2
d i j o u s 1 2 d e n o v e m b r e d e 2 0 0 9
Centre d’Informaciód’Entitats i Col·lectiusEdita:
Ateneu Santcugatenc
Coordinació:
OriolSumsi
Consell de redacció:
Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon
Redacció i maquetació:
OriolSumsi
Correcció
: IsabelCarreño
Han col·laborat en aquest número:
ElisabetAlguacil, grup locald’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito,IsabelCarreño, Joana Chordà, Anna Fernàndez, Anna Guitart, CarlesSànchezMàrquez, Josep Maria Ponti, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals
Disseny original:
AndrésHerrera, Panorama Zero, Estudi Kunste
Pictogrames:
Sergi Barnils
Impressió:
Imprintsa
Dipòsit legal:
B-2869-2004
Tirada:
6.000exemplars
Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
editorial
Pep Ventura,plaça menor?
MiquelMartí i Pol, alseu
Inven- tari del Poble
, ensdescriu perso-natges, carrers, monumentsicomerços, entre d'altres. Pelquefa a lesplaces, diu: "...Una plaçaMajor / duesplacesmenors/altramentditesplacetes..."Aquesta descripció podria apli-car-se a SantCugatquan, un copa puntde finalitzar-se elPla delCentre, podem gaudir d'una fla-mantplaça d'Octavià i en canviveiem fora d'aquesta recupera-ció, reordenació i millora, duesplacesemblemàtiquesde la nos-tra ciutat(o potser en aquestcaspoble): la plaça de Barcelona i laplaça de Pep Ventura. Parlaremavui de la darrera, plaça quemalgratla necessitaturgentdemillorar aspectescom elpasdevehicles, l'aparcament, la recolli-da de brossa, l'accessibilitatper a lespersonesamb mobilitatre-duïda i l'enllumenat, gaudeixd'una vitalitatenvejable gràciesa la presència diària delscente-narsde personesatretesper l'àmplia oferta gastronòmica i deserveisque ofereixi aquellsques'hi troben per participar de lesactivitatsde l'Ateneu, amb cincespaisentre la plaça i l'entorn.La reivindicació esdeu a la ne-cessitatd'incloure la plaça i elseu entorn alPla delCentre,però també a la voluntatdemillorar un espai on lesactivi-tatsi l'úsper partde la societatcivilmanté l'esperitde poble.
Una crossa més per a un model obsolet
La competitivitat d'un territori depèn en gran mesuradel nombre de persones que hi poden accedir de mane-ra ràpida i segura. Durant molts anys s'ha pensat que elcotxe acomplia aquests objectius i per això s'han planifi-cat nombroses infraestructures viàries a la regió metro-politana. Ara bé, resulta evident -aquí i arreu- que elcotxe només ofereix rapidesa sempre que els altres cot-xes no decideixin circular també en aquell moment.Resulta evident, doncs, que la competitivitat dels terri-toris metropolitans passa necessàriament pels transportscol·lectius, els únics capaços d'assegurar rapidesa i segu-retat en els desplaçaments massius i quotidians. De fet,a Barcelona ciutat ja fa temps que es van adonar que perreduir la congestió viària no podien seguir ampliant l'es-pai que la ciutat destinava al cotxe (amb obertura devials, construcció d'escalèxtrics, etc.), sinó que haviend'apostar per altres mitjans de transport. Però mentreBarcelona sembla abandonar els paradigmes d'unmodel demostrat obsolet, la recepta que el govern deCatalunya aplica a la resta del territori metropolità estàtotalment ancorada en el passat. Un dels diferentsexemples que il·lustren aquesta afirmació és el desdo- blament de la carretera B-500 entre Mollet i Badalona,via que TABASA transformarà en autovia, construint l'a-nomenat túnel de la Conreria. Malgrat que el PlaTerritorial Metropolità afirmi que es tracta d'una via demallat per millorar la connexió entre el Vallès i elBarcelonès nord, resulta prou evident que la nova auto-via és un accés radial a la ciutat de Barcelona, paral·lelals accessos de la C-58, la C-17 i la C-33. Podem perme-tre'ns el luxe d'invertir en crosses per a un model obso-let? No hauria de ser imperatiu destinar els recursos encrear el nou model basat en el transport col·lectiu,aquell que ofereix rapidesa i seguretat amb caràcter uni-versal i, sobretot, en hora punta?
Toni Altaió, ADENC
cartes dels lectors
Volsfer sentir la teva veu?Envia’nsun escritdonant-nosla teva opinió sobre qualsevolaspecte relacionatamb SantCugata
redaccio@ateneu.cat
Fresques i maques
Salvador Dalí estava obsessio-nat amb les escarxofes, queacariciava mentre deia “ess-scarxxxxxxoffffffesssssssss,que tendressss i maquessss!” A l’Ateneu no només hi haescarxofes, sinó tota mena defruita i verdura de tempora-da, la majoria provinent del’hort que cultiva el col·lectiudels Joves Jubilats. I tot ple-gat ho ofereix gratuïtamentals seus socis i amics. Aquítenim una coliflor, unes man-darines i unes albargíniesrealment tendres i maques,per anar ben vitaminats.
Leave a Comment