Ex.

1-
Renaixentisme
- El naixement d’Afrodita

- Pietat del Vaticà

- Santa Maria della Consolazione
 Barroc

- La ronda de nit

- Extasi de Santa Teresa

- Font dels quatre Rius.
 Neoclassicisme

- El jurament dels Horacis

- Napoleó divinitzat
- Porta de Brandeburgo
Ex 2-

Ab lo llarg temps, lo tigre més feroç

acostuma amansar sa gran bravesa,

 i el toro brau se humilla ab tal mansesa

fins a portar un jou sobre del tos;

ab lo llarg temps, aprèn primors un gos,

i lo falcó de anar ab lleugeresa

sobre la caça, i dur-la quan fa presa,

es fan domèstics lo lleó i l'ós;

ab lo llarg temps, ab llengua cefallosa,

lo papagall paraules pronuncia,

lo elefant aprèn terme i criança.

Ab lo llarg temps, tota i qualsevol cosa

se alcança, i casi en tot venç la porfia;

sinó la dona, constant en sa mudança.

- El poema ens explica el fet de que amb el pas del temps les coses
canvien en el seu degut moment, es a dir, el pas del temps fa madurar
les coses i a les persones, fa créixer l’esperit de la gent i enriqueix a
l’esser humà.

- El tema es centra amb el constant canvi de les coses amb el transcurs

de la vida

Anàfora: lo papagall paraules pronuncia,

lo elefant aprèn terme i criança

- És un poema que es mostra carregat de diferents idees en tot moment,

aquest és un tret clàssic del barroc, a més a més hereta una clara
temàtica romanticista, la qual segueix creient en el home, i en el seu
canvi

Ex 3-
Com molts altres cops aquest poema està dedicat a un arcàngel, més
precisament a Sant Miquel. En aquets poema es reflexa l’admiració que es té
cap al arcàngel per haver lluitat contra Llucifer (el àngel caigut). També es
relata com caigué als inferns i d’allà pogué escapar. Aquests i molts altres fets
més destacables, fan que aquest poema sigui una lloança cap a l’àngel en
qüestió.
-Renaixement

• Els quatre genets de l’Apocalipsi de Alberto Durero

• El David de Miquel Àngel
• Fatxada de l’Ajuntament de Sevilla de Diego de Riaño
-Barroc

• Noi mossegat per un llangardaix de Caravaggio

• El rapto de Proserpina de Gian Lorenzo Bernini

• Plaça de San Pietro de Gian Lorenzo Bernini
-Neoclassicisme

• El jurament dels Horacis de Jackes-Louis David

• Orfeu de Antonio Canova
• Temple de la Virtud Antiga de William Kent
 A una monja gravada de verola

Mala pasqua us do Déu, monja corcada,

bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada!

De alguna fossa us han desenterrada

per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada;

però, si sou de vermes escapada,

perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),

mantinga-us Déu la negra burullada,

i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta!

• El poeta descriu l’aspecte d’una monja que dedueixo que va morir de

verola (o que pateix aquesta malaltia). Ho fa molt cruentament, tot
remarcant el seu horrible aspecte desprès de haver estat enterrada un
temps (si es que va morir), i diu que la enterraran sola perquè els morts
no hagin de patir tan mala companyia.
• El tema l’aspecte físic d’una persona.
• Figures retoriques

- “ab més puntes i grops que té l’arada!” (Comparació).

-“De alguna fossa us han desenterrada/per no sofrir los morts tal companyia”
(Exageració).

• Hi trobem les característiques barroques de la deformació de la realitat,

l’obscuritat dels conceptes expressats i la caricatura tragicoburlesca de
l’existència.
En explica les bones accions dels quatre sants màrtirs (Just, Paulí, Ascisi i Germà), tot
lloant-los, recordant la seva bondat i l’efecte que va deixar aquesta en els que els
rodejaven. Al final de cada estrofa fa esment dels seus noms.
-Ex 1

Renaixement. Pintura. Escultura.

Autorretrat de el Greco. La
pietat de Miquel Àngel

Arquitectura
.

Palau Medici Riccardi de Michelozzo.

Barroc. Pintura

La ronda de nit de Rembrandt.

Escultura. Arquitectura.

Crist dels Calzes de Juan Martínez Montañés.

Façana de l’església del Gesú de
Giacomo della Porta.

Neoclassicisme. Pintura Escultura.

El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David

Crist amarrat a la columna,

deFrancisco Salzillo y Alcaraz
-Ex 2.
Ab una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los de or més fi tenen enveja,
en un terrat, la bella Flora, un dia;

entre ells la pura neu se descobria

del coll que, ab son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava

lo dolç combat, que ab estremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m'alterava

i, temerós de alguna gran desgràcia,
de pendre'ls treves ganes me venien.

Una dona de gran bellesa es pentina els cabells en un terrat, mentre un home l’observa
amb deteniment i pateix per el mal que es pugui fer amb la seva pinta de marfil als seus
cabells.

El tema és la descripció d’una dona que es pentina els cabells.

Figures retòriques:

- sos cabells de finíssima atzabeja: Metàfora

- Jo, de lluny, tan atònit contemplava: Hipèrbaton

El Barroc va conservar trets característics del Renaixement com són la bellesa

idealitzada de la dona, que l’autor reflecteix en aquest sonet, o l’ambient de naturalesa
bucòlica. Un altre tret significatiu és el fet que l’home estima a la dona només per
l’aspecte físic, no la coneix, només té nocions de la seva bellesa , la qual ha provocat
que s’enamori d’ella.
-Ex 3.

Els goigs gairebé sempre fan referència a Sants, a Verges, a Àngels, etc. Aquest en
concret parla de la Verge de Bovera i ens explica alguna de les seves fites com per
exemple assistir al naixement de Jesús o rebre la visita de l’Arcàngel Sant Gabriel.
Ex 1
Renaixement:

Pintura

La Gioconda, pintada per Miquel Àngel.

Escultura
 Bartolomeu Colleoni realitzada en bronce per Verrocchio

Arquitectura

Villa Farnesina de Baldassarre Peruzzi

Barroc

Pintura

Sopar en Emaús pintat per Caravaggio

 Escultura

Felip IV representat per Pietro Tacca

Arquitectura

Stift Melk, Wachau

Neoclassicisme

Pintura

La font, de Ingres.

Escultura
 Monument a Cervantes

Arquitectura

Plaça de la Concordia.

Ex 2.
Ara baixes la vista envers la immunda
gruta de l'univers, alberg de pena,
on ja més se ha avingut la llum serena
ab les tenebres de la nit profunda;

ara en lo cel, que de claror abunda,

mires dels signes la dorada vena
i, en la gran bola de alimàries plena,
les pollegueres fermes on se funda.

Ara te'n vages a la terra freda,

a qui lo sol, ab raigs escassos, mira,
o a la que lo Equinocci més abrase,

entres en mar tempestuosa, o queda,

en terra estigues, sossegat, o ab ira,
sempre, pio lector, seràs un ase.
- L’autor expressa la seva inconformitat amb els seus lectors, dient que les
persones son ignorants i que no saben apreciar el que l’univers aporta,
que els lectors no tenen cura del que la vida ofereix i que aquesta actitud
es dona sempre en qualsevol lloc.

-El tema és el menyspreci del escriptor envers els lectors.

Trobem una anáfora:

Ara baixes la vista envers la immunda
ara en lo cel, que de claror abunda
Ara te'n vages a la terra freda

Aquest sonet, en un principi, no té “cap protagonista”, és a dir, no sabem de qui

parla fins al final de tot que nomena al lector com un “ase”. Aquesta
característica de renovar, sortir de lo que és comú és coneguda en el Barroc.
Ex 3

En aquesta cançó que avui en dia encara es canta es lloa a Santa Bàrbara i la
cançó ens parla de Santa Bàrbara com una dona hermosa i molt llesta i que
tothom la venerava. També s’imposa com una creació perfecte i que es
protegida per Déu. En el tercer paràgraf es pot observar com es descriu que
Santa Bàrbara quasi sempre solia estar resant a l’esglèsia.