Edat Mitjana

EDAT MITJANA

1.- L'ESCRIPTURA DE LA MÚSICA.

Per tal de cumplimentar aquest punt i per començar el tema, veurem eldocumental

La invenció de la notació

.

Aquí veurem com va sorgir l'escripturamusical i

el que ha suposat per a la música occidental. Contesta el següentqüestionari.

1.-Q

ü

estionari sobre el documental “invenci

ó

de la notaci

ó

”.a.-Com es transmetia la m

ú

sica abans de la notaci

ó

? b.-Quines foren les primeres manifestacions escrites musicals a l'Edat Mitjana (EM)? c.-Qui fou Guido d'Arezzo? Quines foren les seves crucials aportacions per a la invenci

ó

d'una notaci

ó

musical fiable? d.-De quin himne provenen els noms de les notes? e.-Quins trets caracter

í

stic de la m

ú

sica occidental, que la diferencia de la m

ú

sica d'altres cultures, han estat possibles gr

à

cies a la invenci

ó

d'una notaci

ó

?

2.-CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIETAT.

–

L'Edat Mijana (EM) comprèn l'època que va des de la caiguda de l'Imperi romà( 476) fins a principis del s XV, una mica més de nou segles.

–

És una època que inclou períodes d'estabilitat i períodes turbulents i de granstransformacions d'ordre social.

–

La societat és estamental:a) En primer lloc tenim els reis i el Papa i alts nivells del clergat ( bisbes,arquebisbes). Per altra banda tenim la

noblesa:

barons, ducs. Vivien encastells emmurallats i es dedicaven a fer la guerra. Aquests, juntament ambel sistema feudal portaran al desevolupament de la

música profana

.b)En aquest estament tenim el

clergat

: abats, bisbes. Vivien en granscentres culturals on es copiaven llibres i partitures. Seran els responsablesdel desenvolupament de la música religiosa. També els cavallers.c) A la base de la piràmide estamental tenim el poble o

servs de la gleva,

dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors.

2.-Fes un esquema en forma de pir

à

mide posant els diferents estaments socials que hi havia a l'EM i els membres de cada estament.

1

3.-Encercla la resposta encertada ( hi pot haver m

é

s d'una resposta correcta).

•

El cant gregori

à

é

s...a) Un cant que fan els gregorians.b)Un crecull de cants cristians primitius c) Un cant que feia Gregori I.

•

A Capella vol dir...a) Dins l'esgl

é

sia b) Sense instruments c) Veus acompanyades d'instruments

•

La finalitat del cant gregori

à

era...a) Passar-s'ho b

é

a l'esgl

é

sia b) Resar cantant c) Donar unitat a la lit

ú

rgia cristiana

•

M

ú

sica modal vol dir...a) Que utilitza unes escales sense alteracions anomenades modes b) Que

é

s un model de preg

à

ria c) Sense lletra per cantar

•

El cant gregori

à

é

s...a) Un cant modal, a capella, cantat en llat

í

a una sola veu.b) Un cant mon

ò

dic, a mode de preg

à

ria, cantat en llat

í

.c)Un cant llat

í

, cantat a les capelles de les esgl

é

sies a una sola veu

•

El cant gregori

à

é

s...a) M

ú

sica profana b) M

ú

sica religiosa c)M

ú

sica pagana

•

El terme

à

mbit en m

ú

sica

é

s...a) Des de la nota m

é

s greu fins a la m

é

s aguda d'una melodia b) El tema sobre el que tracta l'obra que s'interpreta.c) La velocitat de la can

çó

3.-EL CANT GREGORIÀ.

Després de la caiguda de l'imperi romà, la unitat cristiana es va anardescomponent. El papa

Gregori I

per tal de donar una unitat al cristianisme, vaordenar recopilar els cants cristians primitius. Aquesta música va ser el cant propi iúnic de l'església cristiana durant molt temps ( encara s'utilitza) avui en dia se'l coneixcom a

cant gregorià

. En el seu temps s'anomenava

cant pla

.Característiques del cant gregorià:1.-

Cant monòdic

d'àmbit reduït( monodia: una sola línia melòdica)2.-

A capella,

és a dir, sense ús d'instruments.3.- El ritme venia marcat pel

ritme de les síl.labes del text en llatí.

2

4.- Era una música modal. No utilitzava escales com la Major o la menor, sino unsmodes, cada un dels quals començava en una nota diferent i representava unsentiment diferent.

4.-Relaciona amb fletxes: Trobadors Joglars Goliards Gent que tenia una formaci

ó

eclesi

à

stica i que anava rodant pels diferents indrets aprofitant la seva formaci

ó

per cantar tant en llat

í

com en llengua vernacla i solien cantar temes profans com els deleits de la taverna o el mal d'amors Eren gent cultivada. Normalment eren autors i int

è

rprets el es seves obres i en alguns casos eren nobles.Eren rodamons. Es guanyaven la vida anant pels pobles i divertint a la gent. No nom

é

s eren m

ú

sics sin

ó

qu

è

tamb

é

eren malabaristes.