• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
 A 
N
T
E
E
U
centre d’informaciód’entitats i col·lectiusde sant cugat del vallès
93.675.38.54
redaccio@ateneu.cat 
ANY6, NÚMERO
139
DIJOUS 17 de SETEMBRE de 2009
 
Mar 
 
ta Pessar 
 
 
odonatria un llibre de l’Ateneu:
Solitud 
, de Caterina Albertpàg. 6Mar 
 
gar 
 
ida Cler 
 
is:“S’ha de satisfer elpresentsense comprometre elfutur delsque vindran”pàg. 16Kar 
 
abassàElsanticsKimbala canviende nom i conviden tothoma la gran Desfestapàg. 13
SantCugatsegueixsentunade lespoblacionsque generensresidusde totelpaíspàg.3Descobreixel“decreixement”i contribueixa frenar elsexcessosde la nostra societatpàg. 5
Ciutatneta?
 
2
   d   i   j  o  u  s  1  7   d  e  s  e   t  e  m   b  r  e   d  e  2  0  0  9
ON ÉSL’ATENEUSANTCUGATENC?
Monestir CAPc/St.BartomeuPl.Pep Venturac/Major c/SabadellMercat L’ATENEUÉSAQUÍ
Promou:
Ateneu Santcugatenc
Consell de redacció:
Imma Bové, OriolSumsi
Coordinació:
OriolSumsi
Redacció:
OriolSumsi
Correcció
: IsabelCarreño
Maquetació:
OriolSumsi
Han col·laborat en aquest número:
ElisabetAlguacil, Grup locald’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito,IsabelCarreño, Joana Chordà, Aaron Egea, MiquelMontserrat, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals
Disseny:
AndrésHerrera, Panorama Zero,Estudi de dissenyi comunicació gràfica Kunste
Pictogrames:
Delmuralde Sergi Barnilsa l’Ateneu-CasaldelBarri
Impressió:
Imprintsa
Dipòsit legal núm.
B-2869-2004. Lesopinionsdelscol·laboradorsno necessàriamentsón compartidespeldiari.
Edita:
Centre d’Informaciód’Entitatsi Col·lectius
editorial
I ara què hem de fer?
Deu ser per culpa de la crisi, peròcada vegada són més els queveuen que, si seguim així, anemmalament. Des que va esclatar labombolla immobiliària, que sosteniabona part de l’economia del país,no només ens hem adonat que nopodem seguir amb el ritme de vidaque portàvem, sinó que veiem queencara que aixequem una mica elpeu de l’accelerador, seguim anantmassa de pressa. Un dels indica-dors més definitius sobre la vidaque portem és precisament, laquantitat de residus que generem.Quants més residus, més consum. Iquant més consum, més s’acosta elmoment en què haurem de deixarde consumir. Perquè un dels mitesque ha caigut (o que ha tornat acaure) és aquell que ens fa pensarque podrem fer, sempre, el queestem acostumats a fer fins ara.Les diverses alertes que han anatsorgint (cracks borsaris, amenacesde canvi climàtic, col·lapses demercats) no ens poden deixar indi-ferents. I no és estrany que sigui enmoments com aquest que sorgeixinamb força nous moviments com eldel “decreixement”. Ridiculitzatpels que diuen que ens volen fertornar a l’Edat Mitjana, o fins i tot ala Prehistòria, els partidaris deldecreixement ens intenten fer pren-dre consciència dels perills (immi-nents) que comporten els nostreshàbits. Ens els creguem o no, ensconvencin del tot o no, escoltar-losno ens farà cap mal, ja quealmenys ens faran prendre cons-ciència del que fem i podrem, sivolem, rectificar abans que tot ple-gat no faci un pet com una gla.
La riera de Can Llobet
Malauradament, la qüestió de les rieres és un tema detots i el tenim pendent des de fa molt temps. Les rieresi els torrents són com les venes i les arteries del cos:imprescindibles. Ial nostre municipi hem vist com hananat desapareixent de mica en mica. Tothom ha callat.Unes queden cobertes i tots contents ja que així guan-yem uns metres de terreny privat, que es paga molt car. Altres embotides dins un tub, i ja no es veu la brutícia.També n'hi ha (la majoria) que serveixen perquè hi pas-sin els tubs de la claveguera o les aigües d'escolament dela pluja. I encara n'hi ha que s'han quedat en un canalde formigó sense cap possibilitat de desenvolupar ni un bri de planteta, encara que sabem que no hi ha com lavegetació de ribera per frenar la força de les avingudesi per la seva funció depuradora, sense entrar en el fetque són un hàbitat escàs i d’una importància cabdal enel clima mediterrani i en un parc forestal.Des de l’Associació El Mussol ja fa molts anys que tre- ballem en aquest sentit, per nosaltres hi ha una viaessencial: conscienciar, formar i sensibilitzar el ciutadàadult des dels serveis municipals i des de les associacionsi els nens a l'escola. Es per això que nosaltres, des de fatemps, formem part del Projecte Rius. Hem adoptat untram de riera que anem a inspeccionar cada primaverai cada tardor. També hem intentat, sense èxit, que es for-min altres grups en el municipi. A cada campanya que fem: Dia de l'Arbre, Festa de laTardor, entrevistes amb els tècnics del Parc deCollserola, participació en jornades sobre la gestió de lariera de Vallvidrera, fem denuncies a l'ACA, SEPRONA sobre invasions i cobriment de rieres amb terres i tambéde vessaments.Incloem sempre la qüestió de les rieres, particular-ment la de Can Llobet, on hem celebrat dos anys el Diade l'Arbre i l'hem visitat amb els serveis tècnics mostrant-los que l'autopista del túnels desaigua les pluvials direc-tament a la riera de Can Llobet, sense cap mena de fil-tre ni mecanisme de disminució de la velocitat, amb elsproblemes de contaminació i d'erosió que comporta.
 Associació El Mussol
La fotografia mostra la brutícia i la proximitatd’algunsmursa la riera de Can Llobet. / ElMussol
 
3
Bruta, bruta, bruta 
   d   i   j  o  u  s  1  7   d  e  s  e   t  e  m   b  r  e   d  e  2  0  0  9
S
 
id’un dia per l’altre (els déus noho vulguin) deixés de funcionar elservei de recollida d’escombraries,probablement Sant Cugat seria laprimera ciutat que quedariacoberta per les seves pròpies dei-xalles. No en va és la que en pro-dueix més de tota la província (sideixem de banda alguns petitspobles com Santa Susanna).Segons les últimes dades del’Agència de Residus de Catalunya(ARC), els santcugatencs van pro-duir l’any passat 55.000 tones deresidus, gairebé dos quilos perhabitant al dia. Us imagineu totaaquesta merda (amb perdó osense) davant de cada casa,omplint carrers i places?Sort en tenim que la nostrasocietat es caracteritza per “ama-gar” tot allò que preferim noveure. Fent més o menys soroll,cada dia passen uns camions ques’ho enduen tot i ho fiquen en unforat. Ho cremen i/o ho tapen illestos. Només en els països ano-menats subdesenvolupats podenser realment conscients de laquantitat de residus que generemels humans. En no haver-hiescombriaires i, en alguns casos, niclavegueres, tot queda a la vista.Comparant aquestes dades ambles de fa dos anys, hi ha aspectespositius i negatius. Si bé d’una banda a Sant Cugat cada vegada esfa més recollida selectiva, passantdel 22% del 2007 al gairebé 30%del 2008, la quantitat de brossagenerada per habitant també creix,dels 1,89 quilos per habitant al diadel 2007 als 1,98 del 2008.Que els carrers de Sant Cugatestiguin nets no ens ha d’enganyar.Els residus que dia rere dia gene-ren els seus ciutadans no desaparei-xen, només canvien de lloc i s’acu-mulen en unes quantitats que perla seva immensitat són difícils d’i-maginar. Només reflexionant sobrequè consumim i què comportaaquest consum podrem fer algunacosa per rebaixar, ni que sigui unamiqueta, el lamentable rècord quela ciutat ostenta.
Redacció
 A aquestes alçades no sembla necessa-ri explicar a ningú que el món ésinjust i que pel que ens queda (anosaltres i al món), l'opció més reco-manable sembla ser amagar el capsota l'ala i dissimular.De coses injustes sempre n'hi hahagut, i ara no ens posarem pedres alfetge perquè 4 australopithecus, carnde reformatori, s'enfundin la camisa blava i facin 4 crits un diumenge almatí. Ja no ve d'aquí, perquè si ensposéssim a filar prim les presons nodonarien l'abast. Començant pel pre-sident del COI, l'entranyableSamaranch, o el president deSogecable, l'afable Martín Villa, quemai han demanat perdó per haversaludat a la romana durant tants itants anys. Si seguíssim, molts delsfundadors de l'ultrademòcrata PartitPopular tampoc veurien més el sol.Pel que sembla, ningú recorda quehagin condemnat mai els 40 anys depau de l'amic Franco. El que si querecordem és com l'estadista Aznarcondecorava torturadors mentre totel PP li reia la gracieta. Això sí, lescoses com siguin, amb un somriuremolt democràtic.Els còmplices, però, no s'aturenaquí. El
lehendakari
Patxi López anavaa manifestacions de suport als terro-ristes d'Estat Barrionuevo i Vera.Tampoc ells van demanar perdó.Que l'advocat de l'Estat que s'enca-rrega del referèndum d'Arenys deMunt és falangista? Serenitat.Que hi ha gent que és empresona-da per haver près una canya en un bar on un dia va dinar un menú de8,75 euros un cosí d'un candidat deBatasuna? Que els governantsil·legals del País Basc i els seus amicscatalans il·legalitzen partits mentrepermeten a la Falange passejar-se peron els roti? No n'hi ha per tant.
No ens poséssim pas nerviosos
Que venen ganes d'esmolar l'eina?Clar, però hi ha tantes coses que vol-dríem fer i no fem... Cal comptar finsa deu, que encara prendrem mal.L'important és tenir el peix al cove iuna bona hipoteca que no et deixipensar en cap altra cosa. Això o tenirun parell de fills, que curen de copqualsevol ganes de jugar-se el físicper coses que, al cap i a la fi, noméspoden portar conseqüències negati-ves per a la nostra salut mental o pro-vocar (en els homes) al·lopècia pre-matura.La solució doncs, si s'opta per evi-tar la via no pacífica, sembla clara: Vii del bo. O això o apretar a córrer.En tot cas, i com deia la pel·lícula,sempre ens quedarà Arenys deMunt...
Ignasi Bea
Living la vida loca 
societat
 
Sant Cugat és la ciutatde la demarcacióde Barcelona quegenera més residusSant Cugat continua sent una de poblacions que més residus generen per habitant,concretament 1,98 quilos al dia, gairebé mig quilo més que la mitjana catalana
A Catalunya esvan generar l’anypassatmésde quatre milionsde tonesde residus.
De les 55.000 tones deresidus generadesl’any passat,nomésse’n van separar el 30%
Dades facilitades per l’ARC corresponents a Sant Cugat el 2008 (entre parèntesis, dades del 2007) [entre claudàtors,dades de Catalunya del 2008] 
Poblaci
 
ó76.274 (74.345) [7.364.078]Recollida s
 
electiva (en tones)Matèria orgànica3.486 (2.718) [315.804]Vidre1.279 (1.167) [204.358]Paper i cartró2.558 (2.742) [411.317]Envasoslleugers580 (490) [116.239,25]Residusvoluminosos1.251 (840) [132.082]Poda i jardineria5.705 (2.140) [86.684]Piles4 (15) [603]Medicaments5 (4) [611]Tèxtil499 (450) [7.989]Altresresidusde lesdeixalleries1.049 (1.154) [196.365]Totalde recollida selectiva16.420 (11.724) [1.472.056]Percentat
 
ge sobre el total29,86 (22,83) [34,43]Total de residus (en tones)55.001 (51.364) [4.276.092]Quilos per habitant i dia1,98 (1,89) [1,59]
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...