• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
Project Gutenberg's La creaci d'Eva i altres contes, by Josep Carner
\ufffd

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.net

Title: La creaci d'Eva i altres contes
\ufffd

Author: Josep Carner
Release Date: December 4, 2005 [EBook #17219]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA CREACI D'EVA I ALTRES CONTES ***

\ufffd
Produced by Ricard Samarra
LA CREACI D'EVA I ALTRES CONTES.
\ufffd
INDEX
Pr leg.
\ufffd
La creaci d'Eva.
\ufffd
La compensaci .
\ufffd
La vetllada art stica.
\ufffd
L'armari.
El castell en el tren o l'amistat.
\ufffd

La vella polida.
Antigor.
El dentista apassionat.
La d ria.

\ufffd
La frescoreta.
El diplom tic.
\ufffd

Els hostes del convent.
L'artista d'un sol quadro.
El secret.
La narraci indefinida.

\ufffd
Idil li en tramvia.
\ufffd
Les dues vies.
El viatge ingr vid.
\ufffd

La guerra.
La casa chic.
La cadireta.
El gelat de xocolata.
La por de comprometre's.
El cim.

PROLEG.
A Bonaventura Sabater.
Noble i car amic: a V s adre o aquest llibre,

\ufffd
\ufffd
escrit en diversos lleures, sense m s motiu que el
\ufffd
de la ploma als dits, sense m s inspiraci que la
\ufffd
\ufffd
del cigar en els llavis.
No negar pas que hom pugui formular certes
\ufffd
objeccions psicol giques contra els nerviosos fumadors
\ufffd
de cigarreta i certes objeccions est tiques
\ufffd
contra els embadalits fumadors de pipa. Per els
\ufffd
fumadors de cigars com v s i com jo, em semblen
\ufffd
aproximadament inatacables. All que nosaltres
\ufffd
fumem no s pas una mixtura de paper i de tabac,
\ufffd
o de tabac i de brossa advent cia de la butxaca,
\ufffd
sin aquella pura i ben curada i delectable fulla
\ufffd
que, diran els metges el qu voldran, s molt m s
\ufffd
\ufffd
\ufffd
salut fera que el m s gran nombre d'aig es, olis,
\ufffd
\ufffd
\ufffd

polsims i untaments, que els apotecaris conjuminen en una sospitosa clandestinitat. Tinc la impressi\ufffd que els fumadors de cigars formen una categor a

\ufffd
humana excel lent, i, perqu no dir-ho,
\ufffd
\ufffd
agen adora. Un senyor que fuma un bon hav ,
\ufffd
\ufffd
pot comparar-se en excelsitud a una senyora en
_decollet _. De fet hom ens mira amb aquella certa
\ufffd
simpatia respectuosa que demostra que l'home no
s pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som
\ufffd
els Cavallers del Realme del Fum, que s un realme
\ufffd
m s positiu que no pas els de terra i pedruscall,
\ufffd
estirats rezelosament entre unes quantes fronteres.
Permeteu-me de dir que clares vegades un home
ha tingut una m s exquisida silueta per a fumar
\ufffd
cigars que V s, o gentil amic. Teniu altrament
\ufffd
el somriure t pic -somriure nom s que dels ulls-
\ufffd
\ufffd
del bon fumador, i la vostra companyia en aquell
_t te- -t te_ al que conviden dos bons cigars,
\ufffd
\ufffd \ufffd
s tan arom tica com una crema escollida. M' s,
\ufffd
\ufffd
\ufffd
doncs, plaent de posar el vostre nom com un defensiu
a la primera p gina d'un llibre de contes que han
\ufffd
estat escrits amb el cigar a la boca. Si v s, amb un
\ufffd
altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes
p gines, jo estar prou satisfet d'aquest llibre,
\ufffd
\ufffd
que ja sabeu que us tenia ofert, en satisfacci d'un
\ufffd
deute de fumador, d'en
d'aquell dia que vam
\ufffd\ufffd
travessar plegats Catalunya, -els dol os paisatges
\ufffd
de la qual veien estojades llurs gr cies lineals en
\ufffd
bromes fines, per no pas tan ef meres i voluptuoses
\ufffd
\ufffd
com aquelles que nosaltres inhal vem devotament,
\ufffd
mena d'encens de l'Amistat.
Josep CARNER
G nova, abril 1922.
\ufffd
LA CREACI D'EVA.
\ufffd
S n m s de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon
\ufffd
\ufffd
estar. En Quiquet, per , no s'abandona pas a les blan cies de
\ufffd
\ufffd

l'ombra bellugadissa amb aquella felicitat profunda que
consisteix en no pensar en res. Veu, certament, els rosers que
encara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les d lies

\ufffd
pomposes i que nom s fan olor de frescor, i al fons de tot les
\ufffd
mongeteres gaireb blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Per
\ufffd
\ufffd
tota aquella ntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta
\ufffd
en el seu mag fins a convertir-se no menys que en el parad s
\ufffd
\ufffd
terrenal. En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lli\ufffd\ufffd
d'Hist ria Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran,
\ufffd
que tira per monja. Ara la seva germana gran s a fer les visites
\ufffd
de la Porci ncula -en aquella esglesieta polida del poble on
\ufffd

estiuegen-, tota blanca i amb un velet negre, i amb tres llibrets
negres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat de
l'Oraci , que serveixen de senyals. I mentrestant en Quiquet s

\ufffd
\ufffd
al jard de la rectoria, perqu en Quiquet, al cap de deu minuts
\ufffd
\ufffd
que s a l'esgl sia, es posa a badallar.
\ufffd
\ufffd
La primera lli
d'Hist ria Sagrada va sser la creaci del m n;
\ufffd\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
la segona ha estat la creaci d'Adam i Eva. Hom compr n que un
\ufffd
\ufffd
jard de senyor rector sigui una imatge, baldament p l lida, del
\ufffd
\ufffd \ufffd
parad s terrenal. A en Quiquet no li semblaria estrany que sort s
\ufffd
\ufffd
un ngel de darrera la bougainv lia tota encesa que s'enfila fins
\ufffd
\ufffd
a la teulada; i quan una sargantana es mou, secreta, entre un
cruixit de fulles seques, se li acut la idea del serpent. Per en
\ufffd
tot el que li ha explicat la seva germana, el que m s l'intriga
\ufffd
s la creaci d'Eva. Sense donarse'n compte, es palpa la regi
\ufffd
\ufffd
\ufffd
inferior del pit. En Quiquet s molt valent: no l'espanta cap
\ufffd

bestiola, ni que sigui una rata -i fins n'ha mortes dues-, no l'espanta perdre's, no l'espanta estar tot sol, de nit, per b\ufffd que hom senti en el lloc tenebr s el raure extraordinari d'un

\ufffd
tros de paper que mou el vent per terra, o la perf dia del corc o
\ufffd
el petament sobtat d'una fusta no pas tallada en bona sa . Per
\ufffd
\ufffd
la creaci d'Eva l'impressiona d'una manera estranya. Al misteri
\ufffd
del m n primaveral s'ajunta el misteri del seu propi cos, que per
\ufffd
primera vegada el pertorba. Dem , quan es banyi, s'examinar per
\ufffd
\ufffd

peces menudes. Com devia patir Adam quan li fou extreta la
costella! Li sembla d'imaginar aquell mal en el seu propi cos.
Est tan encaparrat que, indemne, una marieta li cau damunt la

\ufffd
cama nua, plena d'esgarrinxades, i ell la deixa fugir. La bunior
d'un borinot, primera idea matussera de la trepidaci d'un
\ufffd
aeropl , s'av estranyament amb la seva obsessi .
\ufffd
\ufffd
\ufffd

-Quiquet !
En Quiquet, esverat, aixeca els ulls. El senyor rector li diu:
-No t'agraden, les peres? Menja'n tantes com voldr s, mentre no

\ufffd
t'hagin de fer mal.-
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...