Sabado 19 de Diciembre de 2009

Els tresors amagats de Menorca

I.P.D.R. Ciutadella
La proposta de l’Ajuntament de Ciutadella
de valorar la viabilitat de fer visitables les
coves subterrànies de Cala Blanca ha estat
ben rebuda per part dels espeleòlegs que el
2004 van fer l’estudi sobre les cavitats
ubicades sota la urbanització.

Pere Arnau, membre de l’equip científic

integrat per Mónica Zubillaga i Natalia
Lainez, considera positiu l’interès municipal
per obrir al públic aquests espais ja que
“aquesta és la única manera de tenir
controlats els accessos i garantir-ne la seva
conservació”. Arnau recorda que la Cova de Formacions. La Cova de s’Aigo compta amb més de
s’Aigo “està bastant feta malbé” per culpa 200 metres de galeries i passadissos subterranis i un
de l’accés incontrolat de gent durant molts llac de més de cent
anys. A més, considera que el fet d’estar sota
una urbanització fa que aquestes coves
corrin el risc de sofrir greus alteracions en
cada una de les excavacions de piscines o
d’obres que es puguin fer a la superfície. “Si
estan tancades mai sabem si se les està
afectant quan es fan construccions”,
assegura. Per aquest motiu, i “encara que
nosaltres som conservacionistes i en principi
ens oposem a les visites públics d’espais
així, en aquest cas és el millor que es podria
fer perquè garantiria una millor
conservació”. Cova de s’Aigo. Té un dels llacs subterranis més grans
del continent europeu després de les Coves del Drach
Dels llacs més grans d’europa de Mallorca
Segons Arnau, la Cova de s’Aigo disposa
d’un dels embassaments subterranis d’aigua dolça més grans de tota Europa. “El llac té una longitud
de més de cent metres i una amplada que oscil·la entre els deu i els dotze metres”. L’espeleòleg
recorda que “a principis de segle, quan es van començar a fer exploracions de coves subterrànies, el
llac més gran que es va trobar és el de les Coves del Drach de Mallorca, i aquestes de Ciutadella
també són entre les més grosses de les que es té constància”.

Aquest fet faria, segons Arnau, que la ciutat de Ponent tingués un nou atractiu. I no només turístic,
sinó també didàctic. “Sempre es diu que volem oferir més als turistes i aquesta és una oportunitat de
fer-ho i, a més, tot l’any. És una bona alternativa. A tots els llocs d’Espanya on hi tenen coves per
visitar està tenint molt d’èxit, hi passa molta gent. També serveix per a les visites d’escolars, per
conscienciar-los de la importància de les coves, de la seva història, els anys que tarden en formar-se
aquests espais, la importància de conservar-los”, afirma.

La Cova de s’Aigo és la que presenta més “facilitats” alhora de fer-la visitable. “No requereix gaire
feina. S’hauria de fer ben neta, perquè hi ha brutor de tot el temps que va estar oberta, i tot i que hi
ha columnes que estan fetes malbé, la cova té un gran valor”, diu Arnau, qui considera que després
caldria “recuperar el camí d’accés, les escales fins al llac, i instal·lar-hi una il·luminació que no
perjudiqués les estructures de la cova, amb una llum blanca el més semblant a la diürna”. Si es
recupera aquest indret, la gent podria visitar unes grutes que s’allarguen més enllà dels dos-cents
metres de longitud, amb diverses galeries laterals que arriben a una profunditat màxima d’uns deu
metres per sota de la urbanització. Pel que fa al llac, té una profunditat màxima de tres metres,
segons les dades de l’espeleòleg que va participar en la realització de l’estudi.

Na Megaré
Una altra de les coves més importants que hi ha a Cala Blanca és la de na Megaré, que té l’accés a
uns 80 metres de la de s’Aigo, però que no tenen cap tipus de connexió subterrània. A diferència
d’aquella, la Cova de na Megaré té un accés més complicat i requeriria més esforços. Però bé que
s’ho val, ja que per a Arnau es tracta “d’una meravella, és un tresor natural, molt ben conservada i
que també té un llac d’aigua dolça, encara que més petit que la Cova de s’Aigo”. Aquesta cavitat
s’endinsa fins a uns 18 metres als peus de la urbanització, i té una longitud que “supera els 400
metres amb moltes galeries naturals”. El seu llac és menys profund, arriba al metre i mig de
fondària, i té unes dimensions d’uns vint metres de llargària per uns deu d’amplada. Es tracta sens
dubte d’una autèntica joia que, juntament amb la Cova de s’Aigo, formarien un conjunt visitable de
gran interès que donaria a Ciutadella i a tota Menorca un nou atractiu turístic.

Altres coves
Arnau afirma que tota la urbanització de Cala Blanca està foradada per sota. Hi ha un gran nombre
de coves, unes amb accés per terra però a unes altres només s’hi pot entrar per mar. Una d’aquestes
és la Cova de sa Punta de na Rafalera.

La Cova de sa Tauleta està ben conservada, tal vegada perquè té un accés força complicat que ha
impedit que la gent hi hagi entrat al llarg dels temps. Tot i estar ben conservada i tenir un gran
interès, aquesta cova no seria apte per fer-hi visites, ja que té trams molt baixos que dificulten el pas
de persones.

La darrera gruta que destaca Pere Arnau és la Cova des Marbre, coneguda també com la de na
Figuera, que té més de dos-cents metres de llargària, però que està molt malmesa. Això fa que hagi
perdut el seu encant i que no tengui gaire interès.