Per mumpare, mestre lectorque tot ho recorda. Molts d'anys.Així es podrà queixar d'una altra cosaa part del renou del meu saxo...
A mena de prefaci
Aquest quadern conté contes, o com a mínim escrits breus, que no es elmateix que estrips greus, és a dir, d'una certa extensió no massa llarga,cosa que per ventura ajudi a no ser massa avorrits. I com, i perquè?Tots aplegats, no tenen massa temàtica particular, a part de la faltad'una particularitat que els uneixi. O, de, fet potser sí: tenen una duradad'una certa extensió, escrits durant un cert període, van un rere l'altre...Són el resultat d'intentar aprendre com s'escriu un conte. Contesd'aprenentatge, potser. Si cal més per a fer un aplec, ja m'ho direu.Jo, l'únic que sé del cert és que així és com estan les coses: ara em teniuescrivint un prefaci improbable per anar davant alguna cosa que deu serun
faci
, que vés a saber què deu ser... Què deu ser, un
faci
? Potser un
emi
que va de
pro
? Bé, si m'excusen un segon per consultar les fonts,tant sols puc dir el que mestre Alcover, o Coromines, o el "
crack daturnu
" que toqui, si vostè, lector, em permet el barcelonisme exòtic,recomanen. Un
faci
, segons el Diccionari aquest còsmico-català-valencià-balear, o com a mínim segons la versió del qual que hom pot trobar enlínia a la xarxa, és, exactament, el diminutiu de Bonifaci. Ostres, doncs.Doncs Bo li faci, a Bonifaci! Comencem.A mena de prefaci 2
Add a Comment
joan.llobera8887left a comment