Les fonts de Llívia

Distància: 6’94 quilòmetres. FITXA

TÈCNICA
Desnivell: 250 metres: ascens / 250 metres: descens.

Durada: 2 hores (cal afegir el temps d’esbarjo i d’esmorzar).

Punts d’interès: Font del Sofre, pont del Carrasut, Font del Ferro,

Cereja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

El punt de partida de l’excursió el trobem a l’aparcament del darrere

de l’església Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.

A partir d’aquí, agafarem un carrer asfaltat que es dirigeix cap a la

pedrera de Llívia, i un cop allí la pista de terra que va cap a Estavar.

A la primera cruïlla que trobem, tombem cap a l’esquerra i seguim les

indicacions que ens assenyalen la Font del Sofre i la Font del Ferro.

Després d’una breu caminadeta arribem al cartell que ens indica que

hem arribat al primer punt d’interès del dia: la Font del Sofre. Cal

baixar uns petits graons i ens trobem de seguida a un bonic paratge

amb unes taules (de recent col·locació) que ens permeten gaudir de

la tranquil·litat i remor del rec d’Estahüja. La font està situada dins

d’aquest petit torrent (o rec), i consisteix

en un bloc de granit que està lligat amb

unes petites brides de ferro ( per

preservar-lo, segurament, d’una possible

crescuda del riu). L’aigua sulfurosa que

surt del petit tub de ferro, no dóna uns alts continguts de sulfats tot i

la seva característica olor a ous podrits.

Un cop visitada la font, reprenem el camí ascendent, des del qual

arribem a veure algunes cabanes de pastor, així com la torre de la

central de Themis i al seu damunt el pic dels Moros (muntanya

utilitzada habitualment pels “parapentistes”). El camí transita tota

l’estona paral·lel al riu, i veiem sovint bonics salts d’aigua.

Després de caminar al voltant de 30 minuts i

abans de fer un revolt molt tancat, hi trobem

a l’esquerra el pont del Carrasut: antic

aqüeducte construït al segle XIX des d’on

neix el corriol que ens porta a la font del

Ferro.

Aquesta font, que consisteix en un petit tub, es troba a un raconet

tupit i estret on a l’estiu es pot gaudir d’una ombra fenomenal. El lloc

destaca sobretot pel color ataronjat del terra

(a causa de l’òxid de l’aigua). Aquestes

aigües ferruginoses, són indicades per a

persones convalescents i com a coadjuvant

per combatre l’anèmia. És ben curiós, tocar

aquesta terra mullada per veure la suavitat i color que prenen els

nostres dits.

Hi tornem per on hem vingut fins arribar un altre cop al pont del

Carrasut. Reprenem la pista de terra que , ara sí, puja amb un

pendent una mica més pronunciat fins arribar a dalt de l’anomenat

“tudó de Llívia”.
A meitat pujada hi destaca un espectacular salt d’aigua amb un

entorn privilegiat.

Un cop dalt del tudó, continuem la pista direcció Themis i Targasona

fins que trobem un camí que surt cap a l’esquerra i que ens orienta

cap al sud. Caminem per l’altiplà fins un punt on observem tota la

imponent vall de la Cerdanya. Un cop aquí, comencem el descens cap

a Cereja: petita població dependent del municipi de Llívia. De Cereja,

hi destaca la seva ubicació i privilegiada panoràmica sobre tota la

vall. Travessem la població en sentit descendent i agafem un camí

marcat amb senyals grocs que ens envia direcció Llívia. Després

d’uns deu minuts, la pista desemboca a la carretera asfaltada que

uneix Llívia amb Cereja. Passem pel cementiri i tornem a trobar-nos a

la cruïlla inicial situada sota la pedrera de Lívia, des d’on podem

tornar cap al punt de sortida.

DADES HISTÒRICO-SOCIALS:

Anomenada Iulia Lybica pels romans, Llívia es pot enorgullir de ser un

dels bressols de Catalunya, ja que segons diverses fonts, el comte

Sunifred (pare de Guifré el Pilós) va viure i va governar des de Llívia.

L’any 1257 Jaume I, el Conqueridor, va concedir el dret de construir i

habitar la falda del castell (lloc on es troba situada avui dia la vila)

amb la condició de no abandonar les cases de dalt del turó (no

confondre amb el Tudó, lloc que visitarem durant l’excursió) on es

trobava el castell.

La destrucció del castell (avui en dia se’n poden visitar les ruïnes)

data de l’any 1479.

L’emperador Carles V d’Alemanya i I d’Espanya, l’any 1528 li va

concedir el títol de VILA.

Actualment, Lívia està envoltada totalment per territori francès com a

resultat del “Tractat dels Pirineus” (1659): A partir d’aquest tractat,

Espanya va cedir a França els trenta-tres pobles de les comarques

catalanes del Vallespir, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i l’Alta

Cerdanya. Llívia va quedar fora d’aquest tractat pel fet de tractar-se

d’una VILA. Per tant, Llívia va passar a ser considerada com un enclau

català a terres franceses.

En quant als edificis més emblemàtics de Llívia, trobem la torre

Bernat de So (situada a la part davantera de l’església) que es

construeix entre 1584 i 1585. Va ser un edifici militar defensiu i

durant molts anys també va funcionar com a presó. Posteriorment, la

Torre ha acollit la Casa de la Vila, la Farmàcia (que avui trobem just

enfront i convertida en museu) i la seu del Patronat del Museu

Municipal.

Per últim, destacarem l’església Nostra Senyora dels Àngels que data

del segle XVI i s’aixecà a sobre d’una altra del segle XIII.

DADES CULTURALS:

Un dels grans atractius culturals de la població de Llívia és el seu

FESTIVAL DE MÚSICA, que es manté viu des de 1.982 i que se celebra

durant els mesos d’estiu en un marc incomparable, l’església de

Nostra Senyora dels Àngels. A tall d’exemple, al 2009 van actuar al

festival: l’orquestra simfònica de Praga, l’orquestra Mendelssohn de

Veszprem (Hongria) o la Capella Sant Petersburg, entre molts altres.

Un altre reclam importantíssim de Llívia és la farmàcia-museu situada

davant de la façana principal de l’església de Llívia. Aquesta farmàcia,

que està documentada des de l’any 1594, es considera la més antiga

d’Europa. Avui en dia, s’hi conserva una important col·lecció de

material arqueològic que repassa la història de la vila.

Per últim, cal destacar la recent creació d’una ruta històrica,

perfectament senyalada pels seus principals carrers. Aquesta ruta es

va dissenyar l’any 2007 per celebrar el 750 aniversari de la fundació

del poble i ens permet passejar pel casc antic i a la vegada conèixer

la història de Llívia.