Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

centre d’informaciód’entitats i col·lectiusde sant cugat del vallès

93.675.38.54

redaccio@ateneu.cat

ANY6, NÚMERO

143

DIJOUS 12 de NOVEMBRE de 2009

Petitsi gransgaudeixendels“tallers ecològics”delMercatde Pagèspàg. 7La plaça de Pep Venturai elscarrersdelseu entornconcentren un grannombre de comerços,serveisi activitatspàgines 4 i 6Antoni Bar

davio:“S’està abandonantelcentre que no va del’estació finsalMonestir”pàg. 16

El centre inacabat

La plaça de Pep Ventura

, un delspuntsmésdinàmicsde la ciutat, continua foradelpla de vianantització

pàgina 3Mercè Conesa

: “ElPla delCentre s’hacompletat, toti que espodria ampliar enalgunspunts”

pàgina 5

d i j o u s 1 2 d e n o v e m b r e d e 2 0 0 9

Centre d’Informaciód’Entitats i Col·lectiusEdita:

Ateneu Santcugatenc

Coordinació:

OriolSumsi

Consell de redacció:

Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon

Redacció i maquetació:

OriolSumsi

Correcció

: IsabelCarreño

Han col·laborat en aquest número:

ElisabetAlguacil, grup locald’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito,IsabelCarreño, Joana Chordà, Anna Fernàndez, Anna Guitart, CarlesSànchezMàrquez, Josep Maria Ponti, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals

Disseny original:

AndrésHerrera, Panorama Zero, Estudi Kunste

Pictogrames:

Sergi Barnils

Impressió:

Imprintsa

Dipòsit legal:

B-2869-2004

Tirada:

6.000exemplars

Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

editorial

Pep Ventura,plaça menor?

MiquelMartí i Pol, alseu

Inven- tari del Poble

, ensdescriu perso-natges, carrers, monumentsicomerços, entre d'altres. Pelquefa a lesplaces, diu: "...Una plaçaMajor / duesplacesmenors/altramentditesplacetes..."Aquesta descripció podria apli-car-se a SantCugatquan, un copa puntde finalitzar-se elPla delCentre, podem gaudir d'una fla-mantplaça d'Octavià i en canviveiem fora d'aquesta recupera-ció, reordenació i millora, duesplacesemblemàtiquesde la nos-tra ciutat(o potser en aquestcaspoble): la plaça de Barcelona i laplaça de Pep Ventura. Parlaremavui de la darrera, plaça quemalgratla necessitaturgentdemillorar aspectescom elpasdevehicles, l'aparcament, la recolli-da de brossa, l'accessibilitatper a lespersonesamb mobilitatre-duïda i l'enllumenat, gaudeixd'una vitalitatenvejable gràciesa la presència diària delscente-narsde personesatretesper l'àmplia oferta gastronòmica i deserveisque ofereixi aquellsques'hi troben per participar de lesactivitatsde l'Ateneu, amb cincespaisentre la plaça i l'entorn.La reivindicació esdeu a la ne-cessitatd'incloure la plaça i elseu entorn alPla delCentre,però també a la voluntatdemillorar un espai on lesactivi-tatsi l'úsper partde la societatcivilmanté l'esperitde poble.

Una crossa més per a un model obsolet

La competitivitat d'un territori depèn en gran mesuradel nombre de persones que hi poden accedir de mane-ra ràpida i segura. Durant molts anys s'ha pensat que elcotxe acomplia aquests objectius i per això s'han planifi-cat nombroses infraestructures viàries a la regió metro-politana. Ara bé, resulta evident -aquí i arreu- que elcotxe només ofereix rapidesa sempre que els altres cot-xes no decideixin circular també en aquell moment.Resulta evident, doncs, que la competitivitat dels terri-toris metropolitans passa necessàriament pels transportscol·lectius, els únics capaços d'assegurar rapidesa i segu-retat en els desplaçaments massius i quotidians. De fet,a Barcelona ciutat ja fa temps que es van adonar que perreduir la congestió viària no podien seguir ampliant l'es-pai que la ciutat destinava al cotxe (amb obertura devials, construcció d'escalèxtrics, etc.), sinó que haviend'apostar per altres mitjans de transport. Però mentreBarcelona sembla abandonar els paradigmes d'unmodel demostrat obsolet, la recepta que el govern deCatalunya aplica a la resta del territori metropolità estàtotalment ancorada en el passat. Un dels diferentsexemples que il·lustren aquesta afirmació és el desdo- blament de la carretera B-500 entre Mollet i Badalona,via que TABASA transformarà en autovia, construint l'a-nomenat túnel de la Conreria. Malgrat que el PlaTerritorial Metropolità afirmi que es tracta d'una via demallat per millorar la connexió entre el Vallès i elBarcelonès nord, resulta prou evident que la nova auto-via és un accés radial a la ciutat de Barcelona, paral·lelals accessos de la C-58, la C-17 i la C-33. Podem perme-tre'ns el luxe d'invertir en crosses per a un model obso-let? No hauria de ser imperatiu destinar els recursos encrear el nou model basat en el transport col·lectiu,aquell que ofereix rapidesa i seguretat amb caràcter uni-versal i, sobretot, en hora punta?

Toni Altaió, ADENC

cartes dels lectors

Volsfer sentir la teva veu?Envia’nsun escritdonant-nosla teva opinió sobre qualsevolaspecte relacionatamb SantCugata

redaccio@ateneu.cat

Fresques i maques

Salvador Dalí estava obsessio-nat amb les escarxofes, queacariciava mentre deia “ess-scarxxxxxxoffffffesssssssss,que tendressss i maquessss!” A l’Ateneu no només hi haescarxofes, sinó tota mena defruita i verdura de tempora-da, la majoria provinent del’hort que cultiva el col·lectiudels Joves Jubilats. I tot ple-gat ho ofereix gratuïtamentals seus socis i amics. Aquítenim una coliflor, unes man-darines i unes albargíniesrealment tendres i maques,per anar ben vitaminats.

Vianantització parcial

d i j o u s 1 2 d e n o v e m b r e d e 2 0 0 9

ntun simple cop d’ull a unmapa del casc històric de SantCugat, s’observa que la vianantitza-ció és un procés inacabat. Les obresper convertir els carrers del centreen un espai prioritari per a vianantsvan començar l’any 2002 amb elcarrer de la Creu, van seguir amb elcarrer de Sant Jordi i la plaça dePere San (avui de Sant Pere) i, a par-tir del 2003, van emprendre un pro-cés “imparable” que, passant pelscarrers de Santiago Rusiñol, Valldo-reix, Sant Antoni i les places delsQuatre Cantons i de l'Estació,cobreix ara per ara tot el centre.Tots? No! Un grup de carrers conti-nua com en les últimes dècades: estracta, a part de la zona dels carrersde Doctor Murillo, Villà i Domènech(les obres dels quals han començatrecentment) i dels voltants delcarrer de Martorell, l’avinguda deCatalunya i la plaça de l’antic Ajuntament, de l’àmplia zona delsvoltants de la triangular plaça dePep Ventura. Els carrers Hospital,Escaletes, Sant Bartomeu, Santa Anna, Castillejos, Aymerich, Santa Joaquima i Sant Tomàs, per no par-lar de la mateixa plaça, esperen méso menys pacientment el seu torn.

El Pla del Centre

El model de ciutat que està desenvo-lupant l'Ajuntament té com un delseixos principals la conversió en zonaper a vianants del centre històric dela ciutat. L’objectiu inicial era crearuna illa de vianants entre la plaçadel Coll i l’Estació, incloent el carrerde la Creu (que fa anys que reclamala vianantització, tot i que va ser undels primers carrers on es van ferobres dins aquest pla).L’anomenat Pla del Centre pre-veu la renovació de carrers i places ila construcció o remodelació d'edifi-cis existents destinats a equipamentsesportius, culturals, educatius i delleure. L’objectiu és guanyar nousespais de trobada i de relació ciuta-dana, potenciar el comerç local, dis-minuir la contaminació acústica iatmosfèrica, suprimir les barreresarquitectòniques i promoure elturisme i la cultura a la ciutat. Amb uns objectius similars, nos’entén l’oblit d’una de les zones mésactives i amb més possibilitats dedesenvolupament del centre. Laplaça de Pep Ventura i els carrersque l’envolten és un dels més fla-grants “forats negres” d’aquest pro-cés de vianantització. Perquè no estracta només d’anivellar les calçadesi les voreres, sinó de tot el que unesobres d’aquestes característiquescomporta:millora del clavegueram,soterrament dels contenidors d’es-combraries, soterrament de les líniesaèries, regulació de la circulació i l’a-parcament, i millora de la seguretatviària, tant dels vehicles com, sobre-tot, dels vianants.Segons l’equip de govern del’Ajuntament (vegeu la pàgina 5),precisament amb les obres deDoctor Murillo i Villà s’acaba el ques’havia previst inicialment amb elPla del Centre. No hi ha per tantintenció, almenys per ara, de com-pletar la vianantització.

Redacció

societat

El procés devianantització,iniciatel 2002,encara és llunyd’estar acabat

Mapa delcentre de la ciutat:en gris, elscarrersvianantitzats. / AJUNTAMENT

L’entorn de la plaça dePep Ventura és un dels“forats negres”d’un centreque aposta pels vianants

Història d’una plaça

La plaça de Pep Ventura rep elnom delfamósmodernitzador de la sardana, però aquestnoéspasl’únicque ha tingut.

Plaça de la Font

La plaça té forma de triangle ino de quadrat, com seria méshabitual. La causa ésque quanesva construir, esva respectar l'aqüeducte que portava aiguade la mina delsMonjosfinsa lacisterna delPalau Abacial. Elsveïnsvan aprofitar elpasde l'a-qüeducte per fer-hi un forativan crear una fontpública. Vaser així que durantunsquantsanys, i encara per a alguns, laplaça va ser “la de la font”.

Pomells de Joventut

Durantunsanys, la plaça vacanviar de nom de forma oficiali esva passar a dir Pomellsde Joventut. Aquestnom prové del’organització juvenilque vaimpulsar Josep Maria Folch iTorresdesde la revista

Patufet

i que, totpromoventelsvalorscristiansi catalanistes, va arri-bar a aplegar 20.000 jovesi875 grupsper totelpaís.

Plaça del Molí

Aquestéselnom mésconeguti elque, per a molts, ésl’únicivertadader nom de la plaça. Ésaixí gràciesalmolí que el1916la família Estapé va instal·lar alveí carrer de Santa Anna,i que elsúltimsanysha treba-llatcom a fàbrica de farines.Diem “elsúltimsanys” perquèaquestésl’últim que funciona.Elsfillsde l’actualpropietarino tenen intenció de continuar elnegoci familiar, cosa quecrea un futur incerten un delsespaisméscaracterísticsdelcentre de SantCugat.

L’aparcamenti la recollida d’escombrariessón problemesparcialmentresolts. / ARXIU

L’Ajuntament asseguraque el Pla del Centres’acaba amb les obresdels carrers Murillo i Villà