• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
13TWISANSHAUUNG — Cançons tòpiques que diuen «Open your eyes»
H
i havia aquell noi de Comptable que tenia un ullde cada color i era Peixos com ella, però van con-tractar un jueu guapet per a fer proves a Comercial, iSally Stubbs va córrer a fer-li quatre preguntes a la psi-còloga de Recursos Humans. Així va esbrinar que el seuquocient era acceptable, i que al psicotest havia dibuixatun cirerer amb un niu al capdamunt.—I quin dia va néixer?—El 3 de maig.—3 de maig? Taure. —Sally va somriure i el llavi seli va enganxar a les genives.— Gràcies, Liz.—De res. No expliquis a ningú això dels pollets alniu, d’acord?—Te’n dec una, guapíssima.Sally se’n va tornar a l’ordinador. Va ballar una micaamb la cadira d’oficina i l’endemà, casualment, va co-incidir amb ell a la destructora de documents. Tot vaanar molt ràpid. Estava nerviosa però les frases li naixi-en com per art de màgia. Sense adonar-se’n van acordaruna mena de cita al restaurant de baix. Els van seure enuna taula que es veia des del carrer. Efecte aparador. Par-laven fluixet i se sentia la dringadissa dels coberts contraels plats, i un fil musical especialitzat en balades dels 80.Van servir-los el primer. Fumejant.—Necessitava fer un parèntesi —va dir ell.—Continuo pensant que ha de ser molt maco aixòde curar les mascotes.—Mira, Sally, a tu no et puc mentir —va fer unapausa per agafar una cullerada del plat (que ja s’havia re-fredat)—: vaig deixar la veterinària perquè no suportavaposar les injeccions.—Però si ho feies pel seu bé. Els curaves.—No, no. Vull dir que odiava posar-los
la
injecció.És duríssim sacrificar un animal, per molt que sofreixien vida. No sé si m’entens.—Perfectament, Frank. Jo tenia una gata que es deiaPuppy i va patir la sida dels gats...—Immunodeficiència felina —va corregir-la.—Immunodeficiència felina, sí... Mmmm, és bo eltabulé. La sopa, com està?—Té, tasta-la —va oferir-li ell, posant la mà sota lacullera.—Deliciosa. Estic desitjant que arribin les postres.La mousse de xocolata la fan ells. —va acabarse la copad’albarinyo.— Llavors, què? Penses tornar a exercir? Oet quedes pencant amb els de Comercial?—No ho sé. Vull sospesar-ho.—Ahà.—Estic vivint una època en què em cal respondrecertes preguntes... Però sisplau, parla’m més de tu.—De mi?—Sí, com vas entrar a l’empresa?—Res, va ser la primera feina, tan bon punt vaig sor-tir de la universitat... Mare meva, tinc la sensació que emvaig graduar ahir. Com passa el temps.—Volant. Jo encara em veig inaugurant exposicions.Vaig ser pintor durant una època, saps? Era un hobby, alprincipi, però els quadres es venien bé.Frank es va gratar la barbeta.De fons, Whitney Houston cantava e Bodyguard,i Sally no va poder evitar de murmurar la tornada. Vainclinar-se cap al seu company per a escoltar-lo millor, iell va seguir:—Vaig deixar la pintura perquè el món de l’art estàpodrit. Vanitat i més vanitat.—Ho sabia —va dir-se a si mateixa—. Des del pri-mer moment he intuït que tenies aura artística. Sócuna mica
bruixa
, saps? —I omplint les dues copes vaafegir:— Te’n pots riure, si vols. Als tios sempre us fangràcia aquestes coses. Però és cert, sóc una persona
sensi-ble
. Mira, deixa’m la mà. No, l’esquerra. Veus? Aquí diuque ets una persona creativa i perfeccionista i aquí, quevalores els lligams familiars. I aquesta línia em diu quela teva ànima és jove.Va resseguir amb el dit la línia de la Fortuna i ell va fer:—Tens les mans molt suaus, Sally. I calentones. Josempre les tinc glaçades.—Gràcies. Tu tens mans d’artista i de sanador.—Guaridor —va corregir-la—. Sanador és la perso-na que castra els porcs.El cambrer, que portava el segon, els va interrompre.Pencava mirant a terra, i tenia la pell de sota els ulls,com els lloros, cerúlia i escamada. De nou van apropar-se l’un a l’altre.—Puc fer-te una pregunta personal?—Pots —va dir Sally, i Frank va ajustar-se el coll del*****************************CANÇONS TÒPIQUESQUE DIUEN «OPEN YOUR EYES»
Because he thinksI slept with his ex-girlfriend and killed his fish.
—Chandler Bing a Friends.
Me he quedado transpuesto.
—Enjuto Mojamuto a Muchachada Nuí.
* * * * * ** * * * ** * * * * *
—Alícia al País de les Meravelles (1865), Lewis Carrol.
El vegetarianismo le debe mucho a Walt Disney.
—Notas para un mundo mejor (1992), J. Bentley.*****************************
 
14TWISANSHAUUNG — Cançons tòpiques que diuen «Open your eyes»
 jersei, abans de deixar-ho anar.—Tu i el catxes de Màrqueting...?—No, ja no.—Dit d’una altra manera: m’encantaria tornar-te aveure. I no parlo de demà a la feina...—A mi també m’agradaria. Valoro la gent capaç detrencar amb tot per a replantejar-se la vida. Ets molt va-lent, suposo que te n’adones.—Sí, gràcies —va respondre rient, i ella va fixarse enla dentadura simètrica i endreçada. També li va agradarla forma que tenia d’apartar les espines amb els cobertsi fer-ne una muntanyeta. Estava encisada i aleshores ellva preguntar-li:—Què et fa tanta gràcia?—Res. I a tu?—Res.—Res?—Res.Van riure plegats fins que Sally va saltar:—M’encanta el salmó.—D’això reies? Del peix?—No sé per què reia.—Ja.—Però aquest peix no és de piscifactoria.—Molt bo, sí.—I fàcil de digerir.—Sí, suposo.—On vius, per cert? —va afanyar-se a dir.—Tinc un piset al South Bronx —va aclarir-se laveu, que va sonar mucosa, tot i que no l’havia vist fu-mar—. Estava destrossat i amb la instal·lació per referperò, dedicant-t’hi les nits i els caps de setmana, l’heanat posant a punt. I per fi l’he moblat. He comprat unatele de quaranta-dues polzades per al beisbol.Va obrir els braços per a mostrar les dimensions deltelevisor.—Beisbol?—Sí, els Yankees.—No em pensava que fossis d’aquests... Va abaixarels braços.—Dona, els Yankees són els Yankees. Però això novol dir que em posi la gorra i em dediqui a pixar cervesaa les cantonades.—Sí, sí, és clar.—No deus ser dels Red Sox? —va dir, com si renyésun nen.—No. No m’agrada el beisbol.—Ja ho sé, dona. Era conya.—Què pintaves? —Sally era ràpida canviant detema.— Vull dir, ¿quina mena de quadres feies?—Rotllo abstracte. Taques, sentiments, guixots queexpressen el meu caos interior —es prenia les respostesamb calma. De tant en tant, girava els ulls com si tinguésun karaoke a dintre el cap per anar llegint les paraulesque pronunciaria—, colors passionals, ràfegues del meuinconscient, gestos plens de força i vitalitat...—Mira’m quan em parles.—Què?—Trobo molt interessant tot el que em dius, de veri-tat, però noto que no ets aquí.—T’estic mirant.—No. Estàs mirant aquella tia d’allà.—Quina? La negra?—Saps molt bé qui et dic.—La negra?—Sí, la que sembla una porca.—No l’havia vist fins que no has tret el tema.—Segur. Jura-m’ho.—No tinc per què jurar res.—Jura-ho. De què tens por?—Juro que no havia vist la porca.En silenci, es van aguantar la mirada.—Mentida —va saltar Sally—. Et tremola una micala cella. Ja t’he dit que sóc sensible. No em pots enga-nyar.—I tu, què? Li has mirat el cul al cambrer.—M’he fixat en els pantalons de &.—No ho negues.—M’he fixat en els pantalons de &. No m’escoltes?—Sí, t’escolto. Tinc aquesta mala sort.—Jo sóc la que té mala sort. He aguantat el teu llar-guíssim monòleg. Bla, bla, bla. Jo. Bla, bla. Jo. Bla, bla,bla. Ets un plasta i un egocèntric.—I tu estàs pirada.—Tu sí que estàs pirat.—A prendre pel cul.Sally va posar-se l’abric. Anava a sortir del local peròva girar-se, amenaçant amb el dit índex.—I escolta, maco: no tens mans d’artista; són de pi-anista.—I què passa, que els pianistes no són artistes, im-bècil?—Doncs, no. Resulta que els pianistes són tios ambles mans esquelètiques i deformades.Els clients simulaven tastar la mousse de xocolata,però van poder sentir l’última paraula.—Bruixa.Sally va tancar la porta i els vidres van tremolar.* * * * * * * * * * * * * ** * * * * * * * * * * * ** * * * * * * * * * * * * *Va tornar a passar per davant de Frank, tot i que ara ellaera al carrer. Els separava el vidre del restaurant. No vapoder evitar de veure’l amb uns altres ulls: Frank teniala mà arrepenjada al vidre i movia els llavis. Trist. Vaapropar-se per veure si podia escoltar-lo, i va veure elseu propi reflex barrejat amb la cara d’ell. No podia des-xifrar la frase per culpa del soroll del trànsit i unes obresdel costat. Així que va tornar a entrar al local.Ell va apropar-se-li per abraçar-la.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...