• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
The Project Gutenberg EBook of Sang Nova, by Marian Vayreda

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org

Title: Sang Nova

Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)
Author: Marian Vayreda
Release Date: October 13, 2007 [EBook #23021]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK SANG NOVA ***

SANG NOVA
VOLUM I
GENT DE MUNTANYA
IEstimad ssim Ramon: acabo de rebre la teva, de tan enyorada, ja

\ufffd
no esperada lletra, de la qual dedueixo amb ver goig que,
donant per clos el per ode de tos estudis complementaris, que
\ufffd
en dius, i de tes corribandes cient fiques, comences a sentir
\ufffd
la necessitat de fixar ton esperit i d'instal lar-te
\ufffd
definitivament en ta pairal, a l'objecte de remugar i donar
sentit pr ctic al cabal de coneixements que ton geni inquiet i
\ufffd
ton afany de veure i d'investigar t'ha d'haver proporcionat.
Molt me plauen tes resolucions, i plau-me, m s que totes, la de
\ufffd

segellar-los amb una visita al pobre vellet que, malgrat tos
llargs desviaments, no t'ha perdut mai de vista. I plauen-me,
no perqu pensi poder auxiliar-te amb profitosos consells, sin

\ufffd
\ufffd
perqu em sembla que ella significa una sanitosa evoluci en el
\ufffd
\ufffd
curs de la teva vida, evoluci que per for a m'ha d' sser
\ufffd
\ufffd
\ufffd
grata, des del moment que et porta cap aqu .
\ufffd
S , fill meu! O jo no entenc res del cor hum o ta anunciada
\ufffd
\ufffd
visita, m s que el car cter de consulta, revesteix el de
\ufffd
\ufffd
reparaci . Ta ep stola traspua, a m s d'aquella bondat ing nita
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
del teu cor, un cert deix de penediment que no pot haver-lo
dictat m s que la consci ncia de l'apartament en qu has viscut
\ufffd
\ufffd
\ufffd
del que tants anys t'ha fet de pare.
Quan aquest, que al Cel siga, mor , me f u especial enc rrec de
\ufffd
\ufffd
\ufffd
vetllar ton pervenir i influir, amb les escasses llums que D u
\ufffd
m'ha donat, en l'elecci de ta carrera. Aix ho vaig intentar,
\ufffd
\ufffd
tu ho saps b , mes tots mos esfor os s'estavellaren contra
\ufffd
\ufffd
aquest teu geni de marranet que dit sigui sense ofensa de
ning , has heretat de part de ta mare. Mon somni daurat era fer
\ufffd
de tu un eclesi stic, i, si b ton cap i ta posici eren
\ufffd
\ufffd
\ufffd
malaguanyats per un capell de missa i olla com un hom mateix,
\ufffd
justament aix m'animava a enjoncar-te amb una carrera que et
\ufffd
port s a les altures de la jerarquia, a on tant de b podies
\ufffd
\ufffd
fer a la Religi . Jo ja't veia tot un doctor un... qui sap,
\ufffd
\ufffd
Mare de D u, a on hauries pogut arribar?
\ufffd
Amb tal prop sit jo et citava Misser Joan de Montbri , germ
\ufffd
\ufffd
\ufffd
del meu besavi, que fou trenta anys doctoral de Tarragona i que
tants volums deix escrits: _De jure civili cum ecclessiastica
\ufffd

potestate concordia. De advocato puniendo qui falsum stylum
citat_, i altres. En mes mans he tingut encara una carta del
secretari del ministre Calomarde, qui, en nom de son senyor, li
oferia la mitra d'Osca, dignitat que es neg a acceptar. I a

\ufffd
Fra Dion s, abat de Sant Benet de Bages, i a Fra Climent, que
\ufffd
ho fou de Besal , i m s recentment a l'oncle, Doctor Sebasti ,
\ufffd
\ufffd
\ufffd
la sotana del qual tant brillava en el Foro de Barcelona i de
qui en ma infantesa no en sentia parlar sin amb admiraci .
\ufffd
\ufffd
Per vaig adonar-me aviat que _cordis appetitiones subvertunt
\ufffd
mentis rationes_, o, traduint lliurement, que et tirava m s el
\ufffd
cor que la sagristia. dhuc aix , quedava encara l'honorable
\ufffd
\ufffd
carrera del Dret, a on tant hi ha que fer en el camp de la
pol mica i no t'obligava a sacrificar el nom de la fam lia, del
\ufffd
\ufffd
qual ets avui l' nic hereu. Per ca... Recordo que tu em deies:
\ufffd
\ufffd
-Avui la impietat abandona el camp de la filosofia i la
dial ctica, per a invadir el de les ci ncies, d'on procura
\ufffd
\ufffd
extraure els projectils per a enrunar l'edifici de la Fe. s,
\ufffd
doncs, en aquest terreno a on deuen acudir els bons cat lics a
\ufffd
combatre i a v ncer, com combateren i venceren en aquell.-
\ufffd
Potser s tens ra i mes idees no s n m s que cab ries de
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
rector bosquerol, per sempre he sospitat que tes resolucions,
\ufffd
m s que d'altra cosa, provenien de ta aversi al llat , aversi
\ufffd
\ufffd
\ufffd
\ufffd
nascuda en les modernes aules, a on aquesta llengua sagrada,
mare de totes les ci ncies, s avui mal ensenyada i pitjor
\ufffd
\ufffd
apresa, i, per lo tant, poc assaborida i en conseq ncia en
\ufffd\ufffd
gran manera menyspreada. I jo pregunto: no coneixent la llengua
com hem d'estudiar les ci ncies que en ella estan escrites?
\ufffd
\ufffd
Prou se coneix, fill meu, amb la marxa de la societat moderna!
\ufffdProu se coneix que no anem a la font!
\ufffdEn fi, que els temps han canviat, i quan me'n vaig adonar ja
tenies el cap ple d'aquestes modernes invencions, que no
m'inspiren gota de confian a. -La carrera d'enginyer s la
\ufffd
\ufffd
carrera del pervenir!- me deies, i justament s el pervenir que
\ufffd
veig fosc, jo que sols visc del passat.
Per , fill meu, veig que torno a la d ria de botzinar de tot,
\ufffd
\ufffd
sense reparar que no tinc encara al ada la penit ncia que per
\ufffd
\ufffd
aquest pecat m'imposares. Mes, qu hi farem? Els vells som com
\ufffd

les criatures; no ens corretgim, encara que ens piquin els
dits. Perdona'm, doncs, estimat Ramon, com jo et perdono
l'esperit d'emancipaci que en certes coses t'ha portat lluny

\ufffd
de mi. Si has encertat, ben teu ser el m rit; del contrari,
\ufffd
\ufffd
ning m s que tu en passar la pena. Per , sia com sia, no
\ufffd \ufffd
\ufffd
\ufffd

dubtis que ta carta m'ha commogut fins a fer-me plorar de goig,
sobretot quan reconeixes estar en descobert amb qui tantes
proves d'estimaci t'ha donat. Paga, doncs, aquest deute de

\ufffd
gratitud i alegrar s els darres anys de la vida de ton vell
\ufffd

oncle, que t'estima com a un fill,
Joan.
Vall de Pedres, 10 de juliol de 1866
P. D. Se m'oblidava el dir-te que, ja que penses seguir el vell

cam de Vall-llosell i agafar la drecera a l'hostal del Porxo,
\ufffd
com no tinc confian a de que la sabessis seguir, a lo menos
\ufffd

sense perdre-hi un temps que podria fer-te falta, he disposat
que vinga a recebre't en el susdit lloc, mon recader, en
Pascal, home de confian a en qui pots descansar. Val.

\ufffd
II
Corbat sobre el llom del potent cavall cerd rebrot
\ufffd
d'Andalusia, l'hereu en Ramon de Montbri , halo halo, feia via
\ufffd
pel vell cam d'Oliveda a Vall-llosell. Tan capficat estava en
\ufffd
desxifrar una carta que duia en la m dreta, que semblava
\ufffd

insensible als ruixats de foc que el sol naixent li enviava per
darrera, dibuixant sa silueta blavosa, allargassada sobre la
pols del cam ral. Les fiuixes regnes semblaven a punt

\ufffd
d'esc rrer's de sa m esquerra i deixat anar per complet,
\ufffd
\ufffd
s'anava balancejant al comp s de la marxa de la b stia que,
\ufffd
\ufffd
mossada d'aqu , a l'herba dels marges, pernada d'all als
\ufffd
\ufffd
t becs importuns que li picaven la panxa, marxava a ses lliures
\ufffd
voluntats.
Era un jove d'aire distingit i pages vol, sapat i robust tant
\ufffd
per naturalesa com per virtut d'exercicis gimn stics
\ufffd
continuats; de faccions m s grandioses que boniques, un poc
\ufffd
dures per regulars i banyades d'un tint de bonhomia que les
\ufffd
feia atract voles, contribuint-hi per molt una barbeta negra,
\ufffd
moixina, verge de navaja, que li ombrejava boca i galtes. La
caracter stica de sa fesomia la donaven uns ulls grossos i
\ufffd

somniadors que sovint semblaven divagar, mes en les negres
profonditats dels quals s'hi concentrava en certs moments tota
la fogositat d'una nima ardent.

\ufffd
Vestia un folgat trajo de campanya, de dril; ample barret dels
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...