Què ens diuen les etiquetes?

Per Magdalena Ribas, Servei d’Educació

Ambiental del GOB
Il·lustracions: Contrasentit
Impressió: Impremta Moderna
Disseny i maquetació: Marga Font

Agraïments: Helena Sánchez, tècnica de la

Direcció General de Consum del Govern de les
Illes Balears.

Aquest material ha comptat amb el suport de la

Direcció General de Consum del Govern de les
Illes Balears.

Imprés en paper reciclat

Dipòsit legal: XXXXXXX
 í n d e x

8. E TIQUETES , DISTINTIUS DE QUALITAT, MARQUES , SEGELLS DE

GARANTIA... CONEGUEM -NE LES DIFERÈNCIES .

12. L'ETIQUETATGE GENERAL DELS ALIMENTS.

? La carn
??Els embotits
? El peix i el marisc
??Els ous
? Les verdures i les fruites
? L'oli d'oliva
? Els làctics
? Els sucs i els refrescos
? Els aliments congelats o ultracongelats
? Les conserves

32. L'ETIQUETATGE NUTRICIONAL .

38. E LS ETIQUETATGES ESPECIALS .

Sobre el producte
? El número de registre sanitari
? El codi de barres
? Els productes sense gluten
? Els productes ecològics
? Els productes de comerç just
? Els aliments transgènics
? Els aliments irradiats

Sobre l'origen del producte.

Els distintius reguladors.
? Denominació d'Origen Protegida
? Denominació Específica o Indicació Geogràfica Protegida
? Denominació Geogràfica
? Denominació Genèrica
? Marca Col·lectiva de Garantia
? Porc Mallorquí Selecte
? El Producte Balear

4
 46. ELS DISTINTIUS AMBIENTALS .
L'ETIQUETATGE DE SERVEIS I PRODUCTES .
Les ecoetiquetes o etiquetes verdes
? L'Ecoetiqueta Europea.
? El Distintiu Àngel Blau
? NF-Environnement
? El Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat
de Catalunya
? L'Ecoetiqueta d'AENOR
? Forest Stewardship Council (FSC)
? Sense Experimentació Animal. CCIC Approved

Els logotips
? La identificació dels plàstics
? L'alumini
? El paper
? Producte o envàs reciclable
? Dolphin Safe
? Certificació forestal Paneuropea (PEFC)
? El Punt Verd
? El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR)
? Protegeix la capa d'ozó o no perjudicial per a la capa d'ozó;
envàs fotodegradable; envàs ecològic, etc.

54. L' ETIQUETATGE DELS PRODUCTES QUÍMICS I/O TÒXICS.

58. QUÈ S Ó N ...?

?Les etiquetes enganyoses
?Els aliments enriquits
?Els additius alimentaris
?La marca BIO

64. RECOMANACIONS BIBLIOGRÀFIQUES .

68. PÀGINES WEB D 'INTERÈS .

5
p r e s e n t a c i ó

PER SORT, CADA DIA SOM MÉS ELS CIUTADANS que

volem conèixer quines són les característiques dels pro-
ductes que adquirim. Els que sabem que no podrem
actuar com a consumidors responsables mentre que no
siguem capaços d'accedir a una informació fiable i
adient, especialment aquella que se'ns ofereix a les eti-
quetes.

Aquest és precisament l'objectiu de la guia que ara pre-

sentam: facilitar les informacions necessàries per a que
pugueu interpretar l'etiquetatge general dels aliments,
així com els nutricionals, els especials i els distintius
ambientals. Tot això sense privar-nos d'oferir-vos aquelles
orientacions complementàries que consideram d'utilitat
per culminar la missió que dóna sentit i homogeneïtat a
aquesta col·lecció de guies de consum responsable: afa-
vorir i facilitar que les nostres decisions de compra i ús
siguin decisions que mai perdin de vista el nord de la
"sostenibilitat".

Tenim, per tot això, la il·lusió que aquesta tercera guia

suposi posar de nou a les vostres mans una eina pràcti-
ca, sensible i compromesa. ?

Miquel Àngel Cabeza

Director General de Consum

7
UNA ETIQUETA ÉS QUALSEVOL RÈTOL, MARCA, IMATGE, MATÈRIA descriptiva o
gràfica que s'hagi escrit, imprès, marcat en relleu, gravat o adherit a l'envàs d'un pro-
ducte. Tots els aliments ja siguin envasats o a l'engròs han d'anar proveïts d'informació
general que permeti al consumidor saber què compra i què menja. Aquesta informa-
ció ha de ser clara i no ha de confondre al consumidor.

Existeixen diferents tipus d'etiquetatge que fan referència als productes alimentaris i ens
indiquen la seva qualitat, com és el cas dels aliments que provenen de l'agricultura eco-
lògica. Altres fan referència al seu origen, però no ressaltant la seva qualitat sinó fent
referència al lloc típic on s'han produït: són les denominacions d'origen.

El distintiu i els segells de garantia són una altra tipologia d'etiquetatge, però que tenen
com a finalitat diferenciar un producte o servei d'un altre per la seva qualitat ambien-
tal. Ambdós fan referència als serveis i als productes que ofereixen determinades
empreses o entitats. Per utilitzar-los es necessita una acreditació de l'organisme autorit-
zador. Per obtenir el segell de garantia s'ha de fer una sol·licitud de registre de mar-
ques per a la seva protecció davant tercers. Aquesta ha d'incloure un reglament d'ús
on s'indicarà la qualitat, els components i l'origen o altres característiques dels produc-
tes o serveis.

També hi ha altres productes d'ús diari que trobam al mercat i que contenen elements
perjudicials per al medi ambient i la salut de les persones. L'actual reglament obliga
que a l'envàs hi aparegui un símbol o pictograma que indica el tipus de toxicitat del
producte.

Finalment, hem elaborat un petit diccionari sobre què signifiquen determinades frases
que apareixen a molts productes per evitar males interpretacions.

Aquesta guia, que no pretén ser exhaustiva, vol donar a conèixer la diversitat d'etique-
tes, distintius i logotips més comuns que trobam al mercat. Hem intentat incloure les
més habituals i les que poden causar malentesos. ?

10
L'ETIQUETATGE ÉS UN MÈTODE PER
INFORMAR ALS CONSUMIDORS
sobre la identitat, la naturalesa, la pre-
paració, els ingredients i els additius
que conté un aliment que es troba a la
venda. També informa del seu valor
nutricional -aquesta informació és obli-
gatòria en els aliments infantils, els
productes de règim i els que tenen pro-
pietats nutritives-, i indica el nom i l'a-
dreça del fabricant. La finalitat última
de l'etiquetatge és millorar la informa-
ció i la seguretat dels compradors, per
la qual cosa aquest ha de ser visible i
clar i no ha de confondre al consumi-
dor. Tampoc es poden usar determinats
qualificatius per distingir-se d'altres
productes, sobretot quan aquests són
extensius a tots. És el cas dels colorants
en els aliments infantils: l'etiquetatge
no pot dur com a reclam "aliment sense
colorants", ja que la llei prohibeix que
aquest tipus d'aliments en portin.
Existeixen determinats productes ali-
mentaris que no van envasats, o que el
propi venedor els envasa directament,
com fruites, verdures, carn... Aquests
han d'indicar la denominació de
venda, i en el cas de la carn és obliga-
tori que s'indiqui la seva procedència i
la denominació comercial de la peça.
Tots els aliments, ja siguin a pes o
envasats, han d'anar etiquetats. L'únic
que diferencia l'etiquetatge és el suport
on apareix la informació. L'etiqueta ha
d'estar escrita, com a mínim, en una de
les llengües oficials de l'Estat Espanyol.
Segons la Norma General
d'Etiquetatge, Presentació i Publicitat
tots els productes alimentaris han de
dur la següent informació:
1. N OM DEL PRODUCTE, no de la
marca. Ha d'indicar què estam com-
prant.
2. LLISTA D’INGREDIENTS EN ORDRE
DECREIXENT, SEGONS PES. Un ingredient
és qualsevol substància que hagi estat
usada en la fabricació o la preparació
d'un producte alimentari, i que es troba
present o modificada. Els additius ali-
mentaris també són ingredients, i es
poden anomenar segons el grup al
qual pertanyen: colorants, emulsio-
nants...
3. QUANTITAT DE DETERMINATS INGRE-
DIENTS O LA SEVA CATEGORIA. La cate-
goria és el grup en el qual es classifica
un producte depenent de la qualitat
dels ingredients que el componen i el
resultat final.
14
4. E N ELS PRODUCTES ENVASATS HA DE ductes que es fan malbé ràpidament.
FIGURAR EL PES NET I EL PES NET ESCO -
LAT. El pes net es calcula llevant l'envàs 6. I NSTRUCCIONS SOBRE LA CONSERVA -
i l'embalatge, i l'escolat sense líquid. En CIÓ DEL PRODUCTE.
el cas de productes líquids el pes s'ex-
pressa en litres, i en el cas de produc- 7. Ú S ADEQUAT COM A PRODUCTE ALI -
tes sòlids en quilos. MENTARI.

5. D ATA DE DURADA MÍNIMA O DTA DE 8. IDENTIFICACIÓ DE L’EMPRESA. Ha

CADUCITAT DEL PRODUCTE. La durada
mínima s'expressa: "Consumir prefe-
rentment abans del...” quan la data
inclogui la indicació del dia; aquesta
data indica fins quan el producte ali-
mentari manté les seves propietats en
condicions de conservació adequades.
La data de caducitat s'expressa:
"Consumir preferentment abans de... en
els altres casos", i fa referència a pro-
d'aparèixer el nom, el domicili, la raó
social o la denominació del producte o
l'envasador o d'un venedor establert
dins la Unió Europea.
9. I DENTIFICACIÓ DEL LOT DEL FABRICANT.
10. LLOC D’ORIGEN O DE PROCEDÈNCIA
DEL PRODUCTE. ?

15
 La carn
Es classifica segons l'espècie de l'ani- complint la Normativa General
mal, la seva edat i categoria. La cate- d'Etiquetatge, Presentació i Publicitat
goria depèn de la part de l'animal que d'Aliments. Aquesta està exposada a
comprem i difereix de la qualitat de la l'apartat anterior.
carn en què aquesta depèn de l'origen
de l'animal i de la seva correcta mani- LA VEDELLA , UN CAS ESPECIAL
pulació.
Arrel de la crisi produïda per l'encefa-
Quan anem a comprar carn, aquesta lopatia espongiforme bovina, o “mal
ha d'estar degudament etiquetada, de les vaques
boges”, les con-
dicions d'etique -
tatge d'aquest
producte han
canviat. L'1 de
setembre del
2000 la Unió
Europea establí
una nova norma-
tiva amb la finali-
tat de tornar a
guanyar la con-
fiança del consu-
midor. Aquesta
entrà en vigor a
l'Estat Espanyol el
gener de 2002.
La normativa
estatal exigeix
que a l'etiquetat-
ge hi aparegui:

1. DENOMINACIÓ
DEL P RODUCTE .
Ex.: Carn de boví.

2. C ATEGORIA
DELS CANALS. Fa
referència a l'edat
que té l'animal

16
quan és sacrificat, per tant haurem de
saber si es tracta d'un bou, una vede-
lla, etc.
3. D ENOMINACIÓ COMERCIAL DE LA
PEÇA. Ex.: Entrecot, bistecs del coll...
4. C ATEGORIA COMERCIAL. Aquesta fa
referència a la constitució de la carn de
l'animal: superior, excel·lent, molt
bona, bona, no tan bona i mediocre; i
a la quantitat de greix: no gras, poc
cobert, cobert, gras o molt gras.
5. IDENTIFICACIÓ DE L' EMPRESA. Nom,
raó social o denominació del fabricant
o envasador o venedor establert a la
UE i el seu domicili.
6. L OT DE FABRICACIÓ . car.
7. LA INFORMACIÓ HA D 'ESTAR ESCRITA
EN L' IDIOMA OFICIAL.
La norma europea també exigeix:
8. H A DE COMPTAR AMB EL SEGELL
D ' INSPECCIÓ VETERINÀRIA marcat amb
tinta o foc.
9. N ÚMERO DE REFERÈNCIA que garan-
teix la relació entre la carn i l'animal.
9. N ÚMERO D 'AUTORITZACIÓ DE L' ES-
CORXADOR, així com l'estat membre o
tercer país on es trobi aquest.
10. P AÍS DE NAIXEMENT I PAÍS DE CRIA,
(tant si es tracta d'un país de la UE com
d'un país tercer) i el país o països de
17
cria (si ambdós coincideixen n'hi ha
prou amb indicar "Origen: nom del
país").
La carn picada de vedella també ha de
complir amb la normativa estatal
abans esmentada, i, a més, l'europea:
1. N ÚMERO D ' IDENTIFICACIÓ de l'ani-
mal o grups d'animals dels que proce-
deix la carn.
2. P AÍS ON L' ANIMAL HA ESTAT SACRIFI -
CAT.
3. P AÍS ON S' HA ELABORAT EL PRODUC -
TE.
4. S I EL PAÍS D 'ORIGEN no coincideix
amb el d'elaboració també s'ha d'indi-
També és obligatori que els consumi-
dors disposin de la següent informació:
1. D ATA EN QUÈ S 'HA PICAT LA CARN.
2. N UMERO D ' AUTORITZACIÓ DE L' ES -
CORXADOR.
3. E STAT MEMBRE O PAÍS on es trobi
l'escorxador.
4. N UMERO D ' AUTORITZACIÓ de la sala
d'especejament i el país on es du a
terme.
A les Illes Balears, existeix la denomi-
nació "Vedella de les Illes", una etique-
ta que certifica el seu origen i control
sanitari. ?
 Els embotits
Es tracta de productes manipulats i que
provenen d'una matèria, com és la
carn, que es fa malbé amb molta faci-
litat. Per això és convenient que ens
fixem molt bé en l'etiquetatge d'aquest
tipus de productes, que ha d'incloure:
1. LA CATEGORIA COMERCIAL. Aquesta
fa referència a la proporció de proteï-
nes, teixit nerviós, greix i substàncies
afegides que té el producte. No s'han
fixat categories per a tots els productes,
però les comunes són quatre, i cadas-
cuna està indicada amb un color;
El peix i el marisc
Aquests han d'anar degudament eti-
quetats, i correspon fer-ho a qui el
comercialitza per primera vegada. Les
etiquetes han d'estar a un lloc visible i
les dimensions mínimes són de 9,5 cm
de llargària per 4 d'amplada.
Segons la normativa europea és obli-
gatori que a l'etiquetatge sobre el con-
sum de peix hi apareguin els següents
elements:
NOM COMERCIAL DE LA PEÇA. S'ha d'in-
cloure el nom científic per evitar el frau
habitual d'anomenar dues espècies
diferents pel mateix nom.
S ABEU QUE...
EL BOTULISME, MALALTIA QUE ES POT CONTREURE MENJANT EMBOTITS, ES CONTROLA USANT NITRITS
I NITRATS. AQUESTS A LA VEGADA DONEN UN COLOR MÉS VIU A LA CARN I FA QUE SEMBLI MÉS
FRESCA.
Vermell: categoria extra; verd: primera
qualitat; groc: segona categoria, i
blanc, de tercera.
2. Q UANT AL PES DE L'EMBOTIT, no és
sempre obligatori indicar-lo, ja que pot
variar segons el seu grau de curació.
3. L A LLISTA D 'INGREDIENTS. Aquí
podrem veure si s'han utilitzat proteïnes
de soja i llet per engreixar el producte,
si s'han usat fosfats per retenir aigua o
glutamats per intensificar el sabor.?
MÈTODE DE PRODUCCIÓ O EXTRACCIÓ .
Peix, peix d'aigua dolça o criat.
ZONA DE CAPTURA .
? Peix de la mar. S'inclou la zona on
s'ha pescat: Atlàntic nord-oest, nord-
est, centre-oest, centre-est, sud-oest o
sud-est, Mar Bàltic, Mar Mediterrània,
Mar Negre, Oceà Índic, Oceà Pacífic o
Antàrtic.
?Peix d'aigua dolça. Estat membre o
tercer país d'origen.
?Piscifactoria. Estat membre o tercer
país de cria.
CALIBRE. És la mida de la peça, en fun-
18
ció de la seva talla i pes. L'escala va de constar el nom o l’adreça de l'expene-
l'1 al 5, sent el número 1 la major. dor (primera venta) i la classificació.

F RESCOR. És el grau de conservació de PREU PER QUILOGRAM.

les qualitats originàries del peix. Si
aquestes es veuen modificades, el pos-
seïdor del producte s'haurà d'encarre-
gar d'indicar a l'etiqueta la seva nova
categoria i la data en la qual es deter-
mina. El grau de frescor es divideix en
3 categories: E categoria extra, catego-
ria A i categoria B.
D ATA. Determina el dia que es va ava-
luar el grau de frescor.
P RESENTACIÓ /TRACTAMENT. És un codi
que identifica la forma en què ha estat
preparat. Evs: Eviscerat; C/c: Amb cap;
Sc: Sense cap; Fl: Filetejat; Cc: Cuit.
E XPENEDOR, NÚMEROD' AUTORITZACIÓ
OFICIAL I DOMICILI en el cas dels pro-
ductes procedents de la Unió Europea.
Si es tracta de tercers països ha de
Si es tracta de productes envasats és
obligatori que aparegui el nom cientí-
fic de l'espècie, el pes net, la data d'en-
vasat i de caducitat, i l'import total. Està
previst que pròximament el Ministeri
d'Agricultura, Pesca i Alimentació tregui
una nova norma sobre etiquetatge de
peix. Aquesta no incorporà la frescor i
el calibre del peix, ja que ambdós con-
ceptes poden causar confusió al consu-
midor. La frescor ens indica el dia en
què el comerciant ha comprat el peix a
la llonja, si aquest peix etiquetat com a
categoria extra es ven un dies després,
l'etiqueta confon al consumidor. El
mateix succeix amb el calibre: aquest
va d'1 a 5 depenent de la mida i del
pes, però no totes les espècies tenen
calibre. ?

S ABEU QUE...

CONSUMIM MOLT MÉS PEIX PROVINENT DE PISCIFACTORIES DEL QUE ENS IMAGINAM. EL SALMÓ ,
L'ORADA, EL LLOBARRO, EL RÈMOL, ETC., SÓ N CRIATS A PISCIFACTORIES. AQUESTA TÈCNICA SI BÉ
POT SER CONSIDERADA COM UNA MANERA DE PROTEGIR ALGUNES ESPÈCIES DELS ABUSOS PES-
QUERS, TÉ ASPECTES CONFLICTIUS. ES TRACTA D'UNA TÈCNICA QUE NO DISTA MOLT DE LA RAMA-
DERIA ESTABULADA PROVOCANT UN GREU IMPACTE AMBIENTAL: RESIDUS, FUITA DE PEIXOS, ALLIBERA-
MENT D'AIGÜES CONTAMINADES, IMPACTE VISUAL, ETC. TAMBÉ POT TENIR CONSEQÜÈNCIES SOBRE
LA NOSTRA SALUT, JA QUE ELS PEIXOS SÓ N ALIMENTATS AMB PINSOS ESPECIALS I AMB HORMONES.
A MÉS, PER CONTROLAR LES MALALTIES S'USEN MEDICAMENTS I COMPOSTOS QUÍMICS.

A LES BALEARS, EL GOVERN HA POSAT EN MARXA UNA CAMPANYA PER PROMOCIONAR EL

PEIX PESCAT A LES I LLES.

19
 Els ous
A les etiquetes d'aquest producte han
d'aparèixer les següents dades:
1. N ÚMERO D ' OUS.
2. L A CATEGORIA . Els de màxima qua-
litat corresponen a l’A, i els de segona
a la B. La categoria A indica que no
han estat sotmesos a refrigeració ni els
han fet nets (els ous no s'han de rentar
ja que a més d'afavorir el seu envelli-
ment, perden la seva protecció natural
contra la contaminació externa) i han
passat els paràmetres de qualitat més
21
estrictes. L'altra categoria inclou els ous
que s'han refrigerat.
3. C LASSIFICACIÓ PER PES. Els petits S
pesen menys de 53 grams; els mitjans
M pesen entre 53 i 63 grams; els grans
L pesen entre 63 i 73 grams; i els
supergrans XL pesen 73 grams o més.
4. L A DATA DE CADUCITAT. Hem de tenir
en compte que el període màxim de
conservació és de 28 dies a partir de la
posta.?
 Les verdures i les fruites

Aquestes poden presentar-se sense presentació-; i la tercera amb el blanc

envasar o envasades. Però sempre hi
ha de figurar a un lloc visible les
següents indicacions:
DENOMINACIÓ ESPECÍFICA DEL PRODUC-
TE . És obligatori incloure la varietat
botànica. No és vàlid posar només
"enciam", ha de constar si es tracta de
romana, iceberg o trocadero.
-fruites i verdures de menor qualitat-.
CALIBRE. Aquest es calcula tenint en
compte el diàmetre, la longitud o el
pes de les peces.
S I EL PRODUCTE ÉS NACIONAL s'ha d'in-
dicar la regió d'origen; si és importat
s'indica el país.

CATEGORIA COMERCIAL . Hi ha quatre PREU DE VENDA AL PÚBLIC .

categories, i depenen principalment de
la uniformitat en la mida i la forma de
les peces i dels seus defectes. La cate-
goria extra s'indica amb el color ver-
mell; la de primera, amb el verd -es
tracta de fruites i verdures de bona
qualitat-; la segona, amb el groc -frui-
tes i verdures amb alguns defectes de
No és obligatori que aquests aliments
duguin data de caducitat, a no ser que
es presentin rentats, tallats i envasats.
És el que es coneix amb el nom de ver-
dures de "quarta gamma". A més, han
d'indicar el mode de conservació.?

SABEU QUE...

P ER TAL QUE LES FRUITES I VERDURES QUE CONSUMIM ES CONSERVIN MÉS TEMPS SÓ N SOT-
MESES A TRACTAMENTS QUÍMICS AMB FUNGICIDES. ACTUALMENT UN EQUIP D 'INVESTIGA-
DOR DE L'I NSTITUT DE
R ECERCA I T ECNOLOGIES AGROALIMENTÀRIES (IRTA) DE BARCELONA
ESTUDIA LA MANERA DE SUBSTITUIR AQUEST TRACTAMENT QUÍMIC. D E MOMENT SEMBLA SER
QUE S'HAN DESCOBERT UNS BIOFUNGICIDES QUE REDUEIXEN EL DETERIORAMENT D 'AQUESTS
ALIMENTS SENSE USAR PRODUCTES QUÍMICS.

22
 L ‘o l i d ‘o l i v a
La Comissió del Còdex Alimentari defi-
neix diferents varietats d'oli d'oliva amb
color, olor i sabor diversos. La classifi-
cació depèn del nivell d'acidesa i de les
seves característiques organolèptiques
(sabor, aroma, textura...). Aquestes s'a-
valuen mitjançant una analítica senso-
rial o cata.
L'acidesa d'un oli és el percentatge
d'àcids grassos lliures que conté i s'ex-
pressa en % d'àcids oleics. Aquesta no
ha de superar l'1% a la categoria verge
extra. La cata serveix per apreciar l'a-
roma i el sabor propi de l'oli, el color
en canvi no en reflexa la qualitat. Per
determinar les diferents varietats de
l'oli verge, aquest ha de passar per un
pannell de cata oficial i homologat.
Per a la producció d’ olis d'oliva verge
sols es poden utilitzar processos mecà-
nics i físics, i la temperatura no pot
superar el 35ºC.
La Comissió de la Unió Europea ha
aprovat una nova reglamentació sobre
l'etiquetatge de l'oli d'oliva que no serà
obligatòria fins al novembre del 2003.
Aquest canvi afectarà als productes
envasats fins a 5 litres. A més d'incor-
porar algunes especificacions sobre el
tipus d'oli que compram, serà obligato-
ri, quan a l'etiqueta hi figuri l'índex d'a-
cidesa de l'oli, incloure el contingut en
peòxids, ceres i l'absorvància en ultra-
violat.
A continuació es detallen les diferents
categories de l'oli d'oliva.
23
El de màxima categoria comercial és
l'oli d'oliva verge extra, que s'ob-
té del fruit de l'oliva. Es tracta de pur
suc de fruita i no conté additius ni con-
servants. Aquest oli té una acidesa
màxima d'1º, això vol dir que el con-
tingut d'àcids grassos expressats en
àcids oleics no pot superar l'1%. Quant
al test de cata, aquest ha d'obtenir una
puntuació mínima de 6,5. Segons el
nou reglament haurà de figurar a la
llegenda "oli d'oliva obtingut directa-
ment de l'oliva i només mitjançant pro-
cediments mecànics".
L'oli d'oliva verge té una acidesa
màxima d'un 2% i el test de cata ha de
superar els 5,5 punts.
L'oli d'oliva verge corrent té una
acidesa màxima del 3,3%, i el test de
cata ha d'obtenir una puntuació supe-
rior a 3,5 punts.
Segons la nova legislació, a la llegen-
da de l'oli d'oliva hi haurà de figurar
"oli que conté exclusivament olis d'oliva
que s'han sotmès a un tractament de
refinat i olis obtinguts directament d'oli-
ves".
L'oli d'oliva verge lampant té una
acidesa superior al 3,3 %, i això fa que
s'hagi de refinar per poder ser consu-
mit. El nou reglament estableix que en
aquest oli hi ha de figurar "oli que
conté exclusivament olis procedents del
tractament del producte obtingut des-
prés de l'extracció de l'oli de l'oliva i d'o-
lis obtinguts directament d'olives". A
partir d'aquest oli s'obté l'oli d'oliva refi-
nat, que té la mateixa estructura quími-
ca que l'oli d'oliva, però no conserva la
seva olor ni el seu color. L’ acidesa no
pot superar el 0,5%.
L'oli d'oliva és una mescla d'oli refi-
nat amb oli d'oliva verge. El nou regla-
ment indica que a la llegenda hi ha de
figurar "mescla d'olis vegetals (o els
noms específics dels mateixos) i oli d'o-
liva". Sols es podrà vendre com a oli
d'oliva aquell que tengui un contingut
superior d'aquest tipus d'oli del 50%.
L'oli de pinyolada d'oliva és el
residu sòlid o pasta que queda després
del premsat i la centrifugació de l'oli
d'oliva. Posteriorment és tractat amb
dissolvents per extreure l'oli de pinyola-
da cru, no comestible i que ha de pas-
sar per un procés de refinat.
Seguidament s'enriqueix amb oli d'oli-
va verge resultant l'oli d'oliva de pinyo-
lada; la seva acidesa no supera
l'1'5%.?
24
 Els làctics
Aquest apartat inclou la llet i un dels
seus derivats, el iogurt. S'anomena
simplement llet quan és de vaca, men-
tre que si és d'altres animals s'ha d'es-
pecificar, com és el cas de la llet de
cabra o d'ovella.
Segons el tractament que hagi sofert la
llet la classificarem com a llet "pasteu-
ritzada", "UHT" i "esterilitzada". I depe-
nent del seu contingut en matèria gras-
sa la llet és "sencera", quan conté com
a mínim un 3,2% de greix; "semidesna-
tada", quan el percentatge de greix
oscil·la entre l'1'5 i l'1'8, i "desnatada"
quan aquest és d'un 0,3% com a
màxim.
La pasteurització de la llet és un procés
que consisteix en encalentir-la a una
temperatura molt alta (72ºC durant
15 minuts o 62ºC durant 30 minuts)
amb l'objectiu de destruir molts dels
gèrmens patògens que conté. La UHT
és un altre procés emprat per conser-
var la llet, i es basa en el seu encalen-
timent a una temperatura d'entre 135 i
145ºC durant 8 segons. L'esterilitzada
s'envasa primer en botelles de plàstic o
vidre i passa durant 20 minuts a una
temperatura de 110ºC
Podem trobar altres tipus de llets. A la
llet "concentrada" o "evaporada", se li
ha llevat part de la seva aigua, igual
que a la "condensada", però a aquesta
se li ha afegit sucre. Finalment trobam
la llet "en pols", a la qual se li ha llevat
totalment l'aigua.
Alguns experts qüestionen la pasteurit-
zació de la llet i d'altres tècniques que
s'usen per a la seva conservació. Es
tracta de processos que afecten a la
qualitat biològica d'aquest producte,
fent-li perdre entre un 50% de vitamina
C i un 25% de vitamina A. Indiquen
que aquests tractaments responen
exclusivament a interessos comercials
per poder allargar la data de caducitat
i així transportar-la a grans distàncies.
Recordem que el consum de llet local,
en el cas de les Balears i concretament
a Mallorca, gairebé ha desaparegut.
Quan la llet s'ha sotmés a un procés de
fermentació mitjançant bacteris làctics
com el Lactobacillus bulgaricus i
l'Streptococcus thermophilus obtenim el
iogurt. Es tracta d'un aliment molt salu-
dable i més digerible que la llet, i una
font important de proteïnes i calci. A
més, estimula el sistema immunitari i
regula el trànsit intestinal. Avui podem
trobar iogurts que també incorporen a
la seva fermentació el Lactobacillus
Bifidus i se'ls coneix amb el nom de
"BIO". Hem de tenir present que es
tracta d'una marca comercial i no indi-
quen que estats elaborats amb llet pro-
vinent de l'agricultura ecològica. Així
com a altres països europeus el terme
"bio" està protegit i és emprat pels pro-
ductes ecològics, a l'Estat Espanyol
s'ha liberalitzat. ?
26
 Les begudes no alcohòliques
Podem trobar una àmplia oferta d'a-
quests productes, des de begudes de
fruites fins a refrescos i begudes ener-
gètiques. Des del punt de vista de la
salut és molt més adequat ingerir sucs
naturals o d'aigua que les begudes que
es venen. La majoria contenen un
excés d'additius i una concentració ele-
vada de sucre. Per a les begudes light
s'utilitza l'aspartamo, un edulcorant
sense calories prohibit en alguns paï-
sos per ser sospitós de provocar càncer
de bufeta.
Un dels dubtes més comuns quant a
les begudes de fruites és conèixer la
diferència que hi ha entre suc, nèctar,
etc. Passem a descriure-les.
E L SUC DE FRUITA. És 100% suc de frui-
ta, però se li pot afegir vitamina C, 15
grams de sucre per litre, aigua quan
s'elabora a partir de concentrats i
aroma.
E L NÈCTAR DE FRUITA . És una mescla
d'aigua i suc de fruita i aquesta varia
segons la marca. A més, pot dur més
15 grams de sucre per litre.
UN REFRESC A BASE DE SUC . La mescla
d'aigua i de suc de fruita encara és més
diluïda, i a més de sucre i aromes
també du conservants i colorants.
ELS REFRESCOS AROMATITZATS. Utilitzen
molts colorants i no poden dur la
paraula "suc" ni usar imatges de fruites
com a reclam.
A partir del 12 de juliol de 2003 serà
obligatori aplicar la nova Directiva
2001/112/CE relativa als sucs de frui-
ta i altres productes semblants desti-
nats a l'alimentació humana. Aquesta
estableix un nou sistema d'etiquetatge
on s'ha d'indicar clarament quan un
producte és una mescla de suc de frui-
ta i de suc a base de concentrat; a
més, si un suc ha estat elaborat amb
una sola fruita haurà de constar el
nom d'aquesta, i en el cas que s'hagin
emprat vàries s'indicaran els noms en
ordre decreixent. En el nèctar l'etiqueta
ha d'indicar quan s'obté total o parcial-
ment d'un producte concentrat. En
ambdós casos l'etiqueta haurà d'in-
cloure "elaborat a base de concentrat
(s)" o "elaborat parcialment a base de
concentrat (s)". En el cas del nèctar a
més s'haurà d'indicar el contingut
mínim de suc de fruites, puré de fruites
o mescla d'aquests ingredients "contin-
gut de fruita: mínim...%". En els sucs de
fruita als quals s'hagin afegit sucres
s'haurà d'utilitzar el terme "ensucrat" o
"sucre afegit" seguit de la quantitat
màxima de sucre afegit. ?
28
 Les begudes
Sempre que superin un volum d'alco-
hol de l'1,2% s'ha d'indicar mitjançant
la paraula "Alcohol" o "Alc." el percen-
tatge que dita substància representa.
Un exemple: en el cas del vi negre l'e-
tiqueta ha d’ indicar "Alcohol 12,5%
Vol."
En el cas del vi, de les begudes alco-
hòliques fetes a partir de most i de les
que tenen una graduació superior al
29
alcohòliques
10%, no és obligatori posar data de
caducitat. Aquesta mesura és un poc
discutible, ja que aquests productes
també es fan malbé.
La norma no obliga a aquests produc-
tes a dur la data de consum preferent
o de durada mínima, per la qual cosa
seria convenient que el sistema d'eti-
quetatge ho regularitzés.?
 Els aliments congelats
Són aliments que han estat sotmesos a
un procés de congelat ràpid o d'ultra-
congelació que permet conservar el
producte en totes les seves parts a -
18ºC.
Abans de ser congelat el producte ha
de tenir una qualitat sanitària i comer-
cial adequada, i ha de ser fresc. Tots
els aliments congelats o ultracongelats
han de complir en el seu etiquetatge
les següents condicions:
1. D ENOMINACIÓ DEL PRODUCTE. Hi ha
de constar "ultracongelat" o "congelat
ràpidament".
2. V ÀRIES DATES DE DURADA MÍNIMA,
segons les estrelles que tingui el con-
gelador:
?Una estrella: la temperatura del con-
gelador és de fins a 6ºC i els congelats
poden conservar-se una setmana.
?Dues estrelles: la temperatura és de
-12ºC i els congelats poden conservar-
se 15 dies.
?Tres estrelles: la temperatura és de -
18ºC i els congelats poden conservar-
se 3 mesos.
?Quatre estrelles: arriben a tempera-
tures més baixes de -18ºC i poden
conservar-se 1 any.
3. EN EL PRODUCTE HA DE FIGURAR
OBLIGATÒRIAMENT la següent llegenda:
"No congelar una vegada desconge-
lat".?
30
 Les conserves
Són aliments envasats en recipients de
vidre o metall, i que per esterilitzar-los
han estat sotmesos a altes temperatu-
res, entre 90 i 120 ºC. Es poden
emmagatzemar durant uns quants
anys sense que les seves propietats es
vegin alterades. Així s'envasen verdures
i llegums, fruites, peix, carn...
Altres conserves sofreixen un tracta-
ment més lleuger i s'anomenen semi-
conserves, sotmeses a una temperatu-
ra que oscil·la entre els 50 i 60ºC. Són
els peixos fumats, el caviar... És neces-
sari guardar-les dins el frigorífic.
Degut a la llarga durada de les con-
serves, uns 5 anys generalment, només
és obligatori indicar l'any que cadu-
quen sense especificar la data concre-
ta. En cas que els productes envasats
estiguin coberts de líquid és obligatori
informar sobre el pes net i el pes esco-
lat. ?

SABEU QUE...

ELS ALIMENTS ENLLAUNATS EXPERIMENTEN CANVIS NUTRICIONALS IMPORTANTS A CAUSA DE LES

ELEVADES TEMPERATURES A LES QUALS SÓ N SOTMESOS. ALGUNS NUTRIENTS COM EL POTASSI , PAS-
SEN ALS LÍQUIDS QUE QUEDEN DINS LES LLAUNES, I D'ALTRES - COM LA VITAMINA B1, L'ÀCID
FÒLIC I LA VITAMINA C- ES DESTRUEIXEN. LES CONSERVES TAMBÉ PODEN SOFRIR ALGUN TIPUS DE
CONTAMINACIÓ QUÍMICA EN MIGRAR A L 'ALIMENT PARTÍCULES DE L'ENVÀS. L'ALUMINI, QUAN ESTÀ
EN CONTACTE AMB ALIMENTS MOLT ÀCIDS O MOLT ALCALINS COM LA TOMÀTIGA O ELS ESCABET-
XOS, POT ALLIBERAR ALGUNES PARTÍCULES. L A LLAUNA, UNA CAPA FINA D'ACER RECOBERTA AMB
ESTANY I QUE POT SOPORTAR ALTES TEMPERATURES, ÉS MOLT SENSIBLE A LA CORROSIÓ I POT PRO-
VOCAR QUE ALGUNES PARTÍCULES PASSIN A L'ALIMENT. HEM DE TENIR EN COMPTE QUE MALGRAT
QUE LA QUANTITAT ALLIBERADA ÉS MOLT PETITA, ES TRACTA DE METALLS PESATS QUE S' ACUMULEN
AL NOSTRE COS.

31
ES DEFINEIX COM LA INFORMACIÓ
QUE APAREIX A L 'ETIQUETA I infor-
ma sobre el valor energètic del pro-
ducte i de les proteïnes, hidrats de car-
boni, greixos, fibra alimentària, sodi,
vitamines i sals en quantitats significa-
tives. Tota aquesta informació està
expressada agafant com a referència
100 grams o 100 mil·lilitres del pro-
ducte.
Encara que es tracti d'una informació
cada vegada més consultada i que
interessa a un nombre major de gent
preocupada pel valor nutritiu del que
menja, no és obligatòria. Sols ho és en
els aliments infantils i quan el fabricant
d'un determinat producte li confereix
propietats nutricionals extres. En
aquest cas la informació ha d'incloure
els següents punts:
E LS MACRONUTRIENTS DE L'ALIMENT
?Energia. S'expressa en quilocalories
o calories, també pot anar en quilojuls
(1 Kj equival a 4,2 calories).
? Proteïnes. Un gram aporta 4 Kcal.
?Hidrats de carbó. Poden ser simples
(sucres) o complexes (farina, pastes...).
Un gram aporta 4 Kcal.
?Greixos. Poden ser de tres tipus:
saturats, monoinsaturats i poliinsatu-
rats.
?La fibra. Ha d'indicar -ne la quanti-
tat.
?Les vitamines (àcid fòlic, B12, C, A i
E).
?Els minerals (calci, ferro, sodi, iode).
Tota aquesta informació ha de venir
estructurada en forma de taula i amb
les xifres en columnes. Si es tracta de
productes sense envasar, la informació
haurà d'estar disponible en un
cartell.?

S ABEU QUE...

EL COMISSARI EUROPEU, DAVID BYRNE, HA DENUNCIAT LA MANCA DE CLAREDAT DE L'ACTUAL SIS-

TEMA D'ETIQUETATGE NUTRICIONAL. DIU QUE ALGUNS PRODUCTES QUE ES COMERCIALITZEN COM A
"BENEFICIÓ S PER AL TEU ORGANISME", "AJUDA A COMBATRE L 'ESTRÈS"... SÓ N CONFUSOS I ES
TRACTA D'INFORMACIONS NO VERIFICABLES. PER AIXÒ UN DELS PRIMERS OBJECTIUS DEL L LIBRE
BLANC DE LA S EGURETAT ALIMENTÀRIA ÉS LA REVISIÓ D'AQUEST TIPUS ETIQUETATGE.

34
AQUEST TIPUS D'ETIQUETATGE ENS
OFEREIX INFORMACIÓ SOBRE EL
producte i les característiques que el
distingeixen d'un altre, com és el cas
dels productes que provenen de l'agri-
cultura ecològica. També ens ofereix
informació sobre el seu origen i el tipus
d'envàs.
L' ESPIGA CREUADA. Legalment no està
regulada, i per tant el seu grau de fia-
bilitat ofereix alguns dubtes. Indica que
el producte que hem adquirit conté,
com a màxim, 200 parts per milió de
gluten.

Sobre el producte

?El numero de registre sanitari

LOGOTIP FEDERACIÓ D 'ASSOCIACIONS DE
Aquest número, encara que no sigui
CELÍACS D'ESPANYA (FACE). Aquesta
obligatori, és cada vegada més fre-
associació va arribar a acords amb
qüent. Fa referència al producte i el
diferents empreses per garantir l'ab-
tenen totes les indústries que fabriquen
sència de gluten de determinats pro-
o envasen aliments. Però és obligatori
ductes.
és que tots els aliments figurin al regis-
tre general d'aliments.

?El codi de barres

És un codi en paral·lel de barres i
espais amb informació codificada. Es
desxifra mitjançant un lector òptic que
envia la informació a un ordinador, i
conté les característiques del fabricant,
?Els productes ecològics
el tipus de producte... Encara que
L'agricultura ecològica a l'Estat
eltrobem a la majoria dels productes
Espanyol inicià el seu procés de regu-
no és obligatori, ja que respon única-
lació l'any 1989, i el 1993 s'adoptà el
ment a necessitats comercials.
reglament europeu. L'agricultura eco-
lògica és un sistema agrari basat en el
?Els productes sense gluten
respecte als cicles de la natura,
Són imprescindibles per a les persones
emprant els recursos naturals sense
celíaques, que no toleren el gluten,
esgotar-los i assegurant la fertilitat del
una proteïna present a alguns cereals i
sòl i la diversitat genètica dels cultius. A
que han d'eliminar de la seva dieta.
més, té com a objectiu elaborar pro-
Alguns productes com l'arròs no conte-
ductes sans i nutritius de gran varietat i
nen gluten, però d'altres com el blat
frescor.
han de passar per un determinat pro-
cés per tal d'eliminar-lo.
Actualment existeixen diferents avals o

38
certificacions tant privats com públics
que acrediten que el que compram és
realment un producte procedent de la
producció agrària ecològica, ja sigui
agrícola o ramader.
Sistemes de certificació
atorgats per l'Administració
AVAL EUROPEU "ESPIGA DE BLAT"
Es tracta d'un segell d'àmbit europeu
que avala els productes provinents de
l'agricultura ecològica i assegura el
compliment de la normativa europea.
És poc utilitzat, perquè ja existeixen eti-
quetes nacionals que tenen aquesta
funció i que són obligatòries. Podem
trobar productes que duen els dos
segells: el nacional i l'europeu.
temps després es traslladaren les com-
petències a les Comunitats Autònomes.
A les Illes Balears, el Consell Balear de
la Producció Agrària Ecològica s'ocupa
de fer complir el reglament CEE
2092/91. Tots els productes que dispo-
sen d'aquest segell han passat per un
control estricte abans d'obtenir-lo.
Aquests avals garanteixen al consumi-
dor que el producte adquirit és ecolò-
gic, és a dir, no s'han utilitzat productes
químics ni plaguicides en el seu cultiu i
els animals han estat criats de manera
natural. Tampoc s'autoritza l'ús d'orga-
nismes modificats genèticament
(OMG) ni d'aliments irradiats.

Sistemes de certificació
independents

AVAL EUROPEU : D EMETER

El concedeix l'associació alemanya
AVAL ESTATAL D'A GRICULTURA ECOLÒGICA Demeter, que compta amb un grup
En un primer moment l'Administració d'experts que s'encarreguen de fer el
central inicià la seva gestió, però poc seguiment dels productes i d'avalar el

SABEU QUE...

L'ANY 2000 ICELAND, UNA DE LES CADENES DE SUPERMERCATS MÉS IMPORTANTS DEL R EGNE
UNIT, VA DECLARAR QUE ESTAVA RECONVERTINT LA VENDA D 'ALIMENTS EN ECOLÒGICS SENSE
COSTOS ADDICIONALS PER ALS CONSUMIDORS. SIS MESOS MÉS TARD TESCO, LA PRIMERA
CADENA DE SUPERMERCATS BRITÀNICA, VA FER AL MATEIX . ACTUALMENT ELS COMPRADORS DE
TESCO DISPOSEN DE MÉS DE 700 ARTICLES ECOLÒGICS PER ELEGIR ( L 'ANY 1992 AQUESTA
MATEIXA CADENA NOMÉS N 'OFERIA 5).

39
compliment de les normes de l'agricul-
tura ecològica.
? "Producte natural". És un aval que
es concedeix als productes que han
estat fabricats amb matèries primeres
obtingudes respectant els ritmes natu-
rals, i que en la seva elaboració no
s'han incorporat substàncies artificials.

AVAL ESTATAL: VIDA SANA

Aquesta associació concedeix diferents
avals per tal de garantir i augmentar la
confiança entre productors i consumi-
dors. Inicià la seva tasca durant els
anys 80, quan encara no existia una
normativa oficial sobre el tema.
S'encarregava de concedir avals als
productes produïts sense adobs quí-
mics i respectant els cicles naturals.

?"Producte biològic". Encara segueix

concedint aquest aval, però sols l'obte-
nen aquells productes que ja disposen
del segell oficial.

?"Producte no manipulat genètica- ELS PRODUCTES DE COMERÇ JUST

ment". Davant el buit legal existent fins
fa poc i que permetia vendre productes
manipulats genèticament sense haver
de comunicar-ho als consumidors,
l'Associació Vida Sana juntament amb
la Coalició d'ONG contra la manipula-
ció genètica avalen els productes que
no estan modificats genèticament.
Suposen una alternativa al comerç tra-
dicional de productes com el cafè, el
sucre o la xocolata, entre molts d'altres.
Amb el temps, la diversitat és cada
vegada major, i a més dels productes
d'alimentació també es troben tèxtils i
artesania.
El comerç just es caracteritza perquè
els productors reben per les matèries
primeres un preu just, no hi ha explo-
tació infantil ni discriminació de la
dona, i tampoc explotació del medi
ambient. Promou un funcionament

40
democràtic i la participació de tots en tes directament per després comercia-
la presa de decisions. Comprant litzar-los amb les seves marques.
aquest tipus de productes es dóna
suport i ajuda a un gran nombre de També existeixen altres organitzacions
gent que d'una altra manera no podria com IFAT, EFTA, NEWS i la
subsistir. Coordinadora d'Organitzacions de
Comerç Just -aquesta darrera d'àmbit
En aquests moments existeixen tres nacional- que s'encarreguen d'avalar
segells de garantia: Max Havelaar la procedència dels productes i el com-
(Països Baixos), Transfair (Alemanya) i pliment de les normes en què es basa
Fairtrade (Regne Unit). Hi ha una ini- el comerç just.
ciativa per part de l'organisme FLO
(Organització de l'Etiquetatge Just) que
té com a objectiu crear un segell únic.
De moment, s'ha aconseguit que els
criteris seguits per cada segell siguin
els mateixos, unificant el registre de
productors i el sistema de control. Les
etiquetes disposen d'un registre de pro-
ductors de comerç just als que les
empreses poden comprar els produc-
ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS

Són organismes creats de forma artifi-

cial manipulant els seus gens amb la
finalitat de generar un nou organisme.
El que es fa és inserir un gen d'una
altra espècie en una varietat concreta
per donar a l'organisme que el rep
determinades característiques. Les con-
seqüències d'aquesta acció poden ser
imprevisibles i irreversibles. Alguns dels
perills són la contaminació genètica
d'altres espècies i els riscos sanitaris
que aquests poden provocar a llarg
termini.

SABEU QUE...

S EGONS UNA ENQUESTA REALITZADA PEL CONSELL D'I NVESTIGACIONS SOCIOLÒGIQUES,

DOS TERÇOS DELS CIUTADANS DE L 'ESTAT E SPANYOL NO VOLEN CONSUMIR UN PRODUCTE
VEGETAL AL QUAL S'HAGI INTRODUÏT EL GEN D 'UNA ALTRA ESPÈCIE.

41
Fins fa molt poc el Reglament de la
Unió Europea obligava a etiquetar els
derivats de soja i blat de les índies, els
additius i els aromes, però sols si es
detectaven en el producte final. Però
des del mes gener de 2003 tots els ali-
ments elaborats usant organismes
modificats genèticament, fins i tot quan
no apareguin en el producte final, han
d’indicar-ho a l'etiquetatge. Les gale-
tes, el sucre i l'oli refinat elaborats a
partir de soja, blat de les índies i remo-
latxa transgènics han de figurar. És
obligatori que tots els ingredients, els
additius i els aromes que continguin
més d'un 0,9% d'un organisme modifi-
cat indiquin a l'etiqueta: "Fabricat a
partir d'un producte modificat genètica-
ment".
Una altra novetat del nou reglament és
que tots els pinsos de ramat elaborats
amb blat de les Índies o soja transgè-
nics han de ser correctament etiquetats
i superar els controls de seguretat.
Paradoxalment, la carn, la llet i els ous
d'animals alimentats amb pinsos trans-
gènics no estan obligats a indicar-ho a
l'etiqueta.
ELS ALIMENTS IRRADIATS
La irradiació és un procediment que té
com a finalitat perllongar la frescor de
molts dels aliments que consumim:
kiwis, maduixes, pollastres, gambes
crues o espècies que perden la seva
aroma a causa de la calor. Consisteix
en la irradiació mitjançant energia
ionitzant (raigs X, raigs gamma, etc.) a
partir de substàncies radioactives (radi,
cobalt 60, celsi 137) o d'acceleradors
de partícules. És un procediment bas-
tant polèmic, mentre l'Organització
Mundial de la Salut dóna suport a
aquesta tècnica, alguns col·lectius
ambientalistes n'estan totalment en
desacord. Aquests argumenten que a
més d'alterar el sabor dels productes i
reduir el seu contingut vitamínic, els
aliments reben nivells baixos de
radioactivitat que fan que encara que
el producte no es converteixi en
radioactiu pugui sofrir canvis en la
seva estructura molecular, augmentant
la quantitat de carcinògens a la nostra
dieta. A més, no es coneixen els efectes
a llarg termini dels aliments irradiats.
La manera en què s'han d'irradiar els ali-
ments està regulada a nivell internacio-
nal. A la Unió Europea de moment sols
es permet comercialitzar espècies irra-
diades. Tots els productes irradiats han
de dur la següent llegenda: "irradiat" o
"tractat amb radiacions ionitzants".
Sobre l’origen del producte:
els distintius reguladors
Són segells de distinció que indiquen
que els productes han passat per una
sèrie de controls de qualitat. Aquests
productes destaquen per les seves
característiques peculiars i per l'àmbit
geogràfic on s'elaboren.
Les figures que a continuació es des-
criuen són promogudes per les
Comunitats Autònomes, però l'autorit-
zació final correspon al Govern central
i en darrera instància a la Comissió
Europea. A les Balears existeixen les
següents denominacions d'origen:
42
D ENOMINACIÓ D'ORIGEN PROTEGIDA. Es
tracta d'una figura de protecció que
defineix un producte agrari o alimenta-
ri que s'ha produït, elaborat i transfor-
mat en una àrea geogràfica determi-
nada, ja sigui una localitat, una regió
o un país. Les característiques del pro-
ducte i la seva qualitat es basen exclu-
sivament en el seu medi geogràfic,
incloent els factors naturals i humans.
Aquesta figura es correspon amb la
Denominació d'Origen Protegida euro-
pea. A les Balears tenen Denominació
d'Origen el vi de Binissalem, el vi de
Pla i Llevant i el Formatge de Maó.
Recentment s'ha aprovat la
Denominació d'Origen de l'oli de
Mallorca.
en el Registre de Denominacions de la
Unió Europea. A les Balears els pro-
ductes que compleixen aquest requisit
són la sobrassada mallorquina i l'en-
saïmada de Mallorca.
DENOMINACIÓ GEOGRÀFICA. Defineix i pro-
tegeix un producte agrari o alimentari
que ha estat produït, elaborat i transfor-
mat en una zona geogràfica delimitada.
La qualitat i les característiques es basen
exclusivament en el medi geogràfic.
Tenen aquesta denominació el Palo de
Mallorca, el Gin de Menorca, les Herbes
Eivissenques i els Vins de la Terra
d'Eivissa.

DENOMINACIÓ GENÈRICA. En aquest apartat

s'inclou la Producció Agrària Ecològica. El
D ENOMINACIÓ ESPECÍFICA O INDICACIÓ Consell Balear de la Producció Ecològica
GEOGRÀFICA PROTEGIDA. Es una figura s'encarrega d'autoritzar i de controlar-la.
de protecció com l'anterior, però el També du a terme les funcions d'assesso-
producte ha de posseir una qualitat rament, promoció i comercialització.
determinada, una reputació o alguna MARCA C OL ·LECTIVA DE G ARANTIA.
característica que pot atribuir-se al seu
origen geogràfic. La producció, l'ela-
boració i la transformació s'han de fer
en una determinada zona geogràfica.
En aquest cas l'Administració central ha
de sol·licitar la seva inclusió definitiva

43
Certifica les característiques de quali-
tat, els components i l'origen dels pro-
ductes o serveis elaborats o distribuïts
per persones autoritzades i controlades
pel titular de la marca. Aquest ha d'es-
tar inscrit en una secció especial del
registre de marques per a la protecció
davant tercers. A les Balears, existeix la
marca "Porc Mallorquí Selecte".
Aquesta ha estat enregistrada i és ges-
tionada per l'associació Provincial de
Productors de Bestiar Porcí de Balears
amb l'objectiu de garantir la qualitat i
aportar un valor afegit a la carn que
ha obtingut aquest distintiu.
EL PRODUCTE BALEAR . Identifica els
productes agroalimentaris, artesanals i
industrials que han estat elaborats amb
matèries primeres autòctones o que
s'han elaborat i transformat a les
Balears. Es tracta d'un segell que pre-
tén impulsar i diferenciar la producció,
elaboració o transformació feta aquí.
L'Institut d'Innovació Empresarial del
Govern de les Illes Balears i la
Conselleria d'Economia, Comerç i
Indústria s'encarreguen d'atorgar
aquesta marca. Aquest indicatiu el
tenen productes com la fruita, les ver-
dures i hortalisses, la carn, els embotits
i els ous, el peix i el marisc, el menjar
preparat, la farina, la sal i les espècies,
l'oli, les olives, el vinagre i els envina-
grats, els vins, els licors i les begudes,
les postres i els fruits secs.?
44
 Les ecoetiquetes o etiquetes verdes

SÓ N DISTINTIUS QUE PODEN SER a més d'Islàndia, Liechtenstein i

CONCEDITS PER UN ORGANISME Noruega. En un principi només s'apli-
oficial o per entitats privades inde- cava sobre els productes, però el
pendents. També es poden trobar setembre de 2000 s'amplià als serveis.
empreses que per iniciativa pròpia fan En aquests moments hi ha més de 250
els seus propis distintius, que aporten productes que disposen d'aquest
segell: pintures, vernissos, ordinadors,
informació útil o no. Tots són de caràc-
frigorífics, roba... Els productes farma-
ter voluntari i s'atorguen normalment
cèutics, les begudes i els aliments no es
per a un període determinat de temps
contemplen en aquesta modalitat d'eti-
que sol ser com a màxim de tres anys.
quetatge.
El fabricant del producte o del servei
ha de sol·licitar-los, i per obtenir-los ha
La Flor Europea vol promoure aquells
de complir una sèrie de criteris
productes amb menor impacte
ambientalment correctes i respectuo-
ambiental i informa als consumidors
sos. L'àmbit d'aplicació pot anar des
que els productes i els serveis que han
d'una comunitat autònoma fins a paï-
escollit compleixen una sèrie de criteris
sos fora de la Unió Europea.
ecològics, que fan referència a la pro-
ducció de residus, el consum energètic,
Les ecoetiquetes es concedeixen a pro-
la gestió dels boscos, i la contaminació
ductes o serveis, i no a begudes, ali-
acústica, del sòl, de l'aire i de l'aigua.
ments o productes farmacèutics.

En aquests moments no existeix una

normativa internacional que s'encarre-
gui d'uniformitzar els criteris que regu-
len la concessió d'aquests distintius.
Això provoca que trobem un logotip
que pot indicar coses diferents, o bé
molts de logotips diferents per a la
mateixa cosa, com és el cas dels que
indiquen "reciclat". Això causa confusió
i desconcert al consumidor, i en darrer
terme desconfiança.

L' ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA

També s'anomena Ecolabel Europeu o
Flor Europea. Va néixer l'any 1992
EL DISTINTIU ÀNGEL BLAU
amb l'objectiu de crear un sistema
Es tracta d'una ecoetiqueta d'àmbit
voluntari d'etiqueta ecològica. L'àmbit
nacional promoguda pel Govern ale-
d'aplicació són els 15 països europeus,

48
many mitjançant el Ministeri de Medi
Ambient, i que es començà a aplicar a
l'any 1977. Amb aquest logotip es per-
seguia potenciar la fabricació de pro-
ductes respectuosos amb el medi
ambient i al temps que servís com a
reclam comercial. En aquests moments
existeix un gran nombre de productes
que disposen d'aquest segell.
Cadascun es complementa amb un
text que especifica la seva categoria.
Els productes fabricats fora d'Alemanya
poden usar aquest logotip.
NF-ENVIRONNEMENT
També d'àmbit nacional, en aquest cas
és l'Associació Francesa de
Normalització (AFNOR) la que certifica
que un producte industrial o de con-
sum compleix les normes de qualitat
franceses, europees i internacionals.
D ISTINTIU DE G ARANTIA DE Q UALITAT
AMBIENTAL DE LA G ENERALITAT DE
C ATALUNYA
Es tracta d'un distintiu de caràcter
regional creat pel Departament de
49
Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya per identificar aquells pro-
ductes i serveis més respectuosos amb
el medi ambient. Es té en compte la
minimització de residus o la seva recu-
peració, les matèries o substàncies que
el contenen i l'estalvi de recursos com
l'energia i l'aigua. L'objectiu d'aquest
distintiu és promoure la producció,
comercialització i consum d'aquest
tipus de productes. Poden sol·licitar-lo
els fabricants de productes i els titulars
de serveis que desenvolupen la seva
feina a l'àmbit de Catalunya. El reben
els productes que es fabriquen o
comercialitzen a Barcelona, així com
els serveis que es presten. La
Generalitat també concedeix ajuts per
a la realització d'assaigs o controls per
a l'obtenció d'aquest distintiu.
L'ECOETIQUETA D'AENOR
A diferència de les anteriors, està pro-
moguda per una entitat privada,
l'Associació Espanyola de
Normalització i Certificació (AENOR).
S'encarrega de certificar els productes
que tenen una menor incidència sobre
el medi ambient i durant el seu cicle de
vida. Els serveis tècnics d'AENOR verifi-
quen el compliment dels requisits, i el
Comitè Tècnic de Certificació
Mediambiental concedeix la marca.
Aquest distintiu garanteix que el pro-
ducte que du l'etiqueta ha passat per
un estudi exhaustiu sobre el seu cicle
de vida per comprovar la incidència
que han tengut sobre el medi ambient
la seva fabricació, distribució, ús i eli-
minació. Aquesta etiqueta no vol dir
que el producte no causi danys
ambientals, sinó que aquests són
menors als generats per altres produc-
tes similars.
FOREST STEWARDSHIP C OUNCIL (FSC)
Aquesta iniciativa sorgí a principis dels
anys 90 per millorar la gestió forestal
dels boscos de tot el món. Es tracta
d'una etiqueta concedida per una enti-
tat privada, l'organització Forest
Stewardship Council (FSC), integrada
per 130 representants d'organitzacions
entre les que trobam entitats ecologis-
tes, grups indígenes, silvicultors, etc. La
FSC ha fixat els criteris que les empre-
ses han de seguir per dur a terme una
gestió sostenible dels boscos i evitar
així la seva sobreexplotació. L'objectiu
d'aquest segell és certificar que les
matèries primeres i la fusta -principal-
ment tropical- que compram han estat
obtingudes minimitzant els impactes
sobre el medi ambient i la població
local.
SENSE EXPERIMENTACIÓ ANIMAL. CCIC
APPROVED
També coneguda com el "conill bota-
dor" (Leaping Bunny). Es tracta d'una
etiqueta de caire internacional que cer-
tifica que els productes tant cosmètics
com domèstics que compram han estat
fabricats sense experimentar amb ani-
mals. Les empreses que exhibeixen
aquest logo han de firmar l'Estàndard
Empresarial de Compassió pels
Animals, un codi elaborat per un grup
de més de 30 organitzacions defenso-
res dels animals. Les empreses també
s'han de sotmetre cada tres anys a
auditories externes.?
50
 Els logotips
A DIFERÈNCIA DE LES ECOETIQUE-
TES NO ESTAN REGLAMENTATS I
tampoc compten amb el reconeixe-
ment d'organismes oficials o privats.
Alguns estan regulats i aporten infor-
mació, però d'altres actuen exclusiva-
ment com a reclam verd.
L A IDENTIFICACIÓ DELS PLÀSTICS
Es tracta d'un dels logotips més fre-
qüents en els plàstics i que mitjançant
un triangle amb un número en el cen-
tre informa del tipus de plàstic en què
està fet l'envàs. Aquesta informació
facilita la seva classificació per a un
posterior reciclatge. Actualment aquest
sistema d'identificació és voluntari i no
garanteix en cap cas que l'envàs es
recicli.
?PET. Tereftalat de polietè.
?PEAD. Polietilè d'alta densitat.
?PVC. Policlorur de Vinil.
?PEBD. Polietilè de baixa densitat.
?PP. Polipropilè.
?PS. Poliestiré.
?0. Altres.
L' ALUMINI
El símbol d'un cercle compost per dues
fletxes és molt usat per indicar la
paraula reciclable. Quan en el seu
interior apareix la paraula "alu" vol dir
que aquest envàs es pot reciclar. Si a
més apareix una xifra en % indica el
51
percentatge de l'envàs que prové del
reciclat.
EL PAPER
La gran quantitat de productes que
ofereix la indústria paperera i els dife-
rents processos de tractament i de pro-
ducció han donat lloc a l'existència
d'una gran varietat d'etiquetes. Així
podem trobar etiquetes com l'Àngel
Blau o l'Ecoetiqueta Europea, que cer-
tifiquen una determinada marca de
paper, però també hi ha etiquetes dis-
senyades pels mateixos fabricants. A
més del paper blanc, hi ha 4 tipologies
de paper:
Ecològic. S'anomena així el paper que
en la seva fabricació s'ha evitat l'im-
pacte ambiental en el seu cicle de vida,
en el consum de recursos naturals i d'e-
nergia i en l'eliminació dels residus.
Aquest tipus de paper compta amb el
suport de l'Ecoetiqueta Europea.
Reciclat. És aquell paper que ha estat
fabricat amb matèries primeres recu-
perades del paper i cartró ja usats.
Lliure de clor elemental (ECF). En
aquest cas no s'ha usat gas de clor per
al seu blanquejat, però si diòxid de
clor. És important saber que el clor i els
seus derivats són components molt
contaminants una vegada alliberats a
la naturalesa.
Totalment lliure de clor (TCF). Per al
seu blanquejat s'ha utilitzat oxigen o
ozó.
PRODUCTE O ENVÀS RECICLABLE
Aquest logotip, conegut amb el nom
de "rínxol de Moebius", és molt fre-
qüent i indica que el producte o envàs
que l'exhibeix és susceptible de ser reci-
clat. Contràriament al que es pot pen-
sar, aquest símbol no vol dir que el
material en què ha estat fabricat el
producte és reciclat.
DOLPHIN SAFE
Apareix a moltes llaunes de tonyina i
indica que per a la seva pesca no s'han
capturat ni danyat dofins. El problema
d'aquesta etiqueta és que no hi ha cap
organisme independent que la certifi-
qui i que exerceixi un control sobre si
es compleix o no aquesta pràctica.
C ERTIFICACIÓ F ORESTAL PANEUROPEA
(PEFC)
Aquesta certificació fou creada pels
propietaris i per la indústria forestal
europea com a resposta a l'èxit del
FSC. Diverses organitzacions ecologis-
tes com Greenpeace, WWF/Adena i la
Federació Ecoloxista Galega han
denunciat la falta de credibilitat d'a-
quest segell. Denuncien la poca inde-
pendència i transparència d'aquesta
certificació per respondre únicament
als interessos del sector forestal.
EL PUNT VERD
És un logotip que provoca certa confu-
sió al consumidor, ja que ens pot sem-
blar que ens trobam davant un envàs o
producte ecològic. Però en realitat indi-
ca que el fabricant de l'envàs o el seu
distribuïdor paguen la quota obligatò-
ria a una entitat -ECOEMBES- per tal
que es responsabilitzi del seu tracta-
ment.
SISTEMA DE D IPÒSIT, D EVOLUCIÓ I
RETORN (SDDR)
El duen els productes que poden ser reu-
tilitzats. S'empra a botelles de vidre, cap-
ses, contenidors de plàstic, etc. Hem de
tenir en compte, però, que el simple fet de
dur aquest distintiu no vol dir necessària-
ment que l'envàs es reutilitzi. En aquest
cas s'usen dos logotips diferents per indi-
car el mateix. Un és el que fa servir la
Unió Europea i l'altre el dissenyat pel
Ministeri de Medi Ambient espanyol.
PROTEGEIX LA CAPA D'OZÓ O NO PERJUDICIAL
PER A LA CAPA D'OZÓ; ENVÀS FOTODEGRADA-
BLE; ENVÀS ECOLÒGIC, ETC.
Es tracta de distintius que no demostren
un benefici ecològic superior a l'exigit per
la llei, ja que no intenten millorar el que
diu la llei. La majoria té una finalitat pro-
pagandística o de màrqueting.?
52
QUAN PARLAM DE PRODUCTES
TÒXICS ENS REFERIM A LES PILES,
els productes de neteja, els dissolvents,
les pintures, els insecticides, els aero-
sols, les coles... Es tracta de productes
que de forma habitual fem servir a
casa nostra. Per evitar que ens perjudi- (F) Fàcilment inflamable. Pot inflamar-
quin i que facin malbé el medi ambient se amb la presència d'una font de calor
és convenient prendre una sèrie de (O) Comburent. Accelera la combustió.
precaucions. Una d'elles és mirar les
etiquetes, que mitjançant una sèrie pic-
togrames informen de la seva perillosi-
tat:

(T) Tòxic, (X+) Molt Tòxic. Pot ocasio-

nar la mort si s'introdueix en l'organis- (E) Explosiu. Té una combustió ràpida
me. i violenta.

(Xn) Nociu. Perjudicial per a la salut.

(<<N) Perillós pel medi ambient. Molt
tòxic per a la fauna, els organismes

(Xi) Irritant. Provoca la irritació de la

pell i les mucoses. aquàtics i la capa d'ozó.

(C ) Corrosiu. Destrueix els teixits vius o

altres matèries.

56
 Les etiquetes enganyoses

CADA VEGADA ELS CONSUMIDORS l'existència d'additius alimentaris, esta-

TENIM UN MAJOR ACCÉS A NOUS bilitzants, espessants... i un llarg etcè-
tera de productes no naturals.
productes i més informació sobre el
que compram, però també som més
Un exemple que il·lustra l'ús de la
vulnerables a la informació que rebem.
publicitat enganyosa per part d'algu-
Tant la presència com l'absència d'a-
nes empreses és el cas de les patates
questa pot dur als consumidors a treu-
Lay's Mediterránea. Per donar a conèi-
re conclusions no rellevants o incorrec-
xer el producte la publicitat utilitzà el
tes. Una comunicació enganyosa nor-
següent lema: "El producte natural més
malment utilitza símbols, imatges o fa
característic de la nostra dieta, l'oli d'o-
declaracions que literalment són cer-
liva, és l'ingredient essencial de la
tes, però que poden causar confusió al
recepta Lay's Mediterránea". El 90%
consumidor; les etiquetes poden fer
dels enquestats creien que les Lay's
servir aquesta tècnica, usant un llen-
estaven fregides amb oli d'oliva, quan
guatge o símbols confusos.
en realitat sols estaven elaborades
amb un 2% d'aquest. Davant aquest fet
Sovint la publicitat fa ús dels lemes
un jutgessa de Barcelona prohibí la
"producte natural" o "sense conservants
seva comercialització, ja que conside-
ni colorants". Sota aquesta llegenda
rava que la publicitat enganyava al
podem creure que el que compram és
totalment natural, però si després ens consumidor.?
fixam en l'etiqueta podem comprovar

S ABEU QUE...

E LS DRETS DELS CONSUMIDORS REFERENTS A AQUEST TIPUS DE PUBLICITAT SÓ N EL DE REBRE

UNA INFORMACIÓ CORRECTA , COMPLETA, OBJECTIVA I VERAÇ. A MÉS, EL CONSUMIDOR POT
EXIGIR EL MATEIX QUE SURT PUBLICAT ALS ANUNCIS I FINALMENT L 'ANUNCIANT HA DE PROVAR
EL QUE DIU QUE VEN.

L'A SSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS DEL R EGNE UNIT DU A TERME UNA CAMPANYA ANOME -
NADA "ETIQUETATGE HONEST" QUE PRETÉN DONAR A CONÈIXER LES TÀCTIQUES PUBLICITÀRIES
QUE PRACTIQUEN ALGUNES EMPRESES I QUE TENEN COM A OBJECTIU CONFONDRE A UN
" PÚBLIC VULNERABLE" PER VENDRE EL SEUS PRODUCTES.

60
 E l s a l i m e n t s e n r i q u i t s
D ES DE FA UNA SÈRIE D'ANYS LA
INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA S 'HA
encarregat de processar i refinar molts
dels productes que consumim, com és
el cas de la farina o del sucre blanc.
Més recentment, els productes "sense
sucre" o "baixos en calories" han ocu-
pat un lloc destacat al mercat. Però
tots, en comptes de conservar les seves
propietats nutritives, les han perdut.
La indústria alimentària, aprofitant la
moda dels productes saludables, ha
trobat una altra forma d'atreure l'aten-
ció dels consumidors llançat al mercat
els productes enriquits. En realitat el
que ha fet és dotar de contingut nutri-
cional a productes que abans ja el
tenien, però que l'han perdut degut als
diferents processos industrials.
Normalment els productes s'enriquei-
xen amb vitamines -principalment A i
E l s a d d i t i u s a l i m e n t a r i s
D ES DE FA MOLT DE TEMPS LA
HUMANITAT HA USAT PRODUCTES
com el vinagre, la sal, l'oli, les espècies
o el sucre per conservar els aliments.
Actualment i com a conseqüència dels
avanços científics s'usen altres produc-
tes com els additius per allargar la vida
SABEU QUE...
E NTRE 1998 I 1999 LA VENDA DE LLET ENRIQUIDA A L'ESTAT E SPANYOL PASSÀ DE L'1,2 AL
7,6%, I ELS INGRESSOS ECONÒMICS DERIVATS D'AQUESTA VENDA AUGMENTAREN DE L '1,4 AL
10,1%.
61
D-, minerals -el calci és el més habitual
-, fibres i àcids omega-3. Segons els
nutricionistes, no és suficient afegir una
substància a un aliment per a que l'or-
ganisme l'assimili com una substància
extra, ja que la seva absorció depèn de
la combinació amb altres nutrients.
També s'ha de demostrar que aquells
nutrients que s'han incorporat no es
perden una vegada hagin rebut un
tractament industrial i domèstic. I final-
ment s'ha de saber exactament la
quantitat de substància que s'ha d'in-
corporar perquè aquesta no sigui tòxi-
ca. Totes aquestes incògnites de
moment queden sense resposta, ja que
no existeix cap norma, control oficial o
estudi científic independent que pugui
certificar els seus efectes beneficiosos.
Encara que no hi hagi un etiquetatge
especial per als productes enriquits, és
obligatori que apliquin l'etiquetatge
nutricional. ?
dels aliments i accentuar-ne la textura,
el sabor o el color. Segons el Còdex
per a l'Etiquetatge d'Aliments
Preenvasats, un additiu alimentari és
qualsevol substància que no es consu-
meix normalment com a aliment ni
s'usa com a ingredient típic, indepen-
dentment del seu valor nutritiu. La seva
addició intencionada als productes ali-
mentaris té un propòsit tecnològic en la
fase de fabricació, transformació, pre-
paració, tractament, envàs, transport o
emmagatzematge, i pot esperar-se que
tengui, directa o indirectament, com a
resultat que el propi additiu o els seus
subproductes es converteixin en un
component d'aquests productes.
Aquests, abans de ser usats han de
passar per una sèrie d'experiments
amb animals per determinar la seva
inocuitat o toxicitat. A partir d'aquests
estudis es determinen les quantitats
L a m a r c a B I O
EL MINISTERI D'AGRICULTURA,
PESCA I ALIMENTACIÓ , DAVANT
les pressions de les indústries alimentà-
ries, aprovà el Real Decreto 506/2001,
que liberalitza l'ús del terme "bio" i per-
met que aquest sigui usat en aliments
que no hagin estat produïts amb tècni-
diàries que l'organisme humà pot assi-
milar, però sense tenir en compte la
ingestió d'un mateix additiu present a
diferents aliments. A Europa els addi-
tius permesos es designen amb el codi
E, i de forma ocasional amb la lletra H,
seguit d'uns determinats dígits.
En els darrers anys s'ha descobert l'e-
xistència de determinats additius peri-
llosos per a la salut de les persones i
que han estat retirats del mercat. La
pregunta que molts consumidors es fan
és si són realment necessaris i si exis-
teixen els suficients estudis que demos-
trin la seva inocuitat. ?
ques ecològiques. En aquests moments
a l'Estat Espanyol, a diferència
d'Europa, la paraula "bio" s'ha conver-
tit en una marca comercial. En el cas
dels làctics, "bio" indica que el produc-
te conté bacteris lactis probiòtics. ?
62
? Guia para el consumo responsable (de ropa), de Icària Editorial. Elaborada pel
CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) i SETEM, s'emmarca dins la
Campanya Ropa Limpia.

?Guía roja y verde de alimentos transgénicos. 2ª edició. Greenpeace.

?Etiquetas y distintivos ecológicos. Guía de información al consumidor.

Coordinada per HISPACOOP.

?Guia de bones pràctiques ambientals per a les empreses de comerç.

Ajuntament de Barcelona, Comissió de Serveis Urbans.

?Propostes senzilles per reduir els residus. Guies d'educació ambiental, n. 4.

Ajuntament de Barcelona.

?Preguntas y respuestas sobre comercio justo. N. 2. Setem. Desembre 1999.

66
www.productebalear.com
Pàgina web del Govern de les Illes Balears.
Ofereix informació dels diferents productes
amb Denominació d'Origen de les Balears.
www.aceitedeolivainfo.net
Hi ha informació sobre el procés de fabri-
cació de l'oli d'oliva, així com dels diferents
tipus.
www.consumaseguridad.com
Pàgina web de la Fundació Eroski.
Especialitzada en temes de seguretat ali-
mentària. Disposa d'un butlletí electrònic
setmanal que ofereix les darreres novetats
en matèria d'alimentació i consum. Molt
interessant.
www.ocu.org
Pàgina de l'organització de consumidors i
usuaris. Hi ha molta informació sobre eti-
quetatge d'aliments.
www.cbpae.org
Pàgina del Consell Balear de Producció
Agrària Ecològica del Govern de les Illes
Balears. Hi ha informació sobre com es
concedeix l'aval d'agricultura ecològica, i
sobre els productors de les Balears.
www.vidasana.org
A més d'informació sobre les campanyes
que du a terme aquesta associació, hi ha
informació sobre els diferents avals que
concedeix.
www.eco-label.com
Hi ha un catàleg on es poden consultar tots
els productes que duen l'Ecoetiqueta
Eeuropea, on trobar-los i què costen.
També es poden encarregar.
www.setem.org
Setem és una organització no governamen-
tal sense ànim de lucre i que treballa en l'e-
ducació pel desenvolupament, la sensibilit-
zació i el comerç just.
www.greenpeace.es
A més de les campanyes que du a terme
aquesta organització ecologista també hi
ha informació sobre els aliments que con-
tenen transgènics. Es pot trobar un llistat de
productes.
www.ecodes.org/lifepapel
Web de la Fundació Ecologia y Desarrollo.
Hi ha molta informació sobre tipologia i eti-
quetatge de paper i cartró.
www.europa.eu.int/comm/environ-
ment/ecolabel/index.htm
Informació sobre l'Ecoetiqueta Europea.
www.gencat.es/mediamb/cqa_i.htm
Web de la Generalitat de Catalunya on es
pot consultar informació sobre el Distintiu
de Garantia de Qualitat Ambiental.
www.blauer-engel.de
Informació sobre el distintiu alemany Àngel
Blau.
www.afnor.fr/activities/certifica -
tion/page9.htm
Pàgina web del distintiu francès NF AFNOR
www.fscoax.org
Web de la certificació FSC que promou una
gestió sostenible del consum de fusta.?
70