DIVENDRES, DE JUNY DEL el de vuit l9

www.eI3devuit.cat
LE5 3 M5 VI5ITADE5

ACTUALITAT Unmort i unferit crticenunaccident

detrnsit alNaAvinyonet
2
CULTUPA LaPolifnicaprotagonitzaunconcert
especial ambmotiudel Tricentenari
3
ACTUALITAT Lalcalde de Calafell demana a Renfe
ms vigilncia a lestaci de Segur
En Tsner, guan Ii preguntaven per temes dEspanya, acos
tumava a dir, amb agueIIa sornegueria tan seva, gue eII
no es posava en poItica estrangera. Tenia moIt cIara una
actitud gue massa cataIans encara avui ens costa dassumir
i gue eI cuIebrot reiaI ha accentuat: no podem maIdar per
gu ens respectin eI dret a decidir Ies nostres coses i, aIho
ra, voIer dirIos aIs aItres com Ies han de Ier, Ies coses. Qu
Ian eIs espanyoIs amb eI seu rei es cosa ben be seva i nosaI
tres ens ho haurem de mirar amb respecte i benevoIncia.
Ara, s gue hi ha certs aspectes gue caIdria remarcar peI
Iet gue encara estem sbdits, gue diria IAIba. Aspectes
gue ens reIorcen eI convenciment gue aix dEspanya va
cam dun aItre 98 per ara sense Unamuno, Machado o
VaIIeIncIan. No deixa de ser indicatiu deI Iutur gue en
podem esperar gue, mentre nosaItres som |a en Ia Iase de
dibuixar un pas nou basat en Ia veu de Ia gent, a Espanya
enIornen un reIIeu monarguic en un tresinores cuinat a
dues mans sense ni gestionarse gue eIs ciutadans potser
tenien pensada una aItra cosa. Ei, nomes potser, eh!
Per aix em sorprn tant (es un dir) Ia passi gue aIguns
mit|ans cataIans estan posant en una successi gue, com
eI seu propi nom indica, res no modiIica. Precisament Ia
urgncia de Ia maniobra es Iindicador mes cIar gue sha
Iet precisament aix pergu res no canvi. Lampedusa en
estat pur. Per ves, es ben be gue, mentre aIguns mortaIs
neixen amb un pa sota eI bra, a caI borb eIs nha nascut
un gue, a IaixeIIa, hi duu una immensa pastanaga. Si som
tan ases de tornar a empassarnosIa |a es cosa nostra. En
aguesta versi tan nostrada deI IIuir de Ia histria, haur
em de comenar a entendre gue persistir en eIs errors no
ens dura mai a Iencert.
AIguns |a anuncien gue Ia pastanaga vindra en tren. Ep, i
per Ia tercera via! A mi, gu voIeu gue us digui, tot pIegat
em recorda mes eI tren Paya, agueIIa rampoina gue corria
mes per iI.Iusi gue per una mecanica gue IaIIava mes gue
una escopeta de Iira.
Ara vindran dies de cants de sirena. Per, com a IOdissea,
nomes pretenen oIegar aguest gruix de cataIans encara un
pI tous. CaIdra ser pacients i, aIerrats aI mastiI de Ia nostra
IIibertat, esperar gue amaini. taca |a es dibuixa a Ihoritz.
En aquesta versi
tan nostrada
del uir de la
histria, haurem
de comenar a
entendre que
persistir en els
errors no ens dur
mai a lencert.
Ja no ens
aIimenten
moIIes
Jaume Claramunt
www.molles.cat
El rei, la pastanaga
i el tren Pay
EI Peneds
tambe
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
La nit deI 22 de |uny de I986 va signiIicar un punt dinIIexi peI cata
Ianisme poItic i cIau per entendre amb perspectiva Ia seva evoIuci
Iins aI moment actuaI, si mes no des deI punt de vista de Ia burgesia
cataIana. AgueIIa matinada MigueI Roca, un deIs set redactors de Ia po
nncia de Ia Constituci de I978 i gue va Iormar part de Ia Comissi gue
va redactar IEstatut de CataIunya, va assumir personaIment eI Iracas
eIectoraI deI Partit ReIormista Democratic (PRD) a Ies eIeccions gene
raIs. MaIgrat tenir un important suport Iinancer, tant econmic com
ideolgic de la banca espanyola, lOperaci Roca, en allusi al seu
principaI reIerent i candidat a Ia presidncia deI Govern, no va obtenir
ni un soI esc. Es va presentar a tot Iestat, excepte a CataIunya i GaI
cia, on eIs seus reIerents eren Convergncia i Uni i CoaIici GaIega.
AgueII va ser eI darrer intent deIs cataIans per, no nomes participar ac
tivament de Ia poItica espanyoIa, sin tambe per modernitzar Espanya
prenent els valors de la societat catalana com a imaginari collectiu.
EI ridcuI va ser tan gros gue eI IIavors secretari generaI daguest par
tit, EIorentino Perez, va retirarse de Ia poItica pbIica -no pas de Ia
privada taI com testimonia ara Ia IIot|a deI Bernabeu- i Iins i tot va
admetre no sortir aI carrer Iins passats uns dies. Es va constatar gue no
encaixava Ia presncia dun partit nacionaIista cataIa en un pro|ecte
poItic dambit espanyoI.
Des de IIavors hi han hagut mes nits eIectoraIs, amb aIts i baixos en
aguesta evoIuci, per despres de Iinici deI proces de transici naci
onaI no hi ha dubtes gue eIs resuItats de Ies eIeccions europees sn eI
miIIor reIIex de Ia direcci ineguvoca cap a Ia independncia deI nos
tre pas. Des dEuropa |a ens veuen independents de Iacto i amb ra.
La victria dEsguerra i Ia ma|oria deIs partits pro consuIta ho conIir
men. Tambe ha desencadenat novament un punt dinIIexi per ara
dagueIIs gue creuen gue encara poden retenir CataIunya dins Espa
nya. Labdicaci deI rei Joan CarIes en eI seu IiII EeIip es eI darrer intent
dagueIIs gue encara creuen gue un canvi a Ia casa reiaI Iara gue no
canvi res. Seguivoguen. AI segIe XXI Ia bioIogia no es oposici contra
Ia democracia. IguaI gue Ia gairebe 30 anys eI pobIe ha parIat i ha triat
per una CataIunya independent. Nomes ens IaIta Ia ceIebraci de Ia
consuIta deI 9 de novembre peI reconeixement internacionaI.
A GeIida vam tenir Iancdota gue abans de Ies eIeccions europees
Ia|untament governat per PSCICV va utiIitzar eIs serveis municipaIs
per retirar esteIades i diversos carteIIs dERC i CiU deIs carrers. Un in
tent intiI per treure deIs uIIs eI gue |a tenim decidit aI cap i gue nomes
votant es pot canviar.
Canvis per no canviar
Al segle XXI la
biologia no s
oposici contra la
democrcia
Mireu per Ia
nestra
Soazig Darnay
Arquitecta del paisatge
Membre de la Comission
de suivi de la charte de
Fontevraud
Membre de la Comissi del
paisatge dINNOVI
Barcelona acull el prxim congrs de
turisme de la Ctedra UNESCO
DeI I6 a 20 de |uny eI 3r congres internacionaI de Ia xarxa UNITWIN
de Ia Catedra UNESCO CuItura, Turisme, DesenvoIupament tin
dra IIoc a Ia Universitat de Turisme de BarceIona. EI tema?: Turis
me i Patrimoni Gastronmic: Paisatges CuIturaIs, Gastroregions i
Destinacions de Turisme Gastronmic. s Iocasi per a CataIunya
de conrmar Ia seva posici de Ider en eI mn gastronmic, amb
Ia voIuntat dobtenir mes cIassicacions en eI patrimoni mundiaI.
Des gue Ia UNESCO va denir Ia noci de patrimoni immateriaI, Ies
caracterstigues aIimentaries de Ies regions han anat prenent mes
protagonisme, sobretot guan eIs territoris reconeguts sn regions
productores. Durant eI congres es proposen visites a 4 regions de
CataIunya, entre Ies guaIs hi ha Vic, gue ha presentat Ia seva can
didatura per Iormar part de Ia nova xarxa de ciutats creatives de Ia
UNESCO sota eI tema de Ia gastronomia i eI Peneds.
LaIimentaci sempre ha estat una necessitat i/o una preocupaci
per aIs gue viat|aven. Ara sha convertit en un deIs eIements motors
deI viatge. LsIow Iood, Ies recents preocupacions per Ia guaIitat
deIs aIiments, han enIocat Iinters deI pbIic sobre Iorigen deIs
productes, gue donen a un territori eI seu caracter originaI, extic
o identitari. EIs turistes busguen una experincia gastronmica
nica gue eIs permet experimentar una cuina diIerent de Ia gue
tenen a casa amb un ambient originaI. Com a exempIe, Ies escoIes
de cuina, eIs baInearis gue tenen una oIerta gastronmica (un aItre
tipus de benestar), eI turisme ruraI/agroturisme o Ienoturisme.
EI marc de Ies activitats es important: es procuren destinacions
de caracter gue tinguin aItres motius datracci, com Ientorn Isic
o cuIturaI. En eIs Itims anys, eIs viatges turstics sn cada vega
da mes curts i/o mes intensos. Les ciutats shi han anat adaptant
amb una oIerta variada i densa. En eIs citybreaks eIs restaurants
hi tenen un paper important. EI gue Ia deI turisme gastronmic
un turisme atractiu per aI desenvoIupament econmic de Ies regi
ons es gue eIs turistes cuIinaris compren eIs productes aIimentaris
per poder compartir eI seu viatge amb Ia IamIia i eIs amics i re
viure Ies seves experincies sensoriaIs. EI men|ar regionaI, encara
no gIobaIitzat, es un regaI originaI gue ignora Ies modes. Aguest
congres iIIustra Ia importancia gue Ies autoritats donen aI turisme
gastronmic aI mn: hi participaran mes de 40 nacionaIitats. La
cIassicaci per Ia UNESCO de regions productores o dexpressi
ons cuIinaries permet un reconeixement internacionaI daguestes
zones i eIs dna credibiIitat, ns a esdevenir una sacraIitzaci deIs
territoris escoIIits.
En els citybreaks
els restaurants hi
tenen un paper
important