Breu llista de jocs tradicionals

Com s’hi juga

SALTAR A CORDA
La Barrejada:
Barrejada n’hi ha dos que fan voltar la corda. Els altres entren d’un en un a saltar-
la bo i cantant: “a la barrejada qui no entra para”, i surten amb “a la
barrejada qui no surt ha perdut”. Si algú s’entrebanca amb la corda
substitueix un dels que paren. Aquest joc ha de ser molt fluid, és a dir, la
cançó no pot parar i, evidentment, qui salti ha de seguir la cançó sense
perdre el ritme: no s’hi valen pauses.
A partir de 6 anys.

Un i dos
dos: n’hi ha dos que volten la corda i un tercer que la salta. En aquest cas qui
entri tindrà molta feina perquè haurà de fer, sense deixar de saltar, el que la
cançó diu.
Un i dos la xarranca,
Un i dos a peu coix,
Un i dos la mà a l’aire,
Un i dos la mà a terra,
Un i dos braços en creu,
Un i dos mitja volta,
Un i dos adiós (surt).

CURSA DE XAPES
Pista: 2 m de llarg x 1 m d’ample.
Cada jugador té una xapa amb un gruix de plastelina o cera perquè pesi més. Es
col·loquen totes les xapes a la sortida i s’estableix un ordre per a tirar. Només es fa un
tir cada cop, si la xapa surt de la pista, torna al punt de sortida. Es tira impulsant la
xapa amb el dit gros i el del mig. Guanya qui arribi primer al final del recorregut.
A partir de 7-8anys.

TABES
A les tabes ja hi jugaven a l’Antiga Grècia.
Més tard van ser els romans qui les van
difondre per tots els territoris que ocupaven.
Actualment són conegudes arreu del món
encara que en alguns països siguin poc o

1
 Breu llista de jocs tradicionals

gens utilitzades. Les Tabes es feien, fins no fa gaires anys, amb ossos de xai, material
que avui ha estat substituït pel plàstic. Si no teniu Tabes, també podeu utilitzar
pedretes.
Per a jugar-hi calen quatre tabes d’un mateix color i un comodí que pot ser una taba
de color diferent o una pilota petita. Tots els jugadors s’asseuen a terra. El primer
jugador llança el comodí a l’aire, recull una taba de terra i pren el comodí abans
que arribi a terra. Repeteix tot això fins que hagi collit totes les tabes. Si no comet cap
errada, continua escalant nivells de dificultat: torna a tirar les tabes a terra i repeteix
l’operació però ara les cull de dues en dues, després de tres en tres i per últim totes
quatre de cop. Es pot complicar encara més el joc utilitzant només la mà dreta i
després només la mà esquerra. Si falla passa el torn al següent jugador. Quan li torni
a tocar haurà de començar pel nivell de dificultat on havia quedat.
A partir de 9 anys

BALES O BALINS

Es tira col·locant la bala en el buit format pel

dit índex lleugerament corbat i es dispara
amb el dit gros. No es pot avançar la mà en
el moment de tirar.

A tocat:
tocat un jugador tira la bala volen tocar la d’un altre. Si ho aconsegueix la guanya.

Gua:
Gua Les tirades són: encertar el gua, tocar el balí d’algú (xiribica), tornar-lo a tocar
(tuti) i tornar a encertar el gua. Si el jugador aconsegueix acabar la seqüència
sense cap falla, guanya la bala. La primera tirada es fa des d’una distància
de dos o tres metres.

L’ouet:
L’ouet cal ficar la bala en un forat. La jugada es pot fer en tres tirades i si no
s’aconsegueix, es perd la bala.

Bombardeig:
Bombardeig consisteix a treure les bales que hi ha dins un cercle. Per aconseguir-ho,
el jugador deixa caure la bala verticalment des de l’alçada del seu ull.

Flèndit:
Flèndit semblant al joc del bombardeig, però en comptes de deixar caure la bala
verticalment la llancem des d’una distància de dos metres.

2
 Breu llista de jocs tradicionals

PETACONS
Cada jugador (dos com a mínim) posa un petacó, de cara a terra, dins un cercle.
Cadascú, per torns, fa servir un altre petacó per tirar amb força sobre qualsevol dels
que hi ha dins del cercle i, si aconsegueix girar-lo se’l queda i torna a tirar.
Podem fer els petacons amb cartes de joc: a) Dobleguem una carta en tres trossos
iguals i la retallem pels plecs. b)
Creuem dos dels trossos formant
una creu i dobleguem les quatre
puntes, dues cap endavant i dues
cap endarrera. c) Separem els
trossos i els encaixem per les puntes doblegades de manera que a una banda es
vegi el revers i a l’altre el dibuix de la carta.

CROMOS DE PICAR
Cada jugador aposta un cromo. Es pica amb la mà per fer-los girar. Si s’aconsegueix
es guanya el cromo.

BALDUFES
Si la tiren tots els jugadors alhora, poden jugar a veure quina baldufa aguanta més
estona ballant. També poden fer-les ballar dins un
cercle dibuixat a terra i mirar de fer fora les baldufes
dels companys.

3
 Breu llista de jocs tradicionals

GOMES
A sal
saltar
tar:
tar dos infants les col·loquen darrera els talons, els genolls, la cintura o els
braços. Els altres jugadors salten les gomes. Es poden inventar molts salts
diferents. També es poden realitzar aquests salts al ritme d’una cançó (no
n’hem trobada cap en català).

zig-
zig-zag-
zag-zug:
zug mentre es diuen aquestes paraules, els dos jugadors que aguanten les
gomes, les emboliquen amb les mans i els peus. D’aquesta manera es crea
un laberint pel qual han de passar els altres infants sense tocar-les.

RUTLLES

Les rutlles són cèrcols metàl·lics (llandes de bicicleta), que

s’empenyen amb un pal de ferro amb la punta doblegada fent
una forma de U. Cal fer-les rodar i dominar la seva trajectòria
fent servir només el pal.

DIÀBOLO
Ja es té referència d’aquest joc fa més de 2000 anys a la Xina, on els feien amb
bambú. Més tard, a Europa, es van construir amb fusta o metall folrat de cautxú.

Va arribar a ser un joc molt popular a França i a

Anglaterra on hi jugava gent de totes les classes socials i
fins es feien competicions. Actualment el diàbolo és
conegut gràcies als malabaristes. Consisteix a fer-lo
giravoltar amb la corda. Una vegada el tenim en
equilibri, podem fer diferents figures amb ell: passejar-lo
per la corda, llançar-lo i entomar-lo, etc.

4
 Breu llista de jocs tradicionals

XANQUES
N’hi ha de corda i de pal. Les de corda es poden fer amb un taco de
fusta, testos de plàstic o llaunes grosses i un cordill. Si les volem de pal és
fàcil fer-les amb un llistó de fusta i un taco per a repenjar-hi el peu.

BITLLES
El terreny de joc ha de ser de 16 m x 2,5
m. Es col·loquen en dues fileres
paral·leles de tres bitlles, separades per
la mida del bitllot gros (un dels tres que
es fan servir per a tirar). Normalment hi
juguen tres equips de tres membres que
faran tres rondes de tres tirades (cada
tirada implica el llançament dels tres
bitllots).
Puntuació: - Un punt per bitlla tombada.
- Deu punts per bitlla “feta” (tombar-les totes menys una)
- Cap punt si es fa llenya o “bisbe”(es tomben totes)
Distància de llançament:
- Homes: 12 m
- Dones: 11 m
- Joves: 8 o 10 m.

CAÇABOLES
És un joc d’habilitat manual i coordinació ull-mà que consisteix a
encertar la bola dins un pot. S’han trobat variants d’aquest joc a
d’altres cultures. Per exemple els indis americans feien servir el
“boliche” (encertar ossos buits o foradats en un punxó de fusta).

Podem trobar caça-boles de fusta al mercat, però el podem fer

nosaltres mateixos reaprofitant qualsevol pot (com més petit, major nivell de
dificultat), un cordill i una bola. Enganxarem un extrem del cordill al pot i a l’altre li
lligarem la bola.

5
 Breu llista de jocs tradicionals

XARRANCA
És un joc que combina punteria, equilibri i habilitat. Se n’han trobat multitud de
variants arreu del món.

Per a jugar-hi haurem de

dibuixar a terra la pista que es
mostra a l’esquerre. Aleshores
farem el següent: tirem la
pedreta al primer quadre i es
salta a peu coix tots els altres
tret del que tingui la pedreta. Els
4-5 i 7-8 no es fan a peu coix sinó que es trepitjaran amb un peu a cada quadre. En
arribar al 7-8 girem d’un bot i desfem el camí de la mateixa manera que l’hem fet
però ara recollint la pedreta. Quan haguem acabat repetirem el joc tirant la pedra al
segon quadre, al tercer, etc. Si fallem en la punteria de quadre tant en tirar la
pedreta com en saltar passarem el torn al següent jugador.

A partir de set anys.

FERRADURES
Es tracta d’un joc de punteria en el qual dos participants han d’encertar deu anelles
dins nou pals disposats en posició vertical. Cada jugador té cinc anelles d’un color i
cadascuna d’elles val un punt. Anul·larem el punts del company encertant les nostres
anelles en pals ocupats per les d’ell.