Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

centre d’informaciód’entitats i col·lectiusde sant cugat del vallès

93.675.38.54

redaccio@ateneu.cat

ANY6, NÚMERO

140

DIJOUS 1 D’OCTUBRE de 2009

Joan Fàbreg

as:“No sé quin llibre triar,no n’he llegitcap...Llegiu-vos-elstots!”pàg. 7Eduard Garcia:“La gentja no miraelcelde nit... En partperquè no esveu”pàg. 16 Jigg

yConeixelsprotagonistesdelprimer concertdelMou-te tardor pàg. 13

Ganes de conèixer

SantCugatdestaca per la granpresència de centresd’educaciósuperior pàg. 3Pere Narbona, presidentde l’Aulad’Extensió Universitària:“Som moltconscientsdelque no sabem”pàg. 4Elsincrotró ALBA, pold’atracció per ainvestigadorsi empresesper promocionar la I+D+i alVallèspàg. 5CarlesPerelló, excatedràticde MatemàticaAplicada a la UAB: “Calpotenciar tottipusde coneixement”pàg. 3

d i j o u s 1 d ’ o c t u b r e d e 2 0 0 9

Edita:

Centre d’Informaciód’Entitatsi Col·lectius

Promou:

Ateneu Santcugatenc

Coordinació:

OriolSumsi

Consell de redacció:

Natàlia Led, OriolSumsi

Redacció i maquetació:

OriolSumsi

Correcció

: IsabelCarreño

Han col·laborat en aquest número:

Laura Alegre, Grup locald’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Riki Benito, JoanaChordà, Marta Miralpeix, Ferran Ponton, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals

Disseny:

AndrésHerrera, Panorama Zero, Estudi de dis-senyi comunicació gràfica Kunste

Pictogrames:

Delmuralde Sergi Barnilsa l’Ateneu-CasaldelBarri

Impressió:

Imprintsa

Dipòsit legal núm.

B-2869-2004.

Tirada:

6.000 exemplars.

Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

editorial

Ciutat per aprendre

Entre els molts indicadors que defi-neixen una ciutat, un dels mésimportants és el dels recursos queofereix per millorar els coneixe-ments dels seus habitants. Donant-hi un cop d’ull global, es veu deseguida que Sant Cugat comptaamb una àmplia oferta de recursos,que engloben universitats, centresd’estudis, acadèmies i escolesdiverses, i que es troben a méscomplementades per una conside-rable presència d’entitats de divul-gació científica i per una de lesassociacions de formació continua-da enfocada a la gent gran (l’Aulad’Extensió Universitària) més acti-ves del país. Però una de les qües-tions a considerar són les possibili-tats que la població té d’accedir aaquests recursos. La distinció entrepúblic i privat es pot tenir més omenys en compte, però no deixa deser significativa. Sant Cugat es potenorgullir de posseir centres com laUniversitat Internacional deCatalunya, o el rutilant campusd’Esade-Creapolis, però cal no obli-dar que es tracta de llocs on notothom, ni molt menys, pot posarels peus, un fet que reflecteix, enpart, el tipus de ciutat que tenim.Canviar-ho (en un o altre sentit) ésuna decisió col·lectiva que ens hade tenir a tots com a agents. Siguicom sigui, el vell objectiu de laIl·lustració té Sant Cugat com unmés que plausible escenari. Abans,com ara, es tractava d’extendre elconeixement. Esperem que aquestaextensió sigui en tots els sentits.

Activitats extraescolars

bl’arribada del nou curs escolar, arriba també l'allaud'ofertes d'activitats extraescolars que diverses empre-ses, associacions i entitats del poble proposen a les famí-lies santcugatenques per a completar l'educació que elsnens i nenes reben a l'escola durant l'any. M'agradariademanar una especial consideració a les entitats que esdediquen a l'educació en el lleure, com els esplais i agru-paments escoltes, que no són pocs en aquesta ciutat. Aquest tipus d'entitats treballen, en la majoria dels casos,sense ànim de lucre, és a dir, que els monitors i monito-res no són assalariats com en altres casos (casals, cursetsesportius, acadèmies d'idiomes…). Aquest funciona-ment, ni més ni menys legítim que el d'altres ofertes, vad'acord amb un ideari i un plantejament educatiu clar iconcret, el qual crec que no s'hauria d'oblidar ni con-fondre si s'hi vol participar. Vull fer una crida, doncs, atotes aquelles mares i pares que s'estiguin plantejant d'a-puntar les seves filles i fills a un projecte d'aquest tipusperquè tinguin en ment la seva responsabilitat activa enel projecte. Trobo imprescindible trencar certs tòpicscom el de pensar que un esplai és el mateix que un can-gur, o que els monitors que hi treballen cobren per ferel que fan. Res més lluny, de fet. Els i les monitoresemprenen aquesta tasca cada any per voluntat pròpia(sovint compaginant-la amb els estudis universitaris i/ouna feina remunerada), i ho fan perquè creuen en el seuprojecte. És per això que és igual de necessari que lesfamílies que en formen part hi creguin en la mateixamesura. Participar d'un projecte d'educació en el lleureexigeix un cert grau de compromís i unes responsabili-tats actives que haurien de ser evidents, començant perconèixer els estatuts i el projecte educatiu de l'entitat enqüestió i respectar-lo de la millor manera possible: pre-nent-hi part activa, revisant-lo i treballant cooperativa-ment amb l'equip de monitors i monitores. Amb això, iper acabar, vull recomanar i animar totes les famílies aque es donin l'oportunitat de viure una experiènciaeducativa com aquesta, per aprendre plegades (nenes,mares i monitores) aquest apassionant ventall de contin-guts, procediments i valors que no es troben a l'escola.

Xavi Manyoses Rocamora

Agraïment

Uncop finalitzades Les Lectures a la Fresca d'enguanyque han congregat al voltant de 1100 persones a les pla-ces santcugatenques, volem fer aquesta nota d'agraï-ment a totes aquelles persones que l'han fet possible. Ien especial al nombrós grup d'actors i actrius de la ciu-tat i a la seva directora. Enguany han estat: Encarna Adelantado, Anna Cristina Aguilera, Joan Berlanga, Josep Bisbal, Roser Casamitjana, Joan Fàbregas,Salvador Fenollar, Gisela Figueras, Carme González,Sònia Guimerà, Marta Jener, Guillem Mariné, RicardMariné, Carla Mercader, Gemma Molera, Martina PérezVilarasau, Àlvar Roda, Marcos Rodríguez, Albert Ruiz,Llorenç Serrahima, Xavier Tor, Núria Tubau i DolorsVilarasau. Un agraïment especial a Maria Fabre, crea-dora del vano-emblema de l'edició d'enguany i alsautors, Víctor Alexandre i Josep Maria Sala-Valldaura.El nostre reconeixement a l'equip de col·laboradors itècnics, als mitjans que n'heu fet difusió i a les institu-cions públiques i privades que han col·laborat, en parti-cular a l'Ajuntament de Sant Cugat en la persona deXavier Escura. I per últim, el nostre agraïment, als veïnsde les places i als espectadors que donen sentit amb laseva presència a aquests cinc anys de teatre al carrer.Fins l'any que ve!

Associació Amics de Pedra i Sang

cartes dels lectors

Volsfer sentir la teva veu?Envia’nsuna carta allector donant-nosla teva opinió sobre qualsevolaspecterelacionatamb SantCugata

redaccio@ateneu.cat

L’educació superior a Sant Cugat

Amb els seus nou centres d’estudis superiors, la nostra ciutat és un dels millors llocsdel país perquè, qui vulgui aprendre (i s’ho pugui pagar), trobi la seva oportunitat

d i j o u s 1 d ’ o c t u b r e d e 2 0 0 9

nt C

tés una ciutat famosaper la gran quantitat de nens inenes que hi viuen, convertint-laen una de les poblacions més jovesdel país. Les seves vint-i-una esco-les d’educació infantil i primària iels seus onze centres on s’impar-teix batxillerat es complementenamb els seus nou centres de for-mació universitària o de formacióprofessional superior, i amb uncentre de formació d’adults.Poques ciutats, sense ser capi-tals provincials ni de comarca, esdeuen poder enorgullir d’unaconcentració tan gran de centresuniversitaris. Sant Cugat acull laUniversitat Internacional deCatalunya (UIC), i les seves 16titulacions universitàries, l’EscolaTècnica Superior d'Arquitecturade la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC), el campusd’Esade (on s’estan traslladantestudis que fins ara es duien aterme a Barcelona) i té més que aprop la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) amb la seva ofer-ta de 67 títols universitaris. A banda d’aquestes, força conegu-des, la ciutat acull també lesEscoles Universitàries Gimbernat iTomàs Cerdà, adscrites a la UAB(que imparteixen graus en infer-meria, fisioteràpia, informàtica iserveis), i l’Institut de TeologiaFonamental del Centre Borja, vin-culat a la Companyia de Jesús,present a la ciutat des del 1984.El Centre de Formació d'Adultso Escola d'Adults de Sant Cugatserveix perquè les persones adul-tes puguin obtenir el títol de gra-duat en educació secundària(GES) i accedir als diversos nivellssuperiors del sistema educatiu.L’oferta enumerada es comple-menta amb altres maneres d’am-pliar coneixements. Més enllà del’escola municipal de música i de lad’arts plàstiques i disseny, hi ha 18centres d’ensenyament de llen-gües, 8 centres d’arts gràfiques imanuals, 3 centres d’educacióespecial, 11 centres d'estudis ireforç i 2 on s’ensenya informàticai Internet. A nivell d'Ajuntament, i a bandadel Pla Local d'Innovació (vegeupàg. 5), està en procés de creaciól’espai Coneixement & Empresa,que vol connectar el món empre-sarial amb el món educatiu i l’ad-ministració pública per impulsarla societat del coneixement en unaaposta per promoure un teixitempresarial d’alt valor afegit i lacreació de coneixement a través del’educació i la formació.

Redacció

Conegut ja com a Fèlix Bitllet per laseva devoció pels bitllets de 500euros, l'expresident del Palau de laMúsica és un home de sort. En unaltre país ja estaria a la garjola perhaver-se apropiat de més de 3milions (si en reconeix 3 és que com amínim en són 6...), però a l'Estatespanyol, el país de la tolerància, l'en-riquiment il·lícit no és cap garantiad'anar a la presó. De fet, comentenque aquestes dues setmanes que hanpassat des de la seva "confessió" se lesha passat a casa mirant

Perdidos

tran-quil·lament, com fa la majoria de lagent normal. Un tio planer, vajaEn el fons, no ha fet res de nou ical confiar que si va fer obres a casaseva i se n'anava a Bora Bora ambtota la família era perquè el cos li hodemanava. Clar que sí tu!, la vida estàper gaudir-la, i el pobre Millet neces-sitava calmar l'ansietat que li produïagestionar el Palau, militar a la FAESde l'amic Aznar i sopar caviar i llagos-ta dia sí dia també.En realitat, Millet tan sols s'haapuntat al carro de la

fiesta nacional

,que al contrari del que ens han venutsempre, no consisteix a torturar unanimal, sinó a robar a tort i a dret i-sobretot- fer-ho amb naturalitat. Unaltre requisit imprescindible per par-ticipar de la

fiesta

és posar cara desorpresa i negar les acusacions rotun-dament en el moment en què t'en-ganxen. Passat un temps prudencial,s'admet el petit desfalc, es demanaperdó i llestos. Evasió fiscal, frau,malversació, estafa o apropiació inde-guda són les diverses modalitats d'a-quest entreteniment que tant es prac-tica a l'Estat espanyol i que té enalguns personatges il·lustres els seusmàxims experts: Roldán, Conde,Zaplana... La llista seria inacabable.Guàrdies civils que en comptes degastar-s'ho en motos s'ho embutxa-quen i marxen a Laos, banquers queroben centenars de milions i quansurten es presenten a les eleccions,etcètera. El cas de l'expresident de laComunitat Valenciana és el millor detots: se'l grava dient que s'ha ficat enpolítica per folrar-se, el

tio

fa com sires i després es dedica a obsequiar-nos amb lliçons de moral i de decèn-cia.

Olé

!Fèlix Millet pot estar d'enhorabo-na perquè ha anat a cometre el delic-te al bressol de l'art de “xoriçar”. Sien comptes de dir-se Millet i ser unapersona respectable fos un lladregotmort de gana o una prostituta de laRambla, el pes de la llei cauria impla-cablement sobre seu.

Ignasi Bea

Fèlix Bitllet

societat

l proc

ésd'increment del coneixe-ment i el seu traspàs a la societat ial teixit empresarial és de màximaimportància, puix el nostre país estroba avui molt depenent de la tec-nologia estrangera.Per tal que la gent adquireixiconeixement cal que hi estiguiinteressada i que hi hagin les viesper a adquirir-lo. Quin coneixe-ment cal potenciar? Tot, tant l'hu-manístic com el científic i, certa-ment, el tecnològic, amb especialintensitat cap a les noves tecnolo-gies; i, naturalment, l'administra-ció d'empreses i el coneixement del'economia mundial. També elconeixement de l'anglès i d'altresllengües: francès, alemany, rus, japonès i xinès. L'interès per al'adquisició de coneixement, engeneral, s'estimula a través de lesescoles i de la difusió cultural: bones biblioteques, conferències,exposicions, concursos, actes, etc.El procés de traspàs, o diguem-li aprofitament, d'aquest coneixe-ment cap a la empresa és la partmés difícil de programar: el conei-xement ha de ser l'adequat per arealitzar una feina especialitzada oper tirar endavant una idea inno-vadora. Hi ha al menys duesmaneres en què els coneixementspoden ajudar a l'empresa: una através dels treballadors de l'em-presa (incloent els directius i elstreballadors autònoms); i l'altra,potser la més interessant, a travésde la creació de noves empreses(que també posa sobre la taula lanecessitat de capital). Les dues viess'han de potenciar.

Carles Perelló,excatedràtic de Matemàtica Aplicada ala Universitat Autònoma de Barcelona

Cal potenciar tot tipus de coneixement

Elcampusd’Esade a SantCugatva obrir lesportesa principisd’any. /CEDIDA