions de larquitectura doperacions en CPD
Denominaci
Funci
Monitoritzaci de la producci
Monitoritzaci i planicaci de la producci, amb gran

impacte en la productivitat duna empresa.
Monitoritzaci del sistema
Comprovaci del sistema informtic com un tot, a

dassegurar-ne el funcionament correcte.
Monitoritzaci del rendiment
Comprovaci de la interacci i funcionament adequat

de tots els components i processos informtics.
Monitoritzaci de la xarxa
Revisi i vigilncia del funcionament, i tamb

seguretat de la xarxa de comunicacions de la
infraestructura.
Gesti dels events del sistema
Denici de les respostes que donar el sistema a

diversos events, externs o interns al sistema, i que
nhagin de provocar canvis de conguraci o
rendiment.
Transferncia segura de txers
Control de lenviament de txers dun equip a un altre

o ns i tot a una xarxa externa, complint requisits de
seguretat i abilitat.
La resta de tasques que pot fer el CPD es poden anomenar globalment serveis
daplicaci o complementaris, i inclouen tot un rang daplicacions informtiques
necessries per al funcionament del sistema dinformaci duna empresa (vegeu la
taula 1.3). Habitualment aquestes aplicacions es dividiran en diversos ordinadors,
cadascun fent una tasca de manera especialitzada, i poden incloure totes les
funcions addicionals que es poden fer servir a travs de xarxa, com pot ser
servidors de bases de dades o daplicacions, entre altres.
Taula 1.3. Funcions daplicaci en un CPD
Denominaci
Bases de dades
Sistema destinat a organitzar, emmagatzemar i

recuperar informaci grans quantitats de dades de
manera senzilla.
Servidors de cpia de seguretat
Es refereix a fer cpies o backups de dades de

manera que es puguin utilitzar per recuperar les
dades orginals en el cas de prdua.
Servidors daplicacions
Entorn de programari dedicat a proveir lexecuci

daplicacions client-servidor, ms concretament a
travs duna xarxa.
Servidors de txers
Una caiguda de noms uns

minuts en el sistema
informtic de la borsa pot
justicar la despesa de
canviar tot el sistema per un
de ms able.
Funci
Ordinadors connectats a una xarxa que tenen el

propsit bsic de donar accs a espai
demmagatzematge compartit.
Hem de tenir en compte tamb que, sigui quina sigui la funci del CPD, lobjectiu
ltim de la seva construcci s la disponibilitat. La cerca de lobjectiu ideal dun
100% de disponibilitat dels recursos guia tots els passos en el disseny daquestes
infraestructures. Es considera que una disponibilitat del 99,999% s el valor ms
13
alt que es pot aconseguir actualment, i al qual cal tendir.

Per tal despecicar els components que formaran un CPD haurem de xar-nos
en els requisits funcionals del sistema. Aquests ens portaran a la denici de
larquitectura del sistema en els seus diversos mduls i per aquesta arquitectura
ens permetr denir els components concrets que formaran part del centre de
dades.
1.1.2 Requisits en el disseny

La major part dels principis que sutilitzen a lhora de dissenyar CPD sn
dels ltims anys, al llarg dels quals sha produt una veritable revoluci en la
informtica, per tamb adopta altres principis que es remunten molts anys enrere.
El propsit dun CPD s oferir emmagatzematge i alimentaci a tots els

dispositius que es troben en el seu interior.
Per tal de donar el servei que sespera dun CPD, aquest ha de complir una srie
de requisits:
Proveir una localitzaci fsicament segura per als servidors, dispositius
demmagatzemage, i equipament de xarxa.
Assegurar connectivitat de xarxa 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, per a
tots els dispositius que allotja.
Proporcionar la potncia necessria perqu funcionin tots els dispositius.
Proporcionar un ambient amb humitat i temperatura controlades dins un
rang, i amb una bona ventilaci daire.
Algunes de les restriccions amb qu ens trobarem a lhora de fer el disseny es
poden resumir en la llista segent:
rea necessria per als equipaments i espais no ocupats.
Potncia necessria per alimentar tots els dispositius.
Refrigeraci i control mediambiental requerits.
Pes que suportaran els diversos components.
Ample de banda de xarxa necessari.
Limitacions econmiques.
Selecci de lrea geogrca on se situar.
Un CPD s un gran edici

que ofereix serveis, com
podem dir tamb daltres
edicis com biblioteques,
centres de salut, etc.
14
A lhora de dissenyar un CPD, els parmetres que cal tenir en consideraci

sn la situaci geogrca de la infraestructura, espai que utilitzar, potncia i
refrigeraci necessria, aix com accs i seguretat a ledici, qualitat del medi
ambient, prevenci de desastres i possible creixement.
Figura 1.3. Cicle de vida dun CPD
Per tal de calcular tots aquests factors en el disseny, caldr denir tots els
components que shauran de situar en el CPD, incloent-hi dispositius electrnics,
cablatge, ordinadors, bastidors o racks, etc. Per confeccionar aquesta llista, s
important fer una estimaci prvia del nombre dusuaris, tipus daplicacions i plataformes en qu sexecutaran, unitats de bastidors necessries i tamb creixement
que sespera.
No resulta fcil dissenyar un CPD que sigui fcilment ampliable i mantenible, per
tant cal fer-ne una bona planicaci que permeti assegurar-ne el mxim temps de
vida (vegeu la gura 1.3).
1.1.3 Disseny de larquitectura
Vegeu la unitat
Arquitectura de sistemes
per aprofundir en el
concepte darquitectura de
sistema, exemplicada
amb el cas dels
ordinadors personals.
Un cop coneguts els requisits del CPD, caldr fer un disseny de larquitectura del
sistema, que inclogui el servidor, lemmagatzematge i larquitectura de xarxa
que sutilitzar. Tot aix ha danar en conjunt al disseny topolgic dels dispositius;
s a dir, quina ser la seva collocaci i organitzaci.
s important fer el disseny del CPD abans de posar-lo en marxa. En altres casos,
ens podem trobar amb un CPD que vagi creixent de manera catica i desordenada,
i per tant no tingui el rendiment que podria tenir amb una bona planicaci.
El terme arquitectura de sistema sempra per denir de manera general el

disseny i lestructura dun sistema informtic o una xarxa.
En ordinadors descriptori
se sol assimilar la potncia
ds a la grca, ja que
indica la comoditat amb qu
lusuari pot utilitzar el
sistema.
Es pot considerar que hi ha quatre elements fonamentals que permeten denir

larquitectura de sistema i que sn: potncia de procs, emmagatzematge, connectivitat i usabilitat del sistema (vegeu la gura 1.4). La complexitat del sistema
depn molt del tipus de requisits que aquest tingui i de ls que se li hagi de donar.
A ms s convenient que sigui exible per poder installar-hi nou maquinari o
programari. Les caracterstiques dels requisits sn les segents:
15
La potncia de procs es genera en lordinador (en aquest cas servidor).

Aquest dispositiu actua com a cervell del sistema. El fet descollir els
processadors correctes per al sistema sha de basar en les especicacions
de programari, nombre dusuaris concurrents (a la vegada), capacitat de la
connexi i aplicacions a utilitzar.
Lespai o potncia demmagatzemage es basa en el nombre i capacitat
dels discos durs installats en el sistema. El cost dels discos pot ser un
factor important en aquest tipus dequipament, ja que el preu per unitat
demmagatzematge ha baixat constantment durant els ltims anys. En
actualitzar discos s important que el factor de forma daquests sigui estable,
per no tenir problemes dobsolescncia.
s important tamb la gesti del trc de dades i la connectivitat o potncia
de connexi en el disseny del sistema. El bon funcionament del CPD
dependr tamb del fet que la connectivitat entre tots els seus elements
sigui sucient i able. Lactualitzaci daquests elements com cablatges,
commutadors, encaminadors o altres s costs, per t un impacte molt gran
en la millora del rendiment.
La usabilitat, potncia ds o experincia ds es basa en una combinaci
de larquitectura de sistema i el rendiment. Els clients de negocis normalment no tenen inters ni coneiximents en el funcionament intern dels
dispositius, per sn exigents en qu el sistema els doni el que volen al ms
rpid possible. Per tant el sistema de suport i resposta a lusuari, i tamb la
interfcie dusuari, han de tenir un funcionament adequat i able.
Figura 1.4. Esquema de potncies dun equip servidor
Els components que permetran denir larquitectura per a un centre de procs de

dades, a partir de les potncies desitjades, sn els segents:
Arquitectura del servidor: haur de permetre executar totes les aplicacions que shagin dutilitzar en el CPD, i disposar de sucient emmagatzematge. Es poden dividir els tipus de servidors en high-end server, medium
server, o low-end server. Cal detallar tamb quines CPU, RAM i interfcies
de xarxa es muntaran en els servidors, i el tipus de servidor.
16
Arquitectura demmagatzematge: totes les dades daplicaci shauran

de situar en un emmgatzematge centralitzat basat en xarxa. Els discos
locals o connectats directament al servidor noms sutilitzaran per al sistema
operatiu, executables de les aplicacions i rea dintercanvi (swap).
Arquitectura de xarxa: caldr congurar xarxes dedicades per a comunicacions amb trc elevat com a cpia de seguretat, producci, i
emmagatzemage en xarxa. Algunes xarxes on hi hagi de conviure trc
de diferents servidors (com una xarxa administrativa) hauran de tenir un
ample de banda adequat.
Les caracterstiques dun bon disseny han de permetre que el CPD sigui
capa de respondre al creixement i canvis en lequipament, estndards o
peticions de noves funcionalitats, tot aix sense deixar de ser gestionable
i per suposat, able.
Amb aquests supsits, podem inferir que un CPD hauria de complir una srie de
caracterstiques que nassegurin el bon funcionament:
El disseny ha de ser senzill - La simplicitat fa que sigui ms difcil fer errors.
En la utilitzaci del CPD, els cables, interruptors, servidors, dispositius
demmagatzematge, connexions de xarxa i preses de corrent han destar
ben etiquetats. La situaci de tots els components hauria de ser fcilment
accessible per als administradors, de manera que no sigui difcil localitzar
un equipament determinat, i per tant es perdi temps de disponibilitat en el
cas dalguna errada.
El disseny dun CPD ha de ser escalable. Una mateixa composici dequips
ha de poder ser traslladada o ampliada a un espai ms gran, que tamb
comportaria la possibilitat de fer-hi ampliacions.
El disseny ha de ser modular. El fet que puguem afegir peces al CPD
de manera senzilla i que aquestes peces es puguin manufacturar tamb en
unitats manejables permet lampliaci o substituci de components duna
manera cmododa i rpida.
El disseny ha de ser exible. s impossible predir els requisits tcnics dun
CPD en uns anys de manera acurada, per s que podem fer que aquest sigui
fcilment ampliable o recongurable, tant pel que fa als seus components
com a la collocaci. Aix permetr que el CPD tingui assegurat un perode
de funcionament llarg.
Els dissenys modulars faciliten fer

peces complexes.
Els CPD ms grans es troben dissenyats en capes o zones (ns i tot en pisos
diferents) on cada capa fa diferents funcions i normalment amb diferents nivells
de seguretat. La redundncia necessria es pot donar entre diferents nivells o
ns i tot entre diferents localitzacions geogrques, depenent de les necessitats
dels usuaris (empreses) que utilitzin la installaci. Un CPD que tingui aquestes
caracterstiques ser ms econmic i fcil dutilitzar, mantenir i ampliar.
17
1.1.4 Components i estructura fsica dun CPD

Els requisits i les funcionalitats desitjades per al CPD ens hauran portat a una
arquitectura per als diversos components del CPD. I, per tant, aquesta ens denir
de manera clara els components de maquinari i programari que composaran el
sistema.
Per tant, les especicacions de disseny hauran de contenir, basant-se en els
conceptes vistos, almenys:
Components fsics, com connexions elctriques, passadissos del CPD,
bastidors i requisits ambientals (refrigeraci i gesti de la humitat).
Especicaci de
components
Una bona especicaci dels
components que hauran de
formar part del CPD facilitar
molt la feina daquells que
shagin dencarregar de fer
lassemblatge del CPD.
Servidors que sutilitzaran, incloent-hi fabricant, model, quantitat de memria, processadors, targetes incloses i emmagatzematge intern.
Especicaci dels components de xarxa necessaris per a ladministraci,
cpies de seguretat, NAS, aplicacions, etc.
Sistema operatiu que utilitzar, incloent-hi actualitzacions, gesti de xarxa
i programari de cpia de seguretat.
Aplicacions que funcionaran al servidor, com programari servidor web,
gestors de bases de dades, o altres. Caldr especicar fabricant i versi
del programari.
La composici dun CPD consta bsicament de sistemes de xarxa amb un

gran ample de banda, emmagatzematge connectat per xarxa, granges de
servidors amb diverses funcionalitats, i altres components situats en lentorn
segur i de medi ambient controlat, com les estructures de suport.
Figura 1.5. Centre de processament de dades de lempresa de hosting
The Planet
Una granja de servidors de

langls server farm s un
conjunt de servidors que fan
tasques conjuntes, ms
enll de la capacitat dun
servidor allat.
Les xarxes dels CPD

funcionen a hores dara
amb el conjunt de protocols
IP en la seva gran majoria.
18
Aquests components tan diversos, dels quals en podem veure un exemple en la

gura 1.5, es poden agrupar en els components fonamentals segents:
Un servidor en aquest context es pot denir com un ordinador, o conjunt
dordinadors, enllaat a altres ordinadors o dispositius electrnics, i que
sencarreguen de donar serveis fonamentals a travs duna xarxa, tant a
usuaris corporatius dins una organitzaci com a usuaris pblics a travs
dInternet.
La infraestructura de xarxa es refereix a tots els components, com
cablatges, dispositius de xarxa, connectors, ordinadors connectats als commutadors, cables, punts daccs sense l, encaminadors, protocols de xarxa,
etc. que sencarreguen denllaar i permetre la comunicaci entre un grup
de sistemes informtics.
Tots aquests components informtics tindran una organitzaci fsica que
implicar la seva classicaci i sosteniment mitjanant estructures de suport, com bastidors (racks) o patch-panels, destinats a allotjar equipament
electrnic, informtic i de comunicacions. A ms disposaran de dispositius
de seguretat i control ambiental que assegurin un entorn de funcionament
adequat.
1.2 Servidors empresarials en CPD

Com hem vist, gran part dels components que formen part dun CPD es dediquen
a aconseguir que les aplicacions que shi han de fer funcionar funcionin correctament i amb una abilitat al ms alta possible.
Les aplicacions que han de donar els servidors habitualment estaran repartides en
diversos equips, cadascun executant un sol component. Aquest poden ser bases
de dades, servidors de txers, servidors daplicacions, middleware i altres.
Figura 1.6. Passos en el disseny del maquinari dun servidor
Les carcasses de servidor sn de

tipus modular, per poder ser
utilitzades en bastidors o racks.
Cal garantir, sigui quina sigui la funci dissenyada per a un servidor, que sha
calculat correctament la crrega de treball que haur de suportar aquest determinat
19
equip. En la gura 1.6 podem veure els passos a fer. A ms, hem dassegurar que
els servidors seran capaos de donar el seu servei amb una latncia al ms petita
possible des del moment en qu sels faci alguna petici.
La latncia s la duraci de temps que un usuari ha desperar per les

respostes del sistema. Per denir aquest temps s important sobretot el
microprocessador, memria i requisits de disc que permetin una espera al
ms baixa possible.
Per aconseguir una latncia baixa en els servidors, s important recollir informaci sobre les necessitats empresarials, aplicacions que sutilitzaran al servidor i
el tipus i quantitat de treballs concurrents que sespera que puguin produir-se en
un moment donat en el servidor. Una causa com de la latncia alta s la baixa
capacitat de transferncia dels discos utilitzats.
1.2.1 Components de maquinari

Deixant a part els components escollits per al seu funcionament, hem de tenir
en compte que totes aquestes parts han de ser duna abilitat molt alta, ja que
els servidor sovint han de funcionar durant perodes de temps molt llargs sense
interrupci i, per tant, la disponibilitat dels recursos ha de ser alta, fent de la
abilitat del maquinari i programari un dels factors ms crtics en aquest tipus
de sistemes. A ms, una planicaci acurada de la capacitat i de les prestacions
del sistema, ajuda a identicar el nombre ptim de servidors i recursos per a cada
servidor que permetin assegurar els objectius de rendiment volguts.
Cal ser generosos a lhora destimar la crrega de treball, ja que en el cas contrari
podrem trobar-nos amb un sistema esgotat molt abans del previst.
Dit aix, els requisits de maquinari per a un servidor sn variats, depenent de la
funci a qu estigui destinat el servidor. A partir dels requisits funcionals podem
prendre les consideracions segents.
Microprocessador: generalment es considera que la velocitat de CPU o microprocessador no s tan important com ho s per a un ordinador descriptori
(salvant les distncies). Per estimar la crrega de CPU necessria, cal tenir
en compte alguns condicionants com: caldr fer ordenacions molt grans en
memria o en disc? Els usuaris faran clculs i anlisis que requereixin un
rendiment alt del sistema? Es faran clculs matemtics amb vectors molt
exigents per a la CPU?
Memria de treball: Escollir la capacitat de memria del servidor s un
pas important. Encara que les memries dalta capacitat i velocitat poden
ser cares, si el servidor ha dutilitzar lrea dintercanvi del disc dur, el
rendiment sen pot veure molt perjudicat.
20
Interfcie de xarxa: Les tasques dels servidors inclouen donar servei a

molts usuaris a travs duna xarxa. Per tant necessiten de connexions de
xarxa daltes prestacions i la capacitat de treballar a velocitats molt elevades
dE/S. Donat que normalment accedirem als servidors a travs de la xarxa,
poden ser ns i tot dispositius que funcionen sense monitor ni dispositius
dentrada com el teclat.
Unitats demmagatzematge: A lhora de calcular el nombre i mida dels
discos necessaris, cal considerar alguns factors. s important balancejar
lentrada/sortida entre diferents SPINDLES. Es pot aconseguir amb ls de
diversos discos connectats per xarxa. Sovint -com en els servidors de bases
de dades- s convenient mantenir els diferents tipus de dades separats, com
les taules, els executables o els registres (logs) en diferents discos.
Dispositius de connexi en calent: La installaci de ms dun dispositiu
en mduls com les fonts dalimentaci o els discos durs permet que un
segueixi funcionant encara que laltre sespatlli. Aix ha de comportar
tamb que aquests siguin dispositius de connexi en calent. Aquests tipus
de dispositiu es poden substituir o afegir al sistema sense haver dapagarlo, i per tant aconseguint que la disponibilitat no sen vegi afectada. Per
exemple, els circuits o arrays de discos RAID permeten el canvi en calent
dun dels discos sense apagar lequip.
Algunes de les empreses

amb ms vendes de
servidors sn
Hewlett-Packard, IBM, Dell,
Oracle o Fujitsu.
En servidors daplicacions i de bases de dades, podem determinar la memria

necessria a partir del nombre dusuaris que es connectaran concurrentment, les
necessitats dentrada/sortida i tamb de processador.
La gura 1.7 mostra un esquema dels components bsics en un servidor segur.
Encara que els servidors es poden construir a partir de components compatibles,
tal com es fa amb els ordinadors descriptori, els servidors empresarials dempreses reconegudes i destinats a funcions crtiques (mission-critical) estan dissenyats
amb arquitectures molt tolerants a les errades i utilitzen maquinari especialitzat
amb taxes derror molt baixes, de cara a maximitzar el temps de funcionament
(uptime), ja que qualsevol petita errada pot comportar despeses ms altes que el
cost de comprar i installar el sistema complet.
Figura 1.7. Components dun servidor per a CPD.
Els components crtics han de ser redundants i poder ser connectables en calent.
21
1.2.2 Components de programari

Els servidors disposaran de components de programari que podem dividir de la
manera estndard com programari base i programari daplicaci. El programari base sanomena tamb sistema operatiu. En el cas dels sistemes operatius
de xarxa hi podem incloure tots aquells mduls que gestionen els recursos de la
xarxa, com poden ser els diversos serveis de xarxa implicats (dhcp, dns, etc.).
Els servidors empresarials funcionen habitualment amb versions optimitzades de
sistemes operatius estndard en la seva versi servidor, com poden ser Windows,
GNU/Linux, OSX o UNIX.
Els sistemes operatius orientats a servidors tenen algunes caracterstiques en
com, i que els fan ms adequats per a aquest tipus de tasques, com pot ser:
La no utilitzaci o opcionalitat del GUI.
Sensors derrades
Els sistemes operatius de
servidor tamb poden interactuar
amb sensors de temperatura o
altres, per tal de detectar
situacions de fallada com
sobreescalfaments i errades en
processador i discos durs.
Capacitat per recongurar o actualitzar tant maquinari com programari

sense la necessitat de reiniciar el sistema.
Possibilitat dutilitzar eines avanades de cpia de seguretat (backup) que
permetin cpies de dades importants de manera freqent, i habitualment a
travs de la xarxa.
Transferncia de dades entre diferents volums o dispositius transparents.
Capacitats de xarxa exibles i avanades.
Capacitats dautomatizaci, com els daemons (dimonis) en UNIX o serveis
en Windows.
Seguretat del sistema forta, amb protecci avanada dusuaris, recursos,
dades i memria.
Donat que els servidors tenen uns requisits diferents que els equips dusuari, tamb
el programari que shi executa ser diferent. Encara que els rols dun equip destinat
a fer de servidor i un equip client o ns i tot domstic sn diferents, les millores
en el rendiment tant del maquinari com dels sistemes operatius actuals fan que la
distinci entre els dos tipus de sistemes shagi difuminat en alguns aspectes. Molts
sistemes operatius de sobretaula i servidors comparteixen ara components i codi
font similars i les diferncies es poden trobar en la conguraci i optimitzaci dels
equips.
Quant al maquinari, la millora en el rendiment dels processadors basats en x86/64
i la generalitzaci de la capacitat dels sistemes Windows i UNIX/Linux per
funcionar en aquesta arquitectura fan que les arquitectures propietries sutilitzin
cada cop menys en front a aquests.
Alguns sistemes operatius es poden trobar en les versions de servidor i escriptori
amb una interfcie dusuari molt similar. Fins i tot en alguns servidors de gamma
Un conjunt de servidors
funcionant conjuntament
tamb es coneix com
clster dordinadors.
x86
s un nom genric utilitzat per a
referir-se a un conjunt de
microprocessadors compatibles
iniciada per lempresa Intel amb
el model 8086 i que sanomena
x86-64 en la versi de 64 bits.
22
mitjana o baixa es poden trobar versions dels sistemes operatius Windows o MAC
OSX, i tamb sistemes operatius de mainframe com z/OS (basat en UNIX). Quant
a la gran majoria de servidors, utilitzaran versions prpiament de servidor dels
sistemes operatius, com sn Windows Server, MAC OSX Server, o versions de
Linux optimitzades com a servidors.
1.3 Infraestructura de xarxa en CPD

La comunicaci interna dels servidors i els altres components integrats en un CPD
es produeix habitualment mitjanant xarxes WAN, CAN/MAN i LAN en una gran
diversitat de conguracions, depenent de les necessitats dun determinat CPD.
Aquesta infraestructura inclour tot el cablatge, els punts de connexi entre
diferents xarxes o segments de xarxa i els dispositius de xarxa necessaris per a
la seva gesti i connectivitats. Ha de ser capa de suportar tot el trc de dades
generat a linterior de la installaci i cal que pugui ser ampliada o reparada de
manera rpida i sense dicultats.
1.3.1 Dispositius de xarxa

Una LAN s una xarxa local
amb una extensi limitada a
un edici o un entorn de 200
metres.
Les xarxes WAN sestenen

sobre una rea geogrca
extensa.
Els CPD contenen un conjunt dencaminadors i commutadors que transporten

trc de dades entre els equips de la LAN i cap al nvol exterior.
Els dispositius de xarxa sn equips electrnics que gestionen les dades en una
xarxa informtica. Aquests dispositius poden ser el dest de la transmissi
(servidors i clients) o intermediaris en aquesta, com poden ser els encaminadors
o commutadors. Els dispositius ms utilitzats es poden resumir en:
Un repetidor s un dispositiu electrnic que rep un senyal i el retransmet a
una potncia ms elevada, aconseguint aix una major cobertura de senyal,
sigui cablat o sense l.
Un concentrador o hub Ethernet s un dispositiu que connecta diversos
cables de parell trenat o bra ptica de manera que actun com un sol
segment de xarxa. Treballen al nivell fsic (Nivell 1 OSI) i es deneixen
de vegades com repetidors multiport.
Un pont de xarxa (bridge) connecta segments duna xarxa a nivell de dades
(Nivell 2 OSI). Els ponts sn similars als ponts o hubs per poden fer tasques
ms complexes com ara analitzar els paquets que els arriben i saber si el dest
s correcte.
Un commutador o switch s un dispositiu que connecta segments de xarxa.
Normalment actuen al nivell de dades (Nivell 2 OSI). s semblant a un
23
pont en el fet que pot connectar diferents tipus de xarxes, per en el cas del
commutador disposa de diversos ports de connexi.
Els encaminadors o routers sn equips de xarxa que distribueixen dades
entre xarxes. Sn capaos de convertir un paquet al protocol de la xarxa de
dest.
Els CPD de tipus ISP sencarreguen de donar accs a Internet a les empreses
que contracten el seus serveis, de manera que en aquest cas la infraestructura
de xarxa cobra encara una major importncia si aix s possible.
Aquests CPD operen tant a nivell de LAN (Local Area Netwok) com a nivell
de WAN (Wide Area Network, ja que han de donar el seu servei remotament
mitjanant connexions a la xarxa Internet o altres xarxes remotes privades (com
en el cas dels bancs).
Per aconseguir redundncia

en la connexi a Internet es
pot contractar aquesta a
ms dun provedor
simultniament.
Consulteu la llista dels 10

majors provedors
dInternet a Europa a les
Adreces dInters del
mdul.
1.3.2 Cablatge de la infraestructura

El cablatge en un CPD est estructurat segons els principis del cablatge estructural,
que sutilitza per donar infraestructura de xarxa a entorns de xarxa de tamany gran
com els propis CPD, campus universitaris, ocines o edicis que shagin de cablar.
El cablatge estructurat s el sistema collectiu de cables, canalitzacions,

connectors, etiquetes i altres dispositius que cal installar per establir una
infraestructura de telecomunicacions genrica en un edici o campus.
El tipus de cablatge pot ser de dues menes: vertical, troncal o backbone i
horitzontal o de planta. El cablatge troncal comunica plantes de ledici o zones
denides de la xarxa amb connexions dalta velocitat. El cablatge de planta
distribuir la connexi ns als equips nals. Faran falta una gran quantitat de
cables (com per exemple de Categoria 5, 5e, 6 o bra ptica per tal de connectar
els servidors i la resta de disposisitus de la xarxa. Cada servidor anir connectat
als dispositius demmagatzematge, a les xarxes administratives i a les xarxes
de producci i ho estar de manera redundant dintre del possible. Aix podem
enumerar el cablatge necessari com:
Cables de bra ptica servidors-emmagatzematge.
Emmagatzematge-Xarxa administrativa.
Servidors-Accs remot per consola.
Servidors-Xarxa de producci.
Cada cop ms amb lampliaci de les capacitats demmagatzematge, ha calgut
tenir la capacitat de separar els dispositius demmagatzematge, des de la utilitzaci
Vegeu al subapartat
Organitzaci i seguretat
fsica dels CPD la
situaci dels diversos
tipus de cablatge.
24
dels dispositius interns, ns a dispositius situats ns i tot en un altre edici o rea

geogrca.
Ordinadors de gran
capacitat
Un mainframe s el terme que
sutilitzava per referir-se a
ordinadors de gran capacitat i
mida utilitzats per organitzacions
amb necessitats de processament
altes, com la indstria, el cens o
altres.
En el passat, els CPD noms tenien uns pocs mainframes connectats en xarxa i, per
tant, no feia falta tant cablatge per connectar-los. Noms era necessari portar les
connexions de cada servidor cap a un punt central (habitaci de xarxa). Per des
daquests moments el nombre de connexions sha incrementat exponencialment i
per tant cal fer un altre plantejament de la connexi.
Un conjunt de bastidors o racks cont servidors, servidors de terminal i altres que
necessiten individualment connexions de xarxa. Aquests es poden connectar de
dues maneres:
Connexions directes cap als ports dels commutadors.
Utilitzaci de patch-panels.
Lorganitzaci del cablatge s molt important, ja que el fet de disposar de
centenars de cables fa molt difcil que puguem conixer cap on va cadascun dels
cables, i quins dispositius est connectant, per tant cal que el cablatge estigui molt
ben organitzat i tamb etiquetat convenientment en els dos extrems.
En aquest sentit, letiquetatge correcte de cables ens permetr localitzar sense
problemes el principi i nal dun determinat cable, trobar la font dun problema
en el cablatge ms rpidament i substituir amb facilitat un cable de xarxa que dna
problemes.
Letiquetatge dels cables pot utilitzar diferents tipus de codicacions, com lalfanumrica o la cromtica:
Una codicaci alfanumrica ens pot aportar un gran nombre de combinacions possibles. Per exemple podem utilitzar una codicaci amb 2 nombres
que indiquin tipus de cable, dues lletres per indicar secci de lempresa,
i dos nombres ms que numerin el cable. En aquest cas 03-PR-07 podria
signicar que el cable s de dades, de la secci de producci, i s el cable
nmero 7.
Una codicaci per colors presenta lavantatge que s molt ms visual per
t una limitaci de combinacions evident. Si el nombre de cables no s
molt elevat o noms volem indicar el tipus de cable, pot ser una opci a
considerar. Per exemple podem tenir un color per a la xarxa de producci,
un per a la xarxa dadministraci, un per a la xarxa de cpies de seguretat,
i aix successivament.
La collocaci dels cables

ha de permetre que tinguin
sucient radi de curvatura,
que neviti un trencament
per haver-los forat massa.
La codicaci pot ser tamb una combinaci de les dues anteriors, on els
cables sn de diferent color per a cada tipus de xarxa, per a ms disposen
dalgun tipus detiquetatge numric.
A ms detiquetat, el cable ha destar ben collocat. Hem de tenir en compte que
en principi el cablatge no shaur de moure un cop installat per evidentment s
25
possible que hgim de substituir-lo o modicar-ne alguna connexi i, per tant, cal
que no estigui amuntegat o enganxat amb altres cables.
s important utilitzar subjeccions per agrupar els cables del mateix tipus. Tamb
sha dassegurar que sutilitzen els cables de la longitud correcta, de manera que
evitem tenir extrems de cable massa llargs. Aix noms pot produir muntanyes de
cables acumulant pols i provocant el risc que alg shi entrebanqui.
Figura 1.8. Patch panel codicat per colors i etiquetat convenientment.
Podem veure en la imatge un exemple de com sha dorganitzar un bastidor de patch panels per poder
gestionar-lo ecament (foto de Dmitry Barsky)
Els patch-panels (gura 1.8) ens donen avantatges, com el fet que les connexions
i cables siguin fcilment localitzables en cada rea o habitaci del CPD. Malgrat
aix caldr que estiguin ben dimensionats, ja que impliquen la installaci prvia
del cablatge troncal que utilitzaran els dispositius endollats al patch-panel. A
ms shaur de preveure la installaci de cablatge addicional, en el cas que sigui
necessria la futura addici daltres dispositius.
La utilitzaci de patch-panels implica un disseny modular del cablatge. Aquest
tipus de distribuci permet que totes les connexions es trobin centralitzades en
un punt, i per tant s ms senzill comprovar i modicar conguracions en la
connectivitat. En les infraestructures que utilitzen patch-panels, tots els equips i
altres dispositius que necessiten connexi de xarxa es cablegen a ports del patchpanel ms proper del CPD.
1.3.3 Punts de distribuci del cablatge (POD)

En un CPD, un punt de distribuci s un bastidor o rack amb dispositius,
commutadors, servidors de terminal i patch-panels que conjuntament ofereixen la
infraestructura de connexions requerida per a un nombre determinat de bastidors
plens de servidors i dispositius demmagatzematge en una localitzaci fcilment
accessible.
26
Un bastidor destinat a POD contrindr els elements segents:

Ports de connexi creuada (cross-patch ports) - Els cables Cat5 o de
bra ptica poden ser creuats. Un POD disposar de diverses connexions
cablejades cap a ports del mateix sector de xarxa. Cada port en el POD haur
danar degudament etiquetat amb un identicador que indiqui clarament
quin sector de la xarxa serveix. Els cables que connectin els ports del POD
amb els del sector de xarxa corresponent hauran danar agrupats i viatjar
pels seus propis suports de cablatge.
Servidors de terminal per xarxa (network terminal servers) - Aquests dispositius permeten connectar a un servidor mitjanant una consola remota.
Cada port en el servidor de terminal o postmaster es cableja mitjanant
patch-panels als ports daccs remot de cada servidor en la xarxa. La
utilitat pot anar des de ladministraci remota ns a la instllaci del sistema
operatiu o monitoritizaci de registres.
SubCommutadors de xarxa - Es tracta de commutadors de dimensions
petites utilitzats per connectar servidors a una xarxa determinada, com pot
ser la dadministraci o de cpia de seguretat. Cal que estiguin connectats
al commutador central de la xarxa amb un enlla dun ample de banda ms
gran.
Hi ha diversos provedors dequips de xarxa, entre els quals Cisco Systems s
un dels ms utilitzats. En el cas dutlitzar dispositius de diferents marques, cal
assegurar que tots poden operar conjuntament sense problemes i amb un bon
rendiment.
Els accessos a Internet

tamb han de ser
redundants i ables.
Els CPD, i sobretot quan facin la funci dISP, han de disposar de commutadors
i encaminadors redundants per a cada un dels nivells de xarxa. Daquesta manera
la possible avaria dalgun dels dispositius de cada nivell no provocaria una
interrupci del servei, sin que aquest continuaria a tot rendiment. Els equips
redundants haurien de ser de la mateixa capacitat i qualitat que aquells als quals
substitueixen, ja que en el cas contrari provocarien una baixada en el rendiment
del sistema no desitjable.
Quant als enllaos WAN del provedor dInternet, han de complir dues caracterstiques bsiques:
Els cables troncals (transport) que arriben des del CPD ns als punts de
distribuci nals han de suportar velocitats adequades de baixada i pujada.
La capacitat de transmissi (trnsit) que tingui el CPD cap al cablatge
utilitzat ha de ser tamb alta i poder-se mantenir de manera constant.
En qualsevol cas, tots aquests dispositius han de ser substitubles de manera immediata si hi ha un problema. Si un dels camins pels quals el CPD proveeix connexi
a Internet al seus clients falla, sha de disposar de camins complementaris que
permetin seguir donant el servei.
27
1.4 Organitzaci i seguretat fsica dels CPD
La bona planicaci dun CPD inclou cuidar lespai fsic on es troben els servidors
i la resta dinfraestructura. Lorganitzaci dels components ha destar pensada en
detall, i sha devitar qualsevol improvisaci. A ms, la seguretat fsica de ledici
ha de ser alta. Un CPD hauria de disposar de personal de seguretat durant les 24
hores, de manera que no es descuids la seguretat fsica dels dispositius, la xarxa
i els ordinadors continguts en el centre.
El condicionament de les installaci tamb t un paper molt important en el
funcionament correcte dels equips, per tant cal tenir-lo en compte des del primer
moment. A ms, un CPD sha de netejar regularment perqu no shi amuntegui
brutcia o pols que podrien causar problemes en els dispositius electrnics, per
aquesta tasca sempre sha de fer amb molta precauci.
Els estndards
dorganitzaci, seguretat i
ventilaci que encara
sutilitzen provenen dels
primers ordinadors que
ocupaven edicis o
habitacions senceres.
1.4.1 Estructures de suport. Bastidors o racks i patchs-panels

Els armaris per al maquinari i altres estructures de suport (com els de la gura
1.9), i la collocaci daquests bastidors, haurien de ser un dels primers punts a
tenir en compte a lhora de muntar un CPD. La identicaci de lequipament que
es necessita i el nombre dunitats de bastidors utilitzades en determinar el nombre
necessari per a la installaci.
Els racks o bastidors sn de fet un suport metlic amb una amplada interna
normalitzada de 19 polzades, mentre que lamplada i la profunditat sn
variables per adaptar-se a les diferents necessitats.
Figura 1.9. Mostra darmaris i bastidors
Podem veure armaris preparats per afegir-hi dispositius en format rack (foto de lusuari
Dockslandboy@ickr)
Els racks tamb

sanomenen bastidors,
cabinets o armaris.
1 polzada = 2,54
centmetres.
28
Normalment lamplada per a bastidors de servidors coincideix amb la mida

estndard de les rajoles en els centres de dades. Daquesta manera s molt senzill
fer distribucions despais en centres de dades (CPD).
Les especicaciones
estndard per a bastidors
es deneixen a les normes
DIN 41494, UNE-20539,
IEC 297 i EIA 310-D i han
de complir la normativa
mediambiental RoHS.
Per a servidors sutilitzen tamb bastidors amb una amplada major (23 polzades),
quan s necessari disposar de sucient espai lateral per al cablatge. Aquests bastidors tenen com a desavantatge una ecincia energtica pitjor en la refrigeraci.
Alguns dispositius necessiten despai lliure al voltant per tal de tenir una bona
ventilaci. La mesura estndard per als bastidors est calculada per a dispositius
amb una amplada de 19 polzades, malgrat que hi ha altres mesures disponibles.
La carcassa dels bastidors disposa de guies horitzontals on es pot recolzar lequipament, i tamb punts dancoratge per als cargols que xen aquest equipament a
la carcassa. En aquest sentit, un bastidor s molt semblant a una prestatgeria.
Els bastidors sn molt tils en un centre de procs de dades, on lespai s escs i
es necessita allotjar un gran nombre de dispositius.
Per collocar els dispositius al bastidor, noms cal situar-los a les guies horitzontals
i xar-los amb cargols. Tamb existeixen safates adaptadores per a equipament no
normalitzats, com pot ser per exemple un monitor i un teclat.
En terres elevats -com s habitual en els CPD- els contenidors dequipament i
la situaci dels bastidors hauria de tenir en compte el oor tile layout per tal de
prevenir una situaci de land-locked.
Exemple depatch-panels amb

connexions lliures.
Un patch panel o patch bay, que podem traduir com panell de connexions,
s un panell, habitualment muntat en un bastidor, que allotja connexions del
cablatge.
En la major part dels casos a la part frontal del patch-panel es connectaran
habitualment cables de longitud curta que es poden moure fcilment dun port
a laltre, mentre que a la part posterior shi situaran cables de major longitud i
pensats per a connexions ms permanents. La collocaci posterior del maquinari
es planicar perqu els tipus de connexions es trobin agrupats duna manera
convenient per a la vegada exible.
Els patch-panels funcionen segons el

mateix principi que les antigues
centraletes telefniques.
Els bastidors hauran danar

correctament etiquetats, i
shi hauran dindicar els
dispositius i cablatges que
shi contenen.
Els patch-panels ofereixen lavantatge als tcnics de permetre canviar el cam

duna connexi determinada sense haver dutilitzar dispositius de commutaci.
Aquest tipus de panells sutilitzaven inicialment per a les centraletes telefniques.
Els servidors blade representen levoluci de laprotament de recursos i integraci dels equips servidors en entorns de bastidor. El servidor blade est
dissenyat especcicament per aprotar lespai, reduir el consum i simplicar la
seva administraci.
Aquests servidors estan dissenyats per muntar-se en bastidors com la resta de
servidors amb aquest factor de forma, per la novetat rau en el fet que poden
compactar-se en un espai ms redut, a causa dels seus principis de disseny.
Els servidors blade permeten compactar ms compartint fonts dalimentaci i
cablatge.
29
Cada servidor blade s un mdul que cont noms microprocessador, memria i

busos de connexi. Aix implica que no es poden utilitzar independentment ja
que no disposen de font dalimentaci ni de targetes de comunicacions.
Aquests elements sinstallen en un xasss separat que es munta en el bastidor i
que sol ocupar de quatre a sis unitats de bastidor o rack. Per contra shi poden
installar ns a 16 servidors blade, depenent del fabricant i model. El xasss ja
porta integrats els elements segents:
Font dalimentaci redundant i connectable en calent.
Ventiladors i elements de refrigeraci.
Commutador de xarxa redundant i ja cablat.
Connexions demmagatzematge, habitualment de tipus SAN (storage area
network).
A ms solen incloure eines de programari que permeten la installaci automatitzada del sistema operatiu des duna o diverses imatges de disc, i engegar el servidor
des duna o altra depn de la tasca a fer.
1.4.2 Organitzaci de lespai

El disseny de lespai disponible i lorganitzaci daquest comena per assegurar
que hi ha prou lloc per a situar-hi tots els components dissenyats per al CPD, i
que tamb es disposa de sucient espai sobrer per a possibles ampliacions en la
capacitat de la infraestructura. Ha dexistir en ledici espai buit que permeti
situar-hi bastidors, i tamb la possibilitat dutilitzar espais o edicis annexos.
El paper TIA-942: Data

Center Standards Overview
descriu els requisits per a la
infraestructura dun CPD.
Lorganitzaci de lespai en un CPD es refereix a la distribuci de tots els

components en lespai disponible duna manera funcional, racional, i tenint
en compte les possibilitats dampliaci.
En la distribuci de zones funcionals en un CPD podem xar-nos en la distribuci
vertical i en lhoritzontal dins de cada planta. La distribuci vertical indica
com estaran situats els diversos components que han de conviure en la mateixa
superfcie, tenint en compte que es disposar de terra elevat per a la connexi,
com podeu veure en la gura 1.10. La distribuci s la segent:
El terra haur de ser elevat, de manera que proporcioni sucient espai per
a situar-hi tot el cablatge necessari, tant dalimentaci dels equips com de
comunicaci daquests, que sorganitza en safates.
Els bastidors se situaran a sobre del terra elevat amb accs als punts de
sortida del cablatge.
En terres elevats els

contenidors dequipament i
la situaci dels bastidors ha
de tenir en compte la
disposici de les rajoles per
tal de donar un bon accs al
fals terra.
30
El terra estar format per rajoles que disposaran en alguns casos de ventilaci per als sistemes daire condicionat. Aquestes rajoles hauran de poder
ser desmuntades amb relativa facilitat per tenir accs al cablatge situat al
fals terra i per netejar aquest espai en principi inaccessible.
Figura 1.10. Collocaci dels components verticals en un CPD
La distribuci horitzontal inclou les diverses zones funcionals que t la installaci i que es troben comunicades per cablatge de xarxa (vegeu la gura 1.11
amb un exemple de CPD de distribuci senzilla). Daltra banda s una prctica
habitual que la distribuci dels equips estigui feta en forma de graella (grid) i
que cada dispositiu estigui convenientment etiquetat segons aquesta graella per
localitzar-lo de manera senzilla. La distribuci s la segent:
Sala dentrada del cablatge extern: en aquest punt arribaran les connexions
de telecomunicacions proporcionades per operadores de xarxa extensa.
Zona de distribuci central: estar situada en un lloc equidistant de la resta
de zones i inclour tots els encaminadors i commutadors que donaran servei
a la resta de la infraestructura, mitjanant cablatge troncal.
Zones de distribuci horitzonal: permetran distribuir la connexi a les
diverses zones dequips mitjanant cablatge horitzontal. Poden existir-hi
subzones en cas de CPD molt extensos i haurien de connectar amb la zona
de distribuci superior mitjanant cablatge troncal.
Zona de distribuci dequips o zona de bastidors: en aquest punt arribaran
totes les connexions proporcionades per la zona de distribuci a patchspanels que connectaran amb els equips i servidors corresponents.
A ms shan de dissenyar els passadissos de manera que permetin el pas
dels administradors de manera cmoda, i tamb de possibles dispositius
demergncia mbils.
31
Figura 1.11. Organitzaci dels espais en un CPD
1.4.3 Condicions ambientals
Les condicions ambientals del CPD que es tenen en compte inclouen la humitat i
la temperatura i shan de mantenir dins uns marges especcs per aconseguir un
entorn able i amb un rendiment ptim.
La climatitzaci es refereix a un tipus de tecnologia de comfort ambiental

utilitzada en interiors dedicis o vehicles.
Aquesta branca de lenginyeria mecnica se centra en lescalfament, ventilaci i
condicionament de laire contingut en espais tancats. La climatitzaci s molt
important en el disseny dedicis de mida mitjana ns a gran, siguin docines o
industrials, on la qualitat de laire s important per als treballadors que els ocupen.
En el cas dun CPD, la climatitzaci treballa sobretot per al bon funcionament
dels dispositius informtics continguts, ja que per als administradors del sistema
probablement es tractar dun entorn massa fred per treballar-hi amb comoditat.
La temperatura interior dun bastidor sha de mantenir dins de les especicacions
de temperatura indicades pel fabricant. s important conixer els factors que
poden portar un CPD a assolir temperatures altes en els seus servidors. Aquestes
depenen de la proximitat entres els components, la bona ventilaci dels equips i
els dispositius daire condicionat que es trobin installats. s possible per exemple
que els servidors situats ms a dalt en els bastidors tinguin una temperatura ms
alta, a causa de la situaci dels aparells (en la gura 1.12 trobareu un esquema
daquest tipus de distribuci dels aparells de ventilaci i aire condicionat).
La climatitzaci en un CPD
ha de ser capa de mantenir
la temperatura i humitat en
linterior de les instalacions
dins duns marges correctes
de funcionament.
32
Figura 1.12. Passads dun CPD amb terra elevat. Refrigeraci de baix a
dalt
Hi ha diversos factors que requireixen la intervenci en lambient dun CPD, per

aconseguir el rendiment ptim de la installaci:
Els servidors i lemmagatzematge generen molta escalfor i cal refredar-los
per prevenir el sobreescalfament i, per tant, els comportamens anmals i els
danys a lequipament.
La metereologia s difcilment predictible, de manera que les pujades de
temperatura o humitat exterior han de ser compensades pel sistema de climatitzaci per mantenir tots els sistemes en els seus rangs de funcionament
correctes.
En el cas de fer canvis en lequipament del CPD, s possible que hi
agreguem servidors o dispositius que afegeixin escalfor a lequaci, de
manera que la climatitzaci ho ha de poder contrarestar.
Renovacions de laire freqents - En una ocina sha de renovar laire
almenys cada mitja hora perqu no hi quedi aire enrarit. En una CPD a ple
rendiment possiblement caldr renovar laire amb una freqncia molt ms
alta (per exemple, cada minut) ja que en el cas contrari els condicionadors
no podrien refredar laire prou rpid per ser efectius.
Control de la humitat - Si aquesta s alta pot causar corrosi i curtcircuits
si sarriba a condensar. Si s massa baixa es poden produir problemes de
descrregues electrosttiques.
Les activitats humanes a dins del CPD poden destorbar el funcionament
dels sistemes daire condicionat. Sha de vigilar de no deixar la porta oberta,
anar en compte amb les rajoles obertes per manteniment, controlar que el
sistema daire condicionat funciona de manera estable, etc.
Despesa energtica
Els components dun CPD, tal com els hem vist anteriorment, produeixen molta calor i
per tant gasten milers de kilowatts de potncia en el seu funcionament. La major part
daquesta potncia sutilitza per al funcionament dels components actius com servidors i
emmagatzematge, per tamb sen gasta molta en la illuminaci de ledici, ventilaci o
els dispositius daire condicionat. A causa daquesta gran despesa cal assegurar-se que
el funcionament dels mecanismes daire condicionat s ptim i que sels fa el manteniment
correcte. Es tracta dequips que funcionen de manera contnua i sn molt importants
33
per al funcionament correcte del CPD. s una bona idea disposar dunitats redundants
en el cas davaria en els sistemes de condicionament daire, o per utilitzar-los durant els
manteniments programats.
1.4.4 Seguretat fsica de la infraestructura

Per molta seguretat en el programari o sistemes redundants que tinguin els nostres
servidors, si un dia entra un lladre i ens roba un servidor, perdrem totes les
dades. O si un membre de lequip de neteja decideix que ha dutilitzar un
producte abrassiu perqu algun equip no brilla sucientment, s possible tamb
que produeixi danys irreparables a lequip. De manera que la seguretat fsica dels
equips tamb s molt important en el disseny i construcci de CPD.
En alguns casos, la situaci

del CPD en un soterrani pot
ajudar a millorar la
seguretat de les dades i de
les condicions ambientals.
La seguretat fsica dun sistema informtic descriu mesures per prevenir

atacants daccedir ledici, recurs o informaci que s continguda en mitjans
fsics. Tamb es refereix al disseny que han de tenir els sistemes per resistir
els actes hostils.
Les mesures de seguretat fonamentals que cal prendre sn les segents:
Tots els punts dentrada a un CPD han destar controlats per lectors de
targetes o gurdies jurats les 24 hores del dia, que restringeixin laccs als
visitants de la infraestructura. Aquesta seguretat hauria dincloure escners
biomtrics, credencials daccs electrniques.
Les credencial daccs al CPD no shan de facilitar a tots els empleats
de lempresa, sin noms a aquells amb perms per entrar a la zona de
servidors. s possible utilitzar una poltica dun sol accs en el cas que
un empleat hagi daccedir a les intallacions puntualment.
Els CPD hauran de disposar de circuits tancats de televisi (CCTV ) per
monitoritzar i enregistrar les activitats en totes les rees de ledici, especialment als seus punts dentrada i sortida. Les cmares shan dinstallar
tant a les portes de la zona de servidors com de lentrada a lempresa, per
tamb als seus voltants. Els vdeos de vigilncia shaurien demmagatzemar
correctament per poder accedir-hi en cas de necessitat.
No tots els CPD poden tenir el mateix nivell de seguretat per les seves caracterstiques ds. Els que es troben dins lentorn duna empresa, poden tenir
totes les mesures de seguretat necessries, per aquells que han doferir els seus
serveis a usuaris externs, com els serveis dhostatge o hosting, hauran darribar
a compromisos entre la seguretat i laccessibilitat. Aquests segon tipus podem
separar-los, a grans trets, en dos tipus segons la gesti dels recursos que ofereixen:
Un CPD de lloguer (co-location) es caracteritza perqu mltiples usuaris
hi situen la seva infraestructura de xarxa, servidors i emmagatzematge i
Existeixen diversos nivells

daccs segons la seguretat
que ofereixen: targeta,
biomtric, amb PIN,
contrasenya, etc.
34
disposen de connexi amb diverses xarxes i provedors de serveis amb un

cost i complexitat mnima.
Un CPD amb servei gestionat o managed service es diferencia perqu el
client lloga un servei per t un accs limitat a la conguraci dels equips,
de manera que es tracta duna insfraestuctura que es pot controlar de manera
ms segura per part de lempresa que gestiona el CPD.
Al llarg dun dia poden passar molts usuaris que han contractat els serveis dun
CPD de tipus Co-location. Per tant, cal controlar i monitoritzar acuradament
les visites i la llista de gent que t accs a la installaci, ja que malgrat totes
les precaucions s molt possible que un usuari pugui danyar els equips. En els
CPD gestionats la seguretat s major. Noms alguns empleats tenen accs a la
installaci. Aquells clients que no tinguin credencials permanents o puntuals no
podran accedir al recinte. A ms no es permetr accedir a grups de gent. La major
part daquests CPD disposen de control daccs biomtric, de manera que es pot
controlar molt millor qui entra i si es produeix algun incident durant la seva visita,
i aix li seria perms accedir-hi ms.
1.4.5 Neteja de les installacions

s molt com que un equip de neteja sense la preparaci adequada desendolli
connexions dalimentaci perqu no estan ben informats de la importncia dun
determinat endoll o per descuit. Daltra banda, un CPD s molt diferent a un
edici docines, i per tant no caldr netejar-lo cada dia. Es pot fer una neteja
en profunditat amb periodicitat mensual, o ns i tot trimestal, i tamb quan es
produeixi algun canvi estructural en els terres elevats, enrajolat, murs o altres
components.
La neteja del CPD s tamb un factor important en el seu manteniment.

Lhan de fer equips especialitzats i la periodicitat s ms elevada que en
edicis destinats a ls de persones.
Quant als dispositius de neteja necessaris hem desmentar els aparells de neteja
antiesttics i neteja automatitzada per als terres elevats. Leliminaci de les rajoles
del sl per netejar un terra elevat pot crear riscos de seguretat: s fcil caure
o deixar caure accidentalment equipament si el sl es troba obert per netejar-lo.
Shan dutilitzar cons de seguretat per delimitar les zones on shan tret rajoles. A
ms, les rajoles shan de mantenir en la zona que sest netejant en un moment
determinat.
En el manteniment peridic del Centre hauria dincloure la revisi dels dispositius dalimentaci, ventilaci, generadors, etc. Les visites de manteniment shaurien de coordinar i controlar. Aquestes revisions han dincloure ms concretament:
35
Diversos SAI i les seves bateries.

Generadors elctrics i equipament interruptor dautomtic per quan es
produeix una apagada.
Cables i preses de corrent, panells de connexions i interruptors.
Equips de commutaci esttics.
Equips de distribuci denergia porttils o basats en bastidors.
Equips de detecci i extinci dincendis.
Sistemes aspersors aeris.
Unitats daire condicionat i climatitzaci, conductes daire i ltres.
Entrades daire bloquejades prop de rajoles perforades.
Cal fer inspeccions fsiques del lloc sovint (un cop al mes, per exemple). La
coordinaci i comunicaci sha de fer en lnia a travs de missatges de correu
electrnic. Una cpia de tots els documents i els procediments normalitzats
de treball sha de mantenir en un lloc web central.
s habitual subcontractar el servei de neteja a una empresa especialitzada. Sha
dassegurar en aquest cas que lempresa i els seus empleats tenen experincia
en aquest tipus de servei, ja que han de fer la tasca sense comprometre el
funcionament de lequipament. Entre altres, han de seguir les regles segents:
no menjar o beure en el CPD, no interferir amb operacions en marxa, no deixar
portes obertes i no entrar a ledici sense acreditaci.
1.5 Arquitectures dalta disponibilitat

Larribada i generalitzaci dels microordinadors durant la dcada dels anys vuitanta del segle passat, que ha arribat ns als nostres dies, i sest estenent cap
als dispositius ultraportables com ara telfons mbils, va suposar un gran salt
endavant en la informtica. Avui dia podem trobar ordinadors en moltes cases
particulars i evidentment en la major part dempreses. Aquest creixement no va
estar acompanyat de manera general de lextensi de les mesures de seguretat
dels primers ordinadors cap als nous microordinadors. Molts coneixereu alg que
hagi perdut totes les fotos perqu el disc dur se li ha espatllat. Aix que en un
entorn domstic noms representa una prdua sentimental, en lentorn empresarial
pot comportar prdues econmiques molt importants. Les dades empresarials
han destar protegides, de manera que una possible prdua de dades pugui ser
recuperada.
Un CPD ben dissenyat haur doferir disponibilitat, accessibilitat, escalabilitat i
conabilitat 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a lany, sense comptar
les aturades programades per a manteniment.
36
Les companyies de telecomunicacions o telefniques treballen per assolir un temps

de funcionament del 99.999% i els CPD tamb ho fan daquesta manera. En aquest
context sn importants els conceptes de temps daturada o downtime i de parada
del sistema o outage:
Una parada del sistema o outage es refereix a un perode de temps en qu
el sistema no es troba disponible. Normalment es produeix a causa dalgun
esdeveniment no planejat o per manteniment del sistema.
Lalta disponibilitat s una
conseqncia de lalta
tolerncia als errors.
El temps de parada o downtime es refereix a la duraci de la parada del

sistema.
Els sistemes ables o dalta tolerncia als errors sn aquells que sn

capaos de seguir funcionant sense una disminuci apreciable del rendiment
encara que es produeixin errades en diversos components de la seva
composici.
LUptime Institute es troba
situat a Santa Fe (Nou
Mxic, EUA) i podem traduir
el nom de lentitat com a
Institut de la disponibilitat.
Existeix una classicaci dels CPD basada en la disponibilitat que asseguren

segons la seva composici de maquinari i programari. Es tracta duna classicaci
en quatre nivells denida (i registrada) per lUptime Institute i els nivells
descriuen la disponibilitat de les dades emmagatzemades en un determinat CPD
(esquema en la gura 1.13). El primer nivell s bsicament una sala de servidors
que compleixi les normatives bsiques dinstallaci dequips informtics, mentre
que el nivell 4 s el ms exigent, dissenyat per acollir sistemes informtics amb
aplicacions crtiques. La classicaci s la segent:
Nivell 1:
Canal de comunicacions nic en servei dels dispositius informtics.
Emmagatzematge no redundant.
La infraestructura bsica ha de garantir una disponibilitat del 99,671%.
Nivell 2:
Compleix tots els requisits del nivell 1.
La infraestructura demmagatzematge ha de ser redundant i garantir
una disponibilitat del 99,741%.
Nivell 3:
Compleix tots els requisits dels nivells 1 i 2.
Canals de comunicacions mltiples en servei dels dispositius informtics.
Tot lequipament informtic ha de disposar de fonts dalimentaci redundants i ha de ser ser compatible amb la topologia de larquitectura
del CPD.
La infraestructura del CPD ha de poder ser reparada en calent i garantir
una disponibilitat del 99,982%.
37
Nivell 4:
Compleix tots els requisits dels nivells 1, 2 i 3.
Tot lequipament de refrigeraci ha de disposar individualment de
fonts dalimentaci redundants, incloent-hi dissipadors i equips daire
condicionat.
La infraestructura del CPD ha de ser tolerant als errors i disposar de
generadors elctrics i xarxes de distribuci de lenergia redundants que
garanteixin una disponibilitat del 99,995%.
Un nivell alt de tolerncia

als errors s necessari per
rees centralitzades que
suporten mltiples serveis,
com un CPD.
Figura 1.13. Nivells de disponibilitat segons lUptime Institute
1.5.1 Sistemes dalimentaci redundant

La font dalimentaci dels equips informtics s un dels components crtics perqu
el dispositiu funcioni. En el cas dels servidors, aquests funcionen ininterrompudament, i si la font dalimentaci savaria o sen talla el subministrament elctric,
el servidor deixar de funcionar correctament o sapagar. La utilitzaci de sistemes dalimentaci redundant com fonts dalimentaci o sistemes dalimentaci
ininterrompuda s la manera dafrontar aquest problema.
Redundncia de sistemes
La redundncia s un principi de
disseny pel qual diversos
sistemes poden fer la mateixa
funci simultniament, garantint
aix que en cas accidental dun
dells els altres dispositius
segueixin funcionant.
Una soluci per a lavaria de la font s disposar de fonts dalimentaci complementries que es posin en marxa si la principal interromp el seu funcionament.
Una font dalimentaci redundant s un dispositiu dalimentaci que,

de fet, inclou dues unitats (o ms) iguals a dins, cadascuna capa de
proporcionar alimentaci per a tot el sistema.
La connexi en calent
permet substituir un mdul
de la font sense apagar el
sistema.
38
Daltra banda, en el sistema de distribuci denergia elctrica dun CPD o

qualsevol equip informtic, podem trobar una srie de problemes:
Soroll en la lnia.
Pujades de tensi i crestes de tensi, quan el voltatge de la lnia s ms alt
del que hauria de ser.
Baixades de tensi, quan el voltatge de la lnia s inferior al que hauria de
ser.
Interrupci elctrica total, quan no hi ha senyal elctric (tall de corrent).
Diferncies de freqncia, quan les freqncies del senyal sn diferents dels
50 Hz esperats.
Normalment les fonts
redundants sutilitzen
conjuntament amb sistemes
RAID, que requereixen una
alta tolerncia als errors.
Davant daquestes incidncies, cal tenir dispositius que adpatin el senyal elctric
que rep al que espera el nostre equip. A ms, hauran de compensar les baixades
de tensi, retallar les crestes, atenuar el soroll i mantenir durant un cert temps el
subministrament elctric en el cas dun tall del senyal.
Els sistemes dalimentaci ininterrompuda (SAI) sencarregaran del cas en qu
shagi apagat el subministrament denergia de la xarxa elctrica, mentre la font de
lequip segueixi funcionant correctament.
Un SAI funciona com una font dalimentaci alternativa que sactiva en el

moment en qu hi ha un tall de corrent, i alimenta de manera ininterrompuda
lequipament. El temps que pot proporcionar alimentaci s limitat, per
sucient per tancar lordinador amb seguretat.
Un SAI s un dispositiu amb
un maquinari i un
programari propis.
Els principals avantatges que ens proporciona el SAI s que els processos en funcionament no saturaran, els usuaris del nostre sistema no veuran interrompudes les
seves tasques, el maquinari no patir i no es perdran dades a causa duna aturada
inesperada del sistema.
Cada SAI, en funci de les seves caracterstiques i dels dispositius que t connectats, podr subministrar alimentaci al nostre equip durant un temps determinat.
En el mercat trobem dos tipus de SAI:
Els SAI fora de lnia o oine. Un SAI fora de lnia alimenta lequipament
que duu connectat fent-hi arribar directament el senyal de la xarxa elctrica.
En el moment en qu detecta un problema, molt rpidament (en menys de
cinc millisegons) passa a alimentar lequipament amb el senyal elctric que
ell mateix produeix.
Els SAI en lnia o online. Un SAI en lnia sempre alimenta lequipament
connectat amb el senyal elctric generat per la bateria interna i, mentrestant,
recarrega contnuament aquesta bateria amb el senyal que li arriba de la
xarxa elctrica. Aix permet que no hi hagi temps de transferncia entre
les fonts del senyal elctric, i fa que el senyal que ofereix el SAI sigui molt
estable.
39
Els SAI fora de lnia sn ms barats i, per aix, sn els ms emprats per
usuaris particulars o petites empreses. Els SAI en lnia sn ms cars, per com
que ens asseguren un senyal elctric molt estable, susen amb equipaments en
qu lestabilitat del senyal pot ser un factor crtic, com servidors, equipaments
delectromedicina, equipaments dentitats bancries, etc.
1.5.2 Sistemes demmagatzematge en RAID

Quan es t la necessitat de disposar de redundncia en lemmagatzematge, i
daconseguir una taxa de transferncia de dades ms elevada que la que ens donaria
un sol disc dur, tenim lopci dutilitzar lemmagatzematge RAID.
El terme RAID sn les sigles de Redundant Arrays of

Inexpensive/Independent Disks i es pot traduir com Conjunt redundant de
discos independents.
El principi fonalmental que trobem en el RAID s la utilitzaci de mltiples discos
durs connectats en cadena que es comporten en molts aspectes com un sol disc de
grans dimensions, i de major velocitat que les seves parts.
Figura 1.14. Exemple de tipus de RAID
Encara que originriament els equips amb RAID eren noms per a grans empreses
o corporacions, a dia davui algunes de les conguracions RAID es poden trobar
tamb en equips domstics, a causa de la baixada de preu del maquinari, juntament
amb la millora de prestacions. Actualment es poden trobar controladores RAID
per a discos SCSI ATA, S-ATA, etc. En la gura 1.14 podem veure tres de les
conguracions ms usades.
Precisant ms els tipus de conguracions, podem veure que existeixen diversos
nivells RAID segons les seves caracterstiques. En la taula 1.4 podeu trobar els
considerats estndard, encara que nhi ha daltres combinacions i implementacions
propietries del concepte.
El terme RAID es va
acunyar a la Universitat de
California lany 1987.
40
Taula 1.4. Els nivells RAID segons les seves caracterstiques.

Nivell RAID
Caracterstiques
Segmentaci sense tolerncia a

fallades
Segmenta la informaci dentrada

en diferents discos sense
introduir-ne redundncia. Millora
el rendiment per no ofereix
tolerncia a errades. Si un disc
falla, tota la informaci que
emmagatzemava es perd.
Mirall de disc i duplexing
Permet el doble de velocitat de

lectura i la mateixa descriptura
que en un disc individual, i ofereix
tolerncia a errades.
Codicaci amb correci derrors
Segmenta les dades a nivell de bit

i no a nivell de bloc de dades. No
gaire utilitzat.
Paritat intercalada a nivell de bit
Ofereix segementaci a nivell de

byte amb un disc de paritat
dedicat. No sutilitza gaire sovint a
causa de les limitacions daccs
simultani a les dades.
Disc de paritat dedicat
Ofereix segmentaci a nivell de

bloc (com RAID0) amb un disc de
paritat, que permet recuperar
dades a partir daquest. Molt
utilitzat.
Paritat distribuda i intercalada a

nivell de bloc
Ofereix segmentaci de dades a

nivell de bloc i tamb segementa
la informaci de correci derrors.
Dna bon rendiment i tolerncia
als errors. s el nivell ms
utilitzat.
Discos independents amb doble

paritat
Dna segmentaci a nivell de bloc

amb dades de paritat repartides
per tots els discos.
0+1
El sistema RAID utilitza

dues tcniques fonamentals
a lhora daconseguir
redundncia: el mirall i la
paritat.
Redundncia
Mirall de segmentacions
Es creen dos segmentacions i un

mirall daquestes. Utilitzat per
duplicar i repartir les dades.
1+0
Segmentaci de miralls
Es creen diversos miralls RAID 1 i

una segmentaci RAID 1 a sobre
daquests.
Els benecis que ofereix la utilitzaci de RAID, quan a abilitat i rendiment sn

diversos, i inclouen:
Major seguretat en les dades: la utilitzaci de redundncia (excepte en
RAID 0) ofereix protecci per a les dades emmagatzemades en la matriu
o circuit de discos, de manera que es poden recuperar en cas de prdua per
errada mecnica dun dels discos.
Exemple duna matriu o circuit de
discos (array) per utilitzar en xarxa.
Tolerncia als errors: la redundncia tamb inclou com a resultat la major

abilitat del maquinari demmagatzematge com un tot, encara que cal fer-li
un bon manteniment si es produeixen errades en components puntuals.
Disponibilitat ms elevada: els bons sistemes RAID ofereixen a ms de la
tolerncia als errors lactualitzaci senzilla del sistema per corregir-ne els
errors, com per exemple amb la connexi de discos en calent.
41
Capacitat integrada ms elevada. La conjunci de diversos discos de mida

ms petita en un sol circuit o array de discos permet assolir una major
capacitat encara que simplementi redundncia en el sistema.
Rendiment ms elevat: la possibilitat dutilitzar diversos discos a la vegada
permet incrementar el rendiment en laccs a aquests, depenent de la qualitat
del controlador RAID que sutilitzi.
1.5.3 Emmagatzematge intern i en xarxa

Lemmagatzematge en els servidors i, per tant, en els CPD s un component
essencial que cal conixer per tal de donar-li el tractament adequat.
Estem acostumats en el mn dels ordinadors personals al fet que el disc dur es troba
a linterior de lequip, o com a molt connectat mitjanant port USB o rewire,
quan tenim necessitats de mobilitat per a aquests discos. Per lemmagatzematge
dun servidor no sempre es trobar connectat directament a lequip. Aix, podem
dividir els tipus de disposititius demmagatzematge en:
Dispositius connectats directament: tots aquells que es trobin a linterior
de la carcassa de lequip o connectats mitjanant un port de lequip (USB,
rewire, eSATA) anomenats direct-attached storage (DAS)
Dispositius per xarxa: aquells que es troben connectats al servidor o
servidors mitjanant una xarxa TCP/IP o una xarxa dedicada (en el cas de
diversos equips).
Els sistemes demmagatzemage per xarxa permeten independitzar

lassociaci entre servidors i els seus discos (gura 1.15). Actualment
se segueix installant el sistema operatiu en discos interns o connectats
directament, mentre que les dades dusuari o daplicaci se situen en
dispositius accessible mitjanant la xarxa.
Els discos accessibles per xarxa funcionen amb multitud de protocols, depenent
dels fabricants i les arquitectures inherents a cadascun dels sistemes informtics.
Alguns dels ms utilitzats sn els segents:
Emmagatzematge connectat per xarxa, Network attached storage (NAS) Un servidor NAS s un dispositiu de xarxa que gestiona un circuit de discos
connectats al dispositiu i que comparteix els volums locals amb els equips
de la xarxa utiltizant protocols de xarxa com CIFS, HTTP i NFS.
rea demmagatzematge per xarxa, storage area network (SAN) - Es tracta
duna xarxa dedicada on els servidors estan connectats mitjanant commutadors de bra ptica o hubs a dispositius demmagatzematge com cintes
o arrays RAID. Una SAN s senzilla de gestionar, exible i escalable. Els
La pila TCP/IP
Les caracterstiques obertes de
TCP/IP i la seva capacitat per
comunicar amb productes de
diversos fabricants i protocols de
xarxa lhan fet la soluci ms
exitosa en lemmagatzematge
per xarxa.
42
servidors disposen de connexions de bra ptica. A mesura que safegeixen

nous discos al commutador o hub, aquests sn accessibles immediatament
per tots els servidors
Internet SCSI (iSCSI) s un protocol de xarxa per transmetre trc de
dades SCSI-3 sobre xarxes TCP/IP networks. Els equips connectats a la
xarxa IP poden utilitzar iSCSI per accedir a lemmagatzematge a travs
duna xarxa IP.
Fibre channel sobre IP, bre channel over IP (FCIP) - Permet connectar
SAN basades en canal de bra o bre channel a altres de basades en IP.
Figura 1.15. Connexi de servidors a lemmagatzematge per xarxa.
Laugment en ls de xarxes
dalta velocitat i la major
exigncia en la disponibilitat
de les dades ha donat un
gran mpetu a la utilitzaci
demmagatzematge basat
en IP.
La redundncia permet que, si es perd una connexi, es podr accedir per un altre cam de dades.
1.5.4 Recuperaci de desastres

Un dels components crtics
per a la seguretat dels
servidors i les seves dades
s que els propis servidors
es trobin allunyats de
possibles amenaces.
Desastres i seguretat
Latac a les torres bessones de
Nova York va incrementar la
sensibilitat cap als grans
desastres i el creixement de la
indstria relacionada amb el
tema, incloent-hi la informtica.
Eines de recuperaci de
desastres
Per a la recuperaci de desastres
(disaster recovery), diverses
grans empreses de maquinari
com Cisco Systems, Sun
MicroSystems, IBM o HP han
desenvolupat aplicacions
porttils que permeten fer
aquesta tasca.
El concepte de recuperaci de desastres fou desenvolupat a mitjan anys 1970, a

mesura que es va reconixer la dependncia de les organitzacions als seus sistemes
informtics. En aquests anys, la major part de sistemes encara eren mainframes
que en el cas davaria podien estar diversos dies no operatius, fet que causava
danys elevats a les organitzacions a qu havien de donar servei.
Amb el creixement rpid dInternet durant els ltims anys del segle XX i principis
del XXI, organitzacions de tot tipus van esdevenir cada cop ms dependents de la
disponibilitat dels deus sistemes informtics. Moltes organitzacions van posar
com a objectiu gaireb utpic la disponibilitat dun 99.999% en els sistemes
crtics.
Es deneix recuperaci de desastres com el procs, poltiques i

procediments relacionats amb la preparaci per recuperar o mantenir
el funcionament de les infraestructures informtiques crtiques duna
organitzaci desprs dun desastre natural o provocat per lhome.
43
Els desastres que es poden produir en un CPD o altres sistemes informtics es

poden classicar en:
La inversi destinada a
recuperaci de desastres s
una despesa que surt molt a
compte a les empreses en
cas de prdues accientals.
Desastres naturals: aquells produts per la natura, com ara inundacions,

huracans, tornados o terratrmols. Predir un desastre natural s molt
complicat, per s que es poden planicar les mesures que permetin reduir
o evitar les prdues si aquest es produeix.
Desastres produts per lsser hum: aquests inclouen vessaments de materials perillosos, errades en la infraestructura o el bioterrorisme. En aquests
casos els plans de vigilncia i reducci de prdues sn clau a lhora devitar
que tinguin un efecte molt gran.
Per tal devitar aquests desastres podem prendre diversos tipus de mesures, que
amb una bona planicaci permetin reduir, sin anular totalment, els desastres
que es puguin produir en els nostres equips:
Els controls en els sistemes

shaurien de fer i
documentar regularment.
Mesures preventives: aquests controls intenten evitar que un esdeveniment

es produeixi.
Mesures de detecci: aquests controls estan destinats a detectar o descobrir
els esdeveniment indesitjats.
Mesures correctives: aquest controls es dissenyen per corregir o restaurar
el sistema desprs dun desastre.
Algunes de les mesures de seguretat que cal adoptar per recuperar un sistema
desprs dun desastre o simplement per evitar dins de la mesura del possible que
aquest es produeixi sn:
Escollir la ubicaci geogrca del CPD seguint criteris de seguretat, o ns
i tot separant els sistemes redundants en entorns geogrcs diferents.
Realitzaci de cpies de seguretat en altres localitzacions geogrques de
les dades i si s possible del sistema.
Cpies mirall del sistema i les dades i utilitzaci de tecnologies de protecci
de lemmagatzematge com RAID.
Estabilitzadors de tensi per evitar lefecte de les pujades indesitjades de
tensi en lequipament electrnic.
s de SAI o generadors demergncia que permetin que els equips segueixin
funcionant en cas duna fallada denergia.
Mesures de protecci antiincendis com ara alarmes o extintors.
Utilitzaci de programari antivirus i altres mesures de seguretat.
En alguns casos, les organitzacions que gestionen CPD de mida mitjana poden
decidir subcontractar el servei de recuperaci de desastres a empreses especialitzades que fan cpies en remot.
Els CPD dalta seguretat

tenen seccions situades en
plaques tectniques
diferents per evitar la
prdua de dades en cas de
terratrmol.
44
1.6 Documentaci en centres de procs de dades

Els CPD sn infraestructures complexes, que consten de nombrosos components,
cosa que comporta tamb diversos procediments de disseny, muntatge i manteniment, com hem vist al llarg daquesta unitat.
La documentaci tcnica
permet assegurar una
qualitat superior en els
processos de manteniment
dun equipament informtic.
La documentaci s un terme general que es refereix a la informaci en

format escrit o daltres tipus, utilitzat per donar suport en una eina o procs.
Podem classicar els tipus de documentaci ms importants per a aquests en
documentaci de disseny i documentaci de processos, que tindran diferents
funcions i caracterstiques, encara que interrelacionades.
De manera general, les persones que sencarreguen de generar la documentaci
hauran de tenir coneixements especialitzats sobre el tema que shagi de tractar per
tamb bones capacitats de redacci. Tot i aix tamb s possible que la persona
amb coneixements tcnics collabori amb altres que puguin aportar les habilitats
comunicatives.
La documentaci es pot
rebre en format escrit o
mitjanant un document
amb hipervincles, que
facilita la navegaci duns
punts als altres del manual.
Les caracterstiques de la documentaci han de complir algunes normes que

en garanteixin la qualitat. Per regla general, aix es donar si es compleixen les
condicions segents:
s fcil dentendre i utilitza un llenguatge senzill i transparent.
s completa, s a dir, tracta de tots els aspectes importants sobre la
conguraci i utilitzaci dels dispositius adequats.
Ha de facilitar la localitzaci dinformaci amb ndexs de continguts,
referncies a altres pgines del manual, exemples, esquemes, etc.
Els documents shan de poder actualitzar de manera senzilla, si es tenen els
drets per fer-ho, i han de ser accessibles per tots aquells que nhagin de fer
servei (per exemple mitjanant una pgina web).
Una bona documentaci dels components en el CPD i els procediments a utilitzarhi reduex la dependncia duna persona o grup i ofereix una eina de molt valor per
corregir errades de manera ecient.
1.6.1 Inventari i documentaci del sistema

Un sistema informtic mal documentat s molt complicat de mantenir. Si no es
coneix el conexionat installat, si no es disposa dinformaci actualitzada dels
components installats, etc. les reparacions o actualitzaci poden implicar una
tasca danlisi prvia que es podria evitar amb una bona documentaci. Linventari
45
i documentaci de components en un CPD ha dincloure tots els elements que

conformen larquitectura daquest tipus de sistema informtic, i que inclouen
tant maquinari i programari de sistemes com les estructures de suport i equips
auxiliars.
La major part daquesta informaci es generar durant el procs de disseny i
implementaci del CPD, i ser fonamental per conixer-ne lestructura interna.
Haur dincloure totes les dades del projecte de disseny del CPD, i tots els
passos fets: determinaci de requisits, denici de larquitectura del sistema, i
components escollits per a la implementaci nal.
Linforme dimplementaci s un document que inclou tota la informaci

essencial sobre el procs de disseny i muntatge dun sistema informtic, i
tamb les modicacions que shi hagin fet durant la seva vida til.
Fent un extracte de la informaci que ser necessria segons largumentaci
prvia, podem resumir aquesta en documentaci de lorganitzaci de components,
dels servidors, de la xarxa i dels components dacondicionament.
La documentaci de lorganitzaci dels components inclou la seva la disposici
i situaci topolgica dins ledici. Hi podrem veure de manera detallada on
es troba situat cada component, i tamb determinar les possiblitats dampliaci
o redistribuci dels components dins lespai disponible. El contingut de la
documentaci s el segent:
Tant els bastidors com

lequipament contingut han
destar degudament
etiquetats, dacord amb la
documentaci de
distribuci.
Plnols arquitectnics i tcnics dels espais que ocupa el CPD (habitacions,

punts de connexi elctrica i de xarxa, etc.).
Contingut de cada bastidor, sigui destinat a contenir servidors, o patchpanels, o altres tipus dequips.
Plnol que inclogui la situaci dels bastidors dins la topologia, i tamb els
espais disponibles per a ampliacions.
Inventari actualitzat de components de reposici disponibles, i situaci
daquests dins la infraestructura.
La documentaci dels servidors ha de permetre conixer totes les caracterstiques
tcniques i funcionalitats daquests, en vista a qualsevol reparaci o ampliaci
futura. s vital per aconseguir que una avaria en un daquests dispositiu no
comporti perodes davaria llargs. La informaci fonalmental a documentar s
la segent:
Llista de components que inclogui les caracterstiques tcniques detallades:
tipus de processador, memria RAM, disc dur, etc.
Informaci sobre controladors dels dispositius i de les cpies de seguretat
daquests.
Canvis fets en el disseny inicial i inventari de components actualitzat.
Registre del maquinari

El registre del maquinari s el
conjunt de documents que
identiquen cada equip duna
installaci, i en qu en consta la
composici, conguraci i totes
les dades necessries per a la
conguraci, posada en
funcionament i, si escau,
reparaci.
46
Indicaci del sistema operatiu servidor que t installat cada equip, incloenthi versi, actualitzacions aplicades, i programari i actualitzacions aplicades.
Funci que fa dins la xarxa: equip de sobretaula, servidor de domini,
servidor web, servidor FTP, etc.
Els diagrmes topolgics i

lgics de la xarxa es
complementen i permeten
conixer-ne tota lestructura.
La documentaci de la infraestructura de xarxa s crtica per a un bon manteniment i resoluci de problemes en un CPD. La major part dindstries requereixen
una documentaci extensa i completa daquest apartat i aconsellen la utilitzaci
detiquetatge de tipus graella per tal de resoldre problemes duna manera ms
ecient. Els components fonamentals es poden resumir en els segents:
Diagrama general que mostri les connexions fsiques i lgiques de la xarxa.
Si la xarxa t un disseny jerrquic es documentar cada nivell per separat a
ms del diagrama general. Es pot considerar com un diagrama topolgic de
la xarxa.
Diagrama fsic que mostri el cablatge dels encaminadors i commutadors.
Caldr incluir-hi les adreces MAC dels dispositius, enllaos, ports, xasss
utilitzats, etc.
Diagrama de nivell 3 OSI, en qu es mostrin les adreces IP, subxarxes,
distribuci i altra informaci denrutament (la gura 1.16 en mostra un
exemple).
Tipus de cablatge utilitzats, incloent-hi caracterstiques tcniques daquests.
Llistat dels dispositius de xarxa, i tota la informaci tcnica inclosa inicialment amb els dispositius.
Figura 1.16. Diagrama lgic de xarxa.
Els cables hauran destar

convenientment etiquetats
en els dos extrems amb els
codis reectits en la
documentaci.
El grc mostra un exemple de documentaci duna xarxa, incloent-hi equips, IP, i connexions entre ells, fet per Jinho Jung.
47
Quant a la documentaci dels equips de condicionament, encara que en molts

casos el manteniment daquests estar subcontractat a alguna esmpresa especialitzada, s convenient donada la natura crtica del servei ofert per un CPD, mantenir
informaci actualitzada dels dispositius installats i del seu estat de funcionament.
La documentaci ha dincloure:
Models, caracterstiques i situaci dels equips daire condicionat utilitzats.
Situaci dels dispositius de ventilaci.
Informaci de manteniment bsic dels dispositius.
Informaci de contacte de lempresa externa -si escau- que faci el manteniment dels dispositius de condicionament.
La disponibilitat de documentaci sobre els components que formen part de
lequip facilitar en gran mesura els processos dactualitzaci o reparaci del
sistema, fet que evitar la necessitat danalitzar els components al moment duna
avaria.
1.6.2 Documentaci de procediments i incidncies

Com hem vist, la cerca duna disponibilitat propera al 100% dun CPD s
important en termes ecnomics i de seguretat. Per tant, cal anar molt amb compte
amb la utilitzaci daquest perqu no es produexin errors deguts a la intervenci
humana que puguin produir una parada en el sistema.
Per aconseguir-ho, cal que tots els procediments a fer dins de la infraestructura
estiguin convenientment documentats, tant pel que fa al mtode o norma que sha
de seguir per dur a terme una tasca, com quant al registre de tots els canvis o
manteniments efectivament realitzats.
La documentaci de procediments o normes de manipulaci ha dincloure

els passos i mtodes a utilitzar per fer algun canvi en lestructura o
funcionament del CPD.
Els documents sobre procediments inclouen la major part de textos informtics,
com ara documents com es fa (how-to), guies de treball, procediments de
resoluci de problemes, i guies dinstallaci i conguraci. Ajuden persones que
no hagin fet una installaci a accedir duna manera ms rpida a la manera de
treballar amb un sistema. Es poden dividir en:
Els documents sobre

procediments tamb es
coneixen com a
documentaci de
metodologies.
Procediments operatius tcnics: Es refereixen als documents com es fa.

Procodiments operatius estndard: Parlen de la gesti de canvis i actualitzacions en el sistema.
Les propostes de canvi sn

un altre tipus de
documentaci per suggerir
canvis o millores en una
infraestructura.
Les anlisis
desdeveniments molts cops
es coneixen com a anlisis
derrades.
48
La documentaci dincidncies ha de permetre analitzar quins han estat els

errors per tal devitar que es tornin a produir.
Els documents dincidncies o danlisis desdeveniments es refereixen a aquella
informaci documental que cal generar quan sha produt algun problema en el
sistema, com ha pogut ser un foc, la caiguda dun servidor, o lavaria dalgun
equip.
Aquest document, per ser til a lhora de solucionar el problema, haur dincloure
una explicaci detallada i cronolgica de lerrada, la causa de lincident, una
anlisi de limpacte negatiu causat en el sistema, i els passos que shan pres per
resoldre el problema. La completesa en els detalls far que els procediments de
reparaci siguin ms senzills i protosos.
Concretant en un CPD, la llista de procediments que cal tenir documentats, tant
de procediments com danlisi dincidncies, inclou:
Directrius i poltiques generals dutilitzaci i accs al CPD.
Necessitats i materials de formaci per als empleats de la installaci.
Etiquetatge o codicaci de tots els components per facilitar la seva localitzaci.
Recull dels procediments de neteja que no posin en perill els equips en
marxa.
Procediments -manuals ds- tcnics detallats per qualsevol tasca en el
CPD, com poden ser:
Tasques operatives relacionades amb el funcionament empresarial.
Substituci o actualitzaci de qualsevol component.
Metodologia de connexi de dispositius en calent.
1.6.3 Eines dinventari i mesura del rendiment

Tota aquella informaci relativa a documentaci del sistema, tant pel que fa
a linventari dels components com a la mesura del rendiment, que es basa en
la mesura de dades objectives, i no en lestabliment duns procediments, es
pot obtenir mitjanant eines automatitzades de programari. Aquests programes
permeten una major rendibilitat i ecincia en la realitzaci daquestes tasques,
ja que un cop implementades les eines de mesura, la intervenci del personal
dadministraci es limitar a la interpretaci de dades i podr deixar-ne de banda
la recollida.
49
Eines dinventari
Linventari dels equips i la infraestructura de xarxa no shan de fer de manera

manual, encara que en installacions petites sigui factible fer-ho daquesta manera.
Existeixen multitud deines de programari que faciliten la tasca dels administradors del sistema, tant en xarxes corporatives com en lentorn dun CPD, on gaireb
totalitat dels equips fan funcions de servidor.
Les eines dinventari permeten recollir de manera automatitzada les

caracterstiques dun sistema informtic.
Aquestes eines dinventari, sutilitzin localment (en un sol equip) o a travs de la
xarxa (segons larquitectura client-servidor) permeten recopilar convenientment
tota la informaci que ens interessi dels equips, tant respecte al maquinari de qu
estan compostos, com dels sistemes operatius que tenen installats.
Leina OCS Inventory NG (Open Computer and Software Inventory Next Generation) s un programari gratut i de codi obert que permet que els usuaris facin
inventaris dels seus equips informtics (vegeu la gura 1.17). Aix ho aconsegueix
recollint informaci sobre el maquinari i programari dels equips connectats en
xarxa i que tinguin installat el client OCS (OCS Inventory Agent). A ms
de recollir la informaci, aquesta es pot mostrar a travs duna interfcie web.
Tamb inclou la possibilitat dimplementar aplicacions en els ordinadors clients.
Existeix una derivaci daquest projecte anomenada FusionInventory que pretn
ser compatible amb OCS i que cerca una millor integraci amb altres programaris
ans com GLPI o GOsa.
Figura 1.17. Pantalla principal. OCS Reports Manager
El servidor de leina utilitza Apache, MySQL i com a llenguatge de programaci

Perl. Leina tamb es pot utilitzar grcies a aquestes caractersitques en mltiples
plataformes, com sistemes UNIX/Linux, i Windows. Els clients es poden installar
en una varietat encara ms gran de sistemes com poden ser equips Windows,
La utilitzaci dels repositoris

en Linux permet comprovar
les dependncies de moltes
de les eines de monitoratge,
facilitant-ne la installaci i
integraci.
El dileg entre els clients i el

servidor OCS es basa en el
protocol HTTP, i les dades
es formaten en XML.
50
Linux, Mac OS X, Sun Solaris, IBM AIX FreeBSD, NetBSD o OpenBSD.

Disposa duna interfcie web opcional escrita en php que permet una major facilitat
daccs i conguraci quant a la consulta de linventari, gesti dusuaris de leina
i eina de suport per a incidncies informtiques. A ms, es pot adaptar o ampliar
la seva funcionalitat mitjanant un sistema de mduls integrat.
La installaci daquesta eina tamb es pot fer des dels repositoris en sistemes
Linux. Concretament en Ubuntu podem utilitzar la comanda sudo apt-get install
ocsinventory-server,ocsinventory-manager,ocsinventory-client, que ens permet
implementar fcilment tot el sistema de monitoratge.
GLPI utilitza OCS per omplir
linventari dequips dels
quals es podr fer un
tractament i gesti
dincidncies en la xarxa.
Leina GLPI o Gestionnaire libre de parc informatique (administraci lliure del

sistema informtic) s un programari que es pot utilitzar per generar una base de
dades amb linventari dequips en una xarxa (ordinadors, programari, impressores,
etc.), i tamb per a la gesti de tasques automatitzades de manteniment i gesti
dincidncies (vegeu la gura 1.18). Tamb permet fer un mapa amb informaci
bsica de la topologia de la xarxa monitoritzada.
Figura 1.18. Pantalla inicial amb linventari dequips de leina GLPI.
Leina disposa de diverses pantalles que donen accs a altres funcionalitats: gesti dincidncies, reserva dequips, etc.
Entre altres, les seves funcionalitats fonamentals sn les segents:
Inventari dordinadors, perifrics, impressores de xarxa i components associats, utilitzant per a aix leina OCS Inventory o FusionInventory.
51
Gesti dincidncies en la xarxa, mitjanant el mecanisme de tickets.

Permeten un sistema de torns.
Gesti de llicncies de programari.
Assignaci dequips segons la situaci geogrca a usuaris i grups.
Gesti dinformaci nancera i de negocis (compra, garantia, etc.).
Gesti de lestat dels equips.
Reserva dequips.
Generaci dinformes del maquinari i programari disponible.
Suport a la creaci de complements per afegir funcionalitats.
Hi ha moltes altres eines, tant amb llicncia comercial com en diverses llicncies
de codi obert. Podem trobar per exemple nagios, zabbix, zenoss o munin, entre
les que disposen de versi de codi obert. Quant a aplicacions comercials podem
destacar IBM Tivoli Framework, Zenoss o Osmius.
Consulteu a les adreces

dinters del mdul un
llistat daplicacions de
monitoratge.
Eines de mesura del rendiment
A ms de la informaci esttica que representa la composici dels equips, s

fora interessant conservar les dades de resultat dels tests debenchmark, tant en
el moment immediatament posterior a la installaci, com peridicament durant
la vida til dun sistema, i tamb desprs de qualsevol canvi. Daquesta manera,
amb la comparaci dels resultats dun moment donat amb els que es varen obtenir
en la primera vericaci, es pot determinar amb posterioritat si hi ha fallades o
indici de possibles fallades en letapa de manteniment preventiu.
Les eines de benchmark sn un tipus de programari que ens permet

fer comparatives de maquinari o programari per tal de caracteritzar-ne el
rendiment.
El programari Cacti s una eina pensada per generar grcs dels equips en una
xarxa. Est desenvolupada en php i disposa de diverses plantilles de grcs i
mltiples mtodes de recopilaci de dades o gesti dusuaris. La interfcie s
senzilla i basada en web, de manera que s molt escalable. La presentaci de
dades es basa en la utilitzaci de leina de creaci de grcs RRDtool. La seva
funcionalitat es pot estendre mitjanant la creaci de programes de guions i tamb
amb executables.
La installaci de Cacti t com a requisits que el sistema destinatari disposi o pugui
disposar del segent:
Servidor de base de dades MySQL.
Llenguatge de programaci PHP.
La major part deines de

benchmark tamb
inventarien les
caracterstiques tcniques
de lobjecte danlisi.
Grques amb RRDtool

RRDtools s un programa que
produeix grques a partir de
dades obtingudes en un interval
temporal, com poden ser la
crrega duna CPU o la
utilitzaci de lample de banda
duna connexi.
52
Eina de generaci de grcs RRDTool.

Suport de net-snmp (simple network management protocol). Es tracta dun
protocol utilitzat per monitoritzar el rendiment i funcionament dequips en
una xarxa (ordinadors i dispositius de xarxa).
Servidor web Apache2/IIS o altres compatibles.
Figura 1.19. Installaci de leina Cacti en un sistema operatiu GNU
Linux./ Els dilegs de la installaci ens permeten escollir alguns parmetres com el servidor web utilitzat o les contrasenyes daccs a
la base de dades.
En els materials web del

mdul disposeu dun
enlla a un tutorial molt
detallat sobre la
installaci de Cacti.
La installaci de Cacti es troba automatitzada mitjanant els repositoris en les

principals distribucions de Linux, i es pot descarregar tamb la versi per a
Windows des de la pgina del projecte. La gura 1.19 mostra algun dels dilegs
que ens permetran congurar els parmetres de la installaci.
La installaci en un sistema Ubuntu es podria fer mitjanant els passos segents:
Installar el programa mitjanant la comanda apt-get install cacti.
Seguir els passos indicats per lassistent dinstallaci que ens permetr
installar el gestor de base de dades mysql.
Indicar les contrasenyes que utilitzarem per a lusuari administrador de la
base de dades i la que utilitzar cacti per accedir-hi (s convenient no deixarles en blanc).
Un cop acabi la installaci accedirem a ladrea http://localhost/
cacti on podrem fer la resta de la conguraci de leina de monitoratge.
El primer cop que hi accedim haurem de canviar la contrasenya dadministraci per motius de seguretat.
53
El funcionament inicial del programa es basa en tres apartats principals que podem
trobar tot just obrim la interfcie web:
Creaci de dispositius: ens permet donar dalta dispositius de la nostra
xarxa, de tots aquells tipus que siguin capaos de treballar amb el protocol
SNMP per tal dinformar del seu estat. En la versi 0.9.7e (Ubuntu) de
Cacti trobem: Equip Linux Local, Router Cisco, Equip Genric SNMP,
Pont sense l Karlnet, Servidor Netware 4/5, Equip SNMP ucd/net i Equip
Windows 2000/XP.
Creaci de grques: a partir de plantilles podem crear grques adaptades
a cadascun dels dispositius donats dalta, i que tenen a veure amb la
utilitzaci de CPU, de memria, usuaris connectats, processos o txers
oberts, etc.
Visualitzaci de grques: ens dna accs a una pantalla en la qual trobem
les grques obertes per defecte, i tamb les creades per nosaltres amb
posterioritat a la installaci (vegeu la gura 1.20).
El programa, a ms daquest passos inicials, inclou una consola de gesti completa
que ens dna accs a la gesti de grcs i dispositius, i a la conguraci del
programa quant a tipus de dades, plantilles i gesti dusuaris.
Figura 1.20. Mostra de grques obtingudes amb leina Cacti.
Es poden representar tot tipus de grques, amb informaci dels sistemes donats dalta al sistema.
55
2. Prevenci de riscos laborals
El treball, en totes les seves vessants i sectors productius, s una activitat inherent
de lsser hum que comprn des de factors de subsistncia ns a la millora de
lestatus social.
Amb el pas del temps, a les feines de subsistncia varen seguir les de millora de la
qualitat de vida i el desenvolupament de les cincies, de les arts, del comer i del
transport, de manera que la vida humana, en el mn ms desenvolupat, ha dedicat
cada vegada menys temps a les tasques dalimentaci per realitzar altres activitats.
Daltra banda, en el treball hi ha una srie de riscos que poden portar conseqncies indesitjades, i que noms podem afrontar duna manera: mitjanant la
prevenci. Aquesta ens permetr denir unes normes de prevenci de riscos
laborals i protecci ambiental per aplicar en el treball.
La llei que regula el procs de detecci i prevenci de riscos s la Llei

31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals.
En aquest apartat veurem la normativa de prevenci com a concepte general,
aix com aplicada a lentorn de les tecnologies de la informaci, o informtica.
En aquest camps hi podem incloure tant el treballa de muntatge i manteniment
dequips, com el disseny de programari o ladministraci de sistemes. Als Centres
de Procs de Dades es donen la m la major part de tasques relacionades amb
aquest mn, de manera que caldr aplicar-hi tota la normativa de forma acurada.
2.1 Necessitat de la prevenci de riscos laborals

Per tant, el fet de treballar porta una srie de conseqncies en lestat mental i fsic
de les persones, en molts casos positives per tamb, en altres, de caire negatiu
i que aniran lligades a unes males condicions laborals. Es pot fer una primera
classicaci daquestes conseqncies dividint-les en aspectes positius i aspectes
negatius del treball.
2.1.1 Aspectes positius del treball

Des dun punt de vista global, el treball serveix perqu la humanitat produeixi els
bns i serveis que li convenen, per des dun punt de vista individual el treball, en
si mateix, tamb s molt important per a la persona, ja que per a la major part de la
Els sectors productius

Els sectors econmics sn
cadascuna de les parts en qu es
divideix leconomia per al seu
estudi dacord amb diversos
criteris. Ha esdevingut clssica
la divisi en tres sectors
productius: primari, secundari i
terciari.
56
poblaci s lactivitat que li permet obtenir els recursos econmics que necessita.
A ms daquests dos aspectes, el treball constitueix una via de socialitzaci
important, ja que es desenvolupa en un mbit que sol afavorir la relaci entre
les persones, el naixement damistats, la defensa de problemes comuns, i el fet
de sentir-se til per als altres, ser solidaris, comprendre diversos punts de vista,
treballar en equip, compartir amb daltres projectes i illusions, alhora que permet
contribuir a la millora de la societat.
El treball no sols ajuda la persona a sentir-se ms integrada en la societat, sin
tamb a realitzar-se tant personalment com professionalment.
Tots aquests aspectes positius repercuteixen favorablement en la salut dels treballadors, que sovint troben en el treball molts motius de satisfacci que els ajuden
a sentir-se millor, tant en els aspectes mentals com en els fsics. Resulta evident
que el treball contribueix a la plenitud de la vida de les persones i, per tant, a
millorar-ne la salut.
2.1.2 Aspectes negatius del treball

Malgrat els aspectes innegablement positius de la realitzaci del treball per part
dels ssers humans, veurem que les conseqncies negatives daquest tamb sn
innegables.
Operari treballant en una bomba de

vapor a una central elctrica (1920)
No solament els accidents, que sn la cara ms visible daquests aspectes negatius,

afecten negativament la salut dels treballadors: els contactes amb substncies
nocives, les males condicions ergonmiques i molts altres factors produeixen
resultats indesitjats en la salut fsica dels treballadors. A ms, el fet que no tothom
aconsegueix treballar exactament en el lloc que li resultaria ms agradable, per
les seves habilitats o per les seves expectatives, s un factor de desestabilitzaci
emocional que pot afectar moltes persones en el dia a dia. Tamb en la majoria
dels casos les tasques assignades a una persona es troben supeditades als seus
superiors, i en alguns aspectes arriben a convertir-se en un factor de dependncia
i submissi i, per tant, en un factor desestabilitzador de la salut psquica.
Malgrat tot aix, i el canvi continuat que provoca noves situacions perilloses per
a la salut, aquest canvi tamb dna noves eines per a lluitar-hi. Amb aix hem de
veure que les conseqncies per a la salut no sn inevitables, sin que es poden
minimitzar mitjanant la prevenci.
La prpia expressi treball

procedeix duna paraula
llatina tripalium que era la
denominaci dun
instrument de tortura.
Podem denir la prevenci com el conjunt dactivitats o mesures adoptades

o previstes en totes les fases dactivitat de lempresa amb la nalitat devitar
o disminuir els riscos derivats del treball.
La llei estableix un enfocament preventiu bsic que inclou no solament la implantaci de mesures de prevenci sin aspectes com la planicaci de la prevenci,
lavaluaci de riscos, ladopci de mesures adequades i el control de leccia
daquestes mesures.
57
La prevenci centra el seu objectiu en el risc, b per eliminar-lo o b per controlarlo adequadament. Els accidents de treball amb lesions i en general tots els
incidents amb danys fsics potencials tenen un inters preventiu i, per tant, conv
que siguin analitzats i tractats per a evitar que es repeteixin. En la gura 2.1 teniu
un esquema dels motius que porten a les empreses a fer prevenci de riscos.
Figura 2.1. Motius per a la prevenci
Les tcniques de prevenci sempre sn ms efectives que les mesures de protecci,

ja que el que intenten s evitar laccident o la malaltia professional.
El procs de prevenci i gesti de riscos consta de la identicaci, avaluaci

de lexposici i estimaci del risc.
2.2 Condicions de treball i salut

Malgrat que no s possible arribar a un 100% de seguretat que en qu podrem
evitar tots els accidents de treball, el fet danar amb compte i prendre mesures per
a evitar-ne tants com sigui possible s lnica manera de disminuir la possibilitat
daccidents i minimitzar les conseqncies negatives del treball. Daqu podem
deduir la necessitat dadoptar mesures de prevenci de riscos laborals. A ms,
moltes daquestes mesures sn obligatries per llei.
Per a denir lestat desitjable a lhora de treballar es parla de les condicions

de treball i salut, que tindran un estat ideal al qual haurem de mirar de tendir.
Es deneixen com a condicions de treball totes les que tenen a veure amb el
segent:
Les caracterstiques generals dels locals, installacions, equips, productes i
la resta dutillatges que hi ha al centre de treball.
La naturalesa dels agents fsics, qumics i biolgics presents en el lloc
de treball i les seves intensitats, concentracions o nivells de presncia
corresponents.
Microbileg treballant en condicions

ambientals amb risc de
contaminaci.
58
Els procediments per a la utilitzaci daquests agents abans que inueixin

en la generaci dels riscos esmentats.
OMS
Lany 1945, quan es varen crear
les Nacions Unides, es va
plantejar la necessitat destablir
una organitzaci mundial
dedicada a la salut. Lany 1949
va entrar en vigor la Constituci
de lOrganitzaci Mundial de la
Salut (OMS).
Totes les altres caracterstiques del treball, incloent-hi les relatives a lorganitzaci i ordenaci que inueixin en la magnitud dels riscos a qu estigui
exposat el treballador.
La salut sidentica amb labsncia de malalties: una persona sana s una persona
que no est malalta. Malgrat aquesta interpretaci generalitzada del concepte de
salut, des de ja fa molt temps es considera que la salut supera el simple concepte
negatiu de no estar malament per a transformar-se en una consideraci positiva.
Aquesta denici s la que comunament sutilitza en referir-se a la salut en el
treball, ja que comprn tots els aspectes que es posen en joc en el treball:
Logotip de lOrganitzaci Mundial de

la Salut.
Duna banda, el benestar fsic que resulta de protegir el cos daccidents

i malalties que es puguin derivar del treball, per tamb sha de procurar
adaptar el lloc de treball a la persona cercant, no sols que no estigui
incomoda, en postures forades o fent moviments perjudicials, sin tamb
el mxim nivell de confort en la feina.
Duna altra banda, el treball tamb comporta esforos intellectuals i emocionals que poden afectar lequilibri mental dels individus que shi veuen
exposats; per exemple, les sobrecrregues de feina o datenci, lestrs i, de
vegades, la necessitat de controlar les prpies emocions poden incidir en el
benestar mental desitjable per a qualsevol persona.
A ms, el treball comporta la interacci amb altres persones, amb les quals
sorgeix la possibilitat de crear llaos de solidaritat, amistat o collaboraci
que afavoreixen el desenvolupament social personal.
Aix, de la denici de salut adoptada es desprenen els tres mbits als quals hem
de fer referncia: el fsic, el mental i el social.
Gesti de riscos
La gesti de riscos lluita contra
la falsa sensaci de seguretat, el
rebuig de les proteccions per
comoditat, i una visi
equivocada de lempresa que
doni prioritat als diners enfront
de les persones.
Mitjana daccidents a Gran

Bretanya
En un estudi efectuat pel Health
& Safe Executive (Gran
Bretanya) es va arribar a la
conclusi que la mitjana, per a
les empreses britniques, era
daproximadament vint accidents
sense lesi per cada accident
amb lesi.
La llei estableix clarament la responsabilitat de lempresari com a garant de la

salut dels treballadors de la seva empresa i lobliga a adoptar totes les mesures
necessries i assegurar-ne leccia en totes les circumstncies.
Una empresa productiva i de qualitat ha de constituir un mbit de cooperaci entre
persones per a produir els bns i serveis que la societat necessita, i un marc de
convivncia entre tots els que hi treballen.
Si es para atenci en la manera dorganitzar i fer la feina, aquesta es pot convertir
en un motiu de gaudi i millora de la salut, i evitar tots els efectes negatius que pot
tenir sobre aquesta. Per per a aconseguir-ho cal estar atent per a detectar el que
pot causar mal i evitar-ho. Aix exigeix una voluntat permanent de fer les coses
b, i fugir de rutines, excessos de conana i comportaments poc curosos.
La normativa sobre prevenci de riscos laborals estableix unes normes mnimes
de compliment obligat per afavorir la salut i la seguretat en la feina, i a tot el mn
sinvestiga com han de ser les mquines i les maneres de treballar per a aconseguir
que la feina noms tingui efectes positius per a la persona.
59
Perill / risc / factor de risc
Quan ens referim a la prevenci de riscos laborals promovem la seguretat i la salut

en el treball, per aquesta prevenci es podria estendre a totes les activitats de la
vida humana. Cal conixer la terminologia que sempra a lhora de referir-se a les
situacions que poden produir efectes negatius en la salut dels treballadors.
El perill s qualsevol situaci -travessar una carretera- que sigui susceptible

de produir danys a les persones. En lmbit de la prevenci, es considera
que els perills noms es converteixen en amenaces per a les persones quan
el dany que poden produir es pot materialitzar tant a dins com a fora de la
feina.
Quan en la feina es donen circumstncies en qu es pot produir un dany, aquesta
situaci es denomina amb un altre terme que s el de risc laboral. En el llenguatge
corrent, la paraula risc adopta molts signicats diferents, i es confon amb perill,
o ns i tot amb la causa del perill.
Es pot conceptuar el risc laboral com el valor de la severitat dels danys que es
poden produir multiplicat per la probabilitat que aquests danys es produeixin.
Una situaci especial de risc s el que sanomena risc laboral greu i

imminent.
En cas dexposici a agents susceptibles de causar danys greus en la salut dels
treballadors, sha de considerar que hi ha un risc greu i imminent quan sigui
probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat una exposici a
aquests agents de la qual es puguin derivar danys greus per a la salut encara que
aquests no es manifestin de manera immediata.
Es coneix com a factor de risc qualsevol variable relacionada amb el treball que
sigui susceptible dinuir negativament en la salut dels treballadors. Aquestes
caracterstiques es refereixen tant al lloc de treball com a les condicions relatives
al mateix treballador (experincia, estat fsic...). Els factors de risc es poden
classicar de diverses maneres, per exemple es poden dividir en factors de risc
subjectius i objectius:
Factors de risc objectius, que sn els propis del lloc de treball, i es poden
subdividir en els segents:
Mecnics, que es deriven de les caracterstiques dels objectes fsics
que hi ha al lloc de treball (objectes, mquines, vehicles, llocs elevats...)
Fsics, que procedeixen de les diverses formes denergia, com la
trmica (calor o fred), elctrica, mecnica (vibracions o soroll)...
Qumics, s a dir, productes, gasos, vapors o aerosols que poden
perjudicar la salut.
El sector de la construcci comporta

una srie de factors de risc derivats
de les condicions de seguretat.
60
Biolgics, que es produeixen per la presncia al lloc de treball dorganismes vius com virus, bactries o fongs.
Ergonmics, que es deuen a la manca dadaptaci del lloc de treball a
les caracterstiques de les persones.
Psicosocials, que procedeixen bsicament de lorganitzaci del treball,
les exigncies que representa i la crrega per al treballador, els sistemes
de control, els horaris i les relacions socials en lempresa.
Factors de risc subjectius, que sn els que es deriven de la mateixa
persona, les seves condicions biolgiques permanents o temporals, el seu
comportament, grau de preparaci... Tots aquest factors de risc combinats
amb els objectius poden agreujar els efectes sobre la salut de les persones
que hi estan exposades.
2.2.1 Els danys derivats del treball
Altres patologies
Sovint quan es pensa en els
danys derivats del treball sevoca
la imatge dels accidents laborals,
per aquests noms representen
una petita part dels danys, tamb
cal considerar les malalties
professionals i altres patologies
derivades del treball.
Es consideren danys derivats del treball tant els que es produeixen

directament al lloc de treball com fora dell sempre que sigui a causa de
la feina.
Les conseqncies dels accidents que es produeixen anant o tornant de la feina
es consideren danys derivats del treball (in itinere). Les conseqncies dels
accidents que es produeixen en els desplaaments que el treballador/a faci fora
del centre de treball complint les ordres dels seus superiors (in mision) tamb es
consideren danys derivats del treball. En la gura 2.2 podem veure la classicaci
dels danys derivats del treball segons la Seguretat Social.
Figura 2.2. Classicaci del tipus de danys
61
Accident de treball
Sentn per accident de treball tota lesi corporal que el treballador pateixi en
ocasi o com a conseqncia del treball que executi per compte daltri.
Lincident s un accident que no genera lesions a les persones. De fet, els incidents
que es produeixen mostren la possibilitat daccidents i shan de tenir molt en
compte en la prevenci.
Malaltia professional
A diferncia de laccident de treball, la malaltia es pot manifestar molt temps

desprs de lexposici al risc que lha motivat.
Aquest temps que transcorre entre lexposici i laparici de les conseqncies fa
que sovint es presti ms atenci als accidents que a les malalties. No obstant aix,
la seva gravetat s equiparable.
Es poden obtenir dades

estadstiques sobre
accidents i malalties
professionals en la pgina
web del Departament de
Treball de la Generalitat
de Catalunya, que podeu
consultar en la secci
Adreces dinters del
web del mdul.
Evidentment no totes les malalties es produeixen en el marc del treball, ni tan

sols totes les malalties que es produeixen en lentorn laboral sn considerades
legalment com a malalties professionals.
Noms tenen aquesta consideraci les que estan relacionades en el quadre de
malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social, que es publica
ocialment en el BOE i sactualitza peridicament.
Malalties derivades del treball
El requisit legal perqu la malaltia estigui inclosa en la llista ocial de malalties

professionals pot deixar fora moltes malalties provocades per unes condicions
de treball decients; en aquest sentit parlem de malalties derivades del treball.
Jurdicament, totes les malalties derivades del treball que no estan incloses en la
llista ocial de malalties es consideren accidents de treball. En alguns casos, el
treball contribueix a la seva aparici, per sn patologies que es donen amb molta
freqncia independentment del sector en qu es treballi i de la feina que es faci.
Per aix resulta difcil qualicar-les com a especcament laborals, que sn les
clarament provocades per lactivitat laboral i no se solen donar fora daquesta.
2.3 Procs de davaluaci dels riscos laborals. Prevenci

Capacitaci necessria
Lavaluaci dels riscos laborals s el procs dirigit a estimar la magnitud dels

riscos que no shagin pogut evitar. Daquesta manera sobt la informaci
necessria perqu lempresari prengui una decisi apropiada sobre la necessitat
dadoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que cal
adoptar.
Per a realitzar lavaluaci de

riscos laborals cal que la persona
que la dugui a terme tingui la
capacitaci necessria. Aquesta
pot ser diferent segons la mida i
complexitat de lempresa, i les
caracterstiques de les activitats
dacord amb les diverses
modalitats dels serveis de
prevenci.
62
Per a realitzar correctament lavaluaci cal estudiar tots i cadascun dels llocs
de treball i identicar-ne els riscos. A ms, lempresari ha de consultar els
treballadors, o els seus representants, sobre el procediment davaluaci que cal
emprar en lempresa o en el centre de treball.
Una vegada identicats els riscos, cal eliminar tots els que sigui possible, de
manera que lavaluaci es realitza sobre els que no shan pogut evitar. A lhora de
fer lavaluaci cal tenir en compte:
Les caracterstiques dels locals.
Les installacions.
Els equips de treball existents.
Els agents qumics, fsics i biolgics presents o emprats en el treball.
La prpia organitzaci i ordenaci del treball en la mesura en qu inueix
en la magnitud dels riscos.
Les caracterstiques del treballador que ocupa el lloc de treball per a considerar si s especialment sensible per les seves caracterstiques personals o
estat biolgic conegut a alguna de les condicions de treball.
Els riscos que es poden veure agreujats o modicats per la concurrncia
doperacions successives o simultnies.
Els treballs o tasques propis del lloc de treball lligats a les activitats o
processos perillosos o amb riscos especials.
Lavaluaci ha de servir per a identicar els elements perillosos, els treballadors
exposats i la magnitud dels riscos. Sha de realitzar sempre que hi hagi un canvi
en les condicions de treball a linici de lactivitat.
2.3.1 Identicaci dels riscos. Llista
Els riscos es poden classicar a grans trets en riscos de seguretat, del medi
ambient de treball, ergonmics i psicosocials.
A continuaci, es fa una relaci dels riscos que poden generar els factors de risc.
s a dir, tenim uns elements generadors de riscos que poden provocar un o ms
riscos a la vegada (vegeu la taula 2.1).
63
Taula 2.1. Riscos

Riscos
Riscos
01. Caigudes de persones a diferent nivell.
18. Exposici a substncies custiques o corrosives.
02. Caigudes de persones al mateix nivell.
19. Exposici a radiacions ionitzants i no ionitzants.
03. Caigudes dobjectes per desplom.
20. Explosi (fsica o qumica).
04. Caigudes dobjectes per manipulaci.
21. Inici dun foc / facilitat de propagaci dun foc /

incendi.
05. Caiguda dobjectes o elements despresos.
22. Accidents causats per ssers vius.
06. Trepitjades sobre objectes o elements.
23. Atropellaments, xocs i cops amb o contra

vehicles.
07. Cops contra objectes o elements immbils.
24. Cansament visual (enlluernaments, reexos,

brillantors, contrastos, etc.).
08. Cops per objectes o elements mbils.
25. Illuminaci insucient o poc adequada.
09. Talls i cops per objectes o eines.
26. Exposici a contaminants biolgics.
10. Projecci de fragments o partcules
27. Exposici a contaminants qumics.
11. Atrapament per o entre objectes.
28. Disconfort (exposici a radiacions solars, a

temperatures extremes, etc.).
12. Atrapament per mquines, tractors o vehicles que

es bolquen.
29. Exposici a soroll.
13. Sobreesforos.
30. Exposici a vibracions.
14. Contacte trmic (cremades).
31. Cansament postural.
15. Contacte elctric directe.
32. Cansament mental.
16. Contacte elctric indirecte.
33. Cansament fsic i insatisfacci.
17. Exposici a substncies nocives o txiques.
Entre aquests en podem destacar alguns, relacionats amb el sector de lelectrnica

i la informtica o genrics per a diversos tipus de treballs:
9) Talls i cops per objectes o eines. El treballador es lesiona amb un objecte o
eina.
15) Contacte elctric directe. Hi ha accidents provocats perqu qualsevol part
del cos es posa en contacte amb les parts actives dels equips dissenyades per a
portar tensi (cables, endolls, etc.).
16) Contacte elctric indirecte. Hi ha accidents provocats perqu qualsevol
part del cos es posa en contacte amb certes parts de mquines o elements que,
habitualment, no estan dissenyades per al pas del corrent, per que en poden portar
per algun defecte.
17) Exposici a substncies nocives o txiques. Lexposici, ms o menys
prolongada, a ambients contaminats pot originar lesions al treballador. Entre les
lesions sinclouen les asfxies i ofegaments.
19) Exposici a radiacions ionitzants i no ionitzants. Les radiacions ionitzants
sn produdes per lalliberament, al medi, delectrons drbita atmica (fenomen
dionitzaci). Les no ionitzants, produdes per lalliberament al medi de lenergia
dels fotons, sn emissions incapaces dionitzar els toms de les matries en qu
incideixen
Exemples de radiacions
Sn radiacions ionitzants, els
rajos X, els rajos gamma, les
partcules beta i els neutrons.
Sn radiacions no ionitzants les
radiofrequncies, les microones,
els rajos infrarojos, els rajos
ultraviolats i els rajos lser.
64
24) Cansament visual. Es refereix a trastorns causats per exposicions prolongades a treballs amb altes exigncies visuals.
25) Illuminaci insucient o poc adequada. Una mala illuminaci o una
illuminaci poc apropiada pot provocar lesions.
29) Exposici a soroll. Les exposicions prolongades a ambients sorollosos poden
provocar lesions tant dordre fsic com psquic.
31) Cansament postural. Es refereix a les patologies que apareixen a conseqncia de les postures adoptades de manera repetitiva en el treball, i que
poden provocar microlesions que, si persisteixen, provoquen lesions de carcter
musculoesqueltic.
32) Cansament mental. Sorgeix de la crrega en el treball i de com el treballador
percep o assimila aquesta crrega. Un smptoma molt clar del cansament mental
s lansietat, produda per la quantitat de treball i la percepci que t el treballador
de la feina. En aquests casos, tenim un component especc que s el mateix
treballador, ja que diferents treballadors davant la mateixa situaci poden donar
respostes molt diferents. Una mateixa situaci pot provocar situacions destrs a
un treballador i a un altre, no.
33) Cansament fsic i insatisfacci. Generalment, tenen causes dordre sociolaboral que poden afectar les relacions amb els companys de feina. Tamb poden
tenir causes dordre personal o estar motivats per les relacions que el treballador
ha dafrontar diriament en el lloc de treball. Com a exemple, tenim treballadors
com els recepcionistes, professors...
2.3.2 Planicaci de la prevenci

Podeu consultar la pgina
web del Departament de
Treball de la Generalitat
de Catalunya en la secci
Adreces dinters del
web del mdul.
Per facilitar la tasca didenticaci i avaluaci de riscos laborals, el Departament

de Treball ha editat un manual que es pot consultar en la seva pgina web.
La planicaci de lactivitat preventiva s un procs dirigit a concretar

lactuaci de lempresa en matria preventiva a partir del coneixement dels
riscos detectats per mitj de lavaluaci.
Lobjectiu de la planicaci s la concreci del conjunt dactivitats dirigides a
leliminaci, reducci o control dels riscos detectats en lempresa, els terminis en
qu es duran a terme, les persones responsables de la seva execuci i els recursos
materials i humans que lempresa aportar.
Un exemple de medicina preventiva
sn les vacunes per a prevenir
infeccions dorigen laboral, com
lantitetnica, que sadministren
desprs de laplicaci de les
primeres cures en lempresa.
La planicaci de lactivitat preventiva ha dincloure necessriament:

Els mitjans humans i materials necessaris.
Lassignaci dels recursos econmics necessaris per a la consecuci dels
65
objectius que es proposen.

El perode dexecuci de les mesures previstes. En cas que el perode previst
sigui superior a un any, caldr fer un programa anual dactivitats.
Les prioritats per a dur a terme les activitats preventives en funci de la
magnitud dels riscos i del nombre de treballadors que hi estan exposats.
Els procediments previstos per al seguiment i control de lexecuci de les
activitats preventives planicades.
Com tamb per a modicar-les quan, a partir daquest seguiment, sobservi que
no sadeqen sucientment a les nalitats proposades, o hi ha possibilitats de
millorar-ne leccia o ecincia.
Han de ser objecte de planicaci totes les activitats dirigides a la prevenci dels
riscos laborals, especialment:
Les mesures demergncia.
La vigilncia de la salut dels treballadors.
La informaci i la formaci del personal.
Cal que les empreses realitzin contnuament una srie dactivitats preventives per
a identicar, eliminar, reduir o prevenir els riscos procurant que no puguin causar
danys a les persones. Perqu totes aquestes activitats tinguin la mxima eccia
en la prevenci dels riscos a qu poden estar exposats els treballadors, i tamb els
mnims costos per a lempresa, shaurien diniciar ns i tot abans que la empresa
comencs a funcionar, s a dir, quan encara es troba en fase de projecte.
2.3.3 Protecci collectiva i individual

Sovint actuar directament sobre un risc o un factor de risc per a eliminar-lo o
reduir-lo resulta molt difcil o gaireb impossible. Llavors hem de recrrer a la
protecci.
Denim protecci com les tcniques encaminades a minimitzar o evitar les

conseqncies perjudicials que un accident determinat pugui provocar en el
treballador.
s a dir, la protecci no elimina els riscos, sin que actua per a reduir la gravetat
dels seus hipottics efectes.
Un protecci s una mesura que utilitzarem per a protegir un treballador o uns
treballadors davant dun risc en concret. Les proteccions poden ser collectives o
individuals.
Una prevenci correcta

En fer el pla dempresa es poden
preveure i ajustar, sobre el paper,
tots els aspectes que puguin
afectar la salut dels treballadors
o que estiguin regulats
normativament. Aix evitar
costos de recticacions, o danys,
si lempresa sha projectat
correctament.
66
Protecci collectiva del treballador
La protecci collectiva consisteix a implantar una srie de mesures que

protegeixin a una collectivitat o grup de treballadors de patir un dany o un
accident, i que no estan en contacte amb el cos de lusuari.
Hi ha moltes proteccions collectives. Segons el tipus dactivitat que es realitza i
segons els tipus de riscos a qu es veuen sotmesos els treballadors sadoptar un
tipus de proteccions o un altre.
Figura 2.3. La senyalitzaci s un tipus de protecci collectiva
Algunes de les proteccions collectives existents sn:

Proteccions collectives en mquines: resguards, prtics de seguretat,
sistemes de protecci del soroll.
Proteccions collectives en treballs en altura: barreres, baranes, cobertura
de forats, xarxes de seguretat, bastides metlliques.
Proteccions contra atmosferes contaminants: ventilaci general de ledici,
sistemes dextracci de gasos, senyalitzaci (gura 2.3).
Proteccions contra riscos elctrics: utilitzaci de materials allants elctrics,
tensions de seguretat, interruptors diferencials, distncies/separacions de
seguretat.
Concretament, quant als riscos elctrics, algunes de les proteccions que es poden
utilitzar sn les segents:
Lallament amb materials allants com pot ser el recobriment de cables.
Mitjanant barreres de forma xa que impedeixin laccs a zones amb risc
elctric.
Respectant les distncies mnimes de seguretat a equips o dispositius que
presentin risc elctric
Utilitzant petites tensions de seguretat.
Mitjanant interruptors diferencials, que sn interruptors que desconnecten
automticament el circuit quan circula un corrent duna intensitat ms
elevada que la intensitat nominal de laparell (intensitat de seguretat) i que
podria curtcircuitar en el circuit.
67
Equips de protecci individual (EPI)
Els equips de protecci individual per si sols no eliminen ni corregeixen el factor

de risc, sin que simplement se situen entre el treballador i el risc i poden evitar
el dany.
Un equip de protecci individual (EPI) s qualsevol equip destinat a ser

dut o subjectat pel treballador perqu el protegeixi dun o diversos riscos que
en puguin amenaar la seguretat o salut, com tamb qualsevol complement
o accessori destinat a aquesta nalitat.
Larticle 2.2 del RD 773/1997 de 30 de maig exclou de la denici dEPI els casos
segents:
La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin especcament
destinats a protegir la salut o integritat fsica del treballador.
Treballador amb els equips de

protecci que li corresponen.
El RD 773/1997 de 30 de
maig regula les disposicions
mnimes de seguretat i salut
relatives a la utilitzaci pels
treballadors dequips de
protecci individuals.
Els equips dels serveis de salvament i socors.

Els equips de protecci individual dels militars, dels policies i de les
persones dels serveis de manteniment de lordre.
Els equips de protecci individual dels mitjans de transport per carretera.
El material desport.
El material dautodefensa o dissuasi.
Els aparells porttils per a la detecci i senyalitzaci dels riscos i dels factors
de molstia.
Els equips de protecci individual shan de conservar i vigilar constantment perqu
mantinguin intactes les propietats i aix protegir el treballador del risc concret.
Per a garantir que els treballadors utilitzen lEPI de manera correcta i assegurarne aix la mxima eccia, lempresari els ha de garantir una formaci i un
entrenament adequats per al seu s. A ms aquest t lobligaci de precisar els
equips adequats per a cada lloc de treball en qu pugui haver-hi riscos, i distribuirlos als treballadors, com tamb assegurar-ne el manteniment i la reposici quan
sigui necessari, i la utilitzaci correcta.
Els usuaris per la seva banda, han dutilitzar correctament els equips de protecci
individual i tenir-ne cura, collocar lequip de protecci individual desprs de la
seva utilitzaci en el lloc indicat, informar immediatament de qualsevol defecte
o dany apreciat en lequip de protecci individual, identicar el desgast com a
conseqncia de ls, i detectar qualsevol anomalia en lEPI i comunicar-la al seu
superior. Quant al fabricant, t la responsabilitat en el disseny i la fabricaci i/o
muntatge de lequip de protecci individual.
En principi, els equips de

protecci individual estan
destinats a un sol s, per
en cas dhaver-se de
reutilitzar cal netejar-los i
desinfectar-los
adequadament.
68
Classicaci dels EPI
A lhora de classicar els EPI es poden utilitzar diferents criteris. Segons la part
del cos que protegeixen (protectors del cap, protectors de loda...), segons el tipus
de risc del qual protegeixen (protectors qumics, biolgics, mecnics...) i tamb
en funci de labast de la protecci, s a dir, segons si sn equips que protegeixen
tot el cos (mitjans de protecci integral) o noms en protegeixen una part (mitjans
de protecci parcial).
Els mitjans parcials de protecci sn els que protegeixen lusuari de riscos que
actuen sobre una part concreta del cos.
Els ms importants sn:
Protectors del cap.
Protectors de la cara i ulls.
Protectors dels braos, mans i tronc.
Protectors de les cames i peus.
Protectors de la pell.
Protectors de les vies respiratries.
Protectors de loda.
Unes orelleres, unes
sabates reforades, sn
exemples de mitjans de
protecci parcial.
En la gura 2.4 veiem un exemple dequips de protecci en lmbit de la

informtica-comunicacions. Els treballadors fabriquen bra ptica protegits amb
ulleres i amb vestits que eviten la contaminaci del producte fabricat. Les ulleres
protegeixen els ulls de la llum brillant utilitzada per a fotocurar la bra depoxi
que aguanta els components de la bra ptica al seu lloc.
Figura 2.4. Treballadors fabricant bra ptica en una clean room
2.3.4 Prevenci en el muntatge i manteniment dordinadors

Al nostre pas el teixit industrial no compta amb fbriques que es dediquin a la fabricaci de semiconductors o a lassemblatge de plaques base o dampliacions. En
69
canvi si que podem trobar empreses que es dediquen a lassemblatge dordinadors

a partir de components fabricats en altres pasos.
Tamb sn molt comunes les empreses que disposen de serveis tcnics de
manteniment, en els quals es reparen i actualitzen equips informtics.
Un circuit imprs o en agls PCB

(printed circuit board), s un mitj per
a sostenir i connectar components
electrnics amb un cost per
component molt baix en la producci
en massa.
Procs de muntatge dordinadors
Quan la placa de circuit imprs (PCB) nal est muntada es transfereix loperaci
de muntatge de sistemes per a la seva incorporaci al producte nal, que s
lordinador. Normalment, aquesta operaci requereix m dobra intensiva, i en
aquesta els components que es muntaran shan de transportar als llocs de treball
individuals sobre carrets penjats al llarg duna lnia de muntatge mecanitzada.
Una lnia de muntatge s un procs de fabricaci en el qual les parts (generalment
peces intercanviables) safegeixen a un producte de manera seqencial, utilitzant
ptimament la logstica prevista per a crear un producte nal molt ms rpid que
amb els mtodes de tipus manual.
Els perills principals per a la salut i la seguretat es refereixen al moviment de
materials i al penjat (mquines elevadores, elevaci manual), a les implicacions
ergonmiques del procs de muntatge (recorregut del moviment, fora dinserci
necessria per a posar components, installaci de visos i connectors) i lembalatge nal, embalatges termoplstics i expedici nals.
Un procs tpic de muntatge dordinadors comprn els passos segents:
Preparaci de xasss/caixa.
Inserci de PCB (placa base i ampliacions).
Inserci de components principals (unitat de disc exible, de disc dur, font
dalimentaci, unitat de CD-ROM).
Muntatge dindicadors (noms en porttils).
Cablejat, connectors i altaveus.
Muntatge de coberta superior.
Crrega del programari.
Prova.
Reprocessament.
Crrega de bateria (noms porttils) i embalatge.
Embalatge termoplstic.
Les niques substncies qumiques que es poden utilitzar en el procs de muntatge
sn les de neteja nal de la caixa de lordinador o monitor. Habitualment sutilitza
una solluci diluda dalcohol isoproplic i aigua o una barreja de netejadors
comercials.
Lnia de muntatge mbil

El secret de lxit dels
autombils Ford es va trobar en
la introducci de la lnia de
muntatge mbil en les seves
fbriques. Va reduir de 728 a 93
minuts el temps de producci del
xasss del model T: cada 24
segons en sortia un de la lnia.
70
Procs de reparaci dordinadors
En una reparaci dordinadors els riscos noms seran els que tenen a veure amb la
manipulaci de components electrnics. En aquest cas, els perills principals per
a la salut i la seguretat es deuen un altre cop a les implicacions ergonmiques del
procs de substituci de components (recorregut del moviment, fora dinserci
necessria per a posar components, installaci de visos i connectors). Els
riscos elctrics es tractaran mitjanant la utilitzaci de diferencials i amb un calat
adequat.
El procs de reparaci tindr a veure amb la comprovaci i substituci eventual
de components:
Comprovaci del funcionament de lequip.
La pulsera antiesttica no protegeix
el treballador sin els components
electrnics
Manipulaci del xasss/caixa.

Substituci de components avariats.
Crrega del programari no funcionant.
Prova.
Reprocessat.
Factors de risc relacionats amb el sector
Els processos industrials relacionats amb la informtica tenen, per tant, una srie
de factors de risc que tenen a veure amb la construcci i reparaci dels ordinadors
i dels components que els formen. Per a poder identicar els riscos i establir-ne
un procs correcte de prevenci, cal conixer-los de manera adequada.
Els riscos relacionats amb el medi de treball comporten una bona organitzaci
de la feina, i tenen ramicacions en lergonomia, el control de les emissions
nocives, i lordre i neteja en el treball. Aquest s un camp molt relacionat
tamb amb lecologia, ja que molts dels processos que cal realitzar per a evitar
contaminacions en el treball tamb tenen els seus homlegs en el control del medi
ambient en general. El tractament dels residus s un camp ampli que comprn
des del reciclatge ns a leliminaci segura dels residus generats durant el procs
industrial.
Els riscos relacionats amb lelectricitat tenen a veure amb la possibilitat que el
cos entri en contacte amb el corrent elctric. Per tant, cal conixer els parmetres
bsics relacionats amb lelectricitat, com tamb els valors mxims suportables pel
cos hum i, sobretot, les disposicions mnimes de seguretat que cal adoptar per a
realitzar treballs en qu entri en joc lelectricitat, tant si s en treballs amb tensi
com sense. En el cas de la informtica, ens referim a electricitat de baixa tensi.
Els riscos relacionats amb les ones no ionitzants es refereixen al grau dexposici a aquestes ones, tant ptiques com electromagntiques. Cal conixer quines
sn les fonts ms habituals dexposici a aquestes ones, i quines accions es poden
71
realitzar en lentorn de treball per a redur o ns i tot evitar el contacte amb

aquestes i, per tant, els seus possibles efectes indesitjats.
2.4 Compliment de la normativa de protecci ambiental

Malgrat tots els factors positius que ha introdut la industrialitzaci en la salut
dels treballadors i de la poblaci en general, aquesta tamb ha provocat algunes
conseqncies negatives que es deriven directament de lexposici a perills per
a la seguretat i a agents perjudicials, o indirectament al deteriorament del medi
ambient local i mundial. En aquest apartat veurem la relaci directa que hi ha
entre la salut ambiental i la salut a lentorn del treball.
De la mateixa manera que els perills derivats del treball, els perills per a la salut
dorigen ambiental poden ser de carcter biolgic, fsic, biomecnic o psicosocial.
Entre aquests perills sinclouen factors tradicionals com les decincies de sanejament i habitatge, i la contaminaci agrcola i industrial de laire, laigua, els
aliments i el sl.
Per tal de minimitzar o evitar els riscos daquests perills, caldr seguir una sries
de normes de protecci ambiental i higiene industrial.
2.4.1 Riscos ambientals per a la salut

Cal assenyalar que el factor ms important per a un medi ambient nociu, al lloc de
treball o en general, s la pobresa, ja que no permet prendre els mesures adequades
per protegir-se dels riscos ambientals.
Els efectes sobre la salut dorigen ambiental comprenen els efectes nocius
indirectes de la indstria sobre una alimentaci i habitatge adequats i el
deteriorament dels sistemes mundials de qu depn la salut del planeta.
Entre les amenaces per a la salut tradicionals dels pasos en desenvolupament o
dels sectors pobres de qualsevol pas guren la falta de sanejament, de subministrament daigua i daliments, que contribueixen a la propagaci de malalties
transmissibles, com tamb la mala qualitat de lhabitatge, amb una elevada
exposici al fum de cuina, i tamb un elevat risc dincendis i daccidents en
lagricultura a petita escala i en les petites indstries rurals.
La toxicologia, lepidemiologia, la higiene en el treball, lergonomia i
lenginyeria de la seguretat sn els instruments bsics de la cincia del medi
ambient.
72
El procs davaluaci i gesti de riscos s el mateix que en els riscos

laborals: identicaci dels perills, classicaci dels riscos, avaluaci de
lexposici i estimaci del risc.
Ats que els resultats negatius per a la salut sn ms evidents en els treballadors,
sha utilitzat la informaci sobre els efectes de lexposici en el treball a substncies txiques per a calcular el risc que presenten aquests per a la comunitat en
general.
A escala individual, la malaltia professional afecta el benestar a la llar i a la
comunitat i, en general, un persona que t problemes de salut per insucincies a
la llar i la comunitat no pot ser productiva en el lloc de treball.
Malgrat totes les

vinculacions, la salut en el
treball se centra en la salut
dels treballadors, mentre
que la salut ambiental ha
datendre la salut del pblic
general.
Les normes de salut ambiental solen ser molt ms estrictes que les de salut en el
treball, ja que en el primer cas sinclou poblaci sensible com nens petits o dones
embarassades.
En resum, la salut en el treball i la salut ambiental es troben estretament lligades
pel segent:
El fet que la font de lamenaa per a la salut acostuma a ser la mateixa.
Les seves metodologies comunes, especialment en matria davaluaci de
la salut i control de les exposicions.
La contribuci aportada per lepidemiologia del treball al coneixement dels
efectes de les exposicions ambientals.
Els efectes de les malalties professionals en el benestar a la llar i la comunitat
i, a la inversa, els efectes de les patologies ambientals en la productivitat dels
treballadors.
La necessitat cientca de tenir en compte les exposicions totals per a
determinar les relacions dosi-resposta.
Lecincia en el perfeccionament i aprotament dels recursos humans
resultant daquesta vinculaci.
La millora en les decisions sobre el control de les exposicions derivada
daquesta visi ms mplia.
Ms coherncia a lhora destablir les normes.
El fet que vincular salut ambiental i salut en el treball s un incentiu ms
per a recticar els perills a qu es troben exposades la poblaci laboral i la
comunitat.
Efectes en el benestar
psquic
La psicosociologia socupa dels
aspectes del treball que poden
afectar la salut o benestar psquic
del treballador en la seva relaci
amb lentorn i, per tant, amb el
desenvolupament de la seva
feina.
Entre les mesures de prevenci que cal prendre, podem fer una divisi en tcniques
mdiques i no mdiques, tal com veiem en la gura 2.5. Les segones sn les que
tenen relaci directa amb les condicions de treball, tal com hem vist en aquest
apartat.
73
Figura 2.5. Tcniques de prevenci de riscos
Higiene industrial
La higiene industrial s la tcnica no mdica de prevenci de les malalties

professionals mitjanant lestudi, reconeixement i avaluaci, dels agents
contaminants que es troben en el medi laboral.
La higiene industrial tamb

s coneguda com a higiene
en el treball.
La higiene industrial segons lAmerican Industrial Hygiene Association

Lany 1959, lAmerican Industrial Hygiene Association va denir la higiene industrial com
la cincia i lart de la identicaci, avaluaci i control, dels factors o agents ambientals
originats pel lloc de treball o presents en aquest que poden causar malaltia, disminuci de
la salut o el benestar, o incomoditat o inecincia signicatius entre els treballadors o la
resta de membres de la comunitat.
La connexi principal entre el lloc de treball i el medi ambient general s que

la font de perill sol ser la mateixa, tant si es tracta duna activitat agrcola com
industrial com en el cas dels ordinadors. Per a controlar el perill sobre la salut, en
tots dos casos pot resultar eca un enfocament com.
Aix passa a lhora de triar tecnologies qumiques per a la producci. Si es
pot obtenir un producte acceptable amb una substncia qumica menys txica,
lelecci daquesta substncia pot reduir o ns i tot eliminar el risc per a la salut.
Un exemple s la utilitzaci de pintures a laigua, ms segures, en lloc de les que
contenen dissolvents orgnics txics.
La concentraci a laire dun

contaminant pot ser
determinant per a trobar
una torre de refrigeraci
contaminada per legionella.
Hi ha diversos tipus de
contaminants: qumics
(matria), fsics (energia) i
biolgics (sser viu).
Ergonomia
Desprs de les denicions enciclopdiques, dels tcnics i dels organismes ocials,

podem concretar el concepte dergonomia.
Lergonomia s una tcnica no mdica i multidisciplinria que t per objecte

adaptar lentorn de les persones a les seves caracterstiques i exigncies
anatmiques, siolgiques i psicolgiques.
Des del punt de vista econmic, lergonomia aporta, a lempresa, salut per al
treballador i, en conseqncia, ms productivitat i menys absentisme per accidents
o malalties professionals.
Lergonomia s la cincia
que estudia com es pot
adaptar lentorn de treball al
treballador.
Exemple de
multidisciplinarietat
Si una empresa detecta
estadsticament que en una
secci hi ha moltes incapacitats
temporals degudes a trastorns
musculoesqueltics,
lespecialista en medicina
intervindr per diagnosticar si
lorigen de les malalties sn
postures i moviments repetitius.
Si s aix, shaur de trobar la
soluci utilitzant lenginyeria per
a modicar el lloc de treball,
sense oblidar que aix implicar
un cost econmic per a
lempresa.
74
Lergonomia dissenya els llocs de treball, les mquines i les eines buscant sempre
la mxima seguretat, eccia i confort per a lusuari; tamb investiga noves formes
dorganitzaci del treball o les caracterstiques que ha de reunir lambient fsic per
a ser saludable per als treballadors.
Lergonomia busca denir condicions materials de treball segures, saludables i
confortables per al treballador, i tils per a lempresari per a una millora de la
qualitat i quantitat del treball realitzat.
Per a aconseguir els seus objectius, lergonomia necessita la intervenci despecialistes en medicina, enginyeria, psicologia, economia, estadstica...; daqu que
es consideri una matria multidisciplinria.
2.4.2 Poltica en matria de medi ambient. Control de la contaminaci

ambiental
El sector de lelectrnica, comparat amb altres, sha considerat habitualment com
a net quant als seus efectes sobre el medi ambient. Malgrat aix, les substncies
qumiques utilitzades en la fabricaci de parts i components electrnics, i els
residus generats, creen problemes mediambientals importants que shan dabordar
a escala global a causa de les dimensions del sector de lelectrnica.
Qu es pot fer amb els residus
Els residus i subproductes derivats de la fabricaci de targetes de cablejat imprs

(PWB), targetes de circuit imprs (PCB) i semiconductors sn camps dinters
en els quals el sector de lelectrnica ha actuat amb fermesa en els aspectes
de depuraci i tcniques de reciclatge/recuperaci. En lactualitat, lincentiu de
controlar lempremta mediambiental dels processos electrnics sha traslladat en
gran mesura de laccent mediambiental a lmbit econmic.
A causa dels costos i responsabilitats associats a residus i emissions perilloses, el
sector de lelectrnica ha implantat i desenvolupat controls ambientals estrictes
que han redut en gran mesura els efectes dels seus subproductes i residus. A ms
sha pres la iniciativa dincorporar objectius, eines i tcniques mediambientals al
funcionament de les empreses.
Els CFC shan prohibit.
La fabricaci daquests components electrnics exigeix utilitzar una gran varietat

de substncies qumiques, de tcniques i un equip de fabricaci especials. La
perillositat associada a aquest procs de fabricaci obliga a la gesti adequada
dels subproductes qumics, residus i emissions per a garantir la seguretat dels
treballadors del sector i la protecci del medi ambient en les comunitats on hi
hagi les indstries.
75
Tractament dels residus
Els residus generats en la fabricaci de components electrnics shan de tractar

de manera adequada. Aix comporta realitzar un control de les aiges residuals
(precipitaci qumica, neutralitzaci del pH) i dels residus slids (incineraci,
emissions atmosfriques, absorci de components nocius, reciclatge...)
Quant als materials reciclables sutilitzen, es reutilitzen o es recuperen ingredients en un procs industrial per a fer un producte.
El reciclatge de materials i residus s un mitj no contaminant i econmic

daprotar amb eccia tipus especcs de corrents de residus, com metalls
i dissolvents.
Els materials i residus es poden reciclar en la mateixa empresa, encara que tamb
es pot fer en empreses secundries. Les empreses trien el reciclatge com a
alternativa amb criteris nancers, depenent del cost que representi.
A mesura que augmenta lexigncia de prevenir la contaminaci i que el sector
cerca mitjans rendibles per a abordar el problema, el sector de lelectrnica ha
davaluar noves tcniques i tecnologies que permetin millorar els mtodes de
gesti de materials perillosos i la generaci de residus. Un exemple s la gran
quantitat daigua que sutilitza en els nombrosos rentats i altres etapes del procs
en el sector de lelectrnica. A zones amb escassetat daigua, la situaci obliga al
sector a trobar alternatives. Per s essencial assegurar-se que lalternativa (per
exemple, dissolvents) no cre problemes mediambientals addicionals.
2.4.3 Ordre i neteja en el treball

El fet de treballar en un lloc ordenat i net t diversos avantatges que comencen
amb el benestar del treballador, ja que la feina se li facilitar en gran manera. Per
no solament estem parlant de la percepci que tingui el treballador del seu lloc
dactivitat, sin que lestat daquest tindr un efecte directe en la salut laboral dels
treballadors de lempresa.
En qualsevol activitat laboral, per a aconseguir un grau de seguretat acceptable, s
important assegurar i mantenir lordre i la neteja del lloc de treball. A ms devitar
accidents i lesions, sestalviar temps, espai i materials.
Hi ha alguns riscos laborals genrics relacionats amb lordre i neteja com els
segents:
Caigudes al mateix nivell.
Cops contra objectes immbils.
Caigudes dobjectes per manipulaci.
76
Contaminaci ambiental.
Incendis.
Mitjanant algunes mesures preventives, es podr reduir la incidncia daquests
riscos laborals. Veureu que mantenir el lloc de treball ordenat i net s un principi
bsic de seguretat que requereix quatre tipus dactuacions fonamentals:
Eliminar tot all que sigui innecessari i classicar all que no sutilitza.
Condicionar els mitjans per a desar i localitzar el material fcilment.
Evitar embrutar i netejar desprs.
Afavorir lordre i la neteja.
Ordre en el treball
Les zones de pas i sortides shan de mantenir degudament lliures dobjectes

i convenientment senyalitzades per a facilitar i conduir els moviments de les
persones ns i tot en cas demergncia, i per a prevenir els cops contra objectes i
caigudes. Cal vigilar no acumular ni apilar materials de cap tipus en zones de pas
o de treball, i retirar els objectes que obstrueixin el cam o obstaculitzin el pas,
sortida i treball dels empleats, i cuidar especialment laccs als equips dalarma i
extinci dincendis.
Els mitjans demmagatzemament de materials han de ser apropiats, estables i
segurs per a evitar-ne el lliscament i caiguda. Els materials que no sn emmagatzemats convenientment constitueixen un perill. Per tant cal assignar un lloc a
cada cosa i procurar que cada cosa sigui al seu lloc, tractant de crear i mantenir
els mitjans per a desar i localitzar el material fcilment, i habituant-se a desar
cada objecte o eina en el seu lloc i eliminant all que sigui inservible de manera
immediata. Els materials elctrics, a ms, han destar senyalitzats convenientment
perqu quedi ben clara la seva ubicaci. Quant a materials inamables com
bateries cal prendre mesures addicionals en cas dhaver-los darxivar.
Les eines de treball shan de recollir en suports o lleixes adequades que en facilitin
la identicaci i localitzaci. Les eines manuals cal que sordenin i emmagatzemin
al seu lloc i en condicions adequades per al seu proper s, evitant deixar-les sobre
els equips, a les superfcies de treball o de pas o a qualsevol altre lloc diferent del
corresponent. Cada lloc demmagatzematge ha destar concebut en funci de la
seva funcionalitat i rapidesa de localitzaci, amb la nalitat devitar moviments
forats i innecessaris.
En el moment dacabar qualsevol operaci amb els equips de muntatge o manteniment cal deixar ordenat lespai dactivitat, revisar els aparells utilitzats i
comprovar que totes les proteccions estiguin operatives.
En un lloc de treball com un taller de manteniment dordinadors cal esmentar de
manera especial les eines que puguin produir ferides, com tornavisos o tisores.
77
Els soldadors shan de deixar desendollats, i el diferencial del lloc de treball

desconnectat per a evitar deixar qualsevol component elctric en funcionament.
Un cop utilitzades, totes les eines shan de desar al seu lloc. En la gura 2.6 podem
veure un taller de manteniment amb els recanvis arxivats en lleixes de metall.
Figura 2.6. Exemple dorganitzaci dels recanvis en un taller
Una bona classicaci de les eines i equips a reparar millorar lecincia del
servei tcnic.
Neteja al treball. Eliminaci i recollida de residus electrnics
Cal eliminar diriament tots els materials de rebuig o qualsevol altre tipus de
brutcia dels sls dels llocs de treball o les installacions, i evitar que sacumuli
sobre les mquines o equips, dipositant-los en recipients adequats que en facilitin
la identicaci i localitzaci. Els rebuigs i residus contaminants han de romandre
en contenidors adequats ns a la seva retirada. El manteniment de les mquines
netes i sense obstacles proporciona ms seguretat a lusuari.
Segons la normativa de lAgncia de Residus de Catalunya, els residus per a la
recollida selectiva es poden classicar en els segents:
Residus municipals:
Vidre
Paper/cartr
Envasos lleugers
Residus municipals especials:
Residus daparells elctrics i electrnics (RAEE)
Piles
Medicaments
Tot el rebuig relacionat amb lelectrnica no es pot llenar als contenidors de
rebuig sin que sha de tractar de manera especial. Per tant cal fer una selecci
i tractament especc a lhora deliminar i recollir els residus electrnics.
Segons el RD 486/1997
Seliminaran amb rapidesa els
material de rebuig, taques de
greix, residus de substncies
perilloses i altres productes
residuals que puguin originar
accidents o contaminar lambient
de treball.
78
Aquesta selecci dels residus lhan de fer tant els particulars com les empreses
que tinguin relaci amb el sector.
La recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament fraccions dels

residus municipals amb la nalitat de poder-les reciclar. La recollida
selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos escassos i part de
lenergia necessria per a la fabricaci dels productes a partir de matries
primeres verges.
La informtica domstica genera
grans quantitats de residus que cal
recollir de manera adequada.
Laspecte bsic de la recollida selectiva s la selecci que els ciutadans i els

comeros fan dels productes recuperables i que, posteriorment, lAdministraci
sencarrega de gestionar.
En el cas dels ciutadans i petits tallers recullen, per exemple, materials reciclables com petits electrodomstics i aparells dinformtica, ferralla domstica de
petites dimensions (paelles, cassoles, etc.), cartrons de grans dimensions, metalls
diversos (alumini, acer inoxidable, plom, llaut...), oli de cuina, radiograes.
Els punts verds de zona sn installacions mediambientals on es poden portar
determinats residus perqu siguin distributs a les plantes de tractament especc,
per a reciclar-los o per a evitar que contaminin. Sencarreguen de la recepci i
lemmagatzematge selectiu dels residus municipals.
Aix, els punts verds de zona sn els encarregats de potenciar la reutilitzaci i
el reciclatge, estalviar recursos naturals, aigua i energia, facilitar el tractament
adequat dels residus especials, evitar la contaminaci i preservar el nostre entorn.
Punt verd de reciclatge
Trobareu ms informaci
sobre la recollida selectiva
en la secci Adreces
dinters del web del
mdul.
Aquest servei s gratut per a tots els particulars sempre que portin un pes inferior
als 500 kg de residus no especials. Els residus especials sn gratuts ns a 5 kg o
5 l. En el cas dels comeros, ocines i petits tallers el servei s de pagament.
Quant als productors daparells elctrics i electrnics, sha de considerar que
els RAEE venen regulats per una normativa especca segons la qual hi ha:
Lobligaci dels productors de subministrar informaci sobre el desmuntatge dels aparells als gestors de residus, lobligaci de marcar-los i la destablir
sistemes de gesti dels residus dels seus propis aparells i el seu nanament,
seran exigibles a partir del 13 dagost de 2005.
La prohibici dutilitzar certes substncies perilloses en la fabricaci de
nous aparells elctrics i electrnics.
Shaur de recollir selectivament quatre kilograms, de mitjana, per habitant
i any de RAEE procedents de llars particulars.
RD 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elctrics i electrnics i la gesti dels
seus residus.
79
Alguns consells dordre i neteja
Les esquitxades o vessaments doli i altres lquids a terra shan de cobrir amb
un compost absorbent (per exemple, serradures) i netejar de manera immediata.
Aquestes actuacions contribuiran a prevenir relliscades i caigudes.
s important notar la importncia de no menjar o beure al lloc de treball, i fer-ho
noms als llocs designats per a aix (habitualment, cafeteries o sales polivalents).
Si veieu sls humits, vidres trencats, cables solts, cantonades loses o claus
sobresortints cal corregir el problema si aquest no comporta perill o avisar el servei
de manteniment perqu adopti les mesures oportunes.
La taula de treball ha destar lliure dabrics, bosses i llibres. Sha dintentar no
deixar les calaixeres obertes per a evitar cops i caigudes.
Mantenir el lloc dactivitat sempre net i en ordre s un factor important per a leccia del treball i la prevenci de riscos laborals, i s necessria la collaboraci
de tot el personal en el manteniment de la neteja de lentorn.

FP Asix m05 U3 Pdfindex

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FP Asix m05 U3 Pdfindex

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Implantaci i manteniment de

Implantaci i manteniment de CPD

Maquinari en centres de processament de dades (CPD)

Implantaci i manteniment de CPD

2.3.4 Prevenci en el muntatge i manteniment dordinadors . . . . . . . . . . . .

Al llarg de la curta histria de la informtica, una de les tendncies ms acusades

Implantaci i manteniment de CPD

Implantaci i manteniment de CPD

i els exercicis dautoavaluaci, i llegir els materials complementaris. Ateses les

En nalitzar aquesta unitat lalumne/a:

Implantaci i manteniment de CPD

Implantaci i manteniment de CPD

Relaciona la manipulaci de materials, eines i mquines amb les mesures

Implantaci i manteniment de CPD

1. Maquinari en centres de processament de dades (CPD)

Quan parlem de centres de processament de dades, no ens referim noms a

Un CPD o centre de processament de dades, s una installaci utilitzada

Implantaci i manteniment de CPD

1.1 Funcions i disseny de components en centres de processament

1.1.1 Utilitat dels centres de procs de dades

Permeten connectar usuaris a servidors o recursos

Organitza la informaci disponible per xarxa,

El protocol de conguraci dequips dinmica permet

El servei de noms de domini s una base de dades

Controla les impressores en una xarxa i en gestiona

El sistema de txers en xarxa permet a un usuari o

Permet intercanviar missatges digitals entre un o ms

Gestionats per xarxa amb arquitectura client servidor,

Larquitectura doperacions (vegeu la gura 1.2) gestiona el suport i gesti de

Implantaci i manteniment de CPD

Podem assimilar les

Implantaci i manteniment de CPD

que han de funcionar conjuntament, i que ns i tot poden trobar-se en situacions

Monitoritzaci i planicaci de la producci, amb gran

Monitoritzaci del sistema

Comprovaci del sistema informtic com un tot, a

Monitoritzaci del rendiment

Comprovaci de la interacci i funcionament adequat

Revisi i vigilncia del funcionament, i tamb

Gesti dels events del sistema

Denici de les respostes que donar el sistema a

Transferncia segura de txers

Control de lenviament de txers dun equip a un altre

Sistema destinat a organitzar, emmagatzemar i

Servidors de cpia de seguretat

Es refereix a fer cpies o backups de dades de

Entorn de programari dedicat a proveir lexecuci

Una caiguda de noms uns

Ordinadors connectats a una xarxa que tenen el

Implantaci i manteniment de CPD

alt que es pot aconseguir actualment, i al qual cal tendir.

1.1.2 Requisits en el disseny

El propsit dun CPD s oferir emmagatzematge i alimentaci a tots els

Un CPD s un gran edici

Implantaci i manteniment de CPD

A lhora de dissenyar un CPD, els parmetres que cal tenir en consideraci

1.1.3 Disseny de larquitectura

El terme arquitectura de sistema sempra per denir de manera general el

Es pot considerar que hi ha quatre elements fonamentals que permeten denir

La potncia de procs es genera en lordinador (en aquest cas servidor).

Els components que permetran denir larquitectura per a un centre de procs de

Implantaci i manteniment de CPD

Implantaci i manteniment de CPD