Presentació i objectius de la xarxa de professores i professors

Un entre tants

El grup

1entretants

volem, abans de res, donar les gràcies. Gràcies a vosaltres que heuvingut a compartir aquest matí de dissabte tot i les dades de final d’avaluació, les presses delsdarrers exàmens, les correccions i notes... Moltes gràcies al Centre Carles Salvador, a IsidreCrespo que amb la seua experiència i el seu saber fer de mestre sempre ens esperona, ensanima i ens ajuda a trobar (i a buscar) espais de diàleg i de coneixences. Moltes gràcies a JordiOrts, per la seua generositat, per fer que ens hagen deixat l’espai de l’Escola Gavina amb totsels mitjans tècnics necessaris. I a la resta de companys i companyes, gràcies per laconferència i els tallers, per les reunions i els correus... tothom hem espentat, hem tornat aespentar una miqueta i, finalment, ací estem.Per fi ens hem pogut trobar. Dic això, perquè hem recorregut un xicotet camí des que elpassat 7 de febrer una cinquantena de professors i professores, com avui, vam participar al

Vé Encontre Carles Salvador

, “Els

blogs

com a eina didàctica” que va organitzar ACPV a l’OCCC.Des de febrer fins ara hem esperat recursos tècnics que encara no han arribat, hem ensopegatamb les circumstàncies personals de cadascú, amb l’estiu, amb la distància física, amb laprevisió fallida per al setembre de convocar la jornada... Tanmateix, i des de febrer, ens hemtrobat, també, moltes coses positives per a compartir.El grup

Un entre tants

volem compartir experiències i reflexionar sobre les TIC com asuport de l’ensenyament presencial vehiculat en valencià. Reflexió i pràctica perquè, sobretotals nivells de secundària i batxillerat, l’organització del sistema educatiu no ens permet el treballcol·laboratiu i, menys encara, l’aprenentatge col·laboratiu. El valor dels cursos de formació alconcurs de trasllats, per exemple, dels doctorats, de com es fa des d’enguany l’accés acàtedra, de com es baremen les publicacions, dóna compte del valor que té la formació delprofessorat al si del sistema educatiu. Sense treball col·laboratiu en l’educació és possible lareflexió efectiva, pràctica? La reflexió ha de vindre de la mà de l’experiència i de la formació.Noves experiències alimenten noves reflexions i creen la demanda de noves formacions?És a dir, pensem que el

treball col·laboratiu

entre professors ens facilitarà poder

INNOVAR

per tal de fer una docència de més qualitat,

buscant cooperativament caminsactuals i alternatius a totes les limitacions, sostres de vidre, dèficits que hi trobem acada moment

. I nosaltres pensem que la millora de la qualitat de l’ensenyament il’aprenentatge ací passa per

millorar la salut lingüística del valencià, del nostre català

.Perquè a més de tot el que “ajuda” al fracàs escolar en general ací li hem d’afegir que som unacomunitat educativa formada per pares, mares, alumnes i professors

immersa en una situaciósociolingüística

completament, i volgudament per alguns,

ANORMALITZADA

Un entre tants

ens hem proposat de treballar al voltant de

sis

objectius:

1. La reflexió al voltant de l'ús o el desús de les TIC a l'ensenyament.

A la secundària i el batxillerat (però també a primària i als cicles, encara que enmenor mesura) preocupa tant l’ús que se’n fa com el no-ús. Sobre l’ús: com usem lesTIC i per què? Potser l’ús que algú en fa es revela com una experiència fantàstica ambels seus alumnes... i potser no la coneixem! A quantes experiències amb TIC podemaccedir a través de la pàgina de la Conselleria? Quin ús es dóna a les pissarres digitalsque han arribat als nostres centres regalades per editorials o per l’administració?L’administració valenciana ha permés que el primer contacte de molts professors ambla plataforma Moodle siga fent la feina de passar els resultats de les provesdiagnòstiques de segon d’ESO. Per què ens obliga a usar les TIC com a administratiusmentre s’estalvia sous d’altres treballadors? Per què aquest mal ús de les TIC? Hi haun pla integral als centres que tinga en compte les TIC per garantir-ne el bon ús enfavor de la millora de la qualitat? Si no s’usen les TIC, per què és? Potser ni tan solstenim accés als nostres centres a una aula d’informàtica de manera sistemàtica... Peròsí que hi ha un assessor TIC que té una descàrrega d’hores lectives... i quan tenimdubtes en aquest tema, tenim sempre a l’abast algú que ens puga ajudar a resoldre’ls?Estaria bé que poguérem, al grup, avaluar-ne avantatges i inconvenients i,alhora, posar en comú dubtes, necessitats i problemes, però també il·lusions isolucions. Perquè les TIC no són cap píndola màgica que prenen els alumnes i prenemels professors perquè tot funcione de manera excel·lent. Hem de tocar de peus enterra.

2. Aquesta reflexió potser ens possibilite generar propostes que puguentenir capacitat “reivindicativa” a nivell de la introducció i el bon ús de les TIC alscentres.

Qüestions com ara l'organització i la gestió dels espais i recursos, la creació imanteniment d’aules d'autoaprenentatge, la dinamització de les biblioteques escolars,la creació d’entorns d’aprenentatge virtuals, la creació de xarxes d’ajuda entre iguals...Hi ha moltíssimes bones pràctiques docents que s’optimitzarien amb l’ús i el bon ús deles TIC. Hem de poder crear dinàmiques als nostres centres que arrosseguen la restade companys i companyes per poder aconseguir aquestes millores o usar-lesadequadament si ens vénen imposades des de dalt, com ens vindran: sense cap criterio amb criteris contraris a valors educatius fonamentals.

3. Un altre objectiu és formar-nos com a usuaris i usuàries competentsen les eines digitals.

Els professors hem de ser capaços de gestionar qualsevol eina relacionada ambla comunicació per tal de fer del nostre alumnat usuaris autònoms i usuaris envalencià. Ja hem parlat de com es valora la formació al sistema educatiu i mésconcretament com la valora l’administració valenciana. Però, com diu la dita, “

amb la farina que tenim hem de fer pa

”. I la comunicació és fonamental per a l’aprenentatge;dominar i saber gestionar les TIC suposa ampliar la nostra competència comunicativa,ampliar el nostre ventall de registres comunicatius... Això és bo per a desenvolupar lanostra tasca docent a tots els nivells (expertesa en la nostra matèria, relació amb elsalumnes, trencament d’estereotips negatius, neutralització de prejudicis lingüístics,etc).

4. La formació ens permetrà elaborar materials de les diferents àreescurriculars, tot usant eines digitals, per tal de facilitar que el professorat puguemdesenvolupar la nostra tasca en valencià.

Sembla ser que la fita més important de totes les administracions és regalar unportàtil als alumnes. Un portàtil amb el llibre de text a dins (amb continguts multimèdiaen suport digital, li diuen) com si canviar de suport significara millorar la qualitat del’ensenyament... Negoci? Vots? No hi ha una veritable voluntat de canvi profund, ja hosabíem. Però és que ni tan sols hi ha la voluntat d’agafar amb la mà allò que tenim al’abast, la revolució, l’evolució que ja és la “web 2.0” (correu, blogs, fotos, missatgeriainstantània, videoconferències, xarxes socials...) per fer aprenentatge, per col·laborar,per formar i formar-nos.Tot això a banda, (que és fàcil d’usar i és gratuït) la creació de materialsmultimèdia és una realitat que ja està ací i haurem d’estar preparats tant per a ofertar-ne, com a professionals de l’educació que som, com per a saber discriminar quins sónels millors que podem triar, és a dir, saber llegir-los, comprovar si funcionen. ACatalunya, per exemple, s’han creat els materials multimèdia i no s’hi ha tingut encompte, per exemple, l’opció de la llengua. Això ha provocat que setmanes desprésd’haver començat el curs hagen hagut de restringir-ne les possibilitats lingüístiquesamb les protestes recurrents i reaccionàries dels qui sempre parlen de “

el derecho a elegir la lengua vehicular en la educación de los hijos...

”, un pensament profundamentreaccionari i antieducatiu. Què passarà ací? Tota política que no fem nosaltres, com vadir Fuster, també amb les TIC, serà feta contra nosaltres.

5. Ens agradaria promoure una discussió, un debat, un diàleg capaç detranscendir a la societat, sense defugir-hi la reflexió al voltant de qüestionsideològiques de fons; l'educació -la cultura- és el motor del canvi social.

El professorat valencià no tenim veu; ni tenim veu entre nosaltres ni tenimpossibilitat de projectar la nostra veu a la nostra societat. Habitualment al professoraten general ens prenen la veu i la converteixen en objectiu mediàtic, en notícia buida:les vacances del professorat cada any, si acabem més prompte o més tard, la despesapels llibres de text, les agressions a professors. Les administracions es dirigeixen anosaltres amb exigències, amb obligacions, amb demandes impossibles, quan no ambcensura i mesures exemplaritzants. Crear una xarxa a Internet ens permet, en part,recuperar la veu. La rellevància de les xarxes socials ja és una realitat. Salvant lesdistàncies, que ens són moltes, ja ha passat als Estats Units amb les eleccions i el“Yes we can”... La reforma legal sobre Internet que pretenia la ministra de culturaespanyola González-Sinde va provocar que cent huitanta mil persones hagen signat unmanifest en contra en pocs dies... Com diu Manuel Castells, el gran estudiós de lacomunicació al segle XXI: “

el poder abans ens vigilava però ara podem vigilar-lo nosaltres a ell també

”.

6. El nostre objectiu últim, és a dir, la finalitat de tot plegat és buscar iposar en funcionament estratègies per visibilitzar i per dignificar el català com allengua moderna i de cultura (servint-nos de l’entorn digital), sobretot a nivell dela societat valenciana.

És molt important que aparega una plataforma de professorat queintencionalment vulga usar com a llengua vehicular el valencià. I que això siga una triavolguda perquè és la idònia des del punt de vista pedagògic, des dels avantatgescomprovats i comprovables que suposa l’ensenyament en valencià i que suposaria l’úsefectiu del valencià com a llengua vehicular als centres. És molt important, perquè