Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (FPCEE).

Universitat Ramon Llull

Conferència Anna
Barrio Saiz
Comunicació escrita, oral i digital.
Mercè Benito Pujante
27/10/2009
Biografia:

Anna del Barrio Saiz és llicenciada per la universitat Autònoma de Madrid i la

Rijksuniversiteit de Leiden (Holanda). Actualment, viu a Holanda on té la seva
pròpia empresa (AdB - Intercultural Training & Consulting). És especialista en
psicologia evolutiva i col·labora en projectes qualitatius de la unió europea , com
el projecte que està treballant actualment per la agència holandesa MUTANT

anomenat: Trabajo continuo de aprendizaje en equipo. De la reflexión personal a

la reflexión crítica en equipo.

Com és comunica davant del públic?

• Mira al públic en tot moment, no es centra en un sector del públic sinó que
va mirant a tothom.
• Es mou i gesticula amb les mans m’entres parla.
• Parla pausadament amb un to adequat i amb claretat.
• Fa participar al públic amb preguntes i exercicis.
• Fa un esquema del que posteriorment explicarà.
• Explica vivències personals amb la qual cosa crea una connexió directa
amb el públic.
• Posa enfasí pujant el to de veu a les coses importants .
Quines són els aspectes que li caldrien millorar:

• No jugar amb les ulleres.

• No Recolzar-se, ni llegir el Power Point.
• Alhora de respondre les preguntes, respondre el que li havien demanat no
una altre cosa.

La conferencia:

En la conferencia, l’Anna va començar explicant que a Holanda havia creat un

projecte anomenat “Trabajo continuo de aprendizaje en equipo. De la reflexión
personal a la reflexión crítica en equipo” Posteriorment, va explicar del que
parlaria en la conferència i quins tipos de reflexió hi havia. Va esmentar 3 tipus:
Reflexió personal, reflexió d’equip i reflexió crítica. Més endavant, els va
descriure més detalladament.
Per comença a crear la connexió amb el públic va explicar 2 experiències
personals :

La primera de la seva filla. L’Anna explicava que quan la nena tenia 4 anys va
arribar a casa i li va dir que volia ser mestre, però que no podia ser-ho perquè si
era mestres no podia ser mama. Ens trobem davant d’una reflexió crítica d’una
nena de 4 anys que no podia ser les coses perquè les seves professores no
havien tingut fills .

La segona experiència va ser d’una professora d’holanda que estava recollint les
joguines i va trobar una nina trencada. En un primer moment, va pensar que no i
serviria per jugar però posteriorment va decidir reutilitzar-la y donar-li a una
nena perquè jugues. La nena en veure-la li va dir que no podia jugar amb ella i la
mestra li va dir que perquè si era una nina normal. Se la va endur i no va tenir
cap problema.

L’Anna va seguir explicant com havia sorgir el projecte: Eren 4 companyes que
és van començar a plantejar com crear diàlegs en els centres pel que fa a la
diversitat, com podien crear una comunitat d’aprenentatge crítica a Educació
Infantil i com podien crear un mètode de cooperació amb pares i mares amb
diversitat lingüística i cultural.

El projecte que han realitzat amb l’agencia mutant és un projecte en formació,

ha tingut una durada de dos anys, va comença l’any 2007 fins l’any 2009.
Durant aquest últim any han format a diferents escoles d’educació infantil i
ha tingut la cooperació de quatre equips d’educadors titulats

L’Anna, ens va fer una petita pinzellada del sistema universitari Holandès.
Aquest és un sistema a nivell vocacional de tipus mitja que té una durada de 3
anys. Posteriorment, ens va explicar perquè van crear el projecte : Volien crear
una comunitat d’aprenentatge crític i volien col·laborar amb els centres de 2 a 4
anys a Holanda. Els centres Holandesos treballen tots junts amb els mateixos o
similars mètodes i tenen un equip de gerència directe.

Pel que fa a les premisses base de les que van partir van ser:

1. Que tothom fos competent i pogués reflexionar

2. Tots som responsables del procés d’aprenentatge dels nens. Per això, els
pares han de ser competents i saber el que volen amb els seus fills.
 3. Esperaven que totes les escoles participessin segons les seves
competències.
Ens va mencionar que en els centres escolars, tothom podia aprendre de l’equip
( conjunt de professors d’un centre). Pel que fa al procés de reflexió, trobem la
individual i en equip i la crítica en la que participen educadors, equips de
gerència i l’equip.

Va fer referència a dues cites de les quals va comentar la de la reflexió crítica.

Reflexió crítica: hem de crear una cultura de qüestionaments de valoració

i acollir el canvi en el sistema. Diàleg: el diàleg entre diferències és possible.
(Urban,07).En llegir aquesta frases, el que va comentar era que havíem de crear
centres d’educació infantil que valoressin les preguntes i que era possible
dialogar amb gent que tingues perspectives diferents.

El projecte com em mencionat anteriorment, és va realitzar a escoles d’educació

infantil a Holanda . Pel que fa al marc teòric del projecte, va mencionar el que
ells anomenen reflexió bàsica i comunitat d’aprenentatge crític. Pel que fa a la
reflexió bàsica, a Holanda entenen per reflexió bàsica,la reflexió que et
convida a reflexionar com a persona. És una reflexió en la que no es tan
important el que nosaltres sabem sinó qui tipus de persona som. Quan treballem
amb algú,hem d’intentar conèixer les seves qualitats a través de com parla.
També, haurem d’ajustar els objectius personals i professionals ja que si
treballem amb els objectius personals hem de crear el que ella anomena “flow”.

Pel que fa a la comunitat d’aprenentatge crític, hem de treballar en equip ja que

quan treballem amb altre gent aprendrem altres coses d’ells. També ens va dir
que els moments més frustrants per nosaltres són els millors moments per
aprendre. I finalment, va concloure aquest apartat dient que tots som iguals.

Seguidament, ens va explicar que als educadors sempre ens falta algo per
aprendre. Per saber que ens falta ,hem de saber quines competències tenim de
manera natural i treballar en escoltar a les persones per tal que puguem
descobrir les seves qualitats i aprendre d’ells. Els educadors, hem de treballar la
reflexió a nivell del pensament, del sentiment i de la pràctica . La reflexió
cognitiva creiem que és la única i més important però, la reflexió emocional és
també molt important.

L’Anna, va llançar una pregunta: Com podem crear espais de diàleg per al nen?
Ella mateixa va contestar dient que podem crear-los des del pensament
contextual. Normalment, els educadors no saben res de l’entorn en el que viu el
nen. Per poder solucionar aquest problema, el projecte ens fa una proposta. Fer
visites a les famílies on és parlarà sobre que pensen, quines són les seves
tradicions i s’ha d’ intentar comprendre la manera de pensar de la família. El
més important d’aquestes visites, és saber quines idees tenen i quins són
propòsits que volen per als seus fills. Sabem , que hi ha pares amb els que
tenim més connexió i ens serà més fàcil parlar però hi han altres que no voldran
saber res d’aquestes xerrades. Amb aquests pares, se’ls ha d’explicar el
propòsit d’aquesta visita i poc a poc ho aniran entenen.

Una de les parts importants d’aquest treball i de tots és la documentació.

Aquesta , necessita temps per poder desenvolupar-se correctament. És
interessant crear un diari de reflexió en el qual apuntarem les coses més
rellevants.

Ens va mencionar els resultats del projecte, que van ser aquests:

Van descobrir que les capacitat de reflexió, s’infravaloren i que els

nens reflexionen a diari. També, van descobrir que les capacitats de reflexió
augmenten quan hi ha un recolzament i les condiciones necessàries.

Ens va explicar com s’haurien de fer les reunions escolars. Aquestes

reunions haurien de ser un lloc de reflexió entre pedagogs i educadors on
parlessin dels objectius, les iniciatives innovadores... On tots poguessin dir el que
pensen eliminat els prejudicis que té la societat sobre determinats temes. En
aquestes reunions, Hem de donar molta importància al seguiment del grup i la
valoració d’aquest. L’objectiu principal d’aquestes reunions seria acabar amb la
desigualtat social.

Posteriorment, ens va dir que el projecte estava en evolució i que encara tenien
moltes preguntes sense resposta.

Per finalitzar, Ens va donar un consell on deia que treballar amb Educació
infantil és treballar en situacions complexes que requereixen treballar amb les
famílies dels nens i amb els nens però que, el dia a dia a l’escola ens aportarà
tot el que necessitem i anirem aprenent poc a poc.