• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
The Project Gutenberg EBook of Llibre D'hist ries, by Raimond Casellas
\ufffd

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org

Title: Llibre D'hist ries
\ufffd

Author: Raimond Casellas
Release Date: January 2, 2007 [EBook #20253]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LLIBRE D'HIST RIES ***

\ufffd
LLIBRE D'HIST RIES.
\ufffd
ALS BENEVOLENTS LECTORS
Entre el florir i el marcir-se de les sensacions di ries que
\ufffd
l'espectacle de la vida vos promou, us salta de vegades als sentits
una feta, una dita, una visi que, m s que per curiosa o rara, per
\ufffd
\ufffd
susceptible d'ulteriors transformacions, sentiu nsia de contar als
\ufffd
dem s. Sembla que servant el cas nicament per a vosaltres no us
\ufffd
\ufffd
trobeu prou complaguts, sin que l'haveu de trametre al pro sme per
\ufffd
\ufffd
a gaudir-lo del tot. Una part d'aquest afany, ja es veu que s
\ufffd
necessitat humana d'expansi ; per una altra part, i de segur la
\ufffd
\ufffd
m s grossa, probablement s'ha de pendre per propensi a la m mesi,
\ufffd
\ufffd
\ufffd
per instint imitatiu, per tend ncia art stica, liter ria.
\ufffd
\ufffd
\ufffd
Perqu el cert s que, en comunicant als altres el qu ha mogut un
\ufffd
\ufffd
\ufffd

moment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar la
feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis
d'art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el m sic

\ufffd
que harmonitza la melodia salvatge. Del succ s vulgar, corrent, que
\ufffd
preteniu relatar, en dibuixeu amb perfils les frases significants,
n'accentueu el qu us apar capital, n'esfumeu el qu us sembla
\ufffd
\ufffd
secundari i, aqu amplificant i all enxiquint, talleu, afegiu i
\ufffd
\ufffd
capgireu. En una paraula: vos apropieu el fet, imaginant-lo
a semblan a vostra; o segons els figurins d'una moda liter ria.
\ufffd
\ufffd
I un cop posats a transfigurar aquestes apari ncies de la vida que
\ufffd
anomenem realitats, sol succe r que, tot repetint-les i tot
\ufffd
refent-les amb la repetici , les enlairem, les engrandim i les fem
\ufffd
significants. Del fet corrent, ordinari, arriben a compaginar-se
hist ries o historietes, que s n versions corregides i augmentades
\ufffd
\ufffd
pel nostre albir. Com no es tracta de cap proc s cient fic del qu
\ufffd
\ufffd
\ufffd
se n'hagi de deduir una veritat m s o menys probable, sin de
\ufffd
\ufffd
g nesi de rondalles o novel les de les quals es pot treure un plaer
\ufffd
\ufffd
m s o menys viu i selecte, la transformaci art stica, en lo moral,
\ufffd
\ufffd
\ufffd
esdev cosa leg tima, convenient i tot per a la joia honesta de
\ufffd
\ufffd
l'esperit i la felicitat de la cosa p blica.
\ufffd
Tant s'arriben a transfigurar certs fets, per obra i gr cia dels
\ufffd
contaires, que a voltes el mateix cas que ha servit de motiu
ocasional a la hist ria o historieta, acaba per sser en ella
\ufffd
\ufffd
desmentit. Tot el que augmenta la hist ria en artifici i en
\ufffd
transcend ncia, ho perd el fet inicial en brossa d'accidents nimis,
\ufffd
de circumst ncies contradict ries, de detalls insignificants. Qui
\ufffd
\ufffd
sol guanyar-hi s el lector; fins en el tocant a adquisici de
\ufffd
\ufffd
veritats permanents, perqu sempre en contindr m s lo que el
\ufffd
\ufffd \ufffd
contaire hi posi de l'estre propi que lo que en tregui del fet
real.
Tot aix ha estat per a dir-vos que les fetes, dites i visions que,
\ufffd
mudades en hist ries, en aquest llibre he reunides, en part s n
\ufffd
\ufffd
ficci -potser la realitat m s alta- i en part realitat -potser
\ufffd
\ufffd
l'apari ncia m s fr vola. I que, amb aix , ser temps perdut el que
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
passeu esbrinant quines hist ries s n m s mentida i quines s n m s
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
veritat. Perqu , la major part de les vegades, les que us semblin
\ufffd
m s ver diques seran les m s artificials, i les que tinguin aire de
\ufffd
\ufffd
\ufffd
m s fantasioses seran les m s acostades a la veritat exterior.
\ufffd
\ufffd
dhuc en trobareu alguna que quasi res t que veure amb lo natural.
\ufffd
\ufffd
I si dic quasi, s perqu crec que no hi ha artifici -ni tan
\ufffd
\ufffd
solament creaci veritablement po tica- que no toqui per un cant o
\ufffd
\ufffd
\ufffd
altre amb les apari ncies exteriors.
\ufffd
TRESOR TRET D'UNA NOVEL LA
\ufffd
OUN PROFESSOR D'ENERGIA

Quan el jove historiaire, en Marc Palau, va arribar a la penya, a quarts d'onze de la nit, molts concurrents li varen preguntar pel seu oncle, el milionari Pere Serra, per mal nom en Serra de les

\ufffd
unces , qui, segons deien els diaris, estava malalt de gravetat.
\ufffd
-Els metges han pronosticat que no allargar m s de vuit dies- va
\ufffd \ufffd
respondre l'historiaire.
-Aleshores, disposa't a heretar...- va fer un concurrent.

-No ho creguis. El meu pobre oncle, dic, el meu ric oncle, m'ha
tingut sempre poques simpaties, per a deixar-me tastar del seus
milions. An els seus ulls, tinc una tara massa grossa per a que un
home com ell me la pugui perdonar.

-Una tara... Quina tara?
-S , la tara d' sser un _intel lectual_, com ens titulem nosaltres
\ufffd
\ufffd
\ufffd
mateixos, modestament. Els homes que han pujat del no res, que
s'han obert pas entre la mis ria a empentes i rodolons, fins a
\ufffd
arribar a fer-se rics, neguitosos com estan cont nuament per les
\ufffd
lluites del negoci, miren, per lo general, amb certa ranc nia als
\ufffd

contemplatius que malversen la vida entretinguts en somniar o
esbrinar coses que no porten cap profit palpable, cap profit dels
que se'n pot fer un _assiento_ en els llibres de comptabilitat. El
meu oncle sempre diu que, en sabent entendre les partides del
Major, no calen pas m s lli ons de lectura, i que d'escriure ja

\ufffd
\ufffd
n'hi ha prou quan se sap posar la firma d'un rebut. Sempre em
recordar de la graciosa escena que va passar a casa un dia que
\ufffd
ell va venir, quan va casar-se ma germana. El varen fer entrar al
meu estudi, no s perqu , i, tan bon punt va veure la llibreria, va
\ufffd
\ufffd
agafar un aire c micament sever, un posat agre-dol d'indignaci ,
\ufffd
\ufffd
\ufffd
com si tot d'un cop s'imagin s els diners malaguanyats que
\ufffd
representava la biblioteca i el temps perdut que suposava la
lectura de tant paper. Despr s de rec rrer amb la vista les parets
\ufffd
\ufffd
cobertes de volums em va clavar la mirada amb la mateixa severitat
que si m'hagu s sorpr s en una escena de disbauxa. - I qu en fas
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
de tots aquests llibres?- em va preguntar, seri s i solemne com un
\ufffd
jutge. Voleu creure que no vaig saber qu dir? A un home com
\ufffd
\ufffd

aquell, que ni temps havia tingut de noi per a passar les
beceroles, no li havia pas d'anar a explicar que d'aquells llibres
en treia, per exemple, _l'Estudi social dels remenses a Catalunya_,
que era el que aleshores em tenia capficat. L'home no m'hauria
ent s i potser haguera cregut que me'n mofava. Aix

s que vaig
\ufffd
\ufffd \ufffd
respondre: - Amb aquests llibres?... m'hi entretinc...- Aleshores
\ufffd
l'oncle va restar llarga estona contemplant-me amb ll stima, amb
\ufffd
fonda ll stima, amb una ll stima en qu , m s que pietat, hi entrava
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd

el menyspreu, potser fins l'odi, l'odi de l'home lluitador que,
havent hagut de sirgar tota la vida per a assolir un triomf sempre
discutit, sempre disputat, s'indignava contra el que ell creia
gaudint tranquil lament de l'exist ncia, bre at en la satisfacci

\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
que procuren els goigs egoistes i solitaris de l'intel lectualitat.
\ufffd
Per , al capdavall, va passar la indignaci i va triomfar la
\ufffd
\ufffd
ironia... perqu , tot fent la mitja rialleta, sabeu el qu va
\ufffd
\ufffd
\ufffd

acabar per dir-me? Doncs, va acabar per dir: -De segur que tots aquests llibres, no n'hi deu haver ni un que ensenyi com s'ha de fer per a guanyar una pesseta!

Al sentir aquell acudit utilitarista, tots els de la penya van
esclafir una rialla.
-I tenia ra , l'home!- va fer un.
\ufffd
- s clar que s !- van dir altres.
\ufffd
\ufffd
-Les lletres no s n aliment per al cos...
\ufffd
-Les lletres s n pa per a l' nima!
\ufffd
\ufffd
I mentre tots convenien en que, mirat des del punt de vista
utilitari en qu s'ho mirava l'oncle Serra, era una veritat
\ufffd
monumental que la literatura, sia d'hist ria, sia d'imaginaci , cap
\ufffd
\ufffd
profit immediat i tangible podia arribar a produir, es va al ar un
\ufffd
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...