• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Número 79 (segona època) desembre de 2009
NADAL, LA FESTA DE LA COMUNICACIÓI DE L’ESPERANÇA
La millor manera de comunicar-se aalguna persona és ficar-se a la sevapell. És a dir, posar-se al seu món,i donar-li quelcom del nostre món.Això ho veiem, per exemple, en larelació de parelles, entre pares ifi1ls, o be entre amics. Lacomunicació exigeix entrar enrelació mútua, és a dir, crearlligams de complicitat i posar encomú una experiència vital.Amb altres paraules, podríem dir quecomunicar és buidar-se d'un mateixper donar-se a l'altre. Comunicar éstambé entrar en comunió amb l'altre,sentir-se comprès per l'altre.
…continua a la pàgina 3
 
www.parroquiasantmedir.cat 
www.parroquiasantmedir.cat
 
Les últimes declaracions delsecretari de la Conferencia EpiscopalEspanyola, els escandalosos i continusenfrontaments del seu president id'alguns membres amb el govern central,els recents i controvertits nomenamentsepiscopals per a les diòcesis d'Oviedo ide San Sebastian, sobretot la d'aquestdarrer, I'actitud autoritària d'algunsbisbes catalans davant les justesreivindicacions del seu poble, tornen aposar d'actualitat la figura delsbisbes i fan que els cristians ensplantegem, un cap més, una sèrie deqüestions sobre el nostre episcopat,que ens obliguen a posar entre cometesla paraula '"nostres", si no en tots elscasos, almenys en la majoria.Si ens atenem a la primera carta dePau a Timoteu (cap. 4 i 5) queda moltclar el perfil que haurien de tenir elsnostres bisbes. Però I'estructuraeclesial que hem heretat no és la delstemps apostòlic; I'organitzacióterritorial en diòcesis que depenend'un poder central (recordem que en elseu origen, la diòcesi era una divisióadministrativa dins I'imperi Roma) hacomportat que, històricament, la imatgedel bisbe pastor quedés enfosquida perla de prefecte a les ordres de I'imperiVaticà.En una estructura en què elsnomenaments dels bisbes, fets d'esquenadel clergat diocesà i del poble fidel, ia través de procediments foscos ilaberíntics, mancats de transparènciai, sovint, amb interferènciespolítiques i d'interessos temporals,
ELS “NOSTRES” BISBES
Edita:
Parròquia de Sant Medir 
Tirada:
500 exemplars
Consell de redacció:
Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.
Maquetació:
Ramon Marin
Disseny:
Oleguer Forcades
resulta obvi que no sempre accedeixen aI'episcopat les persones més idònies, iquan I'elegit és una persona de bonavoluntat, l'hi resulta molt difícilexercir en plena llibertat, i d'acordamb les recomanacions de l'apòstol, laseva tasca de pastor.Ben cert que els que ja tenim '"unacerta edat", en el passat segle hemconegut pastors excel·lents, quemalgrat els defectes del sistema, s'hansabut encarnat en el seu poble i hanexercit el seu ministeri amb totadignitat i caritat, sense necessitat derecórrer a anatemes per fer valer laseva autoritat. No citem noms, perquètots els tenim presents en els nostrescors.Però, en l'actualitat, la situacióresulta dramàtica. Algú havia dit queels nostres bisbes patien de torticolide tant mirar a Roma, però ara resultaque pateixen torticoli doble de tantmirar, també, a Madrid.La involució en l'església oficial,que ha provocat I'avortament de lesesperances que el poble de Déu teniaposades en el Concili Vaticà II, ens haportat a un atzucac -un carreró sensesortida- on tots ens sentimempresonats, i en el qual el bisbe quedacada cap més allunyat de la societatreal i de la capacitat per poderinterpretar degudament “els signes delsnostres temps" segons I'afortunadaexpressió conciliar.Francesc Combellas
 
És en aquest sentit, que la celebraciódel Nadal és situa com la gran festa dela comunicació, ja que recordem el Jesúsque es va comunicar amb nosaltres, totficant-se a la nostra pell. Ens ho diuSt. Pau a la seva carta als filipencs:
"Ell (Jesús) que era de condició divinano es va guardar gelosament la sevaigualtat amb Déu, sinó que es vadespullar (buidar-se) tot prenent lacondició d'esclau, tot fent-se com elshomes. I quan es revestí d'home, es vaabaixar tot fent-se obedient fins a lamort, la mort en creu
." (Flp., 2,6-8)Jesús ha volgut comunicar-se amb elnostre món. Aquesta experiència l'ha duta fer-se semblant a un de nosaltres. Aidentificar-se amb la dona i l'home dequalsevol etapa evolutiva de lescivilitzacions, però sobretot amb elshumils i nets de cor, amb els febles iexclosos. Jesús és la millor experiènciade comunicació de Déu amb tota lahumanitat.La clau d'interpretació del misteri deNadal es troba en la voluntat de Jesús devaler compartir un missatge d'amor, depau i de justícia, amb l'
esperança
que elprojecte de Déu tindrà ressò en lahumanitat. El Nadal és una crida al reptede refer nous lligams de comunicació, nosolament entre Déu i l'home, sinó entretots els homes. Una crida al diàleg per adonar peu a l'encaix d'un altre món,d'una altra convivència interreligiosa, id'un altre model de relació amb lanatura.Per això Nadal també és la gran festa del'
esperança
. Avui en dia, però, ens costaviure l'esperança, atès que es viu elmoment present com una fita única.L'esperança té mala premsa. Preferim nomirar l'horitzó de la vida. Volem lescoses al moment i, en canvi, els"projectes" els deixem al calaix. Però elmissatge d'esperança del Nadal va cap unaltre lloc. No és esperar de tenir mésperquè altres tinguin menys, sinó de crearles condicions que Jesús ens proposa d'uncompromís humanitzador, tot continuant elseu camí amb la confiança que l'amor hopot tot.Si tenim la capacitat de comunicar amb lespersones i donem sentit al projecte de Déuen Jesucrist, farem del Nadal un valorsolidari, el qual ens farà créixer enesperança i en felicitat.Us desitjo molt Bon Nadal i Feliç any 2010Enric Subirà
(Ve de la pàgina 1)
NADAL, LA FESTA DE LA COMUNICACIÓI DE L’ESPERANÇA
Jesús que es va comunicaramb nosaltres, tot ficant-sea la nostre pell”
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...