Núria – Patricia – Laura – Cristina - Sandra

1.Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquestperíode?

La Decadència és un període de crisis política i econòmica, que va tenir laseva repercussió en la literatura, durant els segles XVI XVII i XVIII.

2.Causes de l’afebliment de la llengua catalana:

El context cultural i lingüístic d’aquella època va provocar un afebliment dela llengua catalana, que significa una progressiva castellanització del’aristocràcia i de la literatura culta, que contrastava amb la fidelitat delpoble amb la llengua catalana. Aquest fenomen, sumat a la decadència delsterritoris de parla catalana, va fer trontollar la consciència d’unitat lingüistaque hi havia en l’Edat Mitjana. Els fets van ser:-la castellanització de l’aristocràcia catalana, que era influïda pels usoslingüístics de la cort dels Àustries.-la desconfiança envers la pròpia llengua, per part dels escriptors catalans.-l’acceleració de la fragmentació dialectal, que va ser afavorida per lamanca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids. Així el catalàva començar a anomenar-se de diverses maneres, valencià, mallorquí...-la persecució política de la llengua es va produir a la Catalunya Nord, alPrincipat, al País Valencià i a les Illes Balears, cap al 1700, arran delsDecrets de Nova Planta.La pèrdua de consciència lingüística va ser l’inici de la substituciólingüística, en què el català retrocedir davant del castellà, en tots els àmbits(literari, classes socials, religioses).

3.Sobre el s. XVI:Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza endeu línies les característiques de la poesia culta:

El moviment literari que es dóna en el segle XVI és el Renaixement. Enaquest període la poesia culta fou la més conreada. Els seus representantsPere Serafí i Joan Timoneda. La temàtica era:-el fet amorós, que es dóna amb la idealització de la dona i produeixinsatisfacció amorosa.-la natura com a marc mític i simbòlic i els mites clàssics i greco-llatins.El Renaixement significa la culminació de l’Humanisme. Es caracteritza peltriomf de l’individualisme, les ganes de viure i l’afany de conèixer l’ésserhumà i tot allò que l’envolta. En aquest període com a interessos culturals1

Núria – Patricia – Laura – Cristina - Sandradestaquem l’estudi i codificació de les llengües vulgars, d’interès simultani al’efecte per les llengües clàssiques i la curiositat per la història pròpia.

4. Sobre el s. XVIIQuin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitzaen dotze línies les característiques de la poesia culta

En el segle XVII es dóna el moviment literari del Barroc. El Barroc representaun trencament amb el Renaixement, ja que s’endinsa en el pessimisme imostra els aspectes més sòrdids de l’existència (la lletjor, el dolor, lescontradiccions de l’ànima humana...). A Catalunya, l’època del Barroc vacoincidir amb la guerra dels Segadors i el consegüent daltabaix econòmic isocial, que es va traduir en l’augment del bandolerisme.

5. Sobre el s. XVIIIQuin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també elmoviment de la Il·lustració.

En el segle XVIII es dóna el moviment literari del Neoclassicisme. Aquestmoviment estètic inspirat en l’antiguitat grecoromana i relacionat amb laIl·lustració, recupera els models clàssics.La Il·lustració és el moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupardurant el segle XVIII. Basat en el racionalisme francès i en l’empirismed’origen anglès, el pensament il·lustrat confiava plenament en la raó, a lallum de la qual calia analitzar tots els fenòmens i circumstàncies queenvoltaven l’ésser humà. La Il·lustració va generar un gran optimisme i lacreença que es podia millorar la vida de l’individu i de la col·lectivitat.

Defineix el gènere de l’assaig

És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis oapreciacions personals. En l’assaig hi ha voluntat de creació literària, ipretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareixtambé una certa pretensió moralitzadora. Tracta diversos temes com lafilosofia, la història, la política, la literatura, la ciència o la pedagogia.L’especialització de l’assaig a generar l’aparició de noves ciències, coml’economia, la psicologia, les ciències socials i polítiques..L’assaig va des de l’article fins al llibre llarg i adopta formes molt variades:la divagació, la dissertació, el diari ínti, l’epístola, el diàleg...

Defineix el gènere del dietari

Núria – Patricia – Laura – Cristina - SandraEl dietari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu, per dies, eksesdeveniments més notables. Els principals temes que abasten els 60volums d’aquest dietari són:- La música: Rafael d’Amat tenia coneixements de música, peraixò parla sovint del so dels instruments, etc.-La gastronomia: Explica de manera detallada els plats que escuinaven en l’època, especialment ente els nobles.-Les excursions: En les sortides a la rodalia de Barcelona o aFrança demostra la seva capacitat d’observació.-L’aristocràcia: És un noble que parla dels costums d’aquestaclasse i sovint pensa en clau aristocràtica.-El món popular i menestral: Li agradava el tracte amb la gentsenzilla de la menestralia (manyans, pescadors, sabaters...).-Descripcions de pobles: Descriu la gent dels pobles i viles quevisita, especialment les noies i els seus quefers.-Esdeveniments de l’època: Explica els fets més importants, jasigui una mala anyada de blat o l’arribada de Carles III a Barcelona

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Característiques de la poesia popular:

•

Temes:

Amor: festeig, noies malmaridades, amors tràgics..

Feines del camp i de la casa (algunes serveixen per a marcar elritme del treball).

Infantils: fan referència a diversos jocs i passatemps.

Religió: vides de sants, lloances a la Mare de Déu i festes(sobretot Nadal)

Històrics: personatges famosos, batalles i guerres...

•

Recursos:

Versos curts (sobretot heptasíl·labs) i rima assonant.