Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

centre d’informaciód’entitats i col·lectiusde sant cugat del vallès

93.675.38.54

redaccio@ateneu.cat

ANY6, NÚMERO

142

DIJOUS 29 D’OCTUBRE de 2009

Inclou el númer

o especialde la Festa de Tardor 2009Ramon Fontdevila:“L’administració no potsuplantar allò que fal’associacionisme”pàgina 16Cooperació InternacionalL’Ateneo Santa Martade Colòmbia organitzaelprimer “

miércoles

”pàgina 7

Parlen les entitats

A N D R E A M O S A I C

Centre d’Informaciód’Entitats i Col·lectius

Edita:

Ateneu Santcugatenc

Coordinació:

OriolSumsi

Consell de redacció:

Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon

Redacció i maquetació:

OriolSumsi

Correcció

: IsabelCarreño

Han col·laborat en aquest número:

Laura Alegre, Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, grup locald’Amnistia Internacional,Eduard Anguita, Ignasi Bea, Riki Benito, IsabelCarreño, Joana Chordà, Aaron Egea, AnnabellManjarrés, Enrique Ortega, Irene Panadés, Ferran Pontón, AinaSerra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals

Disseny original:

AndrésHerrera, Panorama Zero, Estudi Kunste

Pictogrames:

Sergi Barnils

Impressió:

Imprintsa

Dipòsit legal:

B-2869-2004

Tirada:

6.000 exemplars

Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

editorial

Associa’t,participa i decideix

De nou arriba la Festa de Tardor,Festa Major de lesentitatsicol·lectiusde SantCugat. Ambella tornaran lesactivitatsludi-coculturalsorganitzadesper lespròpiesentitatsi la mostra d'en-titatsde diumenge almatí,autèntica fira deltercer sector aSantCugati demostració evidentde la vitalitatd'una societatcivilque, malgratlesdificultatsi lamanca de suportinstitucional,resisteixactivament. I també, denou, tornarà la legítima reivindi-cació de quin ha de ser elpaper de lesentitatsde la ciutat, delcompromísnecessari de la ciuta-dania i delssuportsimprescindi-blesd'administracionsi empre-ses. Lesentitatscalque assu-meixin elcompromísde moder-nització i professionalització,juntamentamb una ciutadaniaque ha d'adquirir elcompromísde la participació per avançar enla democratització i enriquir elsprocessosde decisió; i unesadministracionsi empresesquehan de veure lesentitatscom elsoci imprescindible per optimit-zar elsrecursos, mantenintl'ac-tivitatsocioculturaldelmunicipi,que d'altra manera seria impos-sible d'assumir. Desde l'Ateneuvolem reivindicar altra vegada lanecessitatde concertar lesacti-vitatsde lesentitatscom a viaper preservar elsvalorsde l'as-sociacionisme i la participació,garantintla cohesió social.

Una justícia de dibuixos animats

I vet aquí que de cop resulta que estem en un “estat dedret” de dibuixos animats... Però dolents. Ho dic perquèm’agradaria que alguna persona entesa i honrada m’ex-pliqués què està passant amb la justícia en minúsculesque tenim, i explicaré per què dic això.Hi ha jutges, també en minúscules, que deixen senseempresonar o sense fiança dos pocavergonyes de molt

cuidado

i el paio es queda tan tranquil. Per jutjar un altcàrrec del govern de València, s’assigna un jutge, enminúscules, amic de l’encausat. Alguns polítics acusatsde possibles delictes sembla que són intocables perquèsón polítics, encara que siguin uns lladres, i perquè elseu estatus els permet eludir la justícia, també en minús-cules, perquè estan “aforats”, mentre els ciutadans hon-rats estem cada dia més emprenyats.Però el que és el

no va más

és que quan uns Fiscals i Jutges, EN MAJÚSCULES, protesten per decisions judicials “molt lliberals”, n’hi ha d’altres que demanenque aquells siguin expedientats, o sigui, el món al revés,i que els servidors “lliberals” de la llei diuen que les sevesdecisions estan “ajustades al dret”. O sigui que la culpaés dels polítics, que són en definitiva els que decideixenquina llei hem de tenir. Jo no sé en què pensa la ciutadania, encara que entinc una idea, però jo ja n'estic fins on tots us podeu ima-ginar dels canalles impresentables, covards, raters i pas-sotes que estan esquilant el nostre país.També estic fart de les lleis permissives, toves i covar-des que tenim i dels que han fet possible que així siguinlas lleis i, per fi, també estic molt emprenyat amb aquellsque, a sobre, quan algú protesta de decisions “esbiaixa-des”, posen el crit al cel. Foteu el camp per sempre deles nostres vides, aneu ben lluny i feu-ho abans que siguimasa tard.

Jordi Fernández Ciurana

cartes dels lectors

Volsfer sentir la teva veu?Envia’nsuna carta allector donant-nosla teva opinió sobre qualsevolaspecterelacionatamb SantCugata

redaccio@ateneu.cat

Els alumnes de català del’Ateneu participen enun assaig dels Castellers

Dinselprograma d’activitatsculturalsde l’Ateneu, unadotzena d’alumnesdelscursosde català va visitar,divendrespassat, un assaigdelsCastellersde SantCugata la seu delClub Muntanyenc.Totsellsesvan posar la faixai van participar-hi activament,fentpinya. A l’alumne DanijelScherer, d’origen alemany, liva agradar tantque ja s’haapuntata la colla. D’aquí moltpocsegur que ja elveiemenfilar-se en un “

Schloss”

d i j o u s 2 9 d ’ o c t u b r e d e 2 0 0 9

Catarsi a la Unió

n ps

nà

ies parla de la catar-si com un relaxament de la tensiói de l'ànsia obtingut de l'exteriorit-zació i expressió verbal d'expe-riències i actituds doloroses quehavien estat allunyades de la cons-ciència. Un procés similar és el quesembla que està vivint la centenà-ria Unió Santcugatenca. L'entitates troba en plena fase d'exteriorit-zació dels conflictes i crisis quearrossega des de fa anys i que esmantenien al marge de la cons-ciència popular.

Crisi econòmica

L'any 1999 La Unió va demanarun crèdit per pagar els actes decelebració del centenari de l'entitati per fer una inversió al bar. Aquestcrèdit, sumat a altres despeses noafrontades, ha anat generant undeute que les diferents juntes nohan estat capaces d'eixugar.El darrer intent per fer front aldeute va venir de la mà de l'expre-sident Joan Mata. El novembre del2008, Mata, llavors president, vapresentar en assemblea extraordi-nària una radiografia de la situacióeconòmica, explicava el risc d'embargament (avui fet realitat) ianunciava un pla de viabilitat pertreure La Unió del forat econò-mic. Al març de 2009, presentavaen assemblea ordinària els comp-tes de l'entitat. El plenari, però, vatombar els números i Mata pre-sentà la seva dimissió. L'actual pre-sident, Pere Marín, explica elrebuig dels comptes dient que“eren foscos i poc clars”. Per aMata, en canvi, es tracta d'unaqüestió “d'interessos particulars” ial·lega que els comptes eren sufi-cientment coneguts ja que s'havienpresentat dues vegades als socis. Ara per ara, Marín creu que lasolució passa per l'austeritat i perla negociació d'un crèdit amb algu-na entitat financera. També ajuda-rà una subvenció que l'entitat hade rebre de la Diputació deBarcelona. Avui, però, tot plegatencara resideix en el pla de lesvoluntats.

Crisi institucional

L'aparició a la llum pública del'embargament de La Unió encetauna segona crisi: la institucional.L'actual president -Pere Marín- il'anterior -Joan Mata- utilitzen elsmitjans de comunicació com a alta-veu de les seves posicions i tambécom a espai per a atacar i defen-sar-se. L'escalada de retrets culmi-na amb un manifest públic d'unaquarantena de socis, que sota elnom “Som de La Unió”, critiquenla gestió de Marín.En el document, el col·lectiu,sorgit de l'entorn de Mata, acusal'actual junta de diverses irregula-ritats entre les quals destaca unpresumpte “frau documental”. Se-gons “Som de la Unió”, Marín vaordenar registrar l'actual junta alregistre d'entitats de la Generalitat just després de la dimissió de Matai sense ser ratificada per assemblea. Sobre això, Marín diu que“hi ha lleis que estan per sobredels Estatuts” i que “si hi haguésalguna il·legalitat, la Generalitatno ens hagués permès registrar la junta”.“Som de La Unió” tambédenuncia que la junta no és repre-sentativa i, per mitjà d'un dels seusportaveus, Bernat Picornell, esrefereixen a la darrera assembleade l'entitat, el setembre d'enguany,com a “tensa”, “plena d'insults” i“sense resolucions” ja que, segonsel col·lectiu, Marín va donar peracabada la sessió sense donar aconèixer els acords. Marín, per laseva banda, afirma tenir el suportd’una àmplia majoria de socis i diuque vol “una solució pacífica, tot ique si em busquen em trobaran”.

Crisi de model

El conflicte de La Unió, a més, noes pot entendre sense la contrapo-sició de models que aporten lesparts. Per a “Som de La Unió”,l'entitat s'hauria d'obrir més alpoble, hauria de comptar amb unagestió professionalitzada i ambicio-sa i s'hauria de comptar amb totesles seccions de l'entitat i amb els joves. Marín, en relació al seu pro- jecte, diu que li “encantaria omplird'activitat La Unió de dilluns adiumenge” i optimitzar tots elsespais. En aquest sentit, ha avançatque vol destinar la subvenció de laDiputació a reformar la sala Anselm Clavé (situada al costat delpati del bar) per tal de poder-hitraslladar activitats que fins ara esfan al teatre (com el ball) i guanyaraixí disponibilitat. Segons Marín,també s'estan buscant fórmulesper llogar puntualment algunsespais de La Unió com a font definançament. Amb tot, reconeix lesactuals limitacions econòmiques idiu tenir un grup d'una vintena devoluntaris disposats a assumiralgunes tasques tècniques. “Lescoses s'han de fer ben fetes icobrint despeses”, afirma Marín.

Salvar La Unió

Si en algun punt hi ha consensentre les parts és que l'objectiuprioritari és salvar l'entitat.Picornell, però, assegura que“amb l'actual junta el futur es pre-veu negre, per la incapacitat gesto-ra i de diàleg”. Marín, que té laseva pròpia via per resoldre lasituació, exhibeix com aval “unallarga trajectòria directiva en l'àm- bit privat i de les entitats” i hareconegut que, malgrat tot, “si noens en sortim anirem a picar laporta de l’Ajuntament per a quese’n faci càrrec”.

Eduard Anguita

Coneix la història de La Unió visi-tant aquest enllaç:

www.launiosant-cugatenca.santcugatentitats.net

He de co

nfessa

rque sento certa enveja cada cop que arriben anys parells. Ja se sap: els mundials de futbol, leseurocopes i els Jocs Olímpics. Commolts altres, sento enveja en veure elsseguidors de les diferents seleccionsanimant i fruint amb les victòries il'entrega dels seus equips, ja que elsesportistes de casa meva sempre hande competir sota bandera d'altri.Sento enveja, però no aquella envejasana que es veu traduïda en un som-riure melancòlic. L'enveja que sentoés de l'altre tipus, la dolenta, la que faque vulguis que l'adversari perdi finsi tot en els partidets d'entrenament. Aquest 2010, any claríssimamentparell, toca mundial,

la roja

prometles delícies als aficionats. Amb un 50%de jugadors catalans a l'alineació, laselecció espanyola és l’única que obli-ga els seleccionats a jugar sota ame-naça de retirar-los la llicència.

El dilema

Com a amant del millor esport inven-tat mai per cap primat bíped, hauréde destinar cert temps a escollir quinequip animo, i, tot i que hi ha tempsfins al juny, mai resulta una elecciófàcil. Els EUA no, que amb el Nobel jaen tenen prou. Per raons que novenen al cas, francesos i espanyols noem generen massa simpatia. La usuratampoc m'ha fet mai el pes, per tantels suïssos queden descartats. Itàliano està malament, però

il cavaliere

tiraenrere. Els països africans em cauenforça bé, però amb els tres mateixoscolors a totes les banderes correria elrisc de confondre'm. Davant de tandifícil elecció, tot sembla indicar quem'acabaré decantant per Irlanda oper Corea del Nord, ja veurem.

El darrer servei

En cas que vagin maldades i

la roja

acabi guanyant, acceptaré esportiva-ment la desfeta. Això no obstant, cal-drà prendre certes mesures per nomorir ofegats entre tanta eufòriapatriòtica. A les rotondes dels cinesno hi aniré, no engegaré la televisióni compraré cap diari que no sigui el

Punt

o l'

Avui

.Per si de cas, confiaré en les mesu-res preventives, és a dir, en els mèto-des tradicionals. Posaré un ciri a laMoreneta esperant que, per proximi-tat -diguem-ne ètnica- faci encaramés bo Samuel Eto'o. Amb una micade sort, Camerun es creuarà ambCasillas i companyia als quarts definal i farà viure una darrera nit deglòria als catalans. Ensems que poè-tic, resultaria orgàsmic.

Ignasi Bea

Marca una darrera vegada, Sam

societat

Façana de La Unió, amb l’entrada delteatre i delbar-restaurant. / ATENEU