Gnova, abril 1922.
�
LA CREACI D'EVA.
�
Sn ms de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon
� �
estar. En Quiquet, per, no s'abandona pas a les blancies de
� �
l'ombra bellugadissa amb aquella felicitat profunda queconsisteix en no pensar en res. Veu, certament, els rosers queencara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les dlies
�
pomposes i que noms fan olor de frescor, i al fons de tot les
�
mongeteres gaireb blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Per
� �
tota aquella ntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta
�
en el seu mag fins a convertir-se no menys que en el parads
� �
terrenal. En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lli
��
d'Histria Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran,
�
que tira per monja. Ara la seva germana gran s a fer les visites
�
de la Porcincula -en aquella esglesieta polida del poble on
�
estiuegen-, tota blanca i amb un velet negre, i amb tres llibretsnegres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat del'Oraci, que serveixen de senyals. I mentrestant en Quiquet s
� �
al jard de la rectoria, perqu en Quiquet, al cap de deu minuts
� �
que s a l'esglsia, es posa a badallar.
� �
La primera lli d'Histria Sagrada va sser la creaci del mn;
�� � � � �
la segona ha estat la creaci d'Adam i Eva. Hom comprn que un
� �
jard de senyor rector sigui una imatge, baldament pllida, del
� � �
parads terrenal. A en Quiquet no li semblaria estrany que sorts
� �
un ngel de darrera la bougainvlia tota encesa que s'enfila fins
� �
a la teulada; i quan una sargantana es mou, secreta, entre uncruixit de fulles seques, se li acut la idea del serpent. Per en
�
tot el que li ha explicat la seva germana, el que ms l'intriga
�
s la creaci d'Eva. Sense donarse'n compte, es palpa la regi
� � �
inferior del pit. En Quiquet s molt valent: no l'espanta cap
�
bestiola, ni que sigui una rata -i fins n'ha mortes dues-, nol'espanta perdre's, no l'espanta estar tot sol, de nit, per b
�
que hom senti en el lloc tenebrs el raure extraordinari d'un
�
tros de paper que mou el vent per terra, o la perfdia del corc o
�
el petament sobtat d'una fusta no pas tallada en bona sa. Per
� �
la creaci d'Eva l'impressiona d'una manera estranya. Al misteri
�
del mn primaveral s'ajunta el misteri del seu propi cos, que per
�
primera vegada el pertorba. Dem, quan es banyi, s'examinar per
� �
peces menudes. Com devia patir Adam quan li fou extreta lacostella! Li sembla d'imaginar aquell mal en el seu propi cos.Est tan encaparrat que, indemne, una marieta li cau damunt la
�
cama nua, plena d'esgarrinxades, i ell la deixa fugir. La buniord'un borinot, primera idea matussera de la trepidaci d'un
�
aeropl, s'av estranyament amb la seva obsessi.
� � �
-Quiquet !En Quiquet, esverat, aixeca els ulls. El senyor rector li diu:-No t'agraden, les peres? Menja'n tantes com voldrs, mentre no
�
t'hagin de fer mal.-
Leave a Comment
I like it