www.monografias.

com
Maçoneria

LA DONA I LA
FRANCMAÇONERIA

per

Fernando J.M. Domínguez

La dona i la Francmaçoneria Pag 1 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 Index

1. Coherència i Veracitat
2. Diversitat de pensament i actuació
3. Tradició
4. Resum
5. Constitucions d'Anderson (1.723)
6. Diversitat de pensament i accion.

1.-. Coherència i Veracitat

(Dona en Maçoneria- Una polèmica Estèril)

Aclariment d'intencions.
Quan el tema de la dona en Maçoneria surt a col·lació, s'engega un debat (sovint apassionat)
entre dues tendències existents dintre de la nostra Fraternitat.

Sincerament, mai he pogut comprendre del tot l'oposició d'una d'elles ja que, a hores d'ara i
a les portes del segle XXI, resulta una miqueta anacrònic seguir debatent aquest assumpte
amb els mateixos arguments d'antany. L'immobilisme argumental d'alguns germans, és el
que més em preocupa. No vull posar en dubte la intenció d'alguns dels arguments esgrimits
per a rebutjar la iniciació de la dona però, a pesar d'això, com desitjo ser coherent amb els
principis que sempre, segons el meu bon saber i entendre, he defensat, desitjo insistir que el
"problema" (si en realitat ho és), es debati a la llum i coneixements del nostre temps. Per a
fer-lo amb la necessària temprança i objectivitat, hauria de tenir-se en compte el nostre
actual entorn social abandonant obsoletes concepcions.

Hem d'enfrontar-nos a aquesta nova situació de la justa emancipació plena de la dona en tots
els àmbits, amb coherència i veracitat. Coherència amb els postulats que vam propugnar
com Maçons para tot el Gènere Humà. Veracitat envers nosaltres mateixos, a l'hora de
preguntar-nos la raó o raons de la nostra oposició: és aquesta purament visceral, o realment
producte d'un procés objectiu de reflexió?

Bé al meu pesar, he d'assumir que aquest debat encara seguirà per algun temps. Els canvis,
fins i tot en organitzacions amb principis democràtics innats, sempre resulten lents i
difícils...

Amb tots els arguments al meu abast, a més d'una mica de passió de fill, pare i company, em
veig en l'obligació moral de continuar en l'intent. He d'apel·lar també al cor (una mica més
de sensibilitat no ens vindria gens malament) per a intentar convèncer a molts dels meus
estimats germans de l'obsolet de les seves postures referent a això.

Molts d'ells, com únics arguments, es donen suport unes vegades en la "Tradició", altres en
les Constitucions de 1.723, i alguns van molt més allà recorrent a teories antropològiques de

La dona i la Francmaçoneria Pag 2 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

nul·la base científica i de feixistes reminiscències.
Tots aquests esforços (dignes, al meu entendre, de millor causa) estan encaminats a impedir
que més del 50% de la Humanitat begui en les mateixes fonts del Coneixement que
nosaltres, homes "lliures" i nascuts de dona. El dret, que alguns diuen els assisteix, per a
rebutjar la Iniciació i integració de la dona en Maçoneria, ha de ser forçosament el punt de
partida per als meus arguments per a defensar el contrari.

Constitucions De Anderson (1.723).

Aquestes Constitucions, sortides de la impremta de Willian Hunter, Londres, en l'any
Maçònic de 5.723 (1.723 E.·.V.·.), són com diria un castís: "la madre del cordero". En la
seva extensa Secció Primera es dediquen a desgranar la cronologia "Maçònica", des de l'any
I (4.000 A. de C.) fins a l'any de 1.723 D. de C., segons la redacció que de la mateixa va fer
el pastor protestant ANDERSON.
És en la seva Secció Segona (Obligacions d'un Francmaçó), apartat III, on està l'origen del
que encara avui segueix sembrant la polèmica: "Els candidats admesos com membres de la
Lògia, han de ser bons i lleials, nascuts lliures, d'edat madura i discreta, no esclaus, ni
dones, no immorals o escandalosos sinó d'excel·lent reputació".

N. b. Les persones amb tares físiques, en els temps que es redacten les Constitucions, no
podien ser membres de la Maçoneria. Aquesta limitació, molt aviat va ser ignorada,
afortunadament. Mentre, la que avui ens ocupa, segueix vigent, en algunes Obediències de
tarannà "regular", lamentablement. Arribats aquí, hem de recordar que la inclusió de les
dones dels Gremis de Constructors (vídues i filles de Maçons), s'havia portat a terme en
temps avançats de la Maçoneria Operativa, bastant abans de redactar-se les Constitucions.

Fins a llavors, havia existit presència femenina en els Gremis, segons consta en escrits
medievals que es refereixen a la construcció de grans temples (Estrasburg o Magdeburg), a
Europa. D'altra banda, i abans de passar a altre tipus d'argumentacions, he de confessar molt
sincerament que no puc comprendre l'oposició frontal d'alguns germans a l'ingrés de la dona
en la nostra Augusta Ordre o, el que encara em sorprèn més, la defensa "numantina" de
l'exclusivitat dels nostres Tallers per al sector masculí.

Deixant a un costat la incomprensible "fidelitat" d'alguns a la literalitat del citat paràgraf de

les Constitucions de 1.723, crec que pocs dels que no admeten la integració de la dona en
Maçoneria s'han parat a pensar en el fet simple però rotund: el "dogmàtic" que resulta
apel·lar a les Constitucions, solament quan ens convé i molt especialment en aquest cas
concret de la dona. Resulta, almenys per a molts de nosaltres, incomprensible que una
Fraternitat que ha tingut a gal·la lluitar contra tot tipus de "dogmes", acabi per "crear" i
"mantenir" un, per a justificar la no-participació de la dona. Aquest "dogma" està
fonamentat en un paràgraf d'un Document escrit en 1.723, producte de la mentalitat
d'aquells anys i elaborat per homes d'església (no oblidem la qualitat de pastors protestants
de Anderson i Désaguliers), puritans i amb un concepte sobre la intel·ligència i aptituds de la
dona de la seva època totalment diferent al nostre.

Hauríem de tenir molt clar, a hores d'ara, que Anderson exclou a les dones,

La dona i la Francmaçoneria Pag 3 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 no per una qüestió iniciàtica o relacionada amb la Tradició; sinó per un fet històric constatat
en aquella època: les dones vivien i morien sota la tutela masculina i a gairebé ningú se li
ocorria considerar-les lliures. Com podien prendre-les en compte?

Curiosament, i en l'Article XXXIX (últim d'ells) dels Reglaments Generals, recopilats per
George Payne (Segon Gran Mestre de la Lògia de Londres) en l'any 1.720 (tres anys abans
de les Constitucions de Anderson), es diu: "Cada sessió anual de la Gran Lògia, té poder
inherent i autoritat per a fer noves reglamentacions o alterar-les, per al benefici real
d'aquesta antiga Fraternitat.."
Es refereix solament als Reglaments o, per contra, la filosofia d'obertura futura a la
"modificació o "alteració", en cas necessari i amb l'aprovació dels membres de la Gran
Lògia, podria entendre's extrapolable a les pròpies Constitucions? Res en elles ens diu que
siguin "intocables" o "immutables" en el temps.

El "dogmatisme" referent a això, apareix molt més tard per a preservar, molt em temo, la
pretesa "única" i hegemònica autoritat Maçònica dels nostres germans de l'altre costat del
Canal de la Mànega (La Gran Lògia Unida d'Anglaterra). En l'últim Article dels Reglaments
(el XXXIX), sembla deixar una porta oberta per a futures modificacions, alteracions o
adaptacions de les línies mestres d'actuació (la qual cosa seria lògic i intel·ligent).

Avui, a pesar de les dificultats d'ordre pràctic per a l'aplicació del ple dret de la dona a
accedir als mateixos llocs laborals que l'home, a ningú en el seu sa judici se li ocorreria dir
en veu alta (almenys en el nostre entorn occidental), que les dones no són lliures.

Aleshores, si ho són, admetem-lo amb totes les conseqüències, també en Maçoneria. Hora
va sent que, sense argumentacions que ja no tenen més valor que el de l'anècdota, diguem el
que pensem amb valentia. És curiós ressenyar, solament com anècdota històrica, que allà pel
segle XVIII, apareixen a França diverses Societats Secretes que tracten d'imitar a la
Maçoneria en la seva forma externa, caràcters i Ritus.
Es diferencien, entre altres coses, de la Maçoneria, per l'admissió de les dones. Entre
aquestes pseudo-maçoneries podem trobar la fundada per Cagliostro (encara avui segueix
funcionant en diversos països).

Tornant a les Constitucions de Anderson, sincerament penso que haurien de ser llegides i
interpretades tenint en compte el seu context històric. La interpretació i aplicació pràctica de
les mateixes (inclòs el paràgraf discriminatori per a la dona), en els nostres dies, ha de
passar forçosament per la seva adaptació, amb la necessària valentia, a la realitat social del
nostre temps. L'aferrar-se, encara avui, a la prohibició de la pertinença a la Maçoneria de la
dona en aquella època, és posar la traveta al progrés que, per altra banda, com Maçons, vam
propugnar sempre per a "tota" (?) la Humanitat.

Seguir insistint sobre la "vigència" de semblant paràgraf de les Constitucions, a les portes
del segle XXI, és (al meu judici) com voler perpetuar a Espanya la Constitució de 1.812,
promulgada per les Corts de Cadis o pretendre que les nostres dones ens demanin "permís"
per a sortir a prendre un cafè amb les seves amigues. Sincerament, tinc la impressió que
alguns sectors de la Maçoneria, han

La dona i la Francmaçoneria Pag 4 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 quedat anquilosats per la seva insistència a mantenir un cert "poder" masculí que, vulguin
o no, està perdent força, afortunadament. Per a poder comprendre millor la postura
discriminatòria dels "fundadors" de la Maçoneria Especulativa, hauríem de fer un petit
exercici de "bilocació" a aquells temps, en els quals la immensa majoria de les dones eren
analfabetes, a més de "esclaves", per la legalitat vigent i la voluntat dels seus marits. Més
endavant, allà per l'any 1.774, cinquanta-un anys després de promulgades les Constitucions
de Anderson, a França molts dels que havien defensat aferrissadament la no-integració de la
dona, creuen arribat el moment d'una adaptació als temps.

Davant el despertar d'una sensibilitat social diferent, sorgida de les idees revolucionàries,
opten (clar exemple que tot pot i ha d'adaptar-se a cada època i les Constitucions també) per
fundar la "Maçoneria d'Adopció". Amb la creació d'aquesta Maçoneria, es pot canalitzar
l'entrada en ella de moltes dones, si bé per la porta de darrere, que comencen a demostrar la
suficient inquietud social i intel·lectual i s'interessen per l'afiliació a la nostra Ordre.

Les raons fonamentals d'aquest interès femení per la nostra Ordre, està en els postulats
Maçònics de: Llibertat, Igualtat i Fraternitat, en els quals veuen el camí de futur per a les
seves aspiracions d'emancipació.

Quines raons de fons van existir per a aquest important canvi en la mentalitat dels membres
del Gran Orient de França?
Per a millor poder comprendre aquest canvi de postura (sens dubte radical per al seu temps)
de la Maçoneria francesa, hauríem de situar-nos en el context històric de la França de Lluís
XV ( 1.715-1.774).

França està bolcada i compromesa de ple en l'ajuda econòmica i militar als independentistes
del que, passat algun temps, serien els EEUU d'Amèrica del Nord. Aquesta postura
compromesa, té molt a veure amb la vella enemistat entre els dos veïns del Canal de la
Mànega. A ambdues ribes, a més de les diferències ideològiques, estan sorgint altres
generades per dos conceptes distints d'entendre la Maçoneria i que romanen vigents fins als
nostres dies.

L'èxit dels patriotes americans en la consecució pràctica dels seus ideals d'independència
desperta en la societat francesa (per un fenomen de "empatia") les idees liberals que seran el
brou de cultiu d'un pròxim i radical canvi, no solament a França, sinó en tota Europa.

En realitat, i mentre els patriotes americans declaraven la seva Independència d'Anglaterra

(any 1.783), en aquest costat de l'Atlàntic s'estava fargant la Revolució Francesa i, amb ella,
el derrocament (sagnant en molts dels casos) de les estructures feudals i clericals encara
vigents en gran part d'Europa.

Un francmaçó, George Washington, és triat primer president dels EEUU d'Amèrica.

En l'any 1.789, sota el regnant de Lluís XVI, el poble de París pren la Bastilla i comença
una nova Era per a Europa Occidental. A partir d'aquest moment, res serà igual en el món.
En aquest ambient, en el qual la dona marxa al capdavant dels escamots que ataquen la
Bastilla i on el nou himne nacional (La Marsellesa) té nom

La dona i la Francmaçoneria Pag 5 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 femení...Com no anava a canviar la Maçoneria francesa les seves concepcions
andersonianes, respecte al dret de la dona a ser lliure?

Quina "tradició" estaven seguint els nostres germans francesos? No estaven per ventura
responent, empesos per la realitat social i sota el pes de la raó, a les exigències del moment i
deixant a un costat obsoletes concepcions? Això sí, com mostra de la debilitat de les seves
conviccions liberals tot just estrenades, les dones estaran encara "sota" la tutela dels Maçons
barons i sotmeses a la presidència en Lògia d'un Venerable Mestre. Però, encara així, no
s'havia produït ja un salt qualitatiu extraordinari i revolucionari en la Maçoneria?

Han transcorregut ja 225 anys des de la creació de la Maçoneria d'Adopció i a pesar de les
múltiples "revolucions" (i no em refereixo exclusivament a les sagnants, sinó també a les de
tipus cultural) que s'han succeït durant aquests prodigiosos anys, molts dels nostres germans
semblen sofrir un important "daltonisme" social. Una bona part d'ells semblen ignorar els
canvis operats en el seu entorn, i tampoc reconeixen els senyals de canvi que per onsevulla
es poden observar.

Segueixen aferrats a unes idees que no se sostenen i a una "tradició" interessada i lluny de
tot ideari realment Maçònic. Pretenen seguir ignorant que la dona, a pesar d'algun corrent
d'opinió encara existent que sembla lamentar la seva emancipació, és lliure (en realitat ho va
ser sempre a pesar de nosaltres ignorar-lo).

Maçons han estat els que van col·laborar activament en la redacció dels Drets Humans;
Maçons han estat els que han creat moviments de Solidaritat Internacional però, a pesar de
totes aquestes fites importants en la recent història de la Humanitat i de la Maçoneria
moderna, molt pocs Maçons il·lustres s'han compromès en la causa pendent de
l'emancipació total de la dona, de manera individual.
Serà per temor a una perduda de protagonisme en les estructures de "poder" fetes per i per a
barons?

2-Diversitat de pensament i actuació

Si realment l'argument d'alguns està basat en les suposades manques de les dones per a ser
iniciades (?) hi ha dades estadístiques recents (reportatge sobre la Maçoneria anglesa del
Sunday Estafis, Agost 99) que semblen posar en dubte els seus arguments.

Durant les dues últimes dècades, en les Lògies de la Gran Llotja d'Anglatera, la xifra dels
Maçons barons ha descendit en l'impactant nombre de 60.000 !!

En els últims deu anys, en estranya contraposició a l'anterior fenomen, la xifra de dones
Maçones en el Regne Unit, bressol del conservadorisme Maçònic, és de 14.000 o més.
Segons els portaveus de les Obediències Femenines implantades en aquell país, hi ha molts
milers més de postulants esperant ser acceptades. Es tracta d'Obediències no lligades,
naturalment, a la Gran Llotja d'Anglaterra. Com reaccionarà la Maçoneria Anglesa
conservadora davant aquest fet innegable? Seran capaços de seguir ignorant la realitat?
Possiblement com van reaccionar els francesos, durant els temps de la

La dona i la Francmaçoneria Pag 6 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 Revolució, al comprovar que la dona prenia les regnes de la seva destinació. Naturalment,
avui la dona ja no es conforma amb la "tutela" del baró i exigeix la igualtat que li correspon
per dret, també en les Lògies.
Les Lògies de "Adopció", en els nostres dies, serien una pobra aportació a la realització de
la trilogia Maçònica: Llibertat, Igualtat i Fraternitat i, per descomptat , un insult encara
major a la capacitat de la dona per a prendre les seves pròpies decisions, fins i tot en el
terreny de l'iniciàtic.

En França, l'Obediència conservadora més nombrosa i que fins a avui rebutjava de ple la
iniciació de dones, està debatent des de fa algun temps aquest "espinós" tema al nivell
nacional. Alguna cosa s'està movent i no dubto que molt aviat podrem veure els resultats.
Aquí, a Espanya, i sense ànim d'ofendre a ningú, està succeint el mateix que amb certes
esglésies conservadores que també diuen ser "guardians" de la tradició.

Quan altres confessions cristianes han resolt ja la polèmica sobre l'ordenació de dones com
sacerdots, en aquestes esglésies abans citades se segueix la "tradició" per a impedir que el
monopoli dels barons perilli. No existeix cap argument teològic o històric seriós i vàlid per a
negar l'accés de la dona al sacerdoci.
L'únic argument existent ("els apòstols eren tots barons"), no se sosté ja que ells no eren
"sacerdots" com avui ho entenem. Eren simples seguidors de Crist.

El sacerdoci, com institució, apareix molt més tarda i en cap lloc del Nou Testament, es diu
explícitament: "els sacerdots han de ser barons". Crist, a més, no va deixar instituït cap tipus
de sacerdoci. Arguments semblants, i amb la mateixa olor a "fonamentalisme", són alguns
dels empleats per molts germans: "si en les Constitucions es diu no dones, ha de seguir sent
així pels segles dels segles".

3.-Tradició

Com ja es va dir anteriorment, si per "tradició" vol entendre's la no-existència de dones en

els antics Gremis de Constructors, estem errant. Les va haver, si bé no van ser moltes.
Existeixen referències escrites sobre dones (vídues o filles de Maçons Operatius) que van
treballar en la construcció d'algunes catedrals Medievals.

Si com tradició volem prendre la que es remunta als Misteris d'Egipte, Grècia, Cultura
Cèltica, Roma, etc., malament hem escollit els nostres arguments. Dic malament, ja que fins
i tot els que s'oposen a la iniciació de les dones en la Maçoneria, haurien de reconèixer la
importància, en el terreny del transcendent i "sagrat", que les dones van tenir en les citades
cultures. La societat de llavors si les considerava "iniciables".

En el santuari de Memfis havia donzelles iniciades en els més importants secrets dels
Misteris i prenien part en totes les cerimònies sagrades. Els Misteris de Ceres, estaven
dirigits per sacerdotesses (iniciades per descomptat) que, a més, transmetien als savis
d'aquells temps instruccions amb les que ells formaven després als seus deixebles. Les
sacerdotesses, Pitonisses, Oracles, etc., d'aquelles cultures "estaven" en contacte "directe"
amb la divinitat. Elles, eren el vehicle entre els déus i els

La dona i la Francmaçoneria Pag 7 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 homes Algú dubte de la importància de la seva missió i del reconeixement i respecte social
que gaudien?

Els Celtes, guerrers temuts per la seva ferocitat en el combat, atorgaven a la dona la mateixa
possibilitat que a l'home per a arribar a el grau iniciàtic de Druida, després d'un llarg període
d'aprenentatge. Ells, van ser els precursors de l'actual Dret de Família Germànic i Saxó, en
els quals la dona (no els fills com succeïx en el nostre Dret Romà) hereta al seu marit amb
totes les prerrogatives i drets.

Si desitgem referir-nos a la "tradició" Maçònica, des de 1.723, ja hem comprovat com el

Gran Orrient de França, i després d'un intens debat, va optar per donar a la dona la
possibilitat de la Maçoneria d'Adopció en 1.774. Desconec els arguments esgrimits en
aquest debat per a engegar una Maçoneria d'Adopció, que atacava frontalment el plasmat en
les Constitucions.

Fent un poc de ciència-ficció, m'atreviria a pensar que van ser del mateix tipus dels aquí
esgrimits: "la dona ha arribat a la seva majoria d'edat". El pas, encara sent curt per a la
nostra mentalitat del segle XX, va ser enorme per a aquella època.

Estem davant un dels moments històrics més importants per al futur de la Humanitat.
Està germinant una Revolució que trastocarà l'ordre social fins a llavors establert.

A partir de la Revolució Francesa, res serà igual en una Europa dominada, fins a llavors, per
tirans dèspotes i clergues amb un immens poder terrenal. Els nostres germans francesos,
potser una mica espantats davant la innovació que la Maçoneria d'Adopció representava,
van anar prou avançats del seu temps al veure la necessitat d'abandonar "dogmes" basats en
la "fidelitat" a ultrança de la "lletra".

Va ser el primer i tímid pas per a avançar en el camí de la igualtat que, més tard , seria una
de les bases de la nostra Trilogia Maçònica per excel·lència: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

DIVERSITAT EN MANERES DE PENSAR I ACTUAR

Quan alguns germans es dediquen a fer càtedra amb arguments que consideren encertats per
a justificar la no acceptació de la dona en Maçoneria, basant-se en certes "diferències", hem
de somriure. És evident que som diferents faltaria més! Però ho som en el morfològic, que
no en l'intel·lectual.

A hores d'ara, demostrada ja amb escreix la capacitat intel·lectual de la dona en tots els
àmbits de la cultura i del treball, seria de molt mal gust (a més de patètic) seguir
argumentant diferències "cerebrals", hemisferis amb diferents habilitats als nostres, etc.
Com membre del Gènere Humà, la dona ha passat per diverses etapes evolutives (quant a
l'intel·lectual), no sempre idèntiques a les de l'home. Això és demostrable i evident.

La discriminació de la dona respecte a l'accés a l'ensenyament, si més no elemental, va

deixar de ser una realitat no fa tant temps. El seu dret al sufragi universal, va ser aconseguit
gràcies a moltes batalles,

La dona i la Francmaçoneria Pag 8 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 algunes fins i tot sagnants, per a poder arrencar-se'l al legislador baró. El seu accés als
diferents llocs de treball, a qualsevol carrera o a la milícia, si així ho desitja, són assoliments
de finals d'aquest segle.
En aquest punt i precisament per als Maçons que observen els preceptes del Llibre de la Llei
Sagrada (Bíblia) caldria portar a col·lació la cita: "Companya et dono, no-serva" La cita, per
cert, també va ser ignorada per Anderson i els seus companys de redacció, a pesar de ser
homes d'església.
L'accés massiu de la dona (en el nostre món occidental) al món de la cultura, no és tan antic.
Podem retrocedir un segle com a màxim.
Com podem pretendre que les dones estiguessin preparades en branques del saber humà a
les quals mai van tenir accés? Quins canals tenien al seu abast per a demostrar del que eren
capaços en altres terrenys distints a les tasques de la llar?

No es tracta aquí d'un problema d'hemisferis cerebrals dotats per a diferents habilitats que
els nostres, sinó la impossibilitat real d'adquirir coneixements i habilitats, distints als que
tenien a veure amb les labors de la casa o, en la societat rural, amb les del camp.

Desitjaria posar l'accent en un detall (molt important) a favor de la dona: Ella, a més de la
seva capacitat demostrable i demostrada per a qualsevol tasca intel·lectual o laboral, té una
dotació "especifica" per a portar a terme la major i més important "iniciació" en la vida d'un
Ésser Humà: la maternitat.
El simple fet de "poder ser" o ser mare, fa que la dona posseeixi, a més de la seva innegable
capacitat de lògica i raciocini, una especial càrrega de sensibilitat i tendresa que, per
desgràcia, nosaltres mai podrem tenir. Aquesta capacitat, pinso jo, la converteix en apta no
sol per a ser "iniciable", sinó per a comprendre i viure el "transcendent" des de punts de
vista molt més amplis i elevats que nosaltres.

Pretendre que la dona té una "psique" distinta o que la seva capacitat de comprendre i
"viure" el transcendent, el simbolisme o qualsevol altra manifestació semblant és inferior a
la del home, seria introduir-nos en teories elaborades per alguns per a menyscabar la realitat
i sempre en profit del mascle dominant. D'una vegada per sempre, l'artificial antagonisme
generat per prejudicis sense fonament lògic, ha de deixar pas a la raó i als fets constatables.
Tenim, en una paraula, que ser valents.

L'home, amb major accés a la cultura i participació directa en el poder decisori dels Estats,
va ser formant en multitud de disciplines vetades a la dona. Són molts milers d'anys en una
situació de "segona" que, com era d'esperar, no podia mantenir-se eternament.
Com únics ostentadors del poder, ens costa molt compartir-lo i, aquesta, realment, potser
sigui la única raó per la qual seguim oferint una resistència numantina a l'avanç cap a la
total igualtat de la nostra companya.
De fet, diuen alguns, totes les aportacions al pensament i a la ciència, des de l'antiguitat
coneguda, van ser fetes per homes. Per ventura això demostra que la dona no era apta per a
això? Per descomptat que no. L'única cosa que demostra, estimats germans, és la nul·la
participació de la dona en el món de la cultura.
Les úniques habilitats que podia desenvolupar eren les relacionades amb la llar. Tot això no
per incapacitat, sinó per "imperatiu" de la legalitat vigent

La dona i la Francmaçoneria Pag 9 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 (pensada i promulgada per l'home). Quan el costat femení de la Humanitat comença a fer-se
notar en les Ciències i les Arts, és precisament a partir del segle XVIII (Independència
d'Amèrica Revolució Francesa, Il·lustració). A partir d'aquest moment històric
desencadenant del pensament lliberal, és quan noms femenins comencen a aparèixer en
àmbits fins a llavors vedats. Irrompen amb força i, a contracor, i molts homes han de
reconèixer la seva vàlua.

Hauríem de recordar que a la fi del passat segle algunes dones havien de recórrer al
disfressa masculina per a poder assistir a classe (d'oïdores) en les universitats del nostre
país? Una d'elles va ser la Comtessa de Pardo Bazán.

Hauríem de recordar, també, que fins a bé avançat aquest segle, la dona no podia ni tan sols
viatjar a altra província d'Espanya, sense l'autorització escrita del seu marit?

Hauríem de recordar que la Pàtria Potestat sobre "els seus fills" li va ser concedida fa
escassos anys ?
Com podem justificar que encara avui les dones segueixin sent una força de treball més
barata que nosaltres, en igualtat de coneixements i prestacions? Respecte a altres opinions
sobre "diferents" maneres de pensar o "actuar" de les dones, realment s'està entrant en un
terreny que res té a veure amb la qüestió: "iniciable", no "iniciable". No serà que desitgem
dur el problema a un terreny que solament té relació amb l'eterna lluita per seguir ostentant,
l'home, el poder "absolut"en la societat?

No estarem discriminant a la dona pel seu pensament "diferent" en alguns àmbits de la vida
que a ella més li pertoquen i que fins a ara han estat vedat tancat dels homes?
L'educació dels fills, la denúncia de l'estupidesa de les guerres, el dret a estar presents (en
igualtat de condicions) en tots els àmbits de la societat on es decideixi el seu futur i el dels
seus fills...
4. Resum
Per a les tres preguntes bàsiques, després d'exposades les raons que crec justes i comentats
també els diferents entorns soci-polítics que es va moure la dona fins als nostres dies, ja
podem resumir les respostes com segueix:

Constitucions De Anderson (1.723)

De la mateixa manera que alguns s'aferren a la literalitat (tradició?) del famós paràgraf: "ni
dones", haurien de fer-lo amb les diferents revisions dels Landmarks, o innovacions en els
Rituals.
També la "invenció" de determinades estructures administratives al llarg d'aquests gairebé
300 anys de Maçoneria Especulativa.
No resulta coherent, ni per descomptat convincent, aferrar-se a la "tradició" solament per a
argumentar en el supòsit de la dona.
-De desitjar mantenir una actitud coherent amb aquesta tradició a la qual alguns apel·len,
hauríem de reclamar bastants "anul·lacions" o "reformes" portades a terme per Suprems
Consells, Grans Lògies, etc. No obstant això, moltes d'aquestes "innovacions", són fins i tot
bé acceptades pels més conservadors, com acords amb els temps i la natural evolució de la
societat. Curiosa dualitat de pensament!

La dona i la Francmaçoneria Pag 10 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 -Si com Maçons vam acceptar i subscrivim els Drets Humans i la nostra pròpia Constitució,
on es consagra la igualtat de tots els Éssers Humans, sense discriminació de cap tipus, estem
practicant una doble moral, no d'acord amb les línies mestres de la nostra Fraternitat
Maçònica.

Tradició
Enllaçant una mica amb l'anterior, abans de res hauríem d'aclarir, a quines d'elles ens
referim. Estem parlant de la procedent de les fonts més antigues o de la que s'inicia en un
temps més proper a nosaltres (1.723)?

-Estem parlant de la Tradició Primordial, de la qual van sortir les múltiples branques d'un
arbre que ha donat diversos fruits fins als nostres dies?

-Si ens referim a la primera, tot el que sabem de les cultures que bevem molts dels nostres
coneixements actuals, ens dóna motiu per a pensar que el paper de la dona (o d'algunes
dones privilegiades, potser), no sempre va ser el de submissió a l'home.
En algunes d'aquestes cultures van ser considerades i respectades, com "Mater" i com
posseïdores de capacitats "transcendents" especials.

-Si per tradició entenem la que part d'una data més propera (1.723), ara fa, gairebé 300 anys
després, que la raó triomfi sobre el "fonamentalisme" d'alguns.
Tornem a insistir, encara sent repetitius, que la dona de l'any 1.723 no era "lliure" i per tant,
ni tan sols podia ser considerada la possibilitat de la seva iniciació, a l'hora de redactar les
Constitucions.

-Aquí, arribats a aquest punt, em veig obligat no solament a apel·lar a la raó, sinó també al
cor. És possible conjugar les nostres contínues apel·lacions, om Maçons, a la Llibertat,
Igualtat i Fraternitat del Gènere Humà i, al mateix temps ignorar a la meitat de la mateixa?
Realment i en consciència, es pot parlar de coherència?

-És possible conjugar un llenguatge de solidaritat, justícia i igualtat per a tots i, al mateix
temps, adduir "raons" que no ho són, per a tancar les portes de les nostres Lògies a les que
són les nostres mares, companyes i filles?

-Sincerament, si volem romandre anquilosats en tradicions que impedeixen el

desenvolupament integral del Gènere Humà, meta que la Francmaçoneria persegueix des de
sempre, personalment no puc apuntar-me a aquests corrents, ni per coherència Maçònica
estar d'acord amb elles. Com Maçó que creu fermament en la necessitat de lluitar per
l'eliminació de prejudicis atàvics que impedeixen l'avanç de la justícia, per a tots i en tots els
àmbits, no puc admetre la "immobilitat" de la nostra Fraternitat (o part important d'ella) en
el tema de la dona. Així ho sento i així ho dic en tots els fòrums.

-Alguns argumenten que, ja que l'Operativa era cosa d'homes, pel seu treball, esforç físic i
altre, la dona no és "iniciable" ja que no "comprèn" ni el simbolisme ni les diferents
analogies del nostre Treball(?) actual dintre de la Maçoneria Especulativa, hereva d'aquella.

La dona i la Francmaçoneria Pag 11 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 -Uns altres, molt més audaços, advoquen per "instituir" una Iniciació exclusiva per a dones
(discriminació sobre discriminació) que, pel poc que he pogut entendre (m'aneu a permetre
una petita llicència), constaria d'un simbolisme basat en: rueques de filar, agulles, dèdals i
bolquers.

A titulo personal, puc dir que he tingut l'honor de treballar amb dones en Llotja i excepte la
novetat de la femineïtat en els seus moviments o per l'especial "toc" en la decoració del
Temple, res m'ha fet sentir estrany.

-He estat exaltat al grau de mestre maçó en presència i amb participació de germanes i res
m'ha fet sentir menys maçó ni home per la seva presència. La sensació de plenitud
Maçònica, podeu creure'm, va ser extraordinària.

-L'única cosa que ens exigeix la "nova" situació, estimats germans és ser naturals i veure a
les dones com hem de veure-les: com Éssers Humans iguals, sense complexos ni prejudicis
previs. La resta, vindrà per afegiment.

6. Diversitat de pensament i accion.

-La dona, estimats germans no pensa de manera diferent a l'home. Si desitgem reflectir tota
la veritat hauríem de dir que, a més d'interessar-se pels mateixos problemes que ell, es
preocupa per altres parcel·les de la vida que la pertoquen més directament, en la seva
qualitat de mare i esposa.

-Com dona, fins a avui, ha de lluitar molt més que nosaltres per cada centímetre de llibertat i
justícia que li va arrencant a la societat. No solament ha de demostrar el que val, sinó que se
li exigeix molt més que a l'home per a poder arribar a les mateixes metes.

-Seguir explicant les qualitats o defectes de la dona, seria seguir el joc als que la
discriminen. La dona, i aquesta és la realitat constatable en el dia a dia, té virtuts i defectes
com l'home. Les diferències, si existeixen, es deuen a una qüestió cultural i no a estructures
cerebrals diferenciades. No serà que la nostra "igualtat" com succeïx en la física amb els
pols del mateix signe, es repel·leix?

-Potser aquesta "igualtat", reconeguda tardanament per nosaltres, sigui una de les raons de la
lluita que alguns sectors de la societat (no solament Maçons) pretenen perllongar en el
temps. Si és igual, pensaran alguns, hauríem de compartir el nostre "poder" o protagonisme
amb elles.

-No existeixen arguments realment racionals per a rebutjar a la dona en Maçoneria. Així ho
han vist molts Maçons i Obediències que avui les admeten en el seu sí amb fraternal
igualtat. El problema es perpètua per l'oposició d'uns pocs que, torno a repetir, van triar el
"dogma" i no l'evolució d'acord amb els temps.

Al final de totes aquestes línies, escrites amb major o menor fortuna però amb

La dona i la Francmaçoneria Pag 12 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

 coherència i veracitat respecte a les meves conviccions més profundes, i encara semblant un
contrasentit, he de preguntar-me: Segueix sent realment necessari demostrar el dret de la
dona a ser igual que l'home en tots els àmbits?
Fernando J.M. Domínguez 26 de Setembre de 1999

Resum:
En una recopilació elaborada per la qual subscriu (Milly Fritz Reyes), envio amb permís de
l'autor un treball sobre Maçoneria, esperant que aviat, els seus arxius es vegin enriquits per
mes ponències.

Treball enviat per: Milly Fritz millyfritz@altavista.com

La dona i la Francmaçoneria Pag 13 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)