• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
 A 
N
T
E
E
U
centre d’informaciód’entitats i col·lectiusde sant cugat del vallès
93.675.38.54
redaccio@ateneu.cat 
ANY6, NÚMERO
144
DIJOUS 26 DE NOVEMBRE de 2009
 
Hor 
 
ts al balcóUna manera fàcil,econòmica i entretingudade menjar fresci bo
pàgina 4
El ContubernioUna associació constituïdaamb elsimple objectiu degaudir menjantpàgina 6
Els trangènics a debat 
Cara a cara entre elsbiòlegsMiquelVallmitjanai Víctor González
pàgina 5
(el que hem menjat, mengem i menjarem)
a taula!
 
Centre d’Informaciód’Entitats i Col·lectius
Edita:
Ateneu Santcugatenc
Coordinació:
OriolSumsi
Consell de redacció:
Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon
Redacció i maquetació:
OriolSumsi
Correcció
: IsabelCarreño
Han col·laborat en aquest número:
Laura Alegre, Ignasi Bea, Riki Benito, IsabelCarreño, Joana Chordà, Cooperativesdeconsum La Civada, La Carbassa i ElCabàs, Víctor González, Marta Miralpeix, Enrique Ortega, Josep Maria Ponti, Ferran Pontón, MiquelVallmitjana, PabloVázquez, Clara Vergés, Ullals
Disseny original:
AndrésHerrera, Panorama Zero, Estudi Kunste
Pictogrames:
Sergi Barnils
Impressió:
Imprintsa
Dipòsit legal:
B-2869-2004
Tirada:
6.000 exemplars
Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
editorial
Menjar ambresponsabilitat 
D’aquí un mesjusttots(o gairebé tots) tindremla panxa plena de cane-lons. Ja haurà passatelNadali elsseusgransàpats, elsentimentdeculpa afectarà elsque esvulguin aprimar i tothomcomentarà com la crisi hafet(o no) canviar lescoses. Però per totplegatencara falta, com diem,un mes. Justabansd’en-trar en aquestdesembredelsexcessos, doncs, éselmomentperfecte per pensar en com elviuremi, sobretot, què consumi-rem. Perquè mésenllà delestradicions, elnostresentitcríticenspotserviper rebutjar certespràcti-ques, i per adquirir-ne denoves. Aquestnou núme-ro de l’
Ateneu 
volapro-fundir una mica en totelque significa menjar, dei-xantconstància de l’evi-denti imparable movi-mentcap a una major consciència i una major responsabilitatsobre allòque consumim. Així, pre-sentem iniciativescom lade plantar un hortalmateixbalcó de casanostra, completamentecològic, i mostremtambé argumentsa favor i en contra delstransgè-nics, presentsen unaconsiderable partdelsproductesalsqualstenimaccéshabitualment.Finalment, a la contrapor-tada s’hi podran llegir lesreveladoresexplicacionsd’un nutricionista, acostu-mata mirar moltde proptotallò que mengem. Elsseusconeixementsi elsseusconsellsenspodenajudar a menjar millor,que éselprimer pasper viure d’una manera méssana i justa, ambnosaltresmateixosiamb elnostre entorn.
Contes del món en
podcast 
Conèixer la realitat social de les diferents cultures que habi-ten en el món i sobretot d'aquelles dels països en vies de des-envolupament és l'objectiu del I Concurs de Podcast «Contesdel Món» organitzat per l'entitat COMSOC. La iniciativa, enaquesta primera edició, està oberta als alumnes de Primàriai Secundària dels centres educatius de la província deBarcelona. Els nens i joves hauran d'enregistrar històries dela seva pròpia cultura o d'altres tantes que cohabiten en elnostre planeta.Els contes han de ser enviats en format mp3 i anar acom-panyats de música de creació pròpia o bé extreta del catàlegde música lliure que suggereixen els organitzadors. Per aenviar-los, és tan simple com adjuntar-los al formulari d'ins-cripció que trobaràs en la web
www.contesdelmon.org
.Els contes poden durar fins a 4 minuts, i ser d'autoriaindividual o col·lectiva. Els autors poden presentar a con-curs més d'un
 podcast
. L'obra ha de ser narrada en català,encara que es poden incloure frases en altres llengües sem-pre que no interfereixin en la seva comprensió. A més, sinecessites ajuda per enregistrar i per saber amb quines einesfer-lo, la web t'orienta a través d'un tutorial i, per inspirar-teen les teves creacions, també inclou alguns contes de mostra.
COMSOC - Comunicació Social
37 milions de vacunes
El Ministeri de Sanitat espanyola ha comprat unes 37milions de dosis de la vacuna de la grip A. És a dir, ja queEspanya té actualment uns 45 milions d'habitants, toca a gai-rebé una dosi per habitant. Com que segurament no esvacunarà de la grip A tota la població espanyola, em podriadir algú com és que, en temps de crisi econòmica, es mal-gasten tants diners?
Cristian Amer
S’acosten les compres de Nadal
Com cada any, Intermón Oxfam presenta les seves propos-tes de regals per a aquestes festes: productes solidaris que estransformen en un impuls social i econòmic per a les comu-nitats més desfavorides, ja que un percentatge de les vendesrecaptades es destinen als programes de desenvolupament iemergència que l'organització manté a l’Àfrica, Amèrica i Àsia, projectes que en temps de crisi econòmica es fan mésindispensables que mai. En aquesta campanya, IntermónOxfam vol destacar especialment l'artesania del grup pro-ductor de comerç just Silence. Amb seu en Kolkata, és l'úni-ca organització artesanal de l’Índia que treballa exclusiva-ment amb persones disminuïdes físiques, en un país on ladiscapacitat és pràcticament sinònim d'exclusió social.Silence va ser fundada el 1979 i actualment treballa amb unscent artesans i artesanes discapacitats amb l'objectiu d'inse-rir-los socialment i econòmicament perquè puguin dur unavida independent. D’altra banda, la campanya “
 Algo más que un regalo
” amplia el seu catàleg i proposa regalar animals, bidons d'aigua o
 kits
agrícoles als països més empobrits. Unacabra, un porc, una gallina i un pollet... convertits en super-herois. Junts componen “els 4 magnífics”, el regal estrella dela campanya d'aquest Nadal. Altres noves opcions són mos-quiteres per prevenir la malària al sud del Sudan, menúsper als menjadors populars del Perú o la reforestació de 4hectàrees a Burkina Faso. Tots ells són reflex dels més de500 projectes en què treballa Intermón Oxfam en la sevalluita contra la pobresa. Tots els productes poden adquirir-se a les botigues d'Intermón Oxfam, a través de
www.inter- monoxfam.org/tienda
o venda telefònica al 902 330 331. A SantCugat ho podeu trobar a la botiga que hi ha al carrerd’Enric Granados, 10 (entre el mercat de Sant Pere i la ben-zinera Griful).
Intermón-Oxfam
Solidaritat amb les dones
Un any més, amb motiu del Dia Internacional contra laViolència de Gènere, volem mostrar la nostra solidaritatamb totes les dones que en pateixen qualsevol forma devio-lència així com rebutgem qualsevol tipus de discrimina-ció.Les agressions de gènere, tant físiques i psicològiquescom sexuals, constitueixen un greu atemptat contra els dretshumans i suposen un veritable obstacle per al desenvolupa-ment d’una societat plena, lliure i democràtica.Manifestar que tot i l’aprovació de la Llei dels Drets de lesDones per a l’eradicació de la violència masclista i anterior-ment, de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la vio-lencia de género, la violència contra les dones segueix sentun dels problemes socials més importants que té la nostrasocietat.Les campanyes de sensibilització han contribuït a aug-mentar la consciència social contra aquests actes en la socie-tat, però encara queda molta feina per fer, especialmententre els joves, ja que actualment, l’edat dels maltractadors ivíctimes és cada cop menor i estan incrementant els casos demaltractament en els franges d’edat inferiors als 30 anys.Per poder modificar aquesta realitat cal que tots i totesdenunciem tota mena de violència i ens comprometem pereradicar-la. Hem de treballar a partir d’una educació que es basi en valors democràtics i que faci una crida general al res-pecte, a la dignitat, a la llibertat, a la integritat i a tots aquellsvalors en que s’ha de construir una societat igualitària.D’altra banda, la futura Llei d’Igualtat catalana que s’estàdissenyant ens donarà més suport legal però és clar que l’a-portació dels i les joves és fonamental i que som els actorsprotagonistes en aquesta lluita.Des d’aquí, volem fer una crida a la tolerància zerodavant qualsevol tipus de violència així com, de nou, ferarribar el nostre suport a totes les víctimes.
JSC
cartes dels lectors
Volsfer sentir la teva veu?Envia’nsuna carta donant-nosla teva opinió sobre qualsevoltema relacionatamb SantCugata
redaccio@ateneu.cat 
2
   d   i   j  o  u  s  2   6   d  e  n  o  v  e  m   b  r  e   d  e  2  0  0  9
 
Menjar (i molt) per tradició
E
 
nc
 
a
 
ra q
 
ue sem
 
 bl
 
i ment
 
ida
 
,la tra-dició no ha estat sempre atipar-seper Nadal. Una de les coses méscurioses d’aquestes dates és que,antigament, el costum era precisa-ment el contrari, és a dir, no men- jar. El 25 de desembre, segons lesprescripcions de l’Església durantl’Edat Mitjana, era un dia de deju-ni. Lluny de fer un gran àpat, elteòric aniversari de Jesucrist toca-va abstinència i no es menjava ab-solutament res, que era la pràcticahabitual en les grans festivitats.El canvi va arribar amb un con-cili celebrat el segle IX, que varecollir el descontentament popu-lar. Els entesos d’aleshores vandecidir que la carn de capó (pollas-tre castrat amb la finalitat d’en-greixar-lo) no era “perjudicial”, ien van autoritzar l’ús. I aquest vaser l’àpat típic de Nadal durantsegles, fins que l’any 1515 es va“importar” el gall d’indi d’Amè-rica, concretament de l’actual Mè-xic, on els asteques el veneravencom un animal sagrat. En conside-rar-lo de més bon gust que el capó,els nostres avantpassats la van con-vertir en la bèstia típica de Nadal.Com si no n’hi hagués prou, latradició marca molts més aliments“obligatoris”. Abans del capó o delgall d’indi farcit, s’acostuma amenjar l’anomenada escudella (o“olla de les quatre carns”, fot-lique no ha estat res) amb pastagrossa, que qualsevol altre dia del’any ja és un plat complet.Després, quan tothom és a punt derebentar, surten els dolços, quemés enllà dels turrons i les neules,han anat incorporant amb eltemps els andalusos
 polvorones
i elsitalians
 panettone
i els ja gairebéimprescindibles bombons de lacasa Ferrero (els santcugatencspoden pensar mentre els engolei-xen que els fabriquen a la ciutatagermanada d’Alba, al Piemont, iquedar-se més tranquils).Després encara vénen els àpatsde Sant Esteve, Cap d’Any i Reis,sense comptar tota la resta d’ex-tres en forma de dinars o soparsd’empresa, amb el conseqüentincrement generalitzat del consumde calories i, també, d’alcohol.Els experts en nutrició es posenles mans al cap quan senten a par-lar dels àpats de les festes deNadal, però la tradició és la tradi-ció i ningú s’imagina menjantarròs blanc mentre tothom s’inflamenjant a base de bé. Recomanen,en tot cas, una certa responsabili-tat, i actuar amb normalitat si des-prés del tiberi ens agafa fred o unason invencible (tota la sang és a lapanxa, expliquen).L’important és preparar-se unamica i, sobretot, fer una mica dedieta posterior per reequilibrarl’organisme. Un dels professorsdels cursos de cuina de l’Ateneu,Victor Baldellou, recomana totauna sèrie de productes en aquestsentit. A part de la fruita i la ver-dura en abundància, que ens aju-daran els dies abans dels àpats pernetejar l’estòmac i els intestins, és bo que durant els dies posteriors ales festes (i durant tot l’any) pren-guem xarop d’
 agave
per eliminarl’excés de sucres, alga
 kombu
percalcificar el cos, i
 miso
per desinto-xicar la sang.
RedaccióDe Sant Cugat a Vladivostok, Big Mac
Un dels problemes que ha comportatla caiguda del mur de Berlín i la con-seqüent ocupació del món per part deles tropes del Bé ha estat la homoge-neïtzació alimentària. Com hem vist ales pel·lícules i sèries americanes, elsfeliços ianquis consumeixen patatesfregides de mida familiar i mengengelats de quilo amb cullera soperadirectament del pot. L'excés de rebos-teria industrial farcida amb cremes deprocedència no identificada i el “pico-teig” entre hores està comportantconseqüències nefastes per als habi-tants del planeta. L'engreixamentglobal ja és un fet, i al pas que anemacabarem preferint el beisbol al futboli el quart de lliura al fricandó.
Les coses pel seu nom
De menjars diferents n'hi ha unmunt. Per tant, és d'agrair que el noms'adigui al màxim amb l'aliment enqüestió. Com comentava algú en unhàbil monòleg, la verdura és el para-digma de la nomenclatura empradacorrectament. És evident que es diuaixí pel seu color, ja que si en comptesde ser verda fos negra, molt proba- blement s'anomenaria negrura. Altresmenjars, però, no segueixen aquestalògica tan i tan útil (vegeu
tataki
) i, ésclar, a l'hora de demanar determinatsplats hem de menester els aclarimentsdels i les cambreres.
El menú de casa nostra
Una altra cosa no, però a Catalunyaens agrada -i en sabem- de menjar.Els nostres cuiners es reparteixen lesestrelles Michelin, s'acusen mútua-ment de falsaris i entre esferifica-cions, cruixents i altres extravagàn-cies, costa trobar un capipota en con-dicions. Els debats culinaris no dife-reixen gaire de les sessions plenàriesdel nostre parlament: entre elsdefensors de les essències i els queparlen en francès mentre mengen,sempre hi ha terceres, quartes o cin-quenes vies. Tot i el fum que ensvenen, però, el menú català de cadadia és sempre el mateix. De primer,sopeta de corrupció o endívies a larepressió. De segon, Estatut estofat o,pels més atrevits, textures de mani-pulació mediàtica. De plats n'hi hatants com comensals, i l'elecció variasegons la filiació política de cadascú.Els del PSOE demanen Pucherazo ala Vasca, mentre que els del PP pre-fereixen ous estrellats a la iraquiana.Els de CiU, més austers, sempres'han conformat amb un simple platde llenties.
Ignasi Bea
Big Macs, verdura i menú del dia 
societat
3
   d   i   j  o  u  s  2   6   d  e  n  o  v  e  m   b  r  e   d  e  2  0  0  9
 
El dia de Nadal va serd’abstinència fins quel’Església va permetremenjar carn,al segle IXPer evitar problemescal preparar el cos abansdels àpats i,sobretot,cuidar-lo després
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...