2
d i j o u s 1 7 d e s e t e m b r e d e 2 0 0 9
ON ÉSL’ATENEUSANTCUGATENC?
Monestir CAPc/St.BartomeuPl.Pep Venturac/Major c/SabadellMercat L’ATENEUÉSAQUÍ
Promou:
Ateneu Santcugatenc
Consell de redacció:
Imma Bové, OriolSumsi
Coordinació:
OriolSumsi
Redacció:
OriolSumsi
Correcció
: IsabelCarreño
Maquetació:
OriolSumsi
Han col·laborat en aquest número:
ElisabetAlguacil, Grup locald’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito,IsabelCarreño, Joana Chordà, Aaron Egea, MiquelMontserrat, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals
Disseny:
AndrésHerrera, Panorama Zero,Estudi de dissenyi comunicació gràfica Kunste
Pictogrames:
Delmuralde Sergi Barnilsa l’Ateneu-CasaldelBarri
Impressió:
Imprintsa
Dipòsit legal núm.
B-2869-2004. Lesopinionsdelscol·laboradorsno necessàriamentsón compartidespeldiari.
Edita:
Centre d’Informaciód’Entitatsi Col·lectius
editorial
I ara què hem de fer?
Deu ser per culpa de la crisi, peròcada vegada són més els queveuen que, si seguim així, anemmalament. Des que va esclatar labombolla immobiliària, que sosteniabona part de l’economia del país,no només ens hem adonat que nopodem seguir amb el ritme de vidaque portàvem, sinó que veiem queencara que aixequem una mica elpeu de l’accelerador, seguim anantmassa de pressa. Un dels indica-dors més definitius sobre la vidaque portem és precisament, laquantitat de residus que generem.Quants més residus, més consum. Iquant més consum, més s’acosta elmoment en què haurem de deixarde consumir. Perquè un dels mitesque ha caigut (o que ha tornat acaure) és aquell que ens fa pensarque podrem fer, sempre, el queestem acostumats a fer fins ara.Les diverses alertes que han anatsorgint (cracks borsaris, amenacesde canvi climàtic, col·lapses demercats) no ens poden deixar indi-ferents. I no és estrany que sigui enmoments com aquest que sorgeixinamb força nous moviments com eldel “decreixement”. Ridiculitzatpels que diuen que ens volen fertornar a l’Edat Mitjana, o fins i tot ala Prehistòria, els partidaris deldecreixement ens intenten fer pren-dre consciència dels perills (immi-nents) que comporten els nostreshàbits. Ens els creguem o no, ensconvencin del tot o no, escoltar-losno ens farà cap mal, ja quealmenys ens faran prendre cons-ciència del que fem i podrem, sivolem, rectificar abans que tot ple-gat no faci un pet com una gla.
La riera de Can Llobet
Malauradament, la qüestió de les rieres és un tema detots i el tenim pendent des de fa molt temps. Les rieresi els torrents són com les venes i les arteries del cos:imprescindibles. Ial nostre municipi hem vist com hananat desapareixent de mica en mica. Tothom ha callat.Unes queden cobertes i tots contents ja que així guan-yem uns metres de terreny privat, que es paga molt car. Altres embotides dins un tub, i ja no es veu la brutícia.També n'hi ha (la majoria) que serveixen perquè hi pas-sin els tubs de la claveguera o les aigües d'escolament dela pluja. I encara n'hi ha que s'han quedat en un canalde formigó sense cap possibilitat de desenvolupar ni un bri de planteta, encara que sabem que no hi ha com lavegetació de ribera per frenar la força de les avingudesi per la seva funció depuradora, sense entrar en el fetque són un hàbitat escàs i d’una importància cabdal enel clima mediterrani i en un parc forestal.Des de l’Associació El Mussol ja fa molts anys que tre- ballem en aquest sentit, per nosaltres hi ha una viaessencial: conscienciar, formar i sensibilitzar el ciutadàadult des dels serveis municipals i des de les associacionsi els nens a l'escola. Es per això que nosaltres, des de fatemps, formem part del Projecte Rius. Hem adoptat untram de riera que anem a inspeccionar cada primaverai cada tardor. També hem intentat, sense èxit, que es for-min altres grups en el municipi. A cada campanya que fem: Dia de l'Arbre, Festa de laTardor, entrevistes amb els tècnics del Parc deCollserola, participació en jornades sobre la gestió de lariera de Vallvidrera, fem denuncies a l'ACA, SEPRONA sobre invasions i cobriment de rieres amb terres i tambéde vessaments.Incloem sempre la qüestió de les rieres, particular-ment la de Can Llobet, on hem celebrat dos anys el Diade l'Arbre i l'hem visitat amb els serveis tècnics mostrant-los que l'autopista del túnels desaigua les pluvials direc-tament a la riera de Can Llobet, sense cap mena de fil-tre ni mecanisme de disminució de la velocitat, amb elsproblemes de contaminació i d'erosió que comporta.
Associació El Mussol
La fotografia mostra la brutícia i la proximitatd’algunsmursa la riera de Can Llobet. / ElMussol
Leave a Comment