La

Renaixena
Jacint Vergaguer i
ngel Guimer
3r ESO
2

La Renaixena

Desprs de tres segles en qu ls de la llengua catalana havia anat quedant
apartat dmbits ds tan importants com lensenyament, ladministraci i
lesglsia, entrem en un segle ms favorable per al catal.

Amb el terme Renaixena ens referim, doncs, al moviment catal de
ressorgiment cultural que s'inici al Principat a la primera meitat del segle XIX i
amb el qual s'obre el perode contemporani de la literatura catalana.

Podem esquematitzar-ne els objectius de la manera segent:

Estudiar i divulgar els escriptors clssics.
Potenciar el prestigi social de la llengua.
Recollir i divulgar la literatura popular.
Aconseguir en general un nivell de normalitat per a la llengua catalana.
Revitalitzar el conreu de tots els gneres literaris.


El Romanticisme

Si la literatura catalana va poder viure un moviment de renaixement i de
recuperaci va ser, entre d'altres factors, a l'aparici del moviment cultural del
Romanticisme. Aquest moviment neix a finals del segle XVIII com a culminaci
d'una lnia de pensament esttic provinent de la Illustraci alemanya que es va
escampar per tot Europa a comenaments del segle XIX. El
Romanticisme va comportar una renovaci profunda de totes les
manifestacions artstiques i va acabar incidint en la manera de pensar, de fer
poltica i de viure.

Caracterstiques del Romanticisme :

1. Individualisme i potenciaci del "jo" subjectiu: l'individu est per sobre de la
massa, de la societat.
2. Predomini dels sentiments i de la imaginaci per sobre de la ra.
3. Defensa de l'originalitat de creaci, de l'espontanetat, de la llibertat, en
oposici al Neoclassicisme, que defensava el seguiment d'unes pautes rgides
en el procs de creaci.
4. Creaci d'una realitat idealitzada a causa de la insatisfacci que aquesta
mateixa realitat crea en l'escriptor.
5. Revaloritzaci de l'Edat Mitjana.
6. Inters per la cultura popular (llegendes, rondalles, mites).
7. Potenciaci i exaltaci dels sentiments nacionals.
8. Fugida cap a escenaris remots i extics i cap a poques llunyanes
(bsicament medieval).
3

9. Recerca i valoraci de la bellesa. Aix es manifesta, literriament, en l's
abundant de recursos expressius: metfores, hiprboles, imatges, etc.

Els Jocs Florals
Del coneixement i lexaltaci del mn medieval per part dels homes de la
Renaixena i el desig de donar una base social i literria a la llengua catalana,
va sorgir la idea de restaurar lantiga festa dels Jocs Florals.

El primer diumenge de maig de 1859 se celebraren els primers Jocs Florals
sota el triple lema: Fe, ptria i amor. Aquests tres lemes feien referncia a
les tres modalitats temtiques i a cada modalitat li corresponia un premi:
Englantina d'Or (ptria), Viola d'or i argent (fe) i Flor natural (amor). El
poeta que aconseguia guanyar els tres premis rebia el ttol de Mestre en gai
Saber.

La Ptria de Bonaventura Carles Aribau

Es considera la publicaci de "La Ptria" l'inici de la Renaixena literria.
Aquest poema es pot considerar tamb una de les primeres mostres de la
literatura romntica en llengua catalana. El va dedicar Aribau al seu patr
Gaspar de Remisa, banquer catal resident com ell a Madrid, per felicitar-lo pel
seu sant.
Es tracta d'uns versos circumstancialment escrits en catal, per malgrat
aquest fet el poema es constitueix en un cant a la ptria i a la llengua que ser
vist pels mateixos homes de la Renaixena com la primera fita del redreament
literari que duien a terme.























4

La Renaixena: la poesia i Jacint
Verdaguer

La poesia s el gnere per excellncia de la Renaixena i s amb aquesta que
la llengua catalana inicia la recuperaci literria.
Les caracterstiques principals sn:
L'evocaci del passat histric com a mitj d'exaltaci nacional.
La recreaci de la bellesa del paisatge coma reivindicaci d'un patriotisme
local.
L'inters per la poesia popular de tradici oral com a manera de recuperar la
tradici llegendria i potenciar l's del catal coma llengua culta.
La reivindicaci de la llengua prpia com l'nica llengua vlida per expressar
els sentiments i la subjectivitat.
La presncia de tpics, com les nits de lluna plena, les runes o el misteri.
L'amor i la religi.
La utilitzaci de composicions estrfiques clssiques.

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va nixer l'any 1845 a Folgueroles (Osona).
D'ascendncia humil, va ingressar al seminari de Vic per fer estudis eclesistics
als 10 anys, ja que aquesta era l'nica possibilitat de formaci intellectual per a
un fill de pags. Amb 20 anys va participar als Jocs Florals i hi va obtenir dos
guardons.
Verdaguer va ser ordenat sacerdot l'any 1870 . No trig a manifestarse-li una
malaltia estranya que els metges de l'poca van anomenar "anmia cerebral".
Finalment, aconsellat per la famlia, els amics i els metges, es va embarcar com
a capell en un vapor que feia la ruta de les Antilles, per tal de refer-se de la
seva malaltia amb un canvi d'aires, i per conixer l'oce Atlntic, l'escenari de
l'obra pica en qu feia anys que treballava i que seria L'Atlntida. D'aquesta
poca sn les poesies de caire nostlgic, la ms important de les quals s
"L'emigrant".
Als Jocs Florals de 1877 li van premiar el gran poema pic que feia 20 anys
que elaborava i reelaborava: L'Atlntida. . Es va encarregar de la capellania del
palau d'Antoni Lpez, marqus de Comillas. La seva tasca consistia a celebrar
una missa diria i a fer d'almoiner, s a dir, de responsabilitzar-se de repartir al
seu criteri els diners que el marqus donava per als pobres de Barcelona.
Aquesta vida tranquilla li va permetre treballar en diversos llibres, sobretot en
el seu gran poema pic, Canig.
L'any 1886 va pelegrinar a Terra Santa i va tornar transformat. Per un excs de
zel religis, s'excedeix amb la seva generositat amb els pobres (que no sempre
ho eren), els quals s'aprofiten de la seva bondat i de la seva ingenutat, i
reparteix una gran quantitat de diners (que no eren seus sin del marqus de
Comillas). Tamb
5

L'any 1893, les autoritats eclesistiques, davant d'aquesta conducta que
consideraven extravagant, el consideren boig, li retiren la llicncia per dir missa
i li recomanen que es retiri a una casa a la Gleva (Osona), que no era res ms
que una manera de mantenir-lo empresonat. Al cap de dos anys, Verdaguer,
desobeint les ordres del bisbe, abandona la Gleva i s'installa a Barcelona.
Aleshores se'l va desposseir de la seva dignitat sacerdotal. Quan aquests fets
es van fer pblics, la qesti es va polititzar i va dividir Catalunya en dos
bndols oposats: els qui volien que retorns a l'Esglsia i els qui volien que es
mantingus en la seva actitud rebel contra l'Esglsia.
Al final d'aquesta poca, el poeta es troba malalt, oblidat literriament i pobre.
Noms li van fer costat quatre o cinc amics de deb, entre els quals es
comptava el doctor Robert, que li va oferir un lloc de reps on acabar els seus
dies. L'any 1902 li van diagnosticar tuberculosi i va tenir una fallida cardaca.
Va morir el 10 de juny de 1902. Al cap de tres dies va ser enterrat a Montjuc.
L'acte va constituir la manifestaci popular ms multitudinria que mai s'havia
vist a Barcelona, ja que hi van assistir 300.000 persones.

Obra

Jacint Verdaguer va conrear la poesia lrica, la poesia pica i la prosa en
general. Per tota la seva obra est lligada per una ideologia comuna:

El desig de recristianitzaci de la societat, programa que est duent a terme
l'Esglsia Catlica com a conseqncia de l'anticlericalisme naixent entre les
classes populars obreres i camperoles.

El nacionalisme, l'exaltaci de la ptria a travs de la histria, de les
llegendes catalanes i del paisatge.

Les dues grans obres de Verdaguer: L'Atlntida i Canig

En el poema pic L'Atlntida, la versi definitiva del qual s de l'any 1877, un
ermit explica a Cristfor Colon narra l'enfonsament del continent mtic del
poble dels atlants i el motiva perqu emprengui l'aventura del descobriment.
Les dues idees centrals d'aquesta obra sn:

L'enfonsament del continent com a cstig div a causa del comportament dels
homes.
El perd que permet un nou renaixement. D'aquesta manera, l'autor
desenvolupa els dos objectius del conjunt de la seva obra: el moral i el
nacionalista, ja que al final del poema apareix la idea de la recuperaci de la
ptria i de la cultura prpies.

El segon gran poema pic de Verdaguer s Canig (1886), que duu com a
subttol Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista. Neix com a
resposta al sector de la societat que havien considerat Verdaguer
"espanyolista" a causa de la temtica de L'Atlntida.
Canig es desenvolupa a la muntanya del Canig, smbol catal. Explica els
orgens de Catalunya i un episodi de la lluita contra els musulmans que
l'havien envada. En el poema, les forces paganes (les fades que viuen al cim
6

de la muntanya) s'oposen a les forces cristianes catalanes, amb el triomf
d'aquestes ltimes. Aqu veiem que Verdaguer torna a lligar el tema de la
defensa de la religi i de la ptria.

En el poema Canig intervenen tots els temes propis de la poesia romntica:

a) La histria: ja que l'acci se situa en el passat medieval.
b) La ptria: perqu explica el naixement de Catalunya com a naci.
c) Les llegendes: el poema inclou una gran quantitat de llegendes
relacionades amb les fades que viuen al Canig.
d) El paisatge: amb les descripcions de la muntanya del Canig i del Pirineu.
e) La religi: de la mateixa manera que els soldats cristians lluitaven per fer
fora els invasors, els religiosos lluitaven per vncer les forces paganes,
representades per les fades.




































7

La Renaixena: el teatre dngel
Guimer
Font: http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htm



Terra baixa
Argument de lobra

8




9