• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Decembre 2009 1
 
P
UBLICACIO
 
EN
 L
LENGUA 
 V
ALENCIANA 
 
ACLARIMENT
Esta publicacio està redactadaen les Normes d’El Puig. En-cara que es una obra colectiva,l’encarregat de la redacciofinal de cada articul te llibertatper a fer-ho en la normativad’accentuacio de la seua prefe-rencia. Este tema es motiu dedebat, pero no de divisio, entrenosatres.
SUMARI
 
1
▪
EDITORIAL:
LA DIGNITATDE VALENCIA COMENÇAEN EL NOM
2
▪
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
▪
FENT MEMORIA:
SANT JOAN DE RIBERA, EL PA-TRIARCA D’ANTIOQUIA
3
▪
FRUITES, VERDURES I HOR-TALICES (XXXVI):
PARLEMDEL KIWI
▪
SEMBLANÇA:
MANOLOSOLER, UN VALENCIÀORGULLOS DE SER-HO
4
▪
PASSATEMPS
▪
RONDALLA:
MOLTES VOL-TES LES COSES NO SONLO QUE PAREIXEN
 
AVIS
Si encara li queden estrenes ivol quedar com un rei, façafotocopies d’est eixemplar pera obsequiar-les als amics iconeguts.Quedaran contents.
LA CITA
Diuen falsament pau a unaservitut miserable.
 
Tacit
R
OGLE
 C
ONSTANTI
LL
OMBART
 
DE
C
ULTURA 
V
ALENCIANA 
 
Apartat Correus 527
46002 Valencia ciutat
Tel: 617 030 370
“T
OT
 
S
’
HO
 
MEREIX
 V
ALENCIA 
.P
ER
 
A 
V
ALENCIA 
 
TOT
.”
 
C
ONSTANTI
L
LOMBART
 
PREU: Quarta i mija de dignitat.Decembre 2009 - Numero 39
Anem a repetir una banalitat que pareix quemolts valencians no acaben d’entendre: el sis-tema vocalic valencià consta de
set vocals
: lesmateixes cinc del castella, i dos mes: la
e 
ober-ta i la
o 
oberta, que s’accentuen (quan toca fer-ho)
è 
i
ò 
, respectivament. Per als no valencia-parlants es un problema distinguir foneticament“la set” de “el set”, es dir, /sét/ de /sèt/; la prime-ra es referix a la necessitat de beure, i la sego-na es el numero que va darrere del sis.Aço vol dir que canviar la
e 
tancada per la
e 
 oberta implica un
canvi semantic
, no es uncanvi menor de pronunciacio; es el canvi d’unavocal per una atra, equivalent, per eixemple, acanviar la
e 
per la
a.
 Imaginen per un moment que en Castella, pera referir-se –en castella- a
Andalucía 
, la tradi-cio fora pronunciar
Andelucía 
, i que algu plan-tejara que, donat que la for-ma mes pura de parlar elcastella es la de Castella,els andalusos hauriend’acostumar-se a escriure
Andelucía 
. ¿S’imaginen que,ni per un moment, un sol an-dalus es prendria en serio tal
destarifo
? I si algun acom-plexat andalus fera la mesminima insinuacio d’acceptartal proposta ¿s’imaginen aon l’enviaria en massa el po-ble?Lo mateix passaria, segur, en
Madrid 
 
si alguvolgera que es diguera
Medrid 
, o en
Catalu-nya
, si volgueren dir-li
Catelunya
, o en qualse-vol atre lloc civilisat del mon.¿I en Valencia? Puix en Valencia devemd’estar per civilisar perque la situacio que aca-bem d’expondre com a una invencio aberrantes en realitat una descripcio fidel de lo que nosestà passant. Esta terra sempre ha tingut elnom de
Valencia
en la
e 
tancada, /Valéncia/, imai, absolutament mai, se li ha dit d’una atramanera. Ningu hauria de dubtar en cap mo-ment que eixe es el seu nom, i manco cap va-lencià.No obstant tots sabem que el poble valenciàestà sent somes a un furios
proces desperso-nalisador
. Per lo tant, si els catalans nos diuen
València 
, els valencianets nos hem de dir comnos diuen els catalans, que per ad aixo son elsnostres superiors.Es este l’unic cas en l’Historia en que un po-ble accepta estupidament canviar-se el nomper a dir-se com els diuen els de fora. Inclus els
esquimals
han conseguit que tot lo mon deixede nomenar-los aixina, donat que eixe es unmalnom que els posaren els forasters, i passe adir-los en el nom que ells mateixa es donaren:
inuits
.Pero en el cas valencià
estem davant d’unasocietat débil, postrada i disposta a assistirimpassible al deteriorament de la seua dig-nitat.
Incloent la renuncia al propi nom.
 
Els promotors d’esta
abjecta sumissio
sonels membres d’eixa miserable burguesia provin-ciana que porta sigles vivint d’esquenes al po-ble valencià, castellanisant-se primer, catalani-sant-se ara, i sempre
despersonalisant
al seupropi poble, com conve als interessos delsseus amos de Madrit i de Barcelona.A on mes intensament es manifesta esta si-tuacio es en el lloc a on la burguesia es mostrames clarament classista: la
universitat
. La mescastellanisada abans, es ara la mes catalanisa-da. Es la primera que consumà la
vergonya
decanviar el propi nom per a assumir el donatpels amos forasters: fa temps que oficialmentse diu
Universitat de
Valèn- cia 
, sense que casi ningu,ya siga per covardia intelec-tual, ya per interes personal,haja fet res per a evitar la
ig-nominia
. Res podem espe-rar d’eixa fabrica de borre-gos, d’eixa embaixada deCatalunya en Valencia (aixosi, financiada en diners delsvalencians, unica cosa queno els dona oix acceptar delpoble que tant desprecien) nide les atres universitats va-lencianes, tan
atenallades
per la dictadura ca-talanista com la seua germana major.Dona oix vore’ls estirar el coll exhibint la seuapatetica
arrogancia
, fent-se els intelectualsmalgastant paraules com
ciencia
,
democracia
o
progressisme
; que malaïda l’idea que tenenestos
fascistes
d’eixos conceptes. Dona unainsoportable vergonya vore ad este poble, anti-gament orgullos i hui
moralment arruinat
, enuna falta d’espirit aborronadora, babejar estupi-dament davant les declaracions i accions d’unsintelectuals i uns politics que de lo unic que po-den presumir es del seu illitimitat
cinisme
. Icrema la sanc haver d’assistir impotents a lacerimonia de la destruccio d’este poble, al seu
esquarterament
i venda pactades, mentres elsresponsables apareixen en els mijos fent-se elsimportants, exhibint els seus educats modals iels seus trages de marca, darrere dels qualstracten d’amagar una
prepotencia
insultant iuna
hipocresia
despreciable .¿A quantes mes
baixees
? ¿A quantes mes
humiliacions
ha d’arrastrar esta gent al poblevalencià abans de que este reaccione i es doneconte de l’autentica faç d’estos farsants?El poble valencià te la resposta; en les seuesmans està fer front a tanta infamia per a co-mençar a recuperar
la dignitat de Valencia
.
EDITORIAL
 
La dignitat de Valencia comença en el nom
 
2 Decembre 2009
 
Joan de Ribera
, fill de Na
Teresade los Pinelos
i d’En
Pere EnriquezAfan de Ribera i Portocarrero
, ducd’Alcalá de los Gazules i marques deTarifa, naix en la ciutat de
Sevilla
el27 de decembre de 1532. De nobleposicio social, quedà orfe de maresent encara molt menut.El 23 de març de 1544, a l’edat de12 anys va rebre la tonsura clerical enl’Iglesia de
Sant Esteve
de Sevilla.Posteriorment per a realisar els estu-dis religiosos se traslladà a
Salaman-ca
i cursà, en l’Universitat d’esta ciu-tat, les disciplinesd’Arts, Canons i Teolo-gia, convertint-se endiscipul de
Francescde Vitoria
i d’uns atresdestacats teolecs com
Melchor Cano
i
Do-mingo de Soto
.Portava poc detemps de retor quan,en l’any 1557, se li vaotorgar el carrec de
subdiaca
, passant alde
presbiter
en 1560.Sería a l’edat de 30anys (1562) quan, aproposta del rei
FelipIV
, el papa
Pio IV
el vanomenar
bisbe deBadajoz
, dedicant-seper complet a la seuamissio com a represen-tant del catolicisme que lluitava contraels nous moviments que començavena donar forma al
Protestantisme
.El papa
Sant Pio V,
donada la seualabor evangelisadora, li va conferir eltitul de
Patriarca d’Antioquia
(territoride l’actual Turquia) i despres, en unbreu espai de temps, el va promurecom a
Arquebisbe de Valencia
, açoera en 1568 quan tenía 36 anys.En la Diocesis Valentina Joan deRibera va permaneixer fins a la seuamort, ocorreguda l’any 1611. En estadiocesis va aplicar les directrius ques’havien aprovat en el
Concili deTrento
(1545-1563), i que correspo-nien principalment a reformes delclero, als estudis universitaris ecle-siastics i a l’exaltacio de l’Eucaristia.
Valencia
es va convertir en l’eixemplede l’espirit contrarreformiste. En l’areacircumscrita a la seua jurisdiccio, varecorrer a tots els mijos possibles pera conseguir la
conversio
de la pobla-cio morisca i, en la finalitat de quepoguera afrontar els greus problemesque se plantejaven en esta part de lapoblacio, el rei el va nomenar
Virrei
i
Capita General de Valencia
, obtenintaixina la doble jurisdiccio en la seuapersona, com a cap religios alhoraque cap civil, carrecs que compatibili-sarà entre 1602 i 1604.El Patriarca va invertir molts anys iesforços per a poder obtindre la con-versio de la poblacio musulmana,sense obtindre plens resultats, lo qualpropicià que degut tant als problemesque la poblacio musulmana planteja-va a nivell religiosos aixina com tam-be a nivell politic, intervinguera davantdel rei en el proces que donà com aresultat la
Orde d’expulsio dels mo-riscs
(1609). La llegen-da negra creada alvoltant d’este successenyala la seua partici-pacio com a fonamen-tal. Valencia fon el pri-mer terrritori a on esprodui l’expulsio, laqual cosa fon eixempleper als demes territorispeninsulars.Joan de Ribera es elfundador del
Real Co-lege del CorpusChristi
, concebut prin-cipalment per a possi-bilitar la formacio alsfuturs sacerdots ate-nent l’espirit de la
Con-trarreforma
i tambeper a enaltir el
Santi-ssim Sacrament
. Totaço s’emmarca en el
Barroc
, epocade plena exaltacio religiosa i de granefervescencia cultural i artistica. Elmecenage artistic i l’ambient religiosreformiste que ancapçalarà i propi-ciarà el varen convertir en una de lesfigures mes influents d’esta epoca.Tingue amistat en unes atres perso-nalitats (moltes d’elles elevades alsaltars) que descollaren en aquellstemps:
Sant Joan d’Avila
,
Sant LluïsBeltran
,
Sant Francesc de Borja
…Atres carrecs que obtingue a lo llarcde la seua vida, foren el de
presidentde l’Audiencia
i
Canciller de l’Uni-versitat de Valencia
.Se conserven numeroses obresseues de tematica teologica i evange-lica i la biblioteca, la pinacoteca o elmateix Real Colege del Corpus Christison un llegat importantissim que deixàen Valencia.Falli el 6 de giner de 1611, sentsoterrat en l’iglesia del Colege. ElPapa
Pio VI
el beatificà en setembrede 1796 i posteriorment
Joan XXIII
elva
canonisar
en juny de 1960. Laseua festa lliturgica es celebra el 7 deginer.
FENT MEMORIA
MªA.M.C.
 
Sant Joan de Ribera, el Patriarca d’Antioquia
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSOCTUBRE DE 2009
 Trobarà mes informacio dirigint-se a les respectivesassociacions:
ACCS
(Assoc. Cult. Castell dels Sorells)G.V. Comtes d´Albalat, 14. 46135 Albalat dels Sorells.Tel: 961 49 13 90http://www.diarielguarda.es
ARACV
(Amics de la RACV)C/ Avellanes, 26. 46003 Valencia C.Tel: 963 91 69 65
Aellva
(Assoc. d’Escritors en Llengua Valenciana)C/ Alt, 64. 46003 Valencia C.www.aellva.org
LRP
(Lo Rat Penat)C/ Trinquet de Cavallers, 9. 46003 Valencia C.Tel: 963 91 09 92www.loratpenat.org
IEV
(Institut d’Estudis Valencians)info@inev.org
PJV
(Plataforma Jovenil Valencianista)www.pjvalencianista.org
Rogle:
Vore quadro a banda en esta pagina.
1
Dec (dimarts) 19:30 h. Museu de la Ciutat.Plaça de l’Arquebisbe, 3. Valencia C.
CONFERENCIA
: F. Millan, M. Marzal, R. Cifre:“La Valencia regionalista: 1909-1933”+Info: Casa-Museu Blasco Ibáñez i Associacio“Circulo de Amigos de V.B.I.”
2
Dec (dimecres) 19:15 h. La Llar. C/ Menén-dez Pelayo, 10. Alfafar.
CONFERENCIA
: Juli Moreno Moreno:“L’ortografia valenciana. De Nebot i Pérez a lesNormes de la RACV”+Info:
IEV, PJV, Rogle4
Dec (divendres) 22:30 h. Espai Cultural. C/ Les Escoles. Albalat dels Sorells.
TEATRE
: El dilema del presoner. Per la com-panyia: Sant Marceli Teatre+Info:
ACCS4
Dec (divendres) 21:30 h. “Hotel Astoria Pala-ce” . Pça. Rodrigo Botet, 5. Valencia C.
SOPAR D’ENTREGA DELS PREMIS VINA-TEA
▪
Vinatea Individual: Enrique Ponce Martinez, torero.
▪
Vinatea Colectiu: Altars de Sant Vicent Ferrer.Preu del tiquet: 35 €. S’ha d’adquirir en la seu de laRACV. No es poden reservar tiquets per telefon.
+Info: ARACV
 4
i
11
Dec (divendres) 19:30 h. Seu de Lo RatPenat. C/ Trinquet de Cavallers, 9. Valencia C.
TAULA REDONA:
El gran patrimoni immaterialdels valencians i l’aplicacio de la llei cultural de1998.
▪
Dia
4
: 1ª part. Participaran: José Montesinos, JoséMarch i Manolo Marzal.
▪
Dia
11
: 2ª part. Participaran: José Alfredo Pellicer iManolo Marzal.
+Info:
LRP
 
14
Dec (dilluns) 20:00 h. Lloc social Aellva. C/ Alt, 64
TERTULIA-TALLER DE PROSA
Llegiran: Joan Antoni Alapont i Paco Tarazona+Info:
Aellva
 
18
Dec (divendres) 19:30 h. Seu de Lo Rat Pe-nat. C/ Trinquet de Cavallers, 9. Valencia C.
RECITAL DE CANTADORS D’ESTIL
per aescoles de primaria i secundaria.+Info:
LRP
 
CONTACTA EN NOSATRES
 
Apartat de Correu 527
Telefon: 617 030 37046002 Valencia ciutat
rogle@rogleconstantillombart.com
 
SANT JOAN DE RIBERA
, ES-CULTURA DE BENLLIURE.REAL COLEGE DEL CORPUSCHRISTI, VALENCIA CIUTAT
 
Decembre 2009 3
 
La
actinidia
, que aixina es diu laplanta, pertany a la familia de les
dile-niacees
i el seu nom botànic és
 Acti-nidia Chinensis Planchon.
Goja degran predicament ornamental entreels viveristes i dissenyadors de jar-dins, sobre tot per a la construccióde pèrgoles. El seu fruit es el
kiwi
, en certs països asiàticstambé es nomenat
 grosella china
 ,
rata vegetal
o
Yang Tao
,
 
encara que als neozelandesos els correspon haver-li donat elnom vulgar, ya fet universal, de kiwi, tal volta per ser moltparegut al d’un pardalet, també nomenat kivi i que ésl’emblema nacional d’aquell país.Este fruit és un
caprig de la Naturalea
al oferir-nos-eltan diferent a tants atres com se’n produïxen, puix que ni lapresencia externa ni la seua polpa tenen semblança alguna entantíssims com nos en dona la flora terrestre. De forma pa-reguda a un ou, oblonga, i un poquet mes gran, te una pellconsistent de color marró fosc i pleneta d’una pelussa que nomolesta al tacte. Al tallar el kiwi en dos mitats, el color vertfosc que nos oferix, s’aclarix cap al centre del fruit a ons’encontren les llavoretes negres (unes doscentes), blanetes imenjables que adornen moltes ralles que, com a radis ge-omètrics, completen la verda massa circular de la polpa.El seu consum proporciona un important cabal de
vitami-na C
 –sis voltes superior al de la llima– puix un sol fruit co-brix de sobra les necessitats d’un adult. També té proteines,ferro, sals de calci i fòsfor. El seu gust, encara que acidolenc,té un regustet especial diferent i agradable. És un medica-ment natural excepcional i el seu consum és recomanable pera persones de salut fluixa que precisen aumentar les defensesdel seu organisme. Goja d’un important efecte laxant.El país productor més reconegut en l’actualitat, tant per laquantitat com per la qualitat, és
Nova Zelanda
, que comer-cialisa el kiwi en tots els països baix la marca nacional
“Zespri” 
, signe de qualitat indiscutible. Grans productorsd’este fruit són també Chile, França, Italia, Grecia. En
Espa-nya
se’n cultiva en zones a on existixen microclimes propi-cis, en molta humitat i a on no baixen les temperatures perbaix de zero graus, com és el cas de Pontevedra, en Galicia,o en alguna atra zona d’Asturies. Les varietats més conegu-des i apreciades són:
Hayward, Monty, Bruno, Allison, etc.
 Encara que la millor manera de consumir-lo és la naturalcom a fruita, també s’usa mesclat en ensalades junt ad atresfruites, aixina com en cuinats i aditaments o guarnicions decarns o de peix. Una de les grans propietats del kiwi és que,quan madura, pot conservar-se en frigorífic fins a cinc mesossense deteriorar-se lo més mínim, aixó si sempre que esmantinga a una temperatura de zero graus.Coneixedores d’estes propietats, ya en seran molt poquesles families que no el consumixquen regularment; contantademés en que el seu preu ya s’ha posat, en moltes epoquesde l’any, a nivell del de qualsevol atra fruita del temps, otambé en el fet de que se troba a l’abast en totes les fruite-ries i mercats durant tot l’any. Encara que s’ha de recordarque
decembre
es el més del seu consum per antonomasia.
FRUITES, VERDURES I HORTALICES
(XXXVI)
F.B.U.
 
Parlem del kiwi
Rogle 
en Internet
Tots els eixemplars editats fins ara estan, en pdf, en:
www.rogleconstantillombart.com
,
www.cardonavives.com
,
www.enkara.org
i
 www.pjvalencianista.org
 
Possiblement Manolo no tinga un carrer dedicat en Valenciaperque Deu li ha reservat una avinguda en el cel. Possiblementmolts no coneguen a
Manolo Soler
, perque la seua
discrecio
,
senzillea
i
humiltat
feyen que es dedicara als demes, oblidant-se d’ell mateix.La seua familia, el seu treball, la seua Patria Valenciana i elsseus amics eren el seu mon. El seu lema era: “
No intentescanviar el mon, sino a qui tens alteu costat
”, perque creïa en les per-sones i en la seua capacitat de supe-racio. Per aixo va dissenyar (i es vaentregar) a l'elaboracio d'una infinitatde proyectes culturals, socials i eco-nomics per a que esta terra, la seuaPatria, tinguera el pes, la dignitat i elreconeiximent que per Historia li co-rresponen i que, desgraciadament,hui es debat segons els interessosde politics sense escrupols.Convençut de que els jovens son elfutur, va dissenyar “
L'aula de pen-sament
”, diversos cursos en els quals, llunt del dogmatisme alque estan somesos en les aules, se'ls ensenyava a pensar perells mateixos, a buscar la veritat; se'ls despertava la curiositat ila
consciencia
sense cap classe d'imposicio; simplement esfeya des del
respecte
a la seua terra, la seua cultura i la seuagent. En definitiva, els ensenyava a
ser persones
.Manolo Soler no podia tindre enemics perque no era
anti 
res.No era ni anticatalaniste ni antiespanyoliste, simplement era unvalencià orgullos de ser-ho. Considerava que, des del nostrepropi convenciment i des dels nostres valors, podriem recupe-rar el prestigi arrebatat.Mai va tindre un mal gest, ni una mala paraula;
sempre som-ria
. Un somriure que ara pesa per la seua falta, que no pel seuoblit. Mai demanava ajuda, ¿per a qué?, si ho podia fer ell;encara que fora a costa de la seua familia, el seu negoci o laseua salut. Sempre estava disponible. En el seu vocabulari noexistia el “no puc”, sino “per a quan ho necessites”.Una atra de les metes que s’havia marcat Manolo era conse-guir que els que estavem cansats de lluitar per la recuperaciode la personalitat valenciana
no abandonarem
, ya que estavaen marcha una maniobra perfectament dissenyada, que elldenominava “
Teoria de la suplantacio
” i per a contrarrestar-lafeen falta totes les forces. ¡I ho va conseguir! ¿Qué se li podianegar a una persona que ho donava tot a canvi de res? ¿Quí lipodia negar alguna cosa a una persona que lo unic que voliaera el be sense cap classe de protagonisme? Nos
va tornar ailusionar
, nos va tornar a convencer de que valia la pena conti-nuar treballant per la nostra terra, per la nostra cultura, per lesnostres gents; per esta societat casi sempre ingrata. No po-diem deixar-los als nostres fills la factura de l’indiferencia, ni lacarrega del “meninfotisme”, calificatiu que ell tant odiava.Deu segurament necessitaria una persona de les qualitats deManolo per a organisar-li el cel. Si no, no s'explica per qué, alsseus 42 anys, l’ha apartat de la seua volguda dona
Silvia
, de laseua adorada filla de 4 anys
Sara
, i de tots els qui el voliem.Hui, estic segur, haura abonat i arreglat l'Eden, estara lluitantcontra el malaït “picudo”, si ha arribat a les seues palmeres, i liestara explicat al Senyor com estalviar aigua sense que minvel’esplendor del Verger. En els seus espais de temps lliure licomentarà al Pare que escolte a la “
Geperudeta
”, que es lamare de tots, pero sobretot dels desamparats “
bons valen-cians
” -com diu el seu himne-, per a que nos seguixca enviantles forces necessaries per a continuar creent en nosatres ma-teixos i, aixina, de pas, desanimar als qui han vist en la nostraflaquea una arma per a desposseir-nos de lo nostre.Si la
bondat
tinguera nom, esta portaria el de “Manolo Soler”,
un valencià orgullos de ser-ho
.
SEMBLANÇA
 Joan I. Culla
 
MANOLO SOLER
,
un valencià orgullos de ser-ho
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...