TREBALL DE LECTURA

DEL LLIBRE:
EDUCACIÓ I VIDA
QUOTIDIANA:
HISTÒRIES BREUS
DE LLARGA DURADA
DE EULÀLIA BOSCH

ARNAU CARRETERO CANTOS

GRAU EDUCACIÓ INFANTIL

GRUP 1 i

1
1. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I DE L’AUTOR

El llibre “Educació i vida quotidiana: Històries breus de llarga durada”

d’Eulàlia Bosch és un recull de petites històries viscudes per l’autora o per
coneguts seus amb els més petits. D’aquestes breus histories es recull una sèrie
de reflexions sobre l’educació. El format del llibre és molt digerible i fàcil de
llegir. La seva lectura es fa ràpida, ja que els temes a tractar són molt corrents i la
manera en que està escrit és entenedora i dinàmica.

Com podem observar, el llibre està dividit en 28 assajos, dels quals, cada un té la
seva historieta amb un infant. Aquests breus relats de caràcter introductori tenen
una dosis d’humor i de tendresa que només les preguntes dels nens petits poden
donar. Aquelles preguntes que fan per mirar d’entendre el món, el món en que
viuen, el seu món.

L’autora, Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949), és una professora de Filosofia, cosa

que queda molt ben reflectit en el llibre. També va ser directora de l’Institut de
Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia durant el 1989 fins el 1994 i Cap del
servei educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona del 1995 fins el
1998. Totes aquestes vivències i experiències docents recollides en la seva llarga
carrera professional fan que el seu segon llibre, recordem que la senyora Bosch ja
va publicar un altre llibre titulat “El plaer de mirar”, sigui tot un recull
d’experiències i de reflexions molt enriquidores pel lector.

Comencem, doncs, l’anàlisi del llibre que avui tractem.

2. ANÀLISIS DEL CONTINGUT

2.1 DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT

Aquest és un llibre, com he dit abans, està estructurat en 28 assajos. Cada assaig
s’inicia amb una breu anècdota d’un infant, ja sigui d’una vivència personal com
la de un conegut. Aquesta anècdota és una perfecta introducció al tema a tractar.
Solen ser històries curtes on un infant fa o diu alguna cosa que deixa sobtat al
adult. Preguntes innocents que a la vegada són molt crues i directes i que sovint
els adults no sabem afrontar-nos a elles, el tipus preguntes que només un nen
petit podria fer. O simplement actes, que per un nen són la mar de normals, pels
adults no.

2
Un cop explicada aquesta anècdota, l’autora passa ha fer la seva reflexió. Fa
raonaments sobre l’educació dels nens avui dia, tant a l’escola com a casa, en la
vida quotidiana, la vida de cada dia. Podem veure com l’autora té una amplia
experiència en el camp docent i, a través d’aquests assajos, ens vols ensenyar i,
alhora, compartir els seus coneixements. La narració es directe, explicant punt
per punt tot el que vol transmetre. Vol donar una resposta del perquè els nens fan
el que fan i pregunten el que pregunten, i, a la vegada, vols fer entendre als adults
que és bo que els nens es qüestionin les coses, que facin preguntes, que busquin
explicacions d’allò que no acaben d’entendre del tot, és a dir, que siguin curiosos,
desperts, atrevits, que siguin nens al cap i a la fi.

L’autora també incorpora una o varies cites en cada assaig de altres autors, no
només escriptors, sinó que també de filòsofs (al cap i a la fi, Eulalia Bosch és
professora de filosofia), pintors o cineastes.

Podríem organitzar el llibre per diverses temàtiques. Jo personalment he escollit

unes temàtiques generals, ja que en cada capítol, sovint fa referència a varis
temes diferents.

– Educació a l’escola: Capítols on s’intenta tractar l’educació a les aules.

Intentant abordar al màxim com podria ser un bon ensenyament a l’escola
a través de l’experiència professional de l’autora. Encara que també fa un
cop d’ull a l’educació del passat, com en el assaig Lliçó de silenci (pàg.
88). Explica les vivències a l’escola del nens i com, si es pot, millorar
aquesta docència que rebent. Exemples d’aquest tema son assajos com
Les matemàtiques i els pirates o Potser?... Pot ser.

– Educació a casa: Aquest capítols, en canvi, estan dedicats a l’educació

que els nens rebent a casa. No fa falta que sigui a la casa física, sinó en
l’àmbit quotidià, familiar. Són vivències que estan en un entorn familiar i
que mira de guiar a pares i mares per aquest camí tan dificil com és
l’educació i el creixements dels fills. Exemples d’aquest tema podrien ser
els assajos Quan seré gran vull ser pagès, la França rosa o Jackson
Pollock al MoMA.

– El créixer dels nens: Són capítols basats en la protecció, i a vegades

sobreprotecció, dels pares envers els seus fills. Mira de fer veure als pares
que els nens creixen, que es van fent grans i que, tard o d’hora , els
haurem d’anar donant més llibertat, però sempre amb atenció i en el
moment adequat. Exemples d’aquest tema podrien ser els capítols de
Protecció i autonomia o Pares i fills.

3
 – Els nens i l’art: És un altre tema bastant recorrent per l’autora, crec que el
fet de ser Cap del servei educatiu del Museu d’Art Contemporani de
Barcelona durant uns quants anys és la causa. Fa una reflexió sobre com
els nens veuen l’art i experimenten i pregunten sobre ell. Mentre que els
adults no ens atrevim a qüestionar-nos l’art, simplement per vergonya a
semblar ignorant, els nens si s’ho qüestionen i es fan i et fan preguntes
sobre allò que no entenen. També expressen sense tabús si els agrada o no.
Són els temes que he trobat més interessants i reflexius. xemples d’aquest
tema podrien ser els assajos Vermell o blau?, Ciutadans i experts o
Jackson Pollock al MoMA altre cop.

2.2 CITES QUE ES VAN TROBANT AL LLARG DEL LLIBRE

En el llibre podrem trobar un seguit de cites d’altres autors, ja siguin altres

escriptors, com filòsofs o artistes.

Vet aquí la llista de cites, organitzades per temàtiques:

FILÒSOFS:

– Nietzsche citat en Pot tenir fills, la lluna?

– Matthew Lipman en Quan serè gran vull ser pagès.
– Proust en La França rosa.
– Kant en Els orígens.
– Maquiavel en Problemes i catàstrofes.
– Plató en La classe i la cuina.

ESCRIPTORS:

– Samuel Beckett en Protecció i autonomia.

– Paul Valery en Pot tenir fills, la lluna?
– Shakespeare en Ciutadans i experts.
– Adolfo Bioy Casares en Parlar i entendre.
– Norbert Elias en Quan serè gran vull ser pagès.
– Maria Aurèlia Campany en El petó.
– Pere Calders en Vius o morts.
– Neil Macgregor en Aprendre i créixer.
– Georges Perec en La França rosa.
– Sandor Marai en Urgència.
– Borges en Metge o actor.
– Marguerite Yourcenar en Aprendre i créixer.

4
CINEASTES:

– Passolini en Protecció i autonomia.

– Ang Lee en La classe i la cuina.
– Victor Erice en NIF.
– Peter Brook, director de teatre, en Metge o actor.

PROFESSORS:

– Jhon Taylor Gatto, professor i escriptor, en Ciutadans i experts.

– Berri Hessen, professor de filosofia, en Vius o morts?
– Theodore Sizer, pedagog americà, en Pot se? Potser.

RELACIONATS AMB L’ART:

– Martha graham, ballarina i coreògrafa, en Quan serè gran vull ser pagès.
– Giacometti, escultor i pintor, en Vermell o blau?
– Bernard Pivot, periodista francès i crític literari, en Pot ser? Potser.
– Laurie Anderson, cantant i poeta, en Pares i fills.
– Jorge Oteiza, escultor, en Jackson Pollock al MoMA
– Dore Ashton, critica d’art, en Jackson Pollock al MoMA

ALTRES:

– Jack Steinberger, físic i premi Nobel, en Pot tenir fills, la lluna?

– Einstein, físic, en Quan serè gran vull ser pagès.
– Pasqual Maragall, polític, en Homes o dones.

2.3 ASSAJOS

Els tres assajos que he escollit jo són: La França rosa, Vius o morts? i
Ciutadans i experts. He volgut escollir tres assajos que toquessin temes diversos
i que, a la vagada, mostressin la cara divertida i entranyable dels infants.
Aquesta cara, molts cops ignorada, per por o per, simplement, no saber que
contestar davant una pregunta senzilla i alhora complexa.

En La França Rosa relata l’historia d’un viatge que fa un nen amb el seu pare a
França. El nen està molt il·lusionat amb el viatge, de fet, el dia abans li costa
5
dormir i pel matí no pot ni esmorzar. Té unes ganes boixes de conèixer de món,
de conèixer un país nou, una cultura diferent. Un país que tan sols l’ha vist als
mapes.

Però quan son pare li diu que ja hem arribat, que això ja és França, el nen
s’ensorra. Per què? Doncs perquè el nen sempre havia vist França pintada de rosa
al mapa. La sorpresa que s’emporta al veure que en realitat no es d’aquest color.
Trobo que és un relat entranyable i divertit. Sobretot el moment en que el nen,
sorprès diu, “però si en el meu llibre de geografia França és rosa!”

En Vius o morts? en canvi, és una història una mica més dura. Aquesta és la
pregunta que es fa un nen al veure un sense sostre. Així de directe. El nen no
entén com pot ser que algú visqui al carrer, sense tenir una casa. La casa és, tant
pels nens com pels adults, el seu refugi, el seu lloc on evadir-se i sentir-se segur.
Ja es ben veritat que no s’està en lloc millor com a casa. El nen, li estranya tant
veure que algú no tingui el seu refugi que s’arriba a qüestionar si aquesta persona
està viva o morta. Crec que és ben curiós que un nen es faci aquest tipus de
preguntes quan encara es petit. Quan creixi ja se’n adonarà què el món no és tan
bo com pinte de petit, i que, malauradament, és ple de desigualtats.

A l’assaig de Ciutadans i experts explica la visita d’uns nens a una exposició

d’art. He triat aquest capítol per que em sembla molt interessant la visió del nen,
que era el seu primer any d’escolarització, què té sobre l’obre Pintura
peristàltica de Miquel Barceló. El nen diu que l’obra en sí, no li agrada, li don
rebuig. Però en canvi el nen pot veure el que volia expressar l’autor, pot arribar a
entendre tot el que és la tela amb els seus components. Trobo apassionant que un
nen tan petit pugui arribar a intentar comprendre una obra d’art i, a més,
expressar el que pensa davant dels seus companys i mestre. Ho trobo molt
interessant ja que, els adults no ens atrevim a fer comentaris sobre les obres d’art,
ho preferim deixar-ho pels experts. Aquest nen, en canvi, diu el que pensa sense
por. És una capacitat molt bona que tenen els nens, llàstima, que la perdem al fer-
nos grans

6
 2.4 EXPERIÈNCIA PERSONAL

Tindria jo vora 8 anys, quan la meva avia paterna va morir. Aquell dia, després
de classe, mons pares ens van portar a mon germà i a mi a les fonts de Montjuic.
Nosaltres encara no sabíem res, i ens varem prendre aquella petita excursió com
una bona manera de passar la tarda al aire lliure. Un cop varem arribar a la font
màgica, mon pare es va ajupir i em va dir aquelles paraules que en un primer
moment no vaig comprendre: “L’avia ha anat al cel”. “Com els globus?” vaig
preguntar jo amb un intent de somriure. “Si, com els globus.” em va contestar
mon pare.

Potser es que tenien por de dir-m’ho clarament, la meva avia havia mort, o potser
es que no sabien com m’ho prendria o simplement van pensar que aquella era la
millor manera. Al cap d’un temps ho vaig comprendre, no tornaria a veure a la
meva avia mai més. Com amb tot, el temps ho cura tot. Ara de gran, potser
hagués preferit que m’ho expliquessin clarament sense tabús ni comparacions
amb globus, però sé el difícil que és ser pare i, si haig de ser sincer, no sabria dir
com diria jo aquesta terrible noticia als meus fills.

3. VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONS

Aquest llibre de Eulalia Bosch és un petit gran llibre. Petit en el sentit que és de
fàcil lectura, no es gens feixuc i l’acabes en poc temps. Una lectura simple però
que porta moltes lectures molts punts de vista diferents. I en gran en el sentit, que
aporta moltes vivències, experiències i punts de vist que poden ajudar, guiar i
aconsellar als pares novells, als no tant novells, als professors i tota persona que
es mogui en el món dels infants.

És un llibre que recomano vivament a qualsevol persona, ja que, com he dit es fa

àgil de llegir i és molt dinàmic i didàctic. L’autora comparteix tots els seus
coneixements amb el lector i això és d’agraïr.