INFORMACI PARROQUIAL

EL SOPAR DE AGERMANO

El proper dia 12 de juliol a les 9 del vespre,
farem lhabitual sopar de agermano. Tots els
collaboradors de la Parrquia (neteja, flors,
lectors, catequistes, Critas, visitadors de
malalts, tots aquells que participeu de forma
habitual, etc.). Comptarem amb la presncia
de Mn Lluis de Tenerife. Per saber amb
quanta gent assistir, caldria, de comunicar-
ho a la Parrquia. Moltes grcies i esperem
la vostra presncia.


MISSES DE DIFUNTS

Ja hem acabat les primeres comunions i les
misses familiars, amb la qual cosa, estan
lliures tots els dissabtes per encomanar les
misses de difunts. El procediment s el se-
gent: collocar la intenci en un sobre, i el
nom del difunt. Els dissabtes son escollits
pels interessats
PARRQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAM
MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 18:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: esglsia
Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes
12:30h

LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
Critas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern
De petits ens ensenyen a donar les grcies pel que rebem.
Per hi ha moments que experimentem un agrament que va
ms enll d'un fet concret.
Violeta Parra i Francesc d'Asss han escrit sobre aquests mo-
ments.
Als nens ben educats els han ensenyat a dir grcies quan
reben un regal. I en castell es diu: "es de bien nacido ser
agradecido": donar grcies per tal o tal altra cosa que rebem.
Per hi ha moments en qu sentim que hem de donar grcies
sense que hi hagi cap regal o cap causa concreta per agrair.
Moments en qu, si trobssim paraules, no podrem dir
"Grcies per haver-me donat aix", ni "Grcies per haver-me
dit all", ni "Grcies perqu (no) m'ha passat all altre". En
aquests moments, difcils de descriure i encara ms difcils
d'explicar, sembla com si el temps s'aturs i la pau ens enva-
eix. Aquests moments es relacionen tal vegada amb la con-
templaci d'un paisatge bonic, per ens porten ms enll del
paisatge; apareixen quan som testimonis d'un gest geners,
per ens porten ms enll del gest. Som omplerts d'un senti-
ment profund de gratitud.
Diu la tradici franciscana que en una ocasi Sant Francesc
va despertar el poble d'Asss amb un repic de campanes en
plena nit. Quan la gent es va llevar i van anar esverats cap a
la plaa de l'esglsia, Francesc els va dir: "Mireu quina lluna
ms bonica que hi ha aquesta nit!". Bogeria, broma de mal
gust o invitaci a agrair la profunditat ltima del mn?
Moments com aquest es poden anomenar moments de grati-
tud fonamental, perqu afecten les arrels o el fonament de la
nostra vida: ens canvien per dins, de manera que les nostres
accions de cada dia guanyen en capacitat d'apreciar la bondat
de les persones, en serenitat per afrontar situacions comple-
xes, en pacincia i esperana per fer front al sofriment, en
ganes de fer festa amb els qui estan contents.
Els moments de gratitud fonamental sn inesperats i no els
podem provocar amb la fora de la nostra voluntat: tan sols
podem acollir-los quan arriben. Per ser agrats en les situa-
cions de cada dia, i aturar regularment l'activitat per contem-
plar la vida sense presses sn hbits que ens prepararan per a
reconixer aquests moments quan es presenten.
Desprs d'un d'aquests moments de gratitud fonamental, Vio-
leta Parra va escriure una can: "Gracies a la vida". I des-
prs d'un altre d'aquests moments, Francesc d'Assis va es-
criure el Cntic de les Creatures.

Quins moments de gratitud fonamental he experimentat
en la vida?
En quines situacions de cada dia sc agrat a la gent? En
quines podria ser-ho encara ms?

H
O
R
A
R
I
S
15 DE JUNY 2014 DIUMENGE DE LA TRINITAT N. 1939
GRCIES
Vilanova del Cam Telfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

CONFIAR EN DU

Potser amb massa facilitat parlem de Du. Pensem sobre Ell, ens limaginem, a cops el
definim atrevits!- I fins i tot li diem com ha de ser o com ha dactuar.
Potser amb massa facilitat, els cristians emprem categories, imatges i concepcions... que
no sn prpiament cristianes.
Potser ens caldria recordar que els cristians, abans de creure en Du, creiem en el Pare,
en el Fill i en l Esperit. I daquesta comunitat en diem Du.
s atrevit parlar de Du. Molt. I, alhora, no podem deixar de parlar-ne.
1.- Un petit detall. El misteri de la fe.
Resulta que hem comenat la nostra celebraci En el nom del Pare, del Fill i de lEsperit
Sant. Ara tot seguit professarem la nostra fe dient que ...Creiem en Du .... i en Jesu-
crist... i en lEsperit Sant.... A la consagraci demanarem al Pare que davalli el seu Espe-
rit per tal que el pa i el vi es converteixin en el cos i la sang de Crist. Seguidament aclama-
rem per Crist, ...Vs Du-Pare .. en la unitat de lEsperit Sant rebeu tot honor... i acaba-
rem demanant la benedicci de Du: Pare, Fill, i Esperit Sant.
Quan -en qualsevol moment- volem lloar Du diem all de Glria al Pare, i al Fill i a lEs-
perit Sant... Resulta que els cristians fonamentem la nostra fe i tant de bo la nostra fe
fonamenti tota la nostra vida!!- en aquest misteri de la Trinitat. Un sol Du en tres perso-
nes. Misteri que ens ultrapassa i ens desborda. Realitat a la qual no podem acostar-nos
amb voluntat de comprendre, explicar, dominar, ni racionalitzar. Certament que no hem de
renunciar a copsar alguna cosa. Per farem b dacos-
tar-nos amb disposici de submergir-nos, contemplar,
adorar, deixar-nos desbordar...
Creure en la Trinitat no s un exercici mental ni una
concepci de Du. Ho configura tot. Absolutament tot.
2.- Un misteri damor.
Du s comunitat. No s un inaccessible solitari tancat
en ell mateix. El Du trinitari que Jess ens mostra s
famlia. s familiar. Comunitat damor. Trobada. Vida
compartida. Comuni de persones. Dileg continuat.
Abraada dentrega mtua. Continutat de donar-se.
AMOR.
Jess ens parla dun Pare infinit en lamor. DEll mateix
com a Fill. I de lEsperit amb el que sestimen Pare i
Fill. Hem escoltat que Du estima el mn. Del tot. Fins
a fer-se un de nosaltres, en Jess. I donar-nos la seva vida.
El misteri de Du s el misteri de lamor sense lmits. Ell estima, actua, perdona, crea, es-
pera
3.- I nosaltres...
... formem part daquest misteri. Hem estat fets fills en el Fill. Som famlia de Du. Por-
tem el seu Esperit. LEsperit que ens fa cridar Pare! Anem cap el Pare.
Podem optar per lamor. Podem optar per viure aix. Per aprendre a estimar aix. Com Je-
ss. Ell mateix ens ho indica: Estimeu-vos com jo us he estimat. Podem viure estimant.
La celebraci davui ens parla damor. De com ens estima Ell. I, aleshores, de com podem
estimar als qui ens envolten. Com podem servir els qui ens necessiten. Com podem estar
al costat dels qui estan sols o marginats. Com podem compartir el que som i tenim. Per-
qu lamor s comunicatiu i expansiu. Perqu resulta que hem estat fets a imatge i sem-
blana de Du. Podem optar per viure aix. O no. Ens estima tant, que ens vol lliures. Ens
estima tant... que, fem el que fem, ens seguir estimant. Noms per aix ja val la pena
respondre des de lamor.
Ex 34,4b-6.8-9
2 Co 13,11-13
Jn 3,16-18