www.enlluita.org | juny 2014 nm.

34 | 1,20 Preu ajuda 2

anticapitalisme i revoluci
enlluita
Ucrana i
Rssia: Unides
en la homofbia
pg. 2
Dignitat contra
el poder: El 22M
continua
pg. 6
Els nostres
cossos, les
seves eines
pg. 8
Dialctica:
Marxisme i
revolucions
socials pg. 10
Quan els
carrers
decideixen si
hi ha mundial
de futbol
pg. 4
S SE
PUEDE
ACABAR AMB ELS DESNONAMENTS
DEFENSAR ELS LLOCS DE TREBALL
CONSTRUIR UNA ALTERNATIVA
ATURAR LES RETALLADES

2
juny 2013 | en lluita
Dani Celma
@celmi909
La relaci entre Ucrana i Rssia actu-
alment gira entorn de leix proeuro-
peu i prors. Per potser el que no
sha explicat tant s que aquests dos
pasos comparteixen una llarga his-
tria dalliberament i opressi de les
persones LGBT.
Ja fa gaireb un segle, durant la
Revoluci dOctubre de 1917, leman-
cipaci de la classe treballadora va
comportar tamb la despenalitzaci de
lhomosexualitat com a malaltia, igual
que lavortament, el divorci i moltes
altres lleis que shavien aprovat durant
el domini de els tsars.
La revoluci va eliminar totes les
lleis tsaristes que reprimien lhomo-
sexualitat i que eren contradictries
amb lconscincia i la legalitat revo-
lucionria. El 1923, un prominent
metge de Moscou aprovava el nou codi
legal dient: La legislaci sovitica es
basa en el segent principi: declara
una total absncia dinterferncia de
lestat i de la societat en els assumptes
sexuals, sempre que no safectin els in-
teressos de cap altra persona.
Contrarevoluci
Aquesta situaci duraria uns pocs
anys, just fns lascensi al poder de
Stalin, que va posar la famlia tradici-
onal com a model, deixant enrere tots
els avanos de les dones i les persones
homosexuals.
A partir daqu es va efectuar una
croada contra la poblaci homosexual
que va acabar amb empresonaments,
expulsions i molta repressi.
Encara avui, amb les noves legisla-
cions anti gai, es pot percebre aque-
lla croada que va comenar el 1933
tornant a prohibir lhomosexualitat i
tirant enrere el que va signifcar una
veritable revoluci sexual.
El procs de despenalitzaci de
lhomosexualitat es va retardar fns al
27 de maig 1993, quan va ser publicat
a la Llei de Reformes al Codi Penal.
Aix es va fer principalment per la
pressi de lopini pblica internacio-
nal, per facilitar ladhesi de Rssia al
Consell dEuropa. Per aix no va im-
plicar un fenomen sobtat dacceptaci
de lhomosexualitat en la societat rus-
sa. Lhomofbia i la por estava molt
arrelada al poble, i en una enquesta
realitzada en aquest mateix any no-
ms un 2,3% de la poblaci russa en-
questada no tenien cap problema amb
lhomosexualitat; una gran majoria va
considerar que tenia problemes amb
lhomosexualitat i la poblaci homo-
sexual i, pitjor encara, una signifcant
proporci daquesta va dir que la so-
luci adequada per a la homosexuali-
tat s lempresonament i la mort per
a aquelles persones que la practiquen.
Rssia a lactualitat
Abans de la segona presidncia de Pu-
tin es va viure un clima de suposada
calma amb la poblaci homosexual. Es
podia celebrar el dia de lorgull, podi-
en sortir sense perill per certes zones
de les ciutats ms cosmopolites i no
sentien que tothom carregava amb la
seva manera dafrontar la seva sexua-
litat.
El canvi va venir quan Putin va co-
menar a perdre popularitat entre la
gent a causa de lestat de leconomia
russa. Aix va motivar un canvi en el
seu discurs que lha portat a parlar del
sant imperi rus i al seu mandat com
un intent de salvar lanomenada ni-
ma russa de la decadncia occidental.
El parlament rus, la Duma, va pren-
dre mesures profundes per retallar els
drets i la seguretat de la ciutadania
LGTBI.
Al juny de 2013, el govern de Putin
va aprovar una llei que prohibeix la
propaganda homosexual un terme
que abasta tot el que queda incls des
de les descripcions positives de la vida
queer en els mitjans fns a les repre-
sentacions negatives de les parelles
heterosexuals. Al juliol, Putin va sig-
nar una llei que va prohibir les adop-
cions per part de parelles homosexu-
als, aix com a persones que visquin a
qualsevol pas en qu hi hagi lleis de
matrimoni igualitari.
A partir daquesta data van comen-
ar a sorgir grups de joves neonazis,
liderats per Maxim Martsinkevich, un
cap rapat ultranacionalista, que tenen
atemorits a les persones homosexuals
residents a Rssia.
Rtzies a locals LGTBI, quedades
falses amb homes per la xarxa per po-
der agredir i assassinats sota prvia
humiliaci ciberntica sn algunes de
les coses que estan succeint en aquest
pas.
Masha Gessen, activista, escriptora
i lesbiana, va haver demigrar als EUA
amb la seva flla biolgica i el seu fll
adoptat per estar al centre de totes les
mirades, tement per la seguretat de
la seva familia. Hi ha hagut un im-
mens augment de la violncia anti gai
La diana
Ucrana i Rssia:
Unides en la
homofbia
LGBTI | Les poltiques de Kiev i Moscou coincidei-
xen a castigar les sexualitats no normatives.
Des de la sortida de
la llei de propaganda
homosexual, la gent
sha comenat a educar
polticament
El moviment LGBTI va aproftar els Jocs Olmpics dHivern per a defensar els seus drets.
en lluita | juny 2013
3
de diferents tipus. Cada vegada que hi
ha una protesta pels drets LGBT, apa-
reixen uns anomenats activistes orto-
doxos que vnen amb pals, gas lacri-
mogen i sovint condons omplerts amb
excrements i orina. Llancen aquestes
coses a la gent. La policia en general
es queda mirant una estona, i desprs
detenen els activistes LGBT, explica
Gessen.
Tamb ens parla del baix nivell de
mobilitzaci existent a Rssia de la po-
blaci homosexual:
No hi havia un gran moviment. s
encara molt jove, en un nivell de cons-
trucci comunitria. No podeu esperar
que gent que no existia com a comu-
nitat fa vint anys hi hagi format ja un
moviment poltic. Aquest atac sobre la
comunitat LGBT ha estat molt trau-
mtic per a la gent que es considerava
activista. Estan jugant a la sorra, i de
sobte arriben els tancs! Qu se suposa
que facin? Utilitzar la paleta de plstic
per fer retrocedir al tanc? Per des de
la sortida de la legislaci de propagan-
da homosexual, la gent ha fet un pas
endavant, sha comenat a educar po-
lticament, i ha crescut a passos age-
gantats.
Un presentador de TV, Anton Kra-
sovsky, presentador del noticiari de
televisi, va ser acomiadat immedia-
tament del seu treball a la xarxa Kon-
trTV controlada pel govern al ge-
ner, desprs que anuncis que era gai
durant una emissi en viu.
De la mateixa manera que les perso-
nes homosexuals pateixen assetjament
a Rssia, no hem doblidar que tamb
sestan represaliant, agredint i assas-
sinant a persones migrades, dones i
altres collectius que no formen part
de la puresa de la nova nima russa
(com exemple a les Pussy Ryot, que
van ser empresonades durant dos anys
per manifestar-se contra el rgim).
Ucrana
A Ucrana va passar el mateix que a Rssia
per un any abans.
Lany 2012 es va promulgar una llei
contra la propaganda homosexual que
tamb pretenia protegir la infncia de les
possibles agressions de la poblaci LGBTI.
Abans daprovar la llei es va fer una en-
questa a la poblaci on es preguntava si
estava o no dacord amb prohibir la propa-
ganda homosexual. El 80% de la poblaci
va estar a favor.
El dia 25 de maig del 2012 va celebrar
una petita manifestaci de persones ho-
mosexuals que van ser boicotejades, neu-
tralitzades i agredides per grups ortodoxos
antigai.
Com es pot observar, sigui a Rssia o
Ucrana, els drets humans bsics no es
respectaran si no combatim lhomofbia i
el sexisme.
Les persones no heteronormatives hau-
rem de seguir lluitant per superar els obs-
tacles que en la majoria dels pasos sens
estan imposant. Una forta organitzaci
ser bsica per accedir al poder i poder
canviar aquelles lleis que no ens permeten
lexistncia en igualtat.
No hi haur revoluci sexual fns que
no hagi revoluci social.
No podem seguir pensant que a Rssia
i Ucrana es respecten a les minories soci-
als com en els anys de la revoluci. Moltes
coses han canviat daquells temps i hem de
deixar ja de viure ancorats en el passat i
comenar a condemnar els actes feixistes
que estan tenint lloc en lactualitat.
Ser lesbiana a lesfera pblica
El moviment LGBTI va patir a la dcada dels
anys 80 una despolititzaci considerable. El
moviment per lalliberament sexual dels anys
70 (veure els disturbis de Stonewall) va acon-
seguir vincular aquesta lluita amb reivindica-
cions poltiques ms mplies que va connectar
amb gran part de la societat.
El sistema va reconixer el perill del movi-
ment i va aconseguir inserir-lo dins del funcio-
nament de la societat capitalista (mercat rosa,
etc.).
Quin paper van jugar, i juguen, les lesbianes
dins del moviment pels drets LGBTI?
Durant els 70, els gais van prendre un paper
rellevant: eren a les capaleres de les manifes-
tacions, donaven els mtings i tenien un prota-
gonisme ms gran que les lesbianes.
Aix sexplica fcilment: ser home est ms
ben valorat que ser dona. Renunciar a la
heterosexualitat s greu, significa trair el rol
de gnere atorgat; per per qu no s igual que
una dona renunci a la seva heterosexualitat?
A primera vista, sembla que els gais patei-
xen una opressi ms gran; han estat els ms
criminalitzats, els ms apallissats, els ms
perseguits, etc., per aix van prendre ms pro-
tagonisme. Les dones han estat a lespai privat,
les cures i lafecte: que una dona faci un pet
o doni la m a una altra es considera una cosa
normal.
Aquesta opressi s silenciosa, invisibilit-
zadora, perqu es jutja la dona com a imma-
dura, inestable. Si un home diu que s gai hi
ha una reacci segura: s una decisi seriosa,
irreversible. Si una dona diu que s lesbiana
o bisexual, la majoria de les vegades sespera
que en algun moment es cansi, que torni a la
normalitat sexual.
La necessitat de reivindicar-nos com lesbi-
anes en lesfera pblica rau en visibilitzar que
existim, que som activistes, sindicalistes, llui-
tadores, etc., i lesbianes; i que la nostra elecci
sexual tamb s una qesti poltica, com tot
lanterior.
Si el sistema ens invisibilitza, sortirem
valentes dels nostres armaris. Com a dones ne-
cessitem reapropiar-nos de lespai pblic, com
a lesbianes tamb.
Luna Rodrguez Activista pels drets LGBTI
El moviment LGBTI va aproftar els Jocs Olmpics dHivern per a defensar els seus drets.
Sigui a Rssia o Ucrana,
els drets humans bsics
no es respetaran si no
combatim lhomofbia i
el sexisme
4
juny 2014 | en lluita
Ali Sargent
Rio de Janeiro, Brasil
Al Brasil el futbol, i la cons-
trucci destadis, sempre ha
estat polticament signifcant.
La construcci de lestadi de
Maracan als anys 50, a Rio
de Janeiro, va ser clau perqu
el govern brasiler guanys i es-
tabilitzs el seu suport entre la
classe treballadora. Va ser vist
com a un smbol dun Brasil
democrtic i modernitzador;
internacionalment va ser un
smbol duna cultura de futbol
de les classes populars. Per al
Mundial de 2014 va ser rebut-
jat, juntament amb la majoria
destadis del Brasil, per la FIFA.
Recentment renovat seguint les
normes de lorganitzaci, ha
perdut la zona amb entrades a
un dlar i els seients ms popu-
lars en favor de menys seients,
zones VIP, un aparcament i un
centre comercial a linterior. El
Partit dels Treballadors (PT) es
va oferir per acollir el mundial
el mateix any, 2014, que sana-
ven ha convocar noves elecci-
ons amb lesperana daproftar
el pes poltic del futbol al pas.
No obstant aix, des del juny
passat el moviment anti Copa
ha articulat les protestes contra
les poltiques neoliberals, tant a
nivell esportiu com social. I ho
ha fet ms que en qualsevol al-
tre pas.
Aquesta Copa del Mn ser la
ms cara de la histria, amb un
cost dalmenys 15.ooo milions
de dlars. Daquests el 85,5 %
procedeix de fons pblics, dei-
xant serveis pblics bsics sense
diners. Cada seient en els nous
estadis costa al Govern una mit-
jana de 5.046 dlars; en compa-
raci, per exemple, amb els 0,12
dlars per dona que es gasta
anualment en serveis pblics
per combatre la violncia de
gnere en un pas amb nivells
altssims de violncia masclista.
Una lgica de
privatitzaci
Les manifestacions de lany
passat van continuar el crei-
xement del Movimento Passe
Livre, una plataforma mplia
contra el transport car, catic
i privatitzat a les ciutats. Ciu-
tats com Rio de Janeiro i Sao
Paolo estan sent reformades
dins dun lgica de privatitza-
ci, embelliment i militarit-
zaci de lespai pblic. Ms de
Quan els carrers
decideixen si hi ha
Mundial de futbol
Altraveus
Brasil | El moviment anti Copa articula les protestes contra el neoliberalisme.
A mesura que sacosta el mundial de futbol saguditzen les protestes als barris de Brasil.
150.000 persones van ser desa-
llotjades violentament en favor
de lespeculaci. Des de 2008
un programa de pacifcaci
de les faveles de Rio de Janeiro
ha anat acompanyat de ms es-
peculaci i ms desnonaments,
on la majoria de persones sn
negres. Les desaparicions i els
homicidis han crescut amb
larribada de la policia, amb
un augment de vctimes joves
i negres. En diverses ocasions
lestat ha fet servir lexrcit, que
ha actuat al costat de la policia,
augmentant encara ms la mili-
taritzaci de la vida quotidiana
de la classe treballadora de Rio.
La demanda de desmilitaritza-
ci de la policia ha estat central
en els moviments de resistncia
i a Rio de Janeiro, per exemple,
van tenir lloc diverses revoltes a
les faveles contra labs policial.
La criminalitzaci del movi-
ment contra la Copa refecteix
aquest nou rgim de segure-
tat, on sha aprovat una nova
llei antiterrorista durant el que
duri la Copa amb una defnici
vaga de terrorisme amb con-
demnes dentre quinze i trenta
anys de pres. El Govern pre-
tn tamb fer servir tribunals
especials per jutjar i penalitzar
manifestants. La realitat s que
la democrcia brasilera es troba
suspesa en favor del Mundial de
la FIFA, i tot per un govern que
est intentant evitar com sigui
manifestacions massives just
abans de les eleccions.
Durant el Mundial s evident
que el PT senfrontar a un mo-
viment articulat tamb a travs
de la lluita organitzada dels
treballadors i treballadores.
El nombre de vagues al Brasil
ha augmentat des de 2008 i
ha explotat el 2014 en diver-
sos sectors. Vagues en el sector
petrolier sn cada vegada ms
nombroses en diversos estats.
A ella shan sumat vagues dal-
tres sectors com leducaci, la
seguretat, la recollida descom-
braries, la construcci i fns i tot
a la policia militar. I el que s
potser encara ms important s
que diverses daquestes vagues
han estat organitzades de for-
ma independent dels sindicats,
majoritriament vinculat al PT.
El crit Nao vai ter copa (No
hi haur copa) s cada vegada
ms popular. I la prpia FIFA ja
sha afanyat a llanar el missatge
que S que hi haur copa. Nin-
g sap que passar en aquest
sentit, per el que est assegurat
sn les protestes.
El nombre de
vagues al Brasil
ha explotat el
2014 en diversos
sectors
en lluita | juny 2014
5
A les faveles estem organitzats per
aturar la privatitzaci de lespai
A.S.
Quina s la histria del Movimen-
to Luta Popular?
Hi ha una manca gran dhabitatge al
Brasil. Als anys 70 i 80 moviments
populars van lluitar noms per lha-
bitatge, per nosaltres tenim diversos
enfocaments. Vam comenar en els
90 no noms amb les ocupacions, sin
que vam comenar a articular tamb
un moviment en qu pogussim estar
junts amb la classe obrera en les seves
manifestacions culturals. Per aix, el
Movimento Luta Popular (MLP) sor-
ganitza dins les comunitats, les faveles.
Molts sn treballadors fuctuants; v-
nen del nord i nord-est i treballen en la
construcci civil. Desprs es queden a
latur i moltes vegades es queden a les
faveles. La nostra poltica es concentra
en rees com la salut, la llum i laigua
que lestat no gestiona a les comunitats.
La infraestructura de les ciutats est
cada vegada ms elititzada i tot se cen-
tra en el mercat.
Quina s lexperincia de lMLP
en relaci a la Copa del Mn?
Rio de Janeiro s la punta de llana en
el procs de la Copa. Hi ha un poltica
de embelliment de la ciutat; el dis-
seny de la ciutat est canviant, per no-
ms per la Copa, no t res a veure amb
que la poblaci tingui el dret a lhabi-
tatge que necessita. De fet traslladen a
la poblaci del centre de la ciutat a la
perifria.
A Rio no hi ha dileg entre govern
i moviments socials. Noms hi ha for-
mes de lluita directa per evitar desno-
naments lMLP s part daquestes
lluites i va ser aix com vam evitar al-
guns desnonaments. Ells inventen di-
verses excuses; com per exemple que
s una rea no ecolgica, per no ofe-
reixen res per compensar les comuni-
tats. El missatge s: ten vas o et farem
fora per la fora. A travs de programes
com Minha Casa, Minha Vida (La Meva
Casa, La Meva Vida) els moviments so-
cials sorganitzen per intentar aturar
aquest procs violent de privatitzaci
de lespai.
Com es porta a terme aquesta re-
pressi a les faveles?
A les faveles sha desenvolupat una for-
ma de control militar. A Rio de Janeiro
per exemple tenim 32 Unitats de Poli-
cia Pacifcadora (UPP) i va creixent. El
projecte original era collocar centres de
la UPP dins les faveles controlades pel
narcotrfc i desprs construir serveis
pblics. Per no va passar aix. Ara arri-
ben ms diners per s per la seguretat
de la Copa i que podrien haver utilitzat
duna altra manera. Les UPPs han cons-
truit una guerra interna dins les comu-
nitats, accelerant els confictes amb el
narcotrfc. La poblaci sha quedat al
mig i avui en dia hi ha un augment dho-
micidis que sn veritablement nmeros
dextermini, de genocidi.
Ara shan donat un seguit de casos
brbars vinculats a les UPP. El cas de
Amarildo, que va ser torturat i assassi-
nat per les UPP. O el de la Claudia, una
dona negra, treballadora i molt pobre,
que va ser disparada per les UPP i des-
prs tirada des del cotxe militar. Va ser
arrossegada pel carrer encara viva fns
que va morir. LMLP dna suport la
seva famlia per lluitar perqu es faci
justcia.
De fet, el laboratori del projecte de
les UPP t com a tel de fons locupa-
ci militar brasilera dHait, que s usat
com el lloc per enfortir les forces arma-
des brasileres. Al Brasil no necessitem
ms programes que semportin els di-
ners del pas a mercats internacionals.
I s el que fa la FIFA a canvi de la sobre-
explotaci del poble pobre i negre.
Nens jugant a futbol en una de les faveles de Rio de Janeiro.

A Rio no hi ha dileg
entre govern i
moviments socials,
noms hi ha formes de
lluita directa
Julio Condaque | Membre del Movimento Luta Popular a Rio de Janeiro.
Contra el futbol
modern
Juan Antonio Casado
jugador de la Lliga Popular Los Chichos
El futbol s sens dubte lesport ms
popular amb ms de 240 milions de
persones que el practiquen, segons una
enquesta de la FIFA. Un esport que per
a moltes persones s lopi del poble amb
equips convertits en societats annimes
i controlades per grans capitals.
El futbol neix com una cosa popular
a escoles pbliques angleses i aviat es
va estendre i va comenar a ser prac-
ticat per les classes populars. Sense
anar ms lluny a lEstat espanyol va
ser introdut per miners anglesos que
en les seves hores de descans practi-
caven aquest esport al costat dels seus
companys de Rio Tinto (Huelva). Des
de que el futbol es juga a nivell profes-
sional amb jugadors amb sous milio-
naris mentre altres en equips modestos
porten mesos sense cobrar, empreses
traient grans benefcis, deutes mili-
onaris amb Hisenda i controlat per
autntics mafosos, sembla impossible
pensar que s un esport practicat per i
per al poble. Per hi ha exemples que
ens ensenyen que podem recuperar-lo.
A principi dels 80 al Brasil, durant els
ltims anys de dictadura, va nixer un
club democrtic en decisions i mesu-
res arribant a convertir-se en un basti
de lluita social i poltica. Democrcia
Corinthiana va predicar amb lexemple
funcionant com una cooperativa social,
deixant en evidncia al rgim i traient
lemes a les samarretes com democrcia
ja o vull votar pel president. El projecte
va durar uns quatre anys quan desprs
dunes eleccions internes Democrcia Co-
rinthiana va ser derrotada sota una forta
pressi meditica i sospites de frau.
Avui dia, a ms daltres projectes
repartits pel mn, a lEstat espanyol hi
ha un club que intenta obrir-se pas de
la forma ms democrtica i honesta: el
Club de Accionariado Popular Ciudad
de Mrcia (ex-CF Ciudad de Mrcia).
Desprs de patir la venda per part de
lamo a diverses persones afcionades,
aquestes decideixen unir-se i crear
un nou club on cada persona passa a
ser partcip de la seva gesti i govern,
estant limitat a una acci (un vot) per
persona. Ara lafci decideix qui s
lentrenador, tria a la junta directiva
(una formalitat que no t pes en les
decisions), el preu de les entrades, etc.
Sota el seu lema no al futbol modern
sn un exemple de que un altre futbol
s possible.
6
juny 2014 | en lluita
Fil a lagulla
scar Simn
@simongorgeos
Desprs de lxit rotund del
22M, amb ms dun mili de
persones a Madrid, el repte,
clarament identifcat per tots
els collectius, organitzacions
o assemblees que formen part
de les marxes de la dignitat,
era la continutat. Com seguir
articulant un espai unitari,
democrtic i que alhora per-
meti lacci territorial sostin-
guda? El primer pas va ser el
30 dabril, dia previ al 1r de
Maig, amb locupaci de cen-
tenars dofcines de lINEM
(SOC) a tot lestat, reivindi-
cant el repartiment del treball
i la riquesa. Tot i realitzar-se
lacci en horari matut de 11 a
14h milers de persones es van
involucrar. Aquestes protestes
van servir en la majoria dels
casos per avanar en la cons-
trucci dassemblees locals de
les marxes.
Ara ve el 21J, el ritme duna
mobilitzaci cada dos o tres
mesos s important. Daques-
ta manera, amb una activitat
constant per no aclaparado-
ra sn moltes ms les perso-
nes que es poden involucrar.
Per a aquesta data es plante-
ja envoltar smbols de poder,
especialment els autonmics
ja que sn els governs auto-
nmics els que porten anys
retallant, de vegades pressio-
nats pel PP i la Troica, per en
moltes ocasions evitant utilit-
zar les alternatives existents
per evitar que la crisi la pagui
les classes populars.
El 21J de nou no sha de
concebre com una data ni-
ca, sin que sinscriu en un
pla de lluita que preveu una
nova marxa a Madrid per a la
tardor vinent i una possible
vaga general per a mar de
2015. Per tant, lxit del 21J
es mesurar en funci de la
mobilitzaci general produ-
da, per tamb per lenforti-
ment de les assemblees locals
i territorials. Per aconseguir
organitzar una vaga general
a la primavera del 2015 ser
necessari arribar a centenars
de milers de centres de tre-
ball, enfortir i construir all
on no hi hagi assemblees de
barri i establir espais de co-
ordinaci entre uns i altres.
Aquest horitz dacumulaci
de forces i coordinaci hau-
ria destar present en tot mo-
ment. Tot aix emmarcat en
un procs de crisi poltica en
qu el PP i el PSOE estan ve-
ient com la seva hegemonia,
encara real, pateix un gran
desgast.
Aix perqu el 21J sigui un
xit de la mateixa magnitud
que el 22M, el plantejament
hauria de semblar-se al dal-
tres manifestacions del 15M,
columnes sectorials i de barri
que omplin la ciutat de pro-
testa i esperana. La partici-
paci de les plantilles del sec-
tor pblic durssimament
colpejades per les retallades
autonmiques hauria dar-
ticular tant des de les marees
com dels comits dempresa
fomentant al mxim la cele-
braci dassemblees prvies
que recuperin la combativitat
de fa un temps a escoles, uni-
versitats i hospitals. Daltra
banda, les columnes de bar-
ri poden partir des de punts
Tenim la
possibilitat de
trencar amb el
rgim heredat del
franquisme
Institucions i carrers: la seva democrcia i la nostra
Tamara Ruiz
@tamyson_rr
En les democrcies burgeses
o parlamentries sintenta
convncer la poblaci que
amb el seu vot pot decidir
quina ser la poltica que es
seguir durant el segent
mandat i, fns i tot, sobre les-
devenir econmic, a travs
de lelecci de representants
professionals, en els que
shi ha de dipositar la conf-
ana.
La veritat s que aquesta
suposada democrcia ins-
titucional en realitat no ho
s, ja que aquests governs
defensen els interessos de la
classe capitalista, i no els de
la majoria. A ms, en les po-
ques ocasions en qu alguns
partits han intentat fer pol-
tiques ms radicals a favor de
la majoria treballadora, rpi-
dament shan posat en marxa
els mecanismes de repres-
si amb qu compta la clas-
se dominant per garantir la
continutat del sistema i dels
interessos dels grans capitals
(lexrcit, la policia, el siste-
ma judicial, etc.), i fns i tot
shan arribat a produir cops
destat.
Tampoc en aquest tipus
de sistemes hi ha cap tipus
de control democrtic de la
representaci poltica esco-
llida, tot i que sincompleixi
el programa electoral o que
estigui implicada en casos de
corrupci.
Davant daix, hi ha in-
nombrables exemples de
construcci de democrcia
real des de la base. Alguns
dels ms recents es van do-
nar durant els comena-
ments del moviment 15M,
quan milers de persones pre-
nien decisions en assemblees
multitudinries a les places,
expressant les seves deman-
21-J | Els espais de coordinaci de les marxes a
del 22M volen perseverar en la mobilitzaci.
DIGNITAT
CONTRA
EL PODER
en lluita | juny 2014
7
emblemtics de resistncia,
un edifci de lobra social de
la PAH, un centre sanitari en
conficte, una escola en lluita,
una fbrica en vaga, afavorint
aix la coordinaci entre els
centres de treball i els carrers.
Transvesalitat
Un altre aspecte imprescindi-
ble s mantenir la pluralitat
i la diversitat de sectors mo-
bilitzats, des de les persones
migrants, fns al moviment
feminista, passant pel movi-
ment estudiantil. Cadascun
daquests amb les seves reivin-
dicacions, moltes de les quals
shan convertit ja en transver-
sals, per tenint clar que tots i
totes som explotades i oprimi-
des per aquest 1% ajudat dun
altre 10%.
A tres anys del 15M i amb
una ebullici poltica sense
precedents, ens trobem per
primera vegada des dels anys
70 amb la possibilitat de tren-
car amb la monarquia i les-
tat heretat del franquisme.
Aquesta ruptura no noms
ser fruit del desgast electoral
de les forces que lhan man-
tingut, PP, PSOE, PNB i CiU.
Sens dubte, els processos de
realiniament poltic com el
creixement de les CUP, Po-
dem, IU, el Procs Consti-
tuent, Comproms o Bildu i
daltres que vindran seran
claus. Un bon resultat en les
diferents conteses electorals
donaran ms cofana a les
classes populars per lluitar
ms i millor. No obstant aix,
no seran sufcients, cal que la
classe treballadora sigui ca-
pa de lluitar all on es gene-
ra la riquesa. Les marxes sn
una eina central en el cam de
reorganitzaci del mn del
treball contra els contractes
escombraries, els salaris de
misria i latur.
des poltiques de forma col-
lectiva, organitzant-se en
barris, sectors i en centres
de treball o destudi. Les ma-
rees pbliques sn un altre
exemple daix, que recullen
lesperit del 15M, i en qu
participen persones venes
i plantilles dels serveis p-
blics, lluitant i decidint des
de baix, per canviar les po-
ltiques en sanitat, educaci
o dependncia, entre moltes
altres.
Hem de treure els confictes de les empreses als carrers i construir solidaritat
Del barri a la feina:
Connectant les lluites
Sindicalisme | Explorant formes de combatre la precarietat.
Aitor Bayn
@saludalegria
El model laboral que estan
imposant des de la UE, el
govern i la patronal, pre-
tn, entre altres qestions,
fer ms difcil lorganitzaci
de les persones treballado-
res en les empreses. Aquest
model cerca la precaritzaci
de les condicions laborals i
la inestabilitat, el resultat s
la por a la prdua de la fei-
na. Aquesta por constant a
la prdua de la feina fa que
moltes persones, encara que
els agradaria, no arribin a
organitzar-se dins de les se-
ves empreses com s que ho
fan al seu barri.
Els moviments socials en
general, i la PAH en particu-
lar, van tenir una destacada
presncia a les Marxes de la
Dignitat del 22M. Aquests
moviments i les marxes en
si, conciten molta solidari-
tat i simpatia per part de les
persones treballadores. En
qualsevol centre de treball
hi ha persones que a causa
de lalta precarietat i baixos
salaris amb qu es viu, sn
part de la PAH ja que estan
en un procs dimpagament
que els pot portar al desno-
nament. Aquestes persones
i altres pertanyents a dife-
rens moviments socials, ve-
uen clar que sha de lluitar
per conquerir el que s just,
per al seu torn tenen grans
difcultats per fer-ho dins de
lempresa, ja que entenen
que aix pot posar en risc el
poc que tenen, lescs salari.
Hem danimar la gent
a organitzar-se, tamb de
manera clandestina en el
seu lloc de treball, i buscar
mecanismes perqu acti-
vistes socials lluitin tamb
com sindicalistes. Afliar-se
als sindicats combatius que
coneixen, perqu coinci-
deixen amb ells en les mo-
bilitzacions, s un primer
pas. Aquesta afliaci, com
deia, pot ser clandestina,
per conixer els teus drets
i tenir suport en qualsevol
moment. Desprs pot ser
discreta amb la gent ms
propera a la feina, intercan-
viant impressions i mirant
en com el conveni, etc.
I fnalment pot ser pbli-
ca en constituir una secci
sindical o sent representant
de personal en funci de la
mida de lempresa.
El cas dAmaya, activista
de la PAH i posteriorment
companya de CGT, acomi-
adada desprs danar al seu
desnonament, i daplicar la
seva empresa, Konecta, la
part ms fosca de la refor-
ma laboral, ens mostra cla-
rament que les lluites estan
connectades.
s imprescindible que les
persones activistes en els
moviments socials, traslla-
din les seves idees i experi-
ncies per transformar i fer
ms fort el sindicalisme de
classe i combatiu.
s imprescindible
traslladar
lactivisme als
centres de treball
Podem vncer
al rgim
A cinc dies del fnal de la campanya
electoral, el compte de Twitter de
Podem va vaticinar que li donarien un
ensurt a ms duna persona. I aix ha
estat. Els cinc escons que ha aconseguit
la formaci sn una bufetada a la cara
de les poltiques dausteritat de la UE
i mostra que una alternativa poltica
des de la base no s un somni, sin una
realitat en construcci.
Lenorme desastre electoral del PP
i PSOE que han perdut ms de cinc
milions de vots, un 30% respecte a les
passades eleccions europees ha obert
un forat enorme en el bipartidisme
que va ms enll del vot protesta en
unes eleccions singulars, com ho sn
les europees. Es tracta dun canvi ms
profund, dun veritable gir de lescenari
poltic de lEstat espanyol. Podem, que
sha situat en vuit comunitats com a
tercera fora electoral, ha estat qui ha
capitalitzat la major part del desconten-
tament cap al duopoli, i no partits com
UPyD o Ciutadans. A ms, els partits
a lesquerra del PSOE han crescut ms
que mai (noms IU i Podem sumen
un 18% dels sufragis) i les formacions
favorables al dret a decidir han sortit
reforades.
Podem no noms espanta, sin que
est vehiculant lesperana de gran
part de la poblaci que es va indignar,
va acampar i protestar durant el 15M, i
segueix mobilitzant, com van mostrar
les Marxes de la Dignitat. Podem i els
seus cercles sn una expressi poltica
de la gent que vol defensar els seus drets
sense concessions i no accepta ja les
velles formes, continguts i prctiques de
la poltica que ha portat a aquesta cats-
trofe social; s una manifestaci clara de
la crisi del rgim del 78. I espanta ms
perqu sha produt en el seu terreny i
amb les seves regles: en unes eleccions.
Els pilars que sostenen el sistema es van
esquerdar amb el 15M. Les eleccions del
25M han aprofundint les bretxes.
El gran camp obert desprs daques-
tes eleccions europees ser molt frtil
per a les persones que volen construir
un altre mn acabant amb aquest siste-
ma corrupte. Es consolida un nou espai
poltic de ruptura que pot tenir dife-
rents expressions electorals, per amb
trets comuns: des de la base, antisexis-
ta, participativa, transparent i combati-
va. El seu desenvolupament dependr
de la capacitat darrelar aquests projec-
tes en el conjunt de les lluites socials i
sindicals. s lhora de construir el poder
de la gent.
Editorial
8
juny 2014 | en lluita
El nvol
Nria Prez
@diarienlluita
La publicitat s un mecanis-
me per cridar latenci sobre
un producte amb la fnalitat
de vendrel o donar-lo a coni-
xer. La publicitat es nodreix
dimatges i aquestes tenen la
capacitat dimpactar de forma
immediata. La imatge que ms
ven s la de la dona, per per
desgracia aquesta imatge sem-
pre apareix distorsionada. Les
imatges que veiem constant-
ment a la televisi, a les revis-
tes o als cartells publicitaris no
representen un model de dona
real, sin que representen uns
estereotips i uns rgids cnons
de bellesa.
A travs dels estereotips de
gnere, es representa de forma
reduccionista, caricaturitzada i
despersonalitzada la identitat
de la dona. Amb els patrons de
bellesa imposats lnic que fan
s generar ms insatisfacci
personal i, per tant, ms opres-
si. Una dona que no saccepta
a s mateixa tal i com s, mai
podr ser lliure ni crtica amb
el sistema que loprimeix.
Des de ben petites hem de
conviure amb un bombardeig
continu dels mitjans de comu-
nicaci, que ens transmeten la
idea que noms si ets guapa
i sexy tindrs xit i felicitat.
Sempre guapa, jove, prima i
perfecta si vols ser acceptada
socialment. Sembla ser que el
centre del teu univers ha de ser
el teu aspecte fsic i la publici-
tat ajuda a que no deixis enrere
aquesta obsessi.
Exhibir, vendre i explotar
Les dones als mitjans de co-
municaci quedem redudes a
simples cossos irreals i buits.
El nostre cos es transforma en
mercaderia que es pot exhibir,
vendre i explotar. La publicitat
representa una visi masculina
ja que mostra imatges hiperse-
xualitzades de com suposada-
ment els homes ens volen veu-
re, daquesta manera tot pot
resumir-se en: Ells ens miren,
nosaltres volem, necessitem
que ens miren.
Cosifcar signifca assumir
que la dona no s un subjecte
intelligent i capa, sin s un
simple cos inert i passiu. La
cosifcaci s evident quan el
cos femen es transforma en
una cosa, com un cotxe o una
ampolla de rom i s la sexu-
alitat, la seducci o la belle-
sa daquest cos el reclam que
sutilitza per vendre. Quantes
ms dones surtin en un anun-
ci i menys roba portin, mi-
llor. Si fracciones el cos de la
dona i mostres noms certes
parts fent mfasi en lerotis-
me daquestes, millor. Quan
ms sensual sigui lexpressi
daquest cos, millor. Si perpe-
tues ms els rols tradicionals
de gnere i presentes a la dona
en un segon pla a la ombra de
lhome, molt millor.
Quan ms impersonalitzada
es mostra la imatge de la dona,
ms sembla un objecte i menys
respecte mostres cap a ella. Ni
tan sols cal que ens mostrin
Sexisme | La utilitzaci del cos de les dones com a reclam
publicitari agreuja lopressi de gnere.
Els nostres
cossos, les
seves eines
Pintada en un aparador de Mango en protesta per les talles de la roba per a dones.
Els estereotips
representen de
forma reduccionista
la identitat de
la dona
com un cos sencer per captar
latenci del pblic, noms una
boca o uns pits ja sn sufcients
per vendre.
Amb els anys, la publicitat
continua sent injusta i el ms
trist s que aquesta cosifcaci,
que no s ms que violncia
simblica i sexisme en estat
pur, passa silenciosa davant
dels nostres ulls cada dia. Dna
la sensaci de que la societat
veu normal que la dona hagi
de seduir i complaure a lhome
com a nica meta en la vida.
No s cap casualitat que la
Prendre la
locomotora
per guanyar
Albert Portillo
@albert_1917
Feia molt de temps que no
sestrenava a les pantalles
una superproducci centrada
en la lluita de classes. No s
que no shagin fet pellcules
sobre les diferncies entre
rics i pobres el que passa s
que aquestes altres pellcules
no han tractat realment el
conflicte de classes.
Snowpiercer (Rompeni-
eves), del director sud core
Bong Joon-ho, ens situa al 2031
en un mn moribund a causa
del canvi climtic. Un perode
de glaciaci ha delmat la huma-
nitat i noms uns quants milers
de persones sobreviuen en un
tren equipat amb alta tecnolo-
gia per a resistir les baixssims
temperatures.
Per no tothom s igual en
aquest tren. Aquest enorme
tren t diferents vagons, una
gran quantitat de persones
famolenques i sense feina
malviu encaixonada al dar-
rer vag, mentre que als pri-
mers vagons un selecte grup
dhomes i dones gaudeixen
de banys daiges termals,
discoteques i sushi. Al cap-
davant de tot hi ha el maqui-
nista, el president Wilford de
la corporaci que constru el
tren.
Davant la fam i el segrest
dels infants per a ser escla-
vitzats treballant per a la m-
quina la gent oprimida del
tren decideix organitzar-se
i lluitar. I perqu aquesta
rebelli triomfi es disposen a
tallar larrel dels problemes:
prendre la locomotora. Qui la
prengui dominar el tren.
en lluita | juny 2014
9
Lorigen de les tafaneres
Pintada en un aparador de Mango en protesta per les talles de la roba per a dones.
Lletra ferida
Mireia Chavarria
@miretxebarria
Lloques, rondinaires, ma-
naires, malgastadores, bo-
camolles, putes... I tafane-
res. Sn adjectius que han
estat sovint reservats per
a les dones. El motiu: pa-
rar-los els peus quan sem-
bla que es passen de la rat-
lla i acaparen massa poder,
i degradar la seva identitat
social.
Per aix no s nou, i la
literatura europea dels se-
gles XVI i XVII s testimoni
de la campanya de crimina-
litzaci social de les dones
daquella poca; com tamb
la fsica: les prostitutes eren
fuetejades, les adlteres
condemnades a mort i les
que tenien la llengua mas-
sa llarga, passejades pels
carrers amb una corretja
i un morri al cap. Per no
parlar de la caa de bruixes.
Per aquesta demonitzaci
de la dona tan sols era lem-
bolcall de la campanya ideo-
lgica que acompanyaria la
devaluaci de les dones com
a treballadores (justificant
aix lapropiaci del treball
per part de lhome), la pri-
vaci de la seva autonomia,
aix com la criminalitzaci
del seu control sobre la
reproducci. s aix com es
va bastir un nou model de
feminitat: la dona obedient,
reservada, soferta, estalvia-
dora, passiva i casta.
Les vies per aconse-
guir-ho van ser molt diver-
ses: des de la seva infanti-
litzaci legal fins a la seva
expulsi de molts llocs de
treball assalariats... O fins
i tot, dels carrers. A Angla-
terra, les dones shavien
dapartar de les finestres,
no visitar gaire sovint els
pares desprs dhaver-se
casat; ni tampoc les ami-
gues. Tal com subratlla la
feminista Silvia Federici,
aquest fet va deixar petjada
sobre la llengua. I s que la
paraula anglesa gossip, que
abans significava amic/
amiga, va adoptar connota-
cions negatives fins a mutar
al seu significat davui:
tafaneria.
dona es representi com lobjec-
te sexual i lhome com el con-
sumidor i possedor daquest. I
s que resulta que vendre la se-
xualitat femenina des de lpti-
ca masculina, no noms genera
molts diners en aquesta socie-
tat consumista, sin que tamb
ajuda a perpetuar lopressi de
les dones en aquesta societat
masclista. La publicitat sexista
s una bona eina per assegurar
que la ideologia dominant en
la societat sigui precisament la
ideologia rncia i retrgrada de
la classe dominant.
Cosifcar signifca
assumir que la dona
no s un subjecte
intelligent
i capa
La Vinyeta
Aquesta pellcula, basada
en el cmic francs de Jean
Marc Rochette, s terrible-
ment premonitria en quant
als efectes del canvi climtic.
Sobretot tenint en compte
que el cmic s de 1982.
Els problemes del mas-
clisme en els moviments so-
cials, de lhoritzontalitat en
la revoluci i del perill de les
avantguardes es reflectei-
xen en la pellcula. Aquestes
qestions no sn plantejades
tampoc obertament o de for-
ma simplista, sin com molts
daltres aspectes de forma
metafrica, per alhora rea-
lista i senzilla tamb. Daltra
banda hi ha detalls histrics
fcils didentificar en el film,
com la guerra del Vietnam,
figures revolucionries o di-
rigents neoconservadors de
lpoca.
Rochette, que va ser ac-
tivista ecologista als anys
setanta, presenta diversos
interrogants que sn plante-
jats magistralment en lenig-
mtic final de la pellcula.
Sn possibles les revoluci-
ons davant del terrible po-
der policac amb que comp-
ten les classes dirigents?
Estan destinades les revolu-
cions a ser trades? Sn ine-
vitables els lideratges en els
moviments revolucionaris?
Hi ha vida fora de linhspit
i sanguinari tren que s el
capitalisme?
Hi ha vida fora
de linhspit
i sanguinari
tren que s el
capitalisme?
10
juny 2014 | en lluita
David Karvala
@davidkarvala
L
es persones
sempre han in-
tentat explicar
el mn duna
manera o altra. Fa mi-
lers danys, veneraven
el sol i les estrelles,
atribuint-los poders
sobre la seva vida. Des-
prs van ser els dus de
lOlimp els que els con-
trolaven, i ms tard un
nic ser anomenat Je-
hov, Du, Al En la
seva versi ms recent
s el Mercat aquesta
gran fora sobrenatu-
ral el que decideix els
nostres destins.
Un factor bastant
com en totes aquestes
religions s que tot s
inamovible; les coses
sn com sn perqu
sempre han estat aix.
No obstant aix, tamb
existeix des de, com
a mnim, la Grcia an-
tiga la idea de canvi,
duna dinmica en les
coses. En la filosofia
grega la dialctica era
una manera darribar a
la veritat mitjanant el
confrontament de dues
idees. Amb el filsof
alemany, Hegel (1770-
1831), la dialctica es va
convertir en una expli-
caci del canvi histric,
del gradual aven en la
societat. Tot i aix, amb
Hegel, encara es tracta-
va dun procs al regne
de les idees; les contra-
diccions del esperit
impulsaven el canvi
histric.
Materialisme
Marx i Engels van co-
menar com a seguidors
de Hegel, per aviat
van capgirar la seva
teoria. Mitjanant una
combinaci destudi
i experincies al mn
real, van arribar a la
conclusi que lorigen
del canvi era el mn
material, no les idees
en labstracte.
Ms tard Marx ho
va resumir aix: en la
producci social de la
seva vida les persones
estableixen relacions
de producci que cor-
Teoria | Les idees de Marx sn una eina decisiva per
a lluitar contra el capitalisme i construir un mn nou.
DIALCTICA:
MARXISME I
REVOLUCIONS
SOCIALS
Recuperar el marxisme per al segle XXI. / Illustraci de Fernando Vicente
responen a una fase
determinada de desen-
volupament de les se-
ves forces productives
materials. El conjunt
daquestes relacions de
producci forma les-
tructura econmica de
la societat, la base real
sobre la qual saixeca la
superestructura jurdi-
ca i poltica i a la qual
corresponen determi-
nades formes de consci-
ncia social.
Amb aquest dens text
est dient que abans de
poder venerar dus, es-
criure filosofia, o fins
i tot produir reality
shows, cal menjar. Per
poder menjar, cal pro-
duir. I la manera en qu
es produeix aquest men-
jar s la base per a tota
la resta. Una societat
caadora-recollectora
no pot seure a mirar el
Gran Germ desprs de
matar un bfal (ni sels
passaria pel cap fer-
ho). En canvi, en una
societat en qu el tre-
ball consisteix en una
srie dxits i fracassos,
contractes i acomiada-
ments, a algunes perso-
nes el Gran Germ els
sembla normal, fins i
tot interessant.
En el text citat, Marx
va escriure: No s la
conscincia de la per-
sona la qual determina
el seu ser sin, pel con-
trari, el ser social s el
que determina la seva
conscincia. Tamb va
explicar que no es trac-
ta dun determinisme
mecnic. Aix es veu
clarament si ens fixem
en el punt central de la
teoria; la revoluci.
Explica que les di-
ferents societats com
lesclavisme de Grcia
i Roma; el feudalisme
amb senyors i serfs; el
capitalisme les con-
formen una combinaci
de relacions de produc-
ci (s a dir, les classes
socials en conflicte) i
les forces de producci
(ja siguin aquestes ani-
mals, mquines a vapor
o robots informatit-
zats). Per, a larribar
a una fase determinada
de desenvolupament
les forces productives
materials de la societat
entren en contradicci
amb les relacions de
producci existents.
Dit duna altra manera,
les possibilitats pro-
ductives duna societat
arriben a superar els
lmits imposats per la
seva estructura social.
Encara ms clarament,
al mn actual, no hi ha
ra perqu ning passi
gana o no tingui casa;
aix passa a causa de
lestructura social del
capitalisme. De formes
de desenvolupament de
les forces productives,
aquestes relacions [en
aquest cas, capitalistes]
es converteixen en tra-
ves seves, i sobre aix
una poca de revoluci
social.
Lluita de classes
La revoluci s pos-
sible i necessria per
raons objectives. Que
saconsegueixi o no,
depn de lacci dels
ssers humans. Aqu
tornem a la dialctica.
Hi ha la dialctica entre
la classe treballadora
i la classe capitalista,
el conflicte de classes.
Per tamb la dialctica
dins la classe treballa-
dora i la gent oprimi-
da en general: entre
els sectors que lluiten
per un canvi fonamen-
tal i els sectors que es
conformen amb petits
Lxit de la
revoluci depn
de la capacitat
per a mobilitzar
la majoria
Tel de fons
en lluita | juny 2014
11
Li diuen materialisme dialctic, per no ho s
D.K.
El marxisme t mala
premsa, en part per coses
que shan fet en nom seu.
Per defensar el marxisme
com una teoria que ens
ajudi no noms a entendre
el mn, sin a canviar-lo,
cal distingir-lo dels falsos
productes.
Qu diu la teoria ori-
ginal? Com hem vist, que
qualsevol societat depn
de com produeix els seus
mitjans de subsistncia.
Una societat basada en
lagricultura amb bous no
viatjar per lespai (digui
el que digui la Guerra de
les Galxies), ni tampoc
far el salt al socialisme.
Tot i aix, la gent de sota
pot lluitar per millorar la
seva situaci, i aix ho ha
fet en diferents moments
al llarg de la histria.
El marxisme pronostica
si guanyar? No. Com mol-
tes teories cientfiques, no
pot predir tot el que pas-
sar (pensa en la meteo-
rologia), per ens ajuda a
canviar les coses si partim
dels principis bsics.
Tornem llavors als fal-
sos productes. Una socie-
tat dominada per una peti-
ta minoria en qu milions
de persones passaven gana
no era socialista, per molt
que es digus Uni Sovi-
tica; aix ens ho explica el
marxisme revolucionari.
Forces intellectuals des-
querres es van enamorar
de la URSS i van adoptar
una teoria dogmtica i
mecnica impulsada per
Moscou, anomenada ma-
terialisme dialctic; una
teoria amb molts catedr-
tics i manuals... i amb res
de marxisme o de canviar
el mn.
Quan la URSS i la teo-
ria van fracassar, molts
daquests intellectuals
van concloure que era un
error intentar entendre
el mn en termes terics.
Van inventar el postmo-
dernisme i des daques-
ta nova teoria, malparlen
contra totes les teories, es-
pecialment contra el mar-
xisme.
No obstant aix, les per-
sones que volem un canvi
no tenim opci, hem de
continuar lluitant i hem
dentendre el mn. El mar-
xisme s la millor eina que
tenim per ajudar-nos a
fer-ho.
Intellectuals
desquerres van
adoptar una
teoria dogmtica i
mecnica
canvis dins del sistema;
un sistema que ja sha
convertit en una trava
per al progrs hum.
Aquests ltims sectors
inclouen, tpicament,
a burcrates, poltics,
etc., per tamb moltes
persones corrents que
encara no estan con-
venudes que un canvi
real sigui possible.
Lxit de la revoluci
depn, principalment,
no de les gestes heroi-
ques duna minoria,
ja compromesa amb
la revoluci, sin de
la capacitat daquesta
de convncer i mobi-
litzar la majoria. Si la
minoria est atrapada
dins la idea que les co-
ses no es poden canvi-
ar, que les idees (de la
majoria) vnen impo-
sades des de dalt, per
un Du o Telecinco, ni
tan sols es plantejar
el repte de guanyar-se
la majoria. En canvi, el
materialisme histric
explica que la majoria
de la societat pertany a
la classe treballadora i
que la seva situaci ob-
jectiva pot pesar ms
que les idees que t
actualment; en ltima
instncia lsser social
s el que determina la
seva conscincia.
El marxisme no s
una teoria determinis-
ta; explica la possibili-
tat i la necessitat dun
canvi social. Si sacon-
segueix o no, depn de
les persones.
Histria | Personatges clau que han desenvolupat el marxisme.
Un fl vermell que recorre els
canvis contemporanis
Des de lexili, Trotski va defensar el marxisme revolucionari davant lhorror de lestalinisme.
D.K.
Avui en dia existeix
una mplia indstria
de marxisme acadmic.
No obstant aix, els
avenos en materialis-
me histric han vingut
no de lacadmia, sin
de la participaci de
marxistes en les lluites
reals.
Marx i Engels van de-
dicar molt de temps a
la lluita poltica, que va
culminar en la Prime-
ra Internacional, una
organitzaci que juga-
ria un paper important
en la Comuna de Pars
el 1871; el primer es-
tat obrer de la histria.
Fins i tot la seva obra
principal, El Capital, no
tenia un objectiu noms
teric, sin que va ser
una arma contra lex-
plotaci, que va ajudar
a impulsar i enfortir el
moviment obrer.
La revolucionria po-
lonesa Rosa Luxemburg
va fer una gran aporta-
ci a lexplicar la relaci
dialctica entre les llui-
tes poltiques i econmi-
ques en el seu Vaga de
Masses, que va escriure
desprs de lexperincia
de 1905.
La necessitat dorga-
nitzar-se per guanyar la
revoluci ja que res
ve predeterminat va
quedar demostrada amb
lexperincia de Lenin
i el partit bolxevic en la
revoluci russa de 1917.
Gramsci va
refexionar
sobre com
saconsegueix
lhegemonia
El fracs de la revo-
luci a Itlia, i la puja-
da del feixisme, van fer
refexionar lAntonio
Gramsci sobre com una
minoria revolucionria
i la classe treballadora
en un pas amb milions
de camperols podia
guanyar a la majoria per
a la revoluci; s a dir,
com es podia aconseguir
lhegemonia. Una altra
vegada, un aprofundi-
ment en el materialisme
histric.
Trotskisme
Als anys 30, Trotski va
lluitar per mantenir els
principis del marxisme
revolucionari davant
els horrors del feixis-
me i lestalinisme, i va
fer moltes aportacions
imprescindibles per a
lesquerra radical.
El marxista jueu pa-
lest, Tony Cliff (1917-
2000) fundador del
corrent del qual forma
part En lluita va con-
tinuar la seva tradici,
fent anlisis marxistes
del capitalisme dEstat
a lURSS i a les societats
sorgides de les revoluci-
ons anti-colonialistes; de
la guerra freda entre els
dos blocs imperialistes;
del boom econmic.
Tot aix no vol dir
que ja estigui tot pen-
sat i lligat. La base del
marxisme s que el mn
canvia, i les anlisis del
mn han de canviar i
avanar per no quedar
obsoletes.
EL REPTE DE CREAR
PODER POPULAR
Jess M. Castillo*
@jeswonehouse
El panorama poltic a lEs-
tat espanyol ha patit ter-
ratrmol rere terratrmol
en els darrers anys, des
del 15M, al moviment per
lhabitatge, passant per
lentrada de la Candidatu-
ra dUnitat Popular (CUP)
al Parlament de Catalunya
i la manifestaci histrica
de les Marxes de la Digni-
tat el 22 de mar a Madrid.
Lltim daquests terratr-
mols poltics sense prece-
dents ha estat la irrupci
de la candidatura ciuta-
dana Podem com a quarta
fora poltica a nivell de
lEstat (i tercera en moltes
ciutats i pobles).
Des de lEstat espanyol
hem enviat un missatge
a tot Europa. El 18% que
sumen Podem i Esquerra
Unida prova que la crisi
poltica no porta inevi-
tablement fenmens fos-
cos com el Front Nacional
a Frana. Tamb s una
oportunitat per a forces
desperana i lluita.
Repartir lideratges
Ara a Podem enfrontem
molts reptes. Per exemple,
s clau repartir el liderat-
ge del projecte tant en les
bases com en les portaveus
ms meditiques. La figura
de Pablo Iglesias ha estat, i
seguir sent, un actiu im-
portant, per per assentar
un projecte ciutad com
Podem el seu funciona-
ment intern sha de reflec-
tir tamb en la seva imatge
exterior. A ms, repartir
el pes de la representaci
pblica ens permetr una
major capacitat dimpac-
te en temes diversos i en
diferents territoris. Hem
daconseguir que la cara
de Podem siguin moltes
persones que destaquin
per estar al capdavant de
moviments socials i sin-
dicals combatius. Fugim
darribistes i oportunistes
que, desprs dels grans re-
sultats electorals, intenten
fer-se amb la representa-
ci del projecte.
Tamb hem de fer que,
ara que el procs electoral
ens ha acostat a molta gent
que no ens coneixia, Podem
sestengui per cada barri i
cada poble. Podem s una
eina molt til per impulsar
les lluites dels moviments
socials, un dels seus objec-
tius fonamentals, a la ve-
gada que fem que les seves
reivindicacions arribin a
les institucions. En aquest
pla dacci, el nivell mu-
nicipal s un camp abonat
per demostrar que, ms
enll del discurs electoral,
podem ajudar a aconseguir
victries que millorin la
nostra qualitat de vida, co-
menant per lmbit local,
el municipalisme.
El poder als cercles
Un altre aspecte essencial
per seguir impulsant Po-
dem s articular un funci-
onament intern de presa
de decisions de baix a dalt,
resumit a leslgan tot el
poder als cercles. Per aix
cal marcar el terreny de
joc de Podem, s a dir, les
lnies vermelles que no es
poden creuar si una perso-
na o un cercle volen estar
en aquest empoderament
ciutad.
Les assemblees de base
de Podem (conegudes com
a cercles) han de seguir
obertes a tota la ciutada-
nia, les llistes electorals
shan descollir en primri-
es obertes i les de portaveu
en assemblea i tots els cr-
recs han de ser revocables
en qualsevol per moment,
cobrar un salari mitj i no
ocupar un lloc ms de 4-8
anys. A ms, hem de tenir
molt clar que mai pacta-
rem un govern de la cas-
ta, amb el bipartidisme, i
que totes les decisions de
calat shan de decidir en
els cercles.
Impulsar la
mobilitzaci
Els i les activistes que ve-
nim participant en els
cercles de base de Podem
estem plenes dillusi, en-
tre altres coses, per lxit
electoral assolit. Ara hem
de portar aquesta fora de
les urnes all on s enca-
ra ms important, als cen-
tres de treball, destudi i
als carrers. Els cercles han
dajudar a millorar la co-
ordinaci de lluites. Hem
de comenar a organitzar
mirant tamb els centres
de treball. Un projecte po-
ltic que impulsa protestes
laborals i vagues t mol-
ta ms fora que el que es
queda al marge. Aix signi-
fica crear xarxes de repre-
sentants sindicals i gent
de les marees contra les
retallades que participem a
Podem. Daquesta manera
podrem superar, per exem-
ple, el control destructiu
de les burocrcies sindi-
cals, creant ponts entre les
lluites en els llocs de feina i
els moviments socials.
Sens dubte, Podem t
per davant un llarg recor-
regut que apareix ple dil-
lusi i de possibles victri-
es de la ciutadania davant
l1% dels ms rics i la seva
casta poltica. Un projec-
te poltic com Podem que
amb tan sols quatre mesos
ha avanat tant pot arribar
a que la gent normal con-
trolem les nostres prpi-
es vides. Aportem totes el
nostre granet de sorra, de-
batem en germanor i, a la
vegada, seguim lluitant per
construir un mn millor
que no noms s possible,
sin tamb cada dia ms
urgent i necessari.
*Candidat n 13 de Po-
dem a les elecciones euro-
pees, delegat sindical del
SAT i membre dEn lluita.
Ruptura | Els resultats de les europees obre oportunitats per a acabar amb el rgim del 78
Un projecte com Podem, arrelat a les lluites, pot portar-nos a controlar les nostres vides.
/Diari En lluita @DiariEnlluita
Hem de portar
la fora de les
urnes als carrers
i centres de
treball