S
El25 d'abrilde 1707, amb la victòriade lestropesborbòniquesa laBatalla d’Almansa, va caureValència. Méstard, ho feren tambéBarcelona (1714) i Mallorca (1715).S’iniciava llavors, amb elsDecretsdeNova Planta -mai abolits- una perse-cució permanentcontra la llengua,cultura i identitatcatalana. Finsavui.Diferentsgossosperò elmateixcollar. Paral·lelament, s’iniciava laresistència catalana. Aquestesforçper reivindicar la Nació éselques'ha anomenatcatalanisme.Desdelsmovimentscívics, desdela cultura, desde la política, elcata-lanisme ha plantejattoteslesviespossiblesde relació amb elque avuiésl’Estatespanyol. En momentsdepau i en momentsde guerra. EnRepública i en Monarquia. EnDemocràcia i en Dictadura. De la par-ticipació a lessevesestructuresal’entesa desde la personalitatprò-pia, passantper l’enfrontamentdirecte (pacífici violent). Desde l’au-tonomisme, desdelfederalisme i, endarrera instància, desde l’indepen-dentisme.I ésaquesta proposta, la indepen-dentista, la que està experimentantun veritable creixementenfrontd'al-tresrespostesdelcatalanisme. Elnoreconeixementde la realitatplurina-cionalde l’Estat, la deslleialtatinsti-tucionalo l’espoli fiscalsón algunsdelselementsque porten a cadavegada méscatalansa concloureque l’única solució éseldivorci ambEspanya.Malgratque lesestratègiessobrecom consumar la separaciód’Espanya són diverses, l’indepen-dentisme comparteixnombrososespaisd’unitatd'acció. I un d'a-questséselque va sorgir de la con-vocatòria d'una consulta popular sobre la independència a ArenysdeMuntel13 de setembre d’enguany.Estractava de portar a la realitat, apetita escala, allò que finsavui resi-dia nomésen elpla teòric: un refe-rèndum d’autodeterminació. Arenysva demostrar que éspossible exercir aquestdret. I va demostrar que espotfer de manera democràtica, pací-fica i unilateral.Mésinformació sobre lesconsultes:
www.referendumindependencia.cat
gia de treball en part vigent i que vaser una pedrera de militants i diri-gents independentistes de primerordre. Amb el pas dels anys, però,l’univers creat pel PSAN implosionài s’atomitzà en diverses organitza-cions polítiques (i també armades -lamés coneguda serà Terra Lliure-),fet que conduí l’independentisme(en aquell moment fonamentalmentd’esquerres) a una profunda crisi.
Esquerra Republicana de Catalunya
Amb la Crida Nacional a ERC(1987) s’inicia l’aglutinament de l’in-dependentisme d’esquerres a l’his-tòric partit de Macià i Companys. Aquest procés culmina amb elCongrés d’ERC del 1989 en el qualel partit es declara explícitamentindependentista. D’aleshores, i finsa l'any 2004, el creixement d’ERC ésespectacular. El partit compta ambuna extensa xarxa territorial a totsels Països Catalans i esdevé la terce-ra força política al Principat deCatalunya.
Independentisme sense fronteres
Finalment, podríem parlar d’undarrer episodi, plenament viscutavui, en el qual l’independentismes’expressa desacomplexadament demanera transversal. L’independen-tisme viu immers en un procés queprocura cobrir tot l’espectre ideolò-gic, polític i electoral. D’aquestatransversalitat van sorgir, per exem-ple, les multitudinàries mobilitza-cions convocades a Barcelona per laPlataforma pel Dret a Decidir o lasignificativa marxa dels 10.000 aBrussel·les.També aquí es fan lectures diver-ses de les causes que han portat aaquest punt, des de les contradic-cions i debats que s’han posat derelleu arran de la constitució delgovern Tripartit al Principat deCatalunya fins a la pèrdua d’interèsque ha suposat per a la burgesiacatalana el projecte comú espanyol.
Cap a la llibertat
Segurament, pocs pobles del mónsón tan exigents i autocrítics ambells mateixos com el català. I això hacondicionat (i condicionarà) els rit-mes i l’esdevenir del procés d’allibe-rament nacional. A mesura que pas-sin els anys caldrà constatar si, almarge de les sigles i dels lideratges,creixen els partidaris de la consecu-ció d’un Estat català. Això no obs-tant, és inqüestionable l’afirmacióque avui hi ha més independentistesque mai i sembla clar, doncs, que elsPaïsos Catalans avancen amb el pasdecidit cap a la independència i lareunificació.
Eduard Anguita
Leave a Comment