Coneixement

del medi
Fitxes de refor
Fitxa 1 Som diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 2 Els ossos i les articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 3 Els msculs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 4 Tipus daliments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 5 Lalimentaci saludable. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 6 Laire. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 7 Laigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 8 La Terra i el Sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 9 La Lluna i les estreles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 1
Fitxa 10 Les forces i les mquines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 11 Els mamfers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Fitxa 12 Els ocells i els rptils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 13 Els amfibis i els peixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 14 Els insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Fitxa 15 Les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16 Els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 La localitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Fitxa 18 Els mitjans de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 19 Les normes de circulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 20 Els productes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 21 El rellotge i el calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 22 Abans i ara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxes dampliaci
Fitxa 1 . . . . . . 25
Fitxa 2 . . . . . . 26
Fitxa 3 . . . . . . 27
Fitxa 4 . . . . . . 28
Fitxa 5 . . . . . . 29
Fitxa 6 . . . . . . 30
Fitxa 7 . . . . . . 31
Fitxa 8 . . . . . . 32
Fitxa 9 . . . . . . 33
Fitxa 10 . . . . . 34
Fitxa 11. . . . . . 35
Fitxa 12 . . . . . 36
Fitxa 13 . . . . . 37
Fitxa 14 . . . . . 38
Fitxa 15 . . . . . 39
REFOR I AMPLIACI 2PRIMRIA
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 1
Refor i ampliaci Coneixement del medi 2 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada
al Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci
dENRIC JUAN REDAL, JOS LUIS ALZU GOI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA
Illustraci: Juan Carlos Carmona
Correcci: Miquel de Val
Edici: Mar Garca i Ana Snchez Ramal
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a ma-
terial daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos perme-
sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
2007 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
C/ Valncia, 44 - 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 825716
Depsit legal:
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 2
3

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Som diferents
Fitxa
1
Refor.
Nom Data
Recorda
Cada persona t un nom i uns cognoms, un aspecte fsic
i uns sentiments propis.
Tots som diferents, per tenim els mateixos drets.
1. Com se sent cada un? Escriu.
2. Pinta les xiquetes perqu tinguen un aspecte fsic diferent.
avorrit alegre espantat
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 3
4

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
1. Completa cada oraci amb la paraula corresponent.
2. Completa el nom de cinc articulacions. Desprs, buscals
en la sopa de lletres.
G
T
M
C
C
Refor.
Els ossos i les articulacions
Fitxa
2
Recorda
El nostre cos saguanta grcies als ossos, que formen
lesquelet.
Els ossos sn durs i rgids i sunixen els uns amb els altres
en les articulacions.
Nom Data
articulacions
A linterior del cos es troben
els .
Els ossos formen l .
Els ossos sunixen entre si en les .
C O L Z E A O
A H S E T I M
C R L Z U P U
O C S G R W S
X A T Z M H C
E N W C E A L
G E N O L L E
F L O T L W T
J L M L S E R
ossos esquelet
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 4
2. Escriu V si s verdader o F si s fals.
Els msculs formen lesquelet.
Els msculs sn elstics.
Els msculs ens permeten moure el cos.
Els msculs ms importants sn el colze i el canell.
A la cara tenim msculs.
5

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els msculs
Fitxa
3
Refor.
Recorda
Els msculs es troben davall la pell i recobrixen lesquelet.
Els msculs sn elstics i ens permeten moure el cos.
1. Observa el dibuix A i copia els noms dels msculs en el dibuix B.
Nom Data
Dibuix A Dibuix B
pectoral
bceps
bess
abdominal
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 5
6

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Tipus daliments
Fitxa
4
1. Relaciona.
2. Escriu vegetal o animal, segons corresponga.
Recorda
Els aliments naturals poden ser dorigen vegetal
o dorigen animal.
Els aliments elaborats sn els que es preparen amb aliments
naturals.
Refor.
Nom Data
Aliments naturals Aliments elaborats

Origen

Origen

Origen

Origen
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 6
7

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Lalimentaci saludable
Fitxa
5
Refor.
Nom Data
Recorda
Una alimentaci saludable s la que ajuda a trobar-nos ms sans.
Lalimentaci ha de ser suficient i variada.
1. Observa la roda dels aliments. Desprs, completa.
Tres aliments que has de prendre cada dia.
Tres aliments dels quals no has dabusar.
Dues coses que no poden faltar en una alimentaci saludable.
Els grups
que ocupen
ms espai
sn aquells
dels quals
sha de prendre
ms quantitat.
Els aliments
que apareixen
ms menuts
shan de prendre
noms de tant
en tant.
Laigua i lexercici no han de faltar
si volem estar sans
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 7
8

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Laire
Fitxa
6
Nom Data
1. Encercla els objectes que contenen aire.
Recorda
Laire s una mescla de diversos gasos diferents.
Loxigen s un gas que necessiten les persones, els animals
i les plantes per a viure.
2. Escriu s o no, segons corresponga.
Laire est pertot.

Laire ocupa espai.

Laire es mou.

En laire hi ha oxigen.

Laire es pot vore.

Els ssers vius necessiten
oxigen per a viure.

825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 8
2. Observa amb atenci i dibuixa qu passar al final. Desprs, completa.
9

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Laigua
1. Observa els dibuixos i ratlla les oracions que sn falses.
Fitxa
7
Refor.
Recorda
Les persones, els animals i les plantes necessitem aigua per a viure.
Laigua s lquida, per es pot transformar en gel, que s slid,
i en vapor daigua, que s gas.
Nom Data
La neu s
aigua lquida.
Quan laigua
lquida es calfa,
es convertix en gas.
Podem atrapar
laigua lquida
amb les mans.
Quan laigua es calfa, es convertix en .
Quan laigua es refreda, es convertix en .


825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 9
10

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
La Terra i el Sol
Fitxa
8
1. Pinta segons la clau.
2. Relaciona.
La Terra tarda un any
a fer una volta
entorn del Sol.
La Terra tarda
vint-i-quatre hores
a fer una volta entorn
della mateixa.
Recorda
La Terra s una gran esfera. A la superfcie hi ha aigua
i terra ferma, i est voltada daire.
La Terra tarda vint-i-quatre hores a girar sobre ella mateixa
i un any a girar al voltant del Sol.
Nom Data
roig la Terra
verd la lnia que indica el moviment de la Terra
blau el Sol
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 10
11

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
La Lluna i les estreles
Fitxa
9
Refor.
2. Escriu dia o nit, segons corresponga, i explica per qu.
Nom Data
1. Completa amb les paraules corresponents.
Recorda
La Lluna gira al voltant de la Terra i no t aire ni aigua.
El Sol s lestrela ms prxima a la Terra i de la qual rebem
ms llum.
Les estreles formen grups en el cel que sanomenen
constellacions.
Lluna Sol constellacions
A la no hi ha aigua ni aire.
El s lestrela ms prxima a la Terra.
Els grups destreles sanomenen .
s de , perqu
.
s de , perqu
.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 11
12

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Les forces i les mquines
Fitxa
10
1. Qu fa que funcione cada mquina? Pinta segons la clau.
2. Cap on es mou la caixa? Pinta la fletxa correcta.
Recorda
Les forces fan que els objectes comencen a moures,
es paren, es deformen o es trenquen.
Amb les mquines podem fer les nostres activitats
amb facilitat.
verd la fora de les persones
blau lelectricitat roig el vent
Nom Data
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 12
13

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els mamfers
Fitxa
11
Refor.
Recorda
Els mamfers sn animals vertebrats que tenen pl,
naixen del ventre de la mare i mamen.
1. Quins animals mamen? Marca i completa.
2. Qu tenen en com tots els mamfers? Marca.
Que sn animals vivpars.
Que tenen plomes.
Que mamen.
Que sn animals vertebrats.
El @
, l

, el

i la v sn .
Nom Data
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 13
14

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Els ocells i els rptils
Fitxa
12
Nom Data
1. Com sn estos animals? Escriu s o no.
Recorda
Els ocells tenen bec, ales i plomes. A ms, naixen dous.
Els rptils tenen escates i repten. A ms, naixen dous.
2. Pinta el dibuix i escriu
cada nom al seu lloc.
cap potes
tronc ales
cua
T escates.

T plomes.

s vertebrat.

s ovpar.

Vola.

Repta.

s un ocell.

s un rptil.

no s
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 14
2. Observa el dibuix i escriu els noms de les parts dun peix.
15

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els amfibis i els peixos
1. Observa els animals i encercla de roig un amfibi. Desprs, respon.
Fitxa
13
Refor.
Recorda
Els peixos sn animals que viuen en laigua, possexen aletes,
tenen la pell coberta descates i naixen dous.
Els amfibis tenen la pell nua i naixen dous. Quan naixen viuen
en laigua i quan creixen poden viure a terra.
Nom Data

Com tenen la pell els amfibis?

Com naixen els amfibis?
On viuen els amfibis?

825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 15

16

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Els insectes
Fitxa
14
1. Sn vertebrats o invertebrats? Relaciona cada animal amb el cartell
que li corresponga.
Recorda
Els insectes sn animals invertebrats.
Els animals invertebrats sn els que no tenen ossos.
Animals vertebrats
Sn els animals
que tenen ossos.
2. Observa el dibuix i ratlla all que no corresponga.
s un animal invertebrat.
s un insecte.
T el cos cobert de plomes.
Nom Data
Animals invertebrats
Sn els animals
que no tenen ossos.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 16
17

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Les plantes
Fitxa
15
Refor.
Nom Data
1. Llig i escriu el nom de cada part desta planta.
Larrel est davall terra.
De la tija poden eixir branques ms primes.
Les fulles ixen de la tija i de les branques.
2. Relaciona cada planta amb letiqueta corresponent.
Recorda
Les plantes sn ssers vius.
Les parts de les plantes sn: arrel, tija i fulles.
Les plantes poden ser arbres, arbustos o herbes.
Arbre
T una tija
grossa i dura,
que es diu tronc.
Arbust
T una tija
dura i curta.
Herba
T una tija
tendra i verda.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 17
18

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Els paisatges
Fitxa
16
Recorda
Els paisatges poden ser de muntanya o de costa.
En els paisatges de muntanya hi ha boscos, pastures i rius;
i els pobles sn xicotets.
En els paisatges de costa hi ha mar, platges i penya-segats.
1. Marca amb una X el que es pot vore en un paisatge de muntanya.
Desprs, completa el text.
2. Observa el paisatge de costa i marca amb una X els elements fets
per les persones.
Nom Data
En els paisatges de muntanya hi ha b
i estrets.
Les sn estretes i els
sn xicotets.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 18
1. Llig i relaciona.
2. A quin servei municipal sha de dirigir cada persona?
Marca amb una X.
Enllumenat. Neteja dels carrers.
Bombers. Manteniment de parcs.
19

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
La localitat
Fitxa
17
Refor.
Recorda
La ciutat o el poble on vivim s la nostra localitat.
Els serveis municipals de la localitat els organitza
lajuntament.
Lalcalde i els regidors dirigixen lajuntament.
Nom Data
Jardiners Dirigixen lajuntament
Bombers Agranen els carrers
Alcalde i regidors Cuiden els jardins
Policies Combaten els incendis
Agranadors Vetlen per la seguretat
No funcionen
els fanals
del meu carrer.
Necessite que posen
un contenidor de
fem al meu carrer.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 19
20

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Els mitjans de transport
Fitxa
18
Recorda
Els mitjans de transport servixen per a transportar persones
o mercaderies.
Els mitjans de transport es poden moure per la terra,
pel mar o per laire.
1. Completa lesquema amb les paraules del requadre.
2. Pinta segons la clau.
Nom Data
mar persones aire mercaderies terra
Els mitjans de transport
poden ser de es mouen per
roig
Transport
per terra.
blau
Transport
per aire.
verd
Transport
per mar.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 20
21

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Les normes de circulaci
Fitxa
19
Refor.
Recorda
Les normes de circulaci ajuden a evitar accidents i faciliten
els desplaaments.
1. Observa i marca en cada cas la resposta correcta.
Nom Data
Per on han de creuar els vianants el carrer?
Per la cantonada. Pel pas de vianants.
On sha desperar lautobs?
A la parada. A la calada.
On han de viatjar els xiquets dins el cotxe?
Al seient de davant. Al seient de darrere.
On han de jugar els xiquets a pilota?
Als camps esportius. A la vorera.
Per on circulen els cotxes i els autobusos?
Per la calada. Per la vorera.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 21
22

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Els productes
Fitxa
20
Recorda
Les matries primeres susen per a fabricar productes elaborats.
Als comeros es compren i es venen els productes que
les persones necessiten.
1. Pinta el cam que seguixen els productes.
2. On compraries estos productes? Relaciona.
A les els treballadors
utilitzen
per a fabricar .
Nom Data

Ara completa el text amb les paraules del requadre.

matries primeres fbriques productes elaborats
llibreria medecines
farmcia xulles
carnisseria llibres
central
lletera
fbrica
de mobles
carnisseria
embotits
mercat
de fruites i verdures
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 22
23

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
El rellotge i el calendari
Fitxa
21
Refor.
Recorda
Amb el rellotge mesurem les hores, els minuts i els segons.
Amb el calendari comptem els dies, les setmanes i els mesos.
2. Llig el que va fer ahir Albert i completa els rellotges.
1. Observa el full del calendari i respon.
Quants dies t este mes?
El primer dilluns, quin dia s?
Quin dia de la setmana s el dia 23?
Quants diumenges hi ha?
Nom Data
Es va alar a les set
i es va desdejunar.
Dues hores ms tard, va
eixir a comprar llibres.
Va tornar a casa tres
hores desprs.
A les sis va anar
a visitar la iaia.
Va estar amb ella
dues hores.
Es va gitar a les onze,
desprs de sopar.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 23
24

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor.
Abans i ara
Fitxa
22
Recorda
Amb el pas del temps canvien les persones, els costums,
els objectes i el paisatge.
1. Escriu davall de cada dibuix abans o ara, segons corresponga.
Nom Data
Abans, les persones llavaven la roba .
Ara, les persones utilitzen la .
Abans, els agricultors llauraven la terra amb
l . Ara, utilitzen el .

Ara completa.
tractor llavadora aladre a m
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 24
25

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
1
Ampliaci.
Nom Data
M O I X O R O
A W Q A G O U
T V I L A U Z
F E R R E R R
A C V B M E K
V Z X A O G I
O H P E R E Z
Com es diuen les persones
Els cognoms ens servixen per a identificar la famlia
a qu pertanyem. Cada cognom t un origen diferent
i quasi tots sn molt antics. Hi ha cognoms que procedixen
del nom propi dun avantpassat, per exemple, Prez,
Rodrguez o Martnez signifiquen fill de Pere, fill de Rodrigo
o fill de Mart. Altres fan referncia a un lloc, per exemple,
Arag, Castell o Vila. Nhi ha que deriven dun ofici
o professi, com Fuster, Ferrer o Teixidor. Fins i tot hi ha
cognoms lorigen dels quals s el nom duna planta o un animal,
per exemple, Roure, Castanyer o Moix.
1. Encercla en la sopa de lletres cinc cognoms i escriu-los.
2. Quins cognoms sn? Observa els dibuixos i completa.
M
V
P
F
R
C L F
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 25
26

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci.
Fitxa
2
Nom Data
2. Substitux cada smbol per la vocal corresponent
i esbrina el nom de tres ossos del peu.
1. Observa el dibuix del peu i pinta la part que correspon al tal.
El tal dAquilles
El tal s la part posterior del peu. El seu nom
est relacionat amb una antiga histria sobre
un heroi grec que es deia Aquilles.
Quan Aquilles era molt menut, sa mare,
Tetis, va decidir banyar-lo a la llacuna Estgia.
La gent creia que estes aiges eren mgiques
i que els qui shi submergien no morien mai.
Aix s que Tetis agaf el xiquet, subjectant-lo
per un peu, i el va ficar dins laigua. Per el
tal se li va quedar fora.
Aquilles va morir en la guerra de Troia, quan li van clavar una
fletxa al tal, que era lnic punt dbil que tenia. Per aix, quan una
persona t una debilitat es diu que eixe s el seu tal dAquilles.
T

RS

A

E

I

O

U
F

NG

LC

825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 26

27

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
3
Ampliaci.
Nom Data
2. Completa.
1. Com es fa el iogurt? Ordena els dibuixos amb 1, 2, 3 i 4.
El iogurt
El iogurt s un aliment ric en calci
i protenes. Sobt a partir de la llet
i s molt senzill de preparar.
Ingredients:
Mig litre de llet.
Una cullerada de iogurt natural.
Un pot de vidre amb tapa.
Procediment:
1. Calfar la llet sense que arribe a bullir.
2. Apartar la llet del foc i deixar-la refredar.
3. Posar la cullerada de iogurt dins el pot de vidre, abocar-hi
la llet i remenar perqu es mescle b. Tapar el pot.
4. Embolicar el pot amb paper de diari i deixar-lo durant sis hores
en un lloc temperat. Desprs, posar-lo a la nevera fins que es refrede.
El iogurt s ric en , que ens ajuden
a crixer; i en , que enfortix els ossos.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 27
28

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci.
Fitxa
4
Nom Data
1. Encercla els aliments que sn rics en fibra.
2. Relaciona.
La fibra
Per a mantindrens sans hem de menjar aliments que continguen
tot all que el nostre cos necessita: calci, hidrats de carboni, greixos,
vitamines o protenes. Per hi ha altres components dels aliments
que sn tamb molt importants, per exemple, la fibra.
La fibra forma part dels aliments dorigen vegetal, com
la pasta, larrs, les nous, les verdures, les fruites o els llegums.
I s molt important per a la salut, perqu facilita el pas del menjar
pel nostre cos. A ms a ms, quan prenem aliments rics
en fibra, tenim la sensaci que hem menjat molt i per aix
ens ajuda a no engreixar-nos.
enfortix els ossos
aporten energia
ajuden a estar sans
ajuden a crixer
greixos
vitamines
protenes
calci
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 28
29

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
5
Ampliaci.
Nom Data
2. Completa esta fitxa sobre lAntrtida.
1. Llig, pensa i respon.
On est situada lAntrtida?
La neu s aigua dola o salada?
On hi ha tamb aigua dola?
I aigua salada?
Situaci:
Sl:
Temperatura:
ssers vius que hi habiten:
LAntrtida
Un desert ple daigua
LAntrtida s un dels deserts ms grans
del mn, a pesar que no t arena ni hi fa
calor. La veritat s que hi ha molta
aigua: ms de la meitat de laigua dola
del planeta es troba ac, per tota s
en forma de gel.
LAntrtida est situada al pol sud i tot el
sl est congelat. Hi fa una temperatura tan
baixa que s quasi impossible viure-hi: noms
els pingins poden aguantar tant de fred!
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 29
30

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci.
Fitxa
6
Nom Data
1. Llig i respon.
2. Ordena les lletres i podrs esbrinar el nom de tres estreles
molt brillants.
Qu s una estrela fuga?
Per qu les estreles fugaces no es poden vore durant el dia?
U
I
R
I
S
S
V
A
G
E
O
R
L
A
P
Estreles fugaces
Una estrela fuga s una llum brillant
i blanca que travessa el cel molt
de pressa, com si caiguera.
Encara que els diem estreles,
en realitat no ho sn. Sn roques
que sincendien en caure a la Terra
i per aix brillen tant. Les estreles
verdaderes sn molt ms grans i brillants, com el Sol.
Per a vore estreles fugaces, has danar al camp o a qualsevol lloc
tranquil, lluny de la ciutat i de les llums, una nit sense nvols
i observar el cel amb una miqueta de pacincia!
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 30
31

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
7
Ampliaci.
Nom Data
1. Llig i respon.
2. Inventa i dibuixa una mquina que siga capa duntar
la mantega en el pa.
Qui s Yoshiro Nakamatsu?
Quants objectes ha inventat?
Quin s el seu invent ms fams?
Quin s el seu ltim invent?
Un inventor prodigis
Darrere de quasi totes les mquines hi ha la histria
dun inventor, s a dir, dalg que tingu una idea
brillant i que es va dedicar a fer-la realitat.
Yoshiro Nakamatsu s un dels inventors
que ha creat ms invents. De fet, ha inventat
ms de dos mil objectes diferents. El ms fams
s el disquet dordinador.
Nakamatsu t vora 80 anys i vol viure molts
anys ms per a inventar ms coses. Una de
les seues ltimes idees sn unes sabates saltadores,
les super pyon pyon, que permeten a les persones
desplaar-se fent bots.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 31
32

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci.
Fitxa
8
Nom Data
1. Substitux cada smbol per la vocal corresponent i esbrina el so
que fan estos animals.
BRM XSCL CLC
PRRP XL
A E I O U
Qu diuen els elefants?
Els animals no poden parlar com nosaltres,
per s que es comuniquen entre ells.
Els ocells ho fan amb el cant; els gossos,
amb els lladrucs, i les abelles, ballant
davant les companyes.
Els elefants tenen una manera molt especial
de comunicar-se: utilitzen les potes per a enviar
missatges als companys. Vols saber com
ho fan?
Lelefant dna colps amb les potes i fa que
el terra tremole. Els altres ho senten a travs de les ungles dels peus
i entenen el missatge. Per, qu es deuen dir els elefants? Es pensa
que sn missatges de perill o de salutaci. Ara que, aix noms
ho saben els elefants.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 32
33

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
9
Nom Data
Ampliaci.
Gripaus i granotes
Hi ha gripaus i granotes molt estranys.
Lespcie ms gran de granotes t exemplars
de la mida duna motxilla: s la granota
goliat. I la ms menuda t la mida de lungla
dun dit de la m: s la granota didactyla.
La granota que salta a ms distncia s
la granota africana ptychadena. Dun bot,
pot travessar un camp de futbol.
Molts gripaus i granotes poden canviar el color de la pell.
Per el campi s el gripau de ventre de foc. Quan es vol amagar,
es torna del color de les plantes i les roques que lenvolten, per
si s atacat es posa de color roig i negre.
2. Escriu davall de cada animal rptil, peix o amfibi, segons corresponga.
1. Llig i respon.
En qu es diferencien la granota goliat i la granota didactyla?
De quins colors es posa el gripau de ventre de foc quan s
atacat?
Com es diu la granota que salta a ms distncia?
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 33

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
10
Nom Data
34 Ampliaci.
Lherbari
Un herbari s una collecci de plantes seques. s com un lbum
de fotografies, per amb una fulla o una flor en cada pgina.
Instruccions per a fer un herbari:
Agafa al camp fulles de diferents plantes.
Colloca cada fulla entre dues pgines dun
diari i posa-hi damunt alguns llibres grans
i pesants. El paper absorbir la humitat i el
pes deixar les fulles llises. Al cap de deu dies
estaran seques.
Agafa un quadern de dibuix. Apega una fulla en cada pgina
i fes una fitxa de dades: nom de la planta, dia i lloc de recollida,
forma i color de les fulles
Posa un paper entre cada pgina per a conservar ms b les fulles.
1. Relaciona cada tipus de fulla amb letiqueta corresponent.
Fulla lanceolada
Fulla en forma
de llana.
Fulla acicular
Fulla en forma
dagulla.
Fulla lobulada
Fulla amb vores
ondulades.
Fulla cordiforme
Fulla en forma
de cor.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 34
35

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
11
Nom Data
Ampliaci.
Un terreny davant el mar
Ara, per molt pocs diners, es pot
gaudir dun terreny precis davant
el mar de la Tranquillitat.
En realitat no es tracta duna platja
i tampoc t mar, per s un lloc
molt tranquil. Perqu el mar de la
Tranquillitat est a la Lluna.
Vista des de la Terra, la superfcie de la Lluna t taques i formes.
Una de les taques ms grans va ser batejada fa molts anys com
el mar de la Tranquillitat. Es tracta duna gran extensi de terreny
afonada, i per aix des de lluny es veu de color ms fosc, com
si fra un mar.
2. Fes un cartell en qu anuncies un terreny al mar de la Tranquillitat.
1. Llig i respon.
On est el mar de la Tranquillitat?
Qu s el mar de la Tranquillitat?
Quant costa un terreny al mar de la Tranquillitat?
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 35

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
12
Nom Data
36 Ampliaci.
Larbre de la famlia
Un arbre familiar o genealgic s un esquema en qu figuren
els membres que integren una famlia i la relaci de parentiu
que hi ha entre ells.
En este tipus desquema, que sol tindre forma ramificada,
la informaci es colloca seguint un ordre de successi:
els avantpassats ms antics se situen a la part superior de larbre
i els membres ms joves, a la part inferior.
1. Observa larbre genealgic i encercla de roig els iaios paterns
i de blau els iaios materns.
2. Ara escriu els noms corresponents.
Nom del pare del pare dAlba.

Nom de la mare de Josep.

Nom de la mare de la dona de Josep.

Nom del pare de la mare dAlba.

Nom de la filla del fill dAdri.

Laia Lluc
Cludia Josep
Mireia Adri
Alba
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 36
37

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
13
Nom Data
Ampliaci.
Senyals de circulaci
1. Assenyala el cam que ha de seguir Rosa per a arribar a la biblioteca.
2. Unix cada senyal amb el significat que t.
3. Per qu creus que sn necessaris els senyals de circulaci? Escriu.
gasolinera
stop
direcci prohibida
pas de vianants cediu el pas
aparcament
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 37

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
1. Subratlla els treballs que ixen
en el text i completa el mots
encreuats.
Fitxa
14
Oficis vells, professions noves
La invenci de mquines i ferramentes que faciliten la faena
ha fet que amb el pas del temps desapareguen oficis que fa anys
van tindre molta importncia, com el daiguader, el de blanquer,
el descrivent
Aix no obstant, encara hi ha persones que treballen en oficis
molt antics, com cistellers, canterers, orfebres
Nom Data
38 Ampliaci.
2. Relaciona.
fa cnters
venia aigua pels carrers
fa cistelles
copiava o escrivia textos
aiguader
escrivent
canterer
cisteller
C
E
A
O
B
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 38
39

2
0
0
7

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fitxa
15
Nom Data
Ampliaci.
El pas del temps
1. Observa estes persones i escriu davall de cada una el seu nom.
Mrius va nixer molt desprs que Llus i abans que Pere.
Artur, que t bigot i no usa ulleres, s el major de tots.
Llus, que t bigot i no porta barret, va nixer desprs
que Artur.
Pere va nixer desprs que Mrius.
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 39
825716 _ 0001-0040.qxd 13/4/07 12:18 Pgina 40