REFLEXIÓ LLIBRE:

Educació i vida
quotidiana.
Històries breus i de llarga
durada
Autora: BOSCH, Eulàlia

Grau d’educació infantil

Curs: 1r tarda Grup: 1I
Assignatura: Seminari
Professora: Inma Cases
Autora: Soraya Rodriguez Iglesias
Data lliurament: 20-10-2009
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana.
Històries breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

ÍNDEX:

CAPITOLS
1) PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I DE L’AUTORA
2) ANÀLISI DEL CONTINGUT
2.1. DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT
2.1.1) Protecció i autonomia
2.1.2)Ciutadans i experts
2.1.3) Estrangers
2.1.4) Família i societat
2.1.5) Manera d’educar als nens aprenent.
2.2. LLISTAT DE CITES A ALTRES AUTORS
2.3. REFLEXIÓ SOBRE DOS ASSAIGS
2.3.1) Protecció i autonomia
2.3.2) Problemes i catàstrofes
2.4. EXPERIÈNCIA PERSONAL
3) VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONS
4) BIBLIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ

A classe del seminari ens han recomanat la lectura d’un llibre sobre
l’educació, per reflexionar sobre aquest tema, analitzant els diferent assaigs
d’experiències que s’exposen amb la seva corresponent reflexió.
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

1. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I DE L’AUTORA

El llibre Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. el va

escriure la professora de filosofia Eulàlia Bosch, que es fundadora i ex
directora del Institut de Recerca per l’Ensenyament de Filosofia de Espanya i
autora del llibre El plaer de mirar (1998). També va ser responsable del
Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre el 1995 y
1998, y ha sigut comissària de diferents exposicions com per exemple,
Criatures misterioses, La caja màgica, Ver la luz u Te mando este rojo
cadmio.

Aquest llibre esta dividit en 28 assaigs, els quals s’inicien amb un relat
d’experiències viscudes per la autora i persones vinculades a ella, en els
quals narra com els descobriments i intuïcions plantejada per nens, fan
reflexionar a l’adult. Com afirma l’autora del llibre a la pagina 59, Les
preguntes dels nens són per als grans que de veritat les escolten estímuls
magnífic per a la reflexió. Són preguntes directes i contundents sobre
elements essencials del viure. Això és, que escoltant als nens aprenem, al
reflexionar sobre les seves preguntes. Aquestes reflexions personals de
l’autora, en gran part reflexions filosòfiques i ètiques, les descriu a
continuació de cada experiència, d’una manera amena i fàcil de llegir.

2. ANÀLISI DEL CONTINGUT

2.1 DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT

Aquest llibre revela com la mirada de l’autora va canviant i per tant, també
les seves comprensions sobre la infancia i la educació. En cada un del
assaigs que composen el llibre es veu la reflexió sobre la pròpia condició
adulta que comporta una interpretació del que ella considera que son els
nens i nenes a partir de experiències viscudes, el context de les quals, es la
educació mateixa. Una educació que proporciona la ajuda i els elements
necessaris per arribar a ser un subjecte lliure, independent i ple en totes les
seves capacitats cognitives, emocionals, etc., i que correspon a un estat
adult ideal.

La autora aposta per una educació més social, de la relació amb las
persones. També es promou una educació que deixa de estar reduïda a una
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

mera escolarització, per anar-se’n a l’àmbit de lo privat, al espai familiar i

íntim com a la cuina.

Ara estructuraré el llibre en els següents temes que tracta: Protecció i

autonomia, ciutadans i experts, estrangers, Família i societat, manera
d’educar als nens aprenent.

2.1.1) Protecció i autonomia: es refereix a l’adult que vol proteixir al nen, i

al nen que vol ser autònom a la vegada de estar protegit. Néixer és el
primer assaig en el que es veu això, i a l’assaig Protecció i autonomia es
reflexa la necessitat de protecció i el desig d’autonomia que busca el
nen a mida que creixen.

Pel contrari, a Lliçó de silenci hi ha un canvi de posicionament respecte a

la infancia protegida, on la autora rememora els moment de silenci que li
feien fer a la seva escola, per tenir moments de desconnexió, una
manera de controlar a les alumnes. Ella considerava aquest moment com
un moment d’autoconsciència. Es consideren als menors persones
completes i es qüestiona la educació formal massa orientada a una
futura condició adulta.

2.1.2) Ciutadans i experts: en aquest tema poso tots els assaigs que m’han
transmès, com a Ciutadans i experts, que ens deixem intimidar pel sol
fet de saber que hi han experts en la matèria, com diu Bosch, ens hem
tornat covards i ens estimem més que altres parlin i decideixin per
nosaltres, no sols en els grans temes sinó, fins i tot, en terrenys tan
privats com la contemplació d’una obra d’art, (pàg. 30). En canvi, els
nens estan lliures del sentiment d’auto contenció i diuen tot el que
pensen, cosa que ens fa reflexionar a nosaltres.

A l’assaig Vermell o blau també s’exemplifica com la ensenyança de l’art

no és necessariament una pràctica que li correspongui a les institucions
o les persones “expertes” en art, ja que hi ha diferents maneres de veure
l’art, com diu Bosch <<Les arts volen receptivitat. Els nens molt sovint la
tenen. L’aventura de deixar-se sorprendre molesta els ferits
d’homogeneïtat>>.
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

A l’assaig Jackson Pollock al MoMa es descriu a uns nens i nenes

sensibles, espontanis, expressius verbal i corporalment, els quals poden
veure les obres d’art com a simples coses per mirar, segons Bosch: <<la
falta de coneixements dels nens, els fa savis. Els permet llançar-se a la
descoberta del món sense patir l’escissió, que domina el nostre àmbit
cultural, entre la sensibilitat i el coneixement acumulat>> (pàg.115). La
autora assegura que cal deixar als nens la iniciativa en els museus, i cal
escoltar-los perquè ens faran reflexionar.

2.1.3) Estrangers: aquest tema es on es reflexa metafòricament la condició

d’estrangeria en un món d’adults que tenen els nens i nenes des de el
moment de néixer, com a l’assaig Parlar i entendre , on escoltar i fer-se
entendre son parts constitutives entre pares, mares, educadors, que
busquen acollir i protegir i nens que van descobrint un món nou.

A identitat i deferència i Fragilitat exemplifiquen com a l’escola es

transforma en l’espai on els nens es pregunten Qui sóc jo? Pregunta que
implica preguntar-se Qui són els altres? Els mestres, els pares, és a dir,
els que manen els estrangers. També els educadors intenten respondre
en veu alta Qui son els meus estudiants?

2.1.4) Família i societat: en aquest grup d’assaigs, com a l’assaig Quan seré
gran, voldré ser pagès es dóna importància a les relacions personals i la
família com a suport en la construcció de la pròpia singularitat i en el
desenvolupament personal de les seves potencialitats i a configurar-se
com a ésser lliure i independent, i també la família ha d’ajudar als joves
a desprendre-se’n, perquè no es trenqui la continuïtat social desitjada.
Segons l’autora: <<Ningú comença de zero. Ni tan sols els nadons, que
acaben d’aterrar al món com a estrangers radicals.>> (pàg.41) També
afirma que <<un és primer membre del grup que subjecte singular>>
(pàg.42)

Com a Metge o actor? Que ser alguna cosa vol dir tancar les portes a
altres possibilitats, per això els adults em d’ajudar a prendre decisions,
no prendre-les per ells.

En el relat Pares i fills, ens parla de la importància de la mirada, segons

Bosch: <<Des de petits ens han ensenyat a mirar els nostres
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

interlocutors i ben aviat aprenem a llegir amb molta precisió en la

mirada dels nostres pares>> (pàg.108).

A urgència els nens demanen la atenció de la mare o pare perquè per a

ell son urgències de veritat que han de ser escoltades, els hi surt de
dins.

En l’assaig Vius o morts apareix una mare o pare que cuida, protegeix i
posseeix la sabiduria per medir-se i no caure en la sobreprotecció i
control, que reflexiona sobre cóm educar als seus fills, que ara són
espontanis, sobtats pels actes i que no coneixen les barreres ocultes, per
exemple, del temps organitzat en calendaris i horaris. Com diu l’autora
<<Les preguntes dels nens són per als grans que de veritat l’escolten
estímuls magnífics per a la reflexió. Són preguntes directes i
contundents sobre elements essencials del viure>> (pàg. 59)

A l’assaig NIF l’autora afirma que la vida dels nens és vertical i horitzontal
alhora, que escolten als mestres però que al mateix temps juguen amb
els altres nens lluny de la inspecció dels grans. Els nens es guarden
temes importants per parlar entre ells.

2.1.5) Manera d’educar als nens aprenent: aquest tema es molt ampli,
parla de diferents experiències viscudes i les maneres d’educar que
s’han adoptat, sempre aprenent dels nens a la vegada. Per exemple a
Classe i cuina és el relat d’una conversació entre una mare i la seva filla
en l’espai on es cuinen els aliments. Un espai íntim i conegut que permet
abordar temes tan complexes com la mort d’un ser estimat. Aquest relat
serveix a l’autora com a exemple del espai d’intimitat que es necessita
crear a les escoles per que es creïn moments d’intercanvi que
promoguin l’exploració, l’auto coneixement i l’emergència de preguntes.

A l’assaig Aprendre i créixer relata l’experiència d’un nen que quan sap
llegir, sent que ha crescut físicament. Amb això, l’autora vol dir que
ensenyar a llegir pot ser molt més que aprendre a pronunciar lletres, per
un nen és molt més.

Pot tenir fills, la lluna? És una pregunta que sorgeix d’una classe de
primer de primària i que planteja la necessitat d’incorporar les qüestions
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

del estudiants per un bon ambient d’aprenentatge, de manera que es

revelin moltes respostes de una única certesa, tancada i homogènia. Per
a l’autora <<recollir la idea, posar-la a debat, reconèixer que no hi ha
una sola manera de respondre-la, fer la llista de tots els suggeriments i
finalment deixar-los tots públicament exposats fins que el moment de la
claredat arribi, és una mostra del tarannà d’una mestra que té ben après
l’ofici.>> (pàg.24) El relat Pot ser?... Potser també explica que hem
d’ensenyar d’una manera cooperativa, deixant les preguntes en l’aire per
què ho raonin i ho conversin entre tots, per a que cadascun d’ells trobi la
seva pròpia veritat.

A l’assaig Els orígens l’autora destaca la contemplació d’un adult que no

necessariament té la resposta correcte o inclòs, una resposta a la
pregunta, i el valor docent que està en procés d’aprendre al igual que els
seus alumnes.

Al relat I si... argumenta l’experimentació i el descobriment dins i fora de

les aules com a procés d’aprenentatge. Una forma d’educació que moltes
vegades es oblidada a l’escola.

A les matemàtiques i els pirates, relata com una professora fa que els
nens s’interessin per les matemàtiques jugant, <<El costum adquirit de
saber-se amb la porta oberta i la comoditat com a condició necessària
per aprendre>>(pàg. 47)

A l’assaig El petó, Bosch descriu el que per a ella es un bon docent, com
als altes assaigs, <<Si la mestra juga un paper tan significatiu en aquest
procés no es únicament per aquelles habilitats que els ensenya a
exercitar, sinó també pel fet de ser gairebé sempre al seu costat, atenta
al que passa i al que els passa>> (pàg. 55) Els nens s’alimenten de totes
i cadascuna de les relacions socials que va establint, és a dir, que totes
les persones que l’envolten son, d’alguna manera, punts de referència
per la seva educació, incloent els personatges de contes, de televisió,
etc...

A l’assaig Homes o dones? L’autora admet que l’educació es una relació

entre homes i dones, <<El fet és que per a tots, ensenyants i ensenyats,
la qüestió de gènere és un component fonamental en el procés comú de
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

formació. Tots ells són homes o dones que ensenyen i aprenen des del
que són i no solament des del que saben. I, curiosament, també era així
quan les escoles de nenes vivien separades de les escoles de nens i
tenien professores i menges mentre que els nens tenien professors i
capellans>> (pàg. 137)

Per altra banda, a La França rosa parla de les metàfores com a recurs
literari utilitzada pels adults per a respondre les preguntes difícils, que
moltes vegades els nens no entenen perquè <<Els nens, malgrat tenir
una imaginació desbordant, no estan disposats gairebé mai a perdre el
seu sentit de realitat. Ja els costa prou anar-lo construint>>(pàg.100)

Per acabar, a l’assaig Problemes i catàstrofes planteja als nens i nenes, i

als adolescents com a subjectes polítics i considera las implicacions
ètiques i polítiques que té l’educació. Bosch li dóna importància a la
formació política dels nens i nenes i

joves de l’educació, <<De ser ciutadà se n’ha d’aprendre i l’escola cal

que hi jugui el seu paper, tot i que no és tema de la seva exclusiva
responsabilitat. La ciutat, regida per aquesta democràcia que tan sovint
considerem inherent a ella mateixa, genera i conserva el patrimoni sobre
el qual reposa el saber i l’educació.>>(pàg.143)

2.2 LLISTAT DE CITES A ALTRES AUTORS

En aquest llibre hi ha múltiples cites a altres autors, tals com escriptors,

filòsofs, pintors, cineastes, etc. Les quals, les faig constar a continuació:

- <<La realitat>> com escrivia Sándor Márai, <<són només detalls>>,

pàg. 13.
- Pel·lícula Les mil i una nits de Passolini, “l’excel·lència de l’escena,
d’aquest moment
de ruptura amb la infantesa que ja té retorn, es pot atribuir al fet d’unir
la idea del
viatge, amb tot el que comporta de valentia i d’atreviment, amb la
immensitat del
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

mar, aquest embolcall fluid en què el món sembla flotar, i oferir-ho com
a projecte a
un noi que comença a notar el pessigolleig d’una barba incipient”, pàg.
20.
- <<Quina mena d’imaginació és aquesta, tant dominada per la raó?>>
pregunta que
es feia Samuel Beckett al relat Companyia, pàg. 21.
- <<Mentre continuïs sentint les estrelles per-sobre-teu, et continua
faltant la mirada de l’home de coneixement.>> deia Nietzsche, pàg. 24.
- <<Cal que la inspiració et pesqui treballant>> veritat que s’ha fet
patrimoni col·lectiu, pàg. 25.
- <<Caminar, com la prosa, té una finalitat ben definida. Són les
circumstàncies les que organitzen la manera de caminar, les que
descriuen la direcció i la velocitat, i li atorguen una finalitat definida. (...)
La dansa, en canvi, és tota una altra cosa. Naturalment també és un
sistema d’accions, però accions que tenen en elles mateixes la seva
finalitat. Ara bé, fixeu-vos, si us plau, en aquesta simple observació: per
diferents que pugui ser la dansa del caminar i dels moviments utilitaris,
fa servir els mateixos òrgans, els mateixos ossos i els mateixos músculs,
només combinats i coordinats d’una altra manera >> escrivia Paul
Valéry a l’article Poesia i pensament abstracte, pàg. 26.
- <<Crec més en les circumstàncies que en els genis>> va dir amb
rotunditat Jack Steinberger, premi Nobel de Física, en el seu discurs
davant l’Acadèmia sueca, pàg.27.
- <<La consciència>> feia dir Shakespeare a un dels seus personatges,
<<ens converteix en covards >> , pàg. 30.
- John Taylor Gatto descrivia els cinc principis per justificar l’existència de
les institucions escolars escrits per Thomas Jefferson: <<Els dos primers
tenen a veure amb ensenyar a la gent els seus drets i les maneres de
defensar-los. El tercer es refereix a conèixer els mecanismes del cor dels
homes fins al punt que ningú no pugui ser ni enganyat ni estafat. El quart
parla de la relació entre els ciutadans i els experts: un ciutadà no ha de
ser mai intimidat per un expert; els experts només tracten amb els fets
però les decisions importants són temes de filosofia i de valoració, no de
fets. Per tant, els experts han de ser sempre subordinats. I el cinquè
consisteix a assegurar-se que una persona educada posseeix
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

coneixement pràctic: com es pot construir una casa, com es conreen els
aliments, com es fa un vestit...>>, pàg. 31.
- La Pintura peristàltica de Miquel Barceló remet als moviments que fan els
budells per deglutir els aliments i transformar-los en energia renovada.
Pàg. 31.
- <<Fes el que has imaginat. Simplement intenta-ho!>>, deia Pina Bausch
a un dels seus ballarins. pàg.32.
- <<Ante mis circunstanciales amigos del hotelito de Canterbury
declaro:“Soy argentino”. “Nosotros también somos turcos”, me
contestan. En tierra estraña, todo forastero es un compatriota.>>
anècdota que explica Adolfo Bioy Casares, pàg.39.
- << Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les
mateixes coses>>, afirmació d’Einstein, pàg. 41.
- Norbert Elias explicava a la Història de les Civilitzacions que,
contràriament al que sovint es pensa, la societat és anterior a les
persones, perquè és la seva imperiosa necessitat de mantenir la vida la
que explica en primer terme la reproducció. És el grup el que necessita
reproduir-se perquè cadascú, individualment, pugui continuar viu. I és per
això que un és primer membre del grup que subjecte singular. Sense el
grup, ningú no pot sobreviure. (referint-se a la família) Pàg. 42.
- Aristòtil deia que per viure, en el sentit ple de la paraula, no n’hi ha prou
de no morir-se. Pàg. 43.
- Si un no pot saber tot, només cal que s’envolti de la gent apropiada. Alta
vegada aquelles ignoràncies creuades de les quals parlava Einstein i que
el filòsof Mattew Lipman va recollir brillantment en el concepte de
comunitat de recerca. Pàg. 44.
- <<Quan una jove estudiant em pregunta: “Vostè creu que jo puc arribar
a ser ballarina?”, jo –escriu Martha Graham a les seves memòries-
sempre els responc el mateix: “Si m’ho has de preguntar a mi, aleshores
la resposta és no” pàg. 45.
- << Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a
desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi
havia goteres i moltes i molt variades privacions>>, va escriure Pere
Calders a un dels contes mínims, titulat Obcecació. Pàg. 57.
- Berrie Hessen, un excel·lent professor de filosofia, va escriure una
història per explicar als seus estudiants que el metge li havia diagnosticat
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

un tumor cerebral i li havia dit que la seva vida només s’allargaria uns
mesos. <<Havia passat molt de temps des que Tipper va haver
d’endreçar les coses en dos calaixos… Encara recordava que havia hagut
de pensar molta estona per saber com s’ho faria>> (...) <<La gent
també es pot endreçar en dos calaixos: aquells que saben que la seva
vida serà curta i aquells que es podrien imaginar com els agradaria que
fos la seva vida quan siguin grans>>. Pàg. 60.
- En un text on Fernando Sabater escrivia que els nens no juguen mai per
distreure’s, sinó per concentrar-se, tal com els passa als filòsofs. Pàg.64.
- Plató es referia a l’activitat filosòfica, i que recordava Savater en el text
sobre Borges: jugar en serio. Pàg. 65.
- Camps de color de l’Eugènia Balcells. Pàg. 67.
- Giacomettri deia: <<Tinc gairebé tot el Louvre al cap, sala per sala,
quadre a quadre... He copiat molt, perquè provant de copiar un veu molt
millor les coses... Com més treballo, més hi veig altrament, és a dir, tot
creix dia a dia, en el fons, esdevé cada vegada més desconegut, cada
vegada més bonic... L’art és un mitjà per veure-hi millor.>> pàg. 70.
- A la novel·la L’última trobada, Sándor Marai deia de la minyona que
l’havia cuidat des de petit: <<Com que sempre era on se la necessitava,
mai no se la veia enlloc>>. Pàg. 72.
- Encara no ha nascut per als nens el temps mesurable, el temps sotmès al
rellotge que, com deia Musil, <<fa que les activitats humanes no es
desenvolupin segons un ritme natural>>. Pàg. 74.
- Nosaltres tenim la possibilitat de veure el ells una espurna d’aquell temps
primordial què al·ludia Hesiode quan, a la Teogonia, explicava l’origen
del món i de la vida: <<En primer lloc va existir el Caos i després la
Terra, d’ample pit, aixopluc constant i segur dels sèus immortals que
viuen als cims de l’Olimp nevat...>>. Pàg. 75.
- <<El temps, aquest gran escultor>>, deia Marguerite Yourcenar referint-
se als canvis que han patit les escultures que han aconseguit travessar
els segles i arribar fins a nosaltres. Pàg. 76.
- Plató al Timeo, descriu els diferents nivells de realitat, i escrivia que tot
ésser està necessàriament en algun lloc, que ocupa un espai determinat i
que allò que no és a la terra ni en cap racó del cel no existeix, no és
absolutament res. Pàg. 78.
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

- <<Com sabré si el món continua existint si o el puc percebre?>> es

preguntava Hume, i amb ell la resta dels filòsofs empiristes. Pàg.82.
- <<És el cine sonor el que ha inventat el silenci>> deia Robert Bresson.
pàg.91.
- Neil MacGregor explicava al pròleg del llibre Ombres d’E.H. Gombrich:
<<El que distingeix els grans mestres és que ens permeten sentir que
hem descobert les coses per nosaltres mateixos.>> Pàg.94.
- Els grans llibres, deia Proust al seu breu tractat sobre la lectura, són
compendis de conclusions per al seu autor, però per al lector són reculls
d’incitacions. Pàg. 95.
- Marguerite Yourcenar posava aquestes paraules en boca de l’emperador
Adrià: <<El veritable lloc de naixement és aquell en què per primera
vegada ens mirem amb una mirada intel·ligent; les meves primeres
pàtries varen ser els llibres. I en menor grau, les escoles.>> pàg. 97.
- Al pròleg de Georges Perec al llibre Espèces d’espaces diu: <<...I es va
decidir que tot allò que quedés dintre de la línia de punts estaria pintat
de violeta i s’anomenaria França, mentre que tot el que quedés fora de la
línia de punts estaria pintat d’un color diferent i tindria un altre nom.>>
pàg. 100.
- <<L’espai només es pot recuperar en el temps>>, Proust. Pàg.101.
- Bernard Pivot deia: <<És cert, en diverses ocasions han escrit de mi que
em feia l’ingenu o directament l’idiota. En realitat el que passa és que no
pregunto mai a un convidat sense posar-me al lloc de l’espectador. Estic
en la posició d’aquell que vol aprendre. Per compartir el plaer que he
sentit al llegir el llibre, considero que el millor és deixar que l’autor
s’expressi. M’agrada deixar-me sorprendre, deixar-me commoure fins i
tot pels meus convidats, i que aquesta sorpresa sigui ella mateixa
comunicativa>> pàg.104.
- Theodore Sizer, un pedagog americà, havia donat a la pregunta de com
haurien de ser en el futur els programes educatius, la resposta: <<El
test definitiu d’una bona educació és allò que un fa habitualment quan
ningú no el mira>>, pàg. 106.
- <<Saps, puc veure dues ínfimes imatges meves: / n’hi ha una en cada
un dels teus ulls. I fan exactament el que jo faig. / Cada vegada que jo
encenc una cigarreta, elles encenen les seves>>, recita Laurie Anderson
en una cançó. Pàg. 110.
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

- << Els teus ulls. / Tot un dia de feina esbrinar què hi ha dins.>>, diu el
poema de Laurie Anderson titulat Postal. Pàg.111.
- Rothko va incloure dibuixos dels nens a qui feia de mestre, en l’exposició
que va fer l’any 1993 al Portland Museum, a la qual Dore Ashton es
refereix dient: <<L’art dels nens era per Rothko una pedra de toc, una
mena de baròmetre de la veritat>> pàg.115.
- L’escultor Jorge Oteiza, en el llibre Quosque tandem...!, escriu: <<Si hem
callat espiritualment, qualsevol idioma ens serveix per continuar
muts.>>. Pàg.116.
- Kant deia que el camí que la humanitat ha recorregut al llarg de la
història per construir el coneixement del qual avui disposa, l’ha de
recórrer també cada nounat, amb l’única diferència que el nen el
transitarà molt més de pressa. Pàg.118
- Plató, als Diàlegs, va deixar memorable constància de la força que poden
arribar a tenir les converses quan es proposen respondre preguntes que,
una vegada i una altra, es resisteixen davant de les respostes a l’abast.
Sòcrates, el Sòcrates que reinventa Plató, és el mestre. És ell qui escolta
les preguntes dels deixebles i qui, sistemàticament, els força a buscar
exemples millors i a tenir arguments suficients per rebatre els possibles
contraexemples. Pàg. 126.
- Alícia al conte de Lewis Carroll, no entenia com la seva germana podia
llegir un llibre sense il.lustracions i sense converses. <<De que serveix
un llibre –pensa Alícia- sense imatges i sense diàlegs?>>. Pàg. 128.
- Joan Brossa reflexionava sobre sí mateix quan deia que a l’escola li
havien ensenyat a guanyar-se la vida, però s’havien oblidat de dir-li quina
mena de vida tenia sentit viure. Pàg. 131.
- Borges escrivia en un relat autobiogràfic: <<Me propuse ser
argentino>>. Tot i que finalment, aquest fill inseparable de Buenos Aires
va decidir que, quan arribés la seva hora, l’enterressin a Suïssa. Pàg. 131.
- Peter Brook deia: <<L’assaig és aquell moment privilegiat en què totes
les barreres de l’actor han d’anar caient a poc a poc. L’actor no
construeix un personatge sinó que el fa caure, maó a maó, el mur que el
separa del paper que ha de representar>>. Pàg. 132.
- Pasqual Maragall, aleshores alcalde de Barcelona, va fer una observació
en el discurs de benvinguda als participants en la XIII Conferència de
l’Associació d’Ensenyaments Europeus: <<Tinc un gran respecte pels
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

ensenyants. La seva feina s’assembla molt a la dels actors i actrius de

teatre, però la gran diferència radica en el fet que actors i actrius fan
cada nit la mateixa representació per a un públic diferent, mentre que els
mestres i les mestres representen cada dia una funció diferent davant el
mateix públic>> pàg.136.
- Maquiavel, en el Tractat sobre com han de ser governades les ciutats,
també anomenat El Príncep, deia: <<És més fàcil de conservar una
ciutat acostumada a viure lliure amb l’ajuda dels seus ciutadans que de
qualsevol altra manera, si se’n vol estalviar la destrucció.>> pàg. 143.
- Magda Català, explicava en el llibre Desde el cuerpo de una mujer , que
no és el mateix tenir un cos d’home o de dona, com tampoc no és el
mateix moure’s pel món a dos o tres pams de terra o tenir una
perspectiva de metre vuitanta. Pàg.144.
- La magnífica pel·lícula de Victor Erice, El espiritu de la colmena, és tota
sencera un exemple d’aquesta relació educativa horitzontal que els nens
estableixen entre ells, algunes vegades a prop dels grans i d’altres molt
lluny d’ells. Pàg.146.

2.3 REFLEXIÓ SOBRE DOS ASSAIGS

2.3.1. Protecció i autonomia:

Aquest assaig l’he triat perquè hem sembla molt interessant el tema
ja que son dos temes recurrents que revelen dues polaritats: la d’un
adult que protegeix i a la vegada da un marge per a la autonomia del nen
(o ho intenta), i la d’un nen o nena que necessita ser protegit, però que
també desitja ser autònom. Són els nens els que hauran de conquerir, a
mida que es facin fent grans, amb ajuda de nosaltres, ja que deixar de
ser nens, com diu l’autora, no és cosa d’una sola persona, sinó que són
uns quants els que estan implicats en el procés.

2.3.2. Problemes i catàstrofes:

És l’assaig més interessant per a mi, ja que planteja als nens i nenes i
adolescents com subjectes polítics i considera les implicacions que té
l’educació.
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

Hem d’ensenyar als nens que han d’esforçar-se per anar resolent els
conflictes i problemes i anar trampejant els que poden esperar, perquè
no se lis faci “catàstrofes” com diu un protagonista del relat, que és quan
un problema no té solució. <<Aprendre a viure amb el conflicte és
l’única sortida educativa per la qual té sentit trencar-se les banyes. Tota
la resta acaba sent catàstrofes, com molt bé s’intuïa en aquella classe de
primària>>(pàg. 140)

A l’escola hem d’ensenyar als nens i nenes a ser ciutadans, tot i que
no es exclusivament la nostra responsabilitat.

2.4 EXPERIÈNCIA PERSONAL

No recordo cap experiència que em pugi fer reflexionar sobre algun tema
d’aquests, ja que malauradament no tinc experiència professional amb nens,
només cangurs.

Ara bé, com a l’assaig Metge o actor? Jo també vaig haver de decidir el meu
futur, al batxillerat em vaig decidir per Arquitectura, però com no em va
arribar la nota vaig fer el Grau Superior de Desenvolupament i aplicació de
projectes de construcció, i la meva família va estar d’acord, sempre i quan
acabés fent Arquitectura després, perquè no volien que hem quedés només
amb un grau superior. Però en acabar-lo, em vaig donar compte que no era
ben bé el que jo volia fer, i, encara que hem va costar molt decidir-me, al
final vaig optar per fer Magisteri, el que ara s’anomena Grau d’Educació
Infantil.

Però el que hem va costar més va ser comunicar-s’ho a la família, que jo

creia que volien que fes Arquitectura. Quan vaig ser capaç de comunicar-los
la meva decisió, em va sorprendre que tots estiguessin d’acord, lo important
es que em van donar el seu suport i ara tinc moltes ganes de fer aquesta
carrera, i fer-la el millor possible, tant per mi, com perquè estiguin
orgullosos de mi.

Aquí també entra el tema de la família i la societat, com a suport en la

construcció de la pròpia singularitat i al desenvolupament personal, ja que jo
crec que si no m’haguessin animat a seguir estudiant després del GS, qui
 FPCEE Blanquerna: REFLEXIÓ LLIBRE: Educació i vida quotidiana. Històries
breus de llarga durada. Autora: BOSCH, Eulàlia

sap si ja m’hauria quedat amb aquest treball, però ells el que em van
inculcar es a fer una carrera, la que jo volgués.

3. VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONS

Aquest llibre m’ha semblat molt interessant i he après molt sobre educació,
sobretot fent el treball desprès de haver-ho llegit. Penso que al llibre es suma a
l’esforç de molts per canviar visions sobre l’educació restringida només a
l’àmbit de les institucions educatives formals, desconnectades del context
social, històric i polític en el que es troben. Estic d’acord en que escoltant als
nens també s’aprèn, ja que fan preguntes i arriben a conclusions que ens fan
reflexionar.

4. BIBLIOGRAFIA
- BOSCH, Eulàlia: Educació i vida quotidiana. Històries breus i de llarga
durada. Vic: Eumo Editorial Universitat de Vic 2003 (Col·lecció
Interseccions,29)
- http://edrev.asu.edu/reviews/revs98.pdf