S
NOTA:
La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) ambel suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-bilitza necessàriament de les opinions signades.
arlem de Sarrià ha estat sempre una revista plural ioberta a totes les opinions, també a les dels partits polí-tics. Només cal donar un cop d'ull a l'hemeroteca. Enels darrers 20 números s'han publicat 57 escrits delsdiferents partits que conformen el teixit polític deSarrià. No tindria, doncs, cap sentit plantejar a aquestes alçades quea la revista no hi tenen cabuda aquestes opinions quan hi han estatsempre, i sempre han contribuït a la respectuosa confrontació d'ide-es, el debat i la informació, un dels dos trets que ens han definit sem-pre: Revista de cultura i informació local.Pel que fa a la desafortunada afirmació que el 90% dels mem-bres del Consell de Redacció som socialistes, no mereix cap comen-tari més enllà de categòric desmentit. No deixa de ser significatiu,però, que s'hagi dit com un exabrupte o una desqualificació. Com siser d'un partit polític (d'un altre partit polític) fos un demèrit. Però dei-xem aquestes anàlisis i consideracions per als sociòlegs, que a nosal-tres no ens toca fer-ho.
El Ter, un gran treballador
a descripció que Josep Pla va fer del riu Ter continuaessent vigent, tot i que amb matisos. Temps enrere, elriu Ter donava vida a multitud de pobles i la seva aiguaes derivava pel reg de camps i conreus i per turbinar.Des que es varen construir els pantans de Sau i Susque-da, amb l’ànim de controlar les avingudes del riu, aquest ja va perdrepart de la seva riquesa al disminuir els sediments que les riuadesarrossegaven, però el que li està sent letal és l’espoli continuat de l’ai-gua que es fa des dels pantans, derivant-la cap a l’àrea metropolitanade Barcelona amb la connexió Ter-Llobregat.En aquest número veureu en els mapes i en les fotos com haevolucionat el riu, disminuint el seu espai natural, els meandres i lallera. També amb l’article sobre la resclosa de can Vinyals podreuobservar l’ús continuat que se’n fa, sobretot per regar, ja que el poccabal que porta (en algunes ocasions menys dels 3m
3
/s que enscorresponen per llei) no permet utilitzar-lo per produir energia. El riu,en moltes ocasions no passa per la llera, sinó que ho fa per lessèquies i els recs i aquestes construccions tenen també el seu inte-rès biològic i etnològic.No deixa de ser una paradoxa, però com en els temps anteriorsa la revolució industrial, on passa l’aigua del riu, és on hi ha activitatagrícola. Encara que esquifit i amansit, el riu Ter, continua sent un grantreballador.
TEMA PORTADA .
El Ter a través dels mapesLa resclosa d’en Vinyals
FESTA MAJOR.
Lluís Palahí i els romans
1a Fira de la joguinaLa participació de la ciutadaniaLes competències i els recursos municipalsPulpopopVI baixada de carretons...Festa de l’escumaFesta MajorTrobada geganteraCrònica de setembre
OPINIÓ.
Finançament localFinal d’estiuBrigada cívica
ENTITATS.
AA.VV. Sarrià de BaixAssociació de Comerciants de Sarrià de TerRàdio Sarrià30 anys d’ajuntaments democràtics
OPINIÓ.
El Passeig del riu
DOSSIER D’HISTÒRIA.
Conferència 11 de setembre
CULTURA
Àrea de cultura: Espectacles i Exposicions“Quim Pradas, fusta d’artista”Centre cívic “La Cooperativa”Falsos herois“Anatomia de un instante” Javier Cercas
ACTUALITAT.
Europa
QUADERN D’APUNTSESPAI ESCOLAR
CEIP MontserratEscola BressolAmpa Ceip Montserrat
VIATGES.
Cabrera
NATURA
Pica d’Estats
ESPORTS.NEWS48151719202122242628293032333435363740414546474850515556585960636670
sumari
parlem
DE
SARRIÀ
p
D
S_
3
PL