Natalia Martín Moreno

1er curs del grau d’educació

infantil
Llenguatge visual i plàstic
Professora: Georgina Vila

1
ÍNDEX

Introducció Pàg 3

Experimentem amb el paper Pàg 4 – Pàg 7

Ombres Pàg 8 – Pàg 10

Presentació d’un objecte personal Pàg 11 – Pàg 12

Creació d’una estructura comú Pàg 13 – Pàg 14

Fem una menció a l’art Kitsch Pàg 15 – Pàg 16

Experimentem amb fang Pàg 17 – Pàg 19

I per postres…gelats de fang! Pàg 20 – Pàg 22

Annexos Pàg 23 – Pàg 30

- Sobre els diferents autors Pàg 24 – Pàg 28

- I per acabar…fem un O.M.N.I Pàg 29 – Pàg 30

Bibliografia Pàg 31

Conclusió Pàg 32

2
INTRODUCCIÓ

Els objectius d’aquest quadern de viatge són, per una part presentar tots el
treballs recollits fins ara, així com les aportacions dels nostres companys i
professora.

Des que vam començar l’assignatura, hem realitzat diverses tasques, totes
elles quedaran recollides en aquest treball que servirà per analitzar el nostre
procés d’aprenentatge.
Espero complir les meves finalitats plantejades al començar al curs: presentar
les feines d’una manera adequada i, al mateix temps, gaudir recordant i
reproduir al paper totes les meves emocions.

3
EXPERIMENTEM AMB EL PAPER

A la nostra primera classe “d’ educació visual i plàstica” vàrem experimentar

amb el paper, estudiant la seva forma, funció, colors, propietats, etc.

Material

Com hem dit a la introducció, el material utilitzat va ser el paper. Vàrem usar
diversos tipus de paper.
El primer de tots, d’un color groc clar, que era sobre el qual treballàvem, era
més fàcil de manipular, ja que era fi i fàcil de doblegar, trencar, etc. L’altre, de
color taronja, era una cartolina, més gruixuda, que ens servia de base per
enganxar-hi la nostra estructura.
Els colors els vaig escollir d’aquesta manera per tal que fessin contrast l’un
amb l’altre, d’aquesta manera desàvem la nostra atenció en el primer de tots.

L’eina que utilitzàvem per transformar el nostre paper varen ser les mans.
També ens podíem ajudar d’objectes com el regle o bolígrafs, estris quotidians,
amb l’objectiu de crear alguna forma determinada, com per exemple, una
espiral.

4
Procediment

La pràctica d’aquesta primera classe consistia en mostrar quatre de les nostres

característiques que ens formen com a persones.
D’una banda ens servia per mostrar-nos i conèixer els nostres companys. Per
una altra part, l’objectiu de la classe era estudiar les característiques del paper.
Mitjançant procediments com els d’arrugar, estripar, trencar, etc donàvem
nocions de com érem nosaltres mateixos per tal que els altres companys ens
coneguessin.

Personalment, vaig voler mostrar diversos aspectes que formen part de la

meva personalitat: agressivitat, caràcter, naturalitat i tolerància.

Com podem observar a la imatge, vaig decidir estripar el paper per diverses
zones escampades per tot el full, per tal de mostrar el caràcter que em defineix
com a persona.

D’altra banda, també vaig trencar algunes parts del material per donar a
conèixer la meva agressivitat. Fent formes i forats que deixaven passar el color
de la cartolina que ens feia de base.

5
Com podem veure a la imatge, el detall de la sabata, em va servir per reafirmar
el meu caràcter, al mateix temps, vaig embrutar el paper per donar-li una noció
d’espontaneïtat, i naturalitat, un altre tret que em defineix.

Per últim, vaig decidir expressar quelcom que crec que es positiu de la meva
personalitat, la meva tolerància.
Se’m va fer molt difícil mostrar aquesta característica, ja que no sabia com
representar-ho. Finalment, se’m va acudir realitzar com una escala, amb
diferents graons, que simbolitzaven les diferents classes de persones, situant-
me d’una manera imaginària a aquella estructura, i d’aquesta manera poder
acceptar a la majoria de persones, és a dir, sent tolerant.

Valoració personal

Aquesta primera pràctica em sembla una molt bona tècnica per treballar amb
els infants. Mitjançant l’experimentació, podem explica’ls-hi les característiques
del paper, totes les que hem nombrat anteriorment i més que apareguin en el
moment de l’activitat.
Els nens poden contactar amb aquest material, amb la seva textura, color i fins
i tot, formar estructures, deixant lliure la imaginació i la creativitat.

6
També ens ajudarà a nosaltres, com a futurs pares i educadors, a esbrinar i
conèixer com es comporten els nostres infants i que volen mostrar amb el que
fan.

7
OMBRES

La segona activitat que hem realitzat a la assignatura de llenguatge visual i

plàstica ha estat la creació d’una estructura on hem col·locat el nostre
personatge, en una posició i amb unes característiques determinades.

Material

Un cop més, el material utilitzat a classe ha sigut el paper, ja que és fàcil de

emprar, ajudant-nos a crear la forma que desitgem (arrugar, estripar, doblegar,
etc.).
Disposàvem de dos cartolines, de diferents colors, que feien contrast l’una amb
l’altre.
Vàrem manipulat el paper (l’eina que hem usat per fer-ho han sigut les mans)
amb l’objectiu que ens quedés una estructura de tres dimensions on poguéssim
situar la nostra figura.

Espai

L’espai el vàrem organitzar segons les dos cartolines que teníem.

Amb la primera d’elles, en el meu cas el paper de color groc, vaig crear una
estructura semblant a una escalinata on vaig col·locar al meu subjecte.
L’ús del color groc feia que el treball tingués un matís de llum i claredat.

8
Com podem observar a la fotografia, l’estructura anava situada sobre la
segona cartolina, de diferent color, per tal que es pogués diferenciar amb
facilitat. Aquesta, només feia la funció de base o de recolzament.

Personatge

Com ja hem dit anteriorment, un dels punts més importants del treball era situar
el subjecte en una posició i en un lloc determinat. Això depenia de l’estructura
del nostre personatge.
En el meu cas, com la seva postura era dempeus, em va suggerir col·locar-lo a
un esgraó de l’escalinata que havia creat, donant la sensació que hi estava
pujant.

9
Ombres

Per finalitzar, cal afegir la presència d’un element nou en el nostre treball, les
ombres, que les vam realitzar mitjançant l’ús d’una llanterna.
Segons la direcció on aplicaves la llum aconseguíes un efecte o un altre.
D’una banda, podies crear l’ombra del personatge. També vaig donar tocs de
claredat que es filtraven per les finestres il·luminant el personatge.
El treball adquiria una altra perspectiva, un altre punt de vista prou interessant
d’analitzar.

Valoració personal:

El que més em va agradar d’aquest treball va ser la iniciació amb un

personatge, posicionant-lo a la nostra estructura en funció de les seves
característiques. En el meu cas personal, vaig escollir un que n’estigués de peu
per tal de col·locar-lo a l’escalinata, fent veure que estava pujant-hi.

Tant a mi com a les meves companyes de taula, ens va sorprendre l’efecte que
es va crear amb la llum de la llanterna, li donava una perspectiva molt diferent
al treball, il·luminant el personatge a través dels forats de l’estructura.
La sorpresa ens va motivar a provar altres mètodes amb la finalitat de donar-li
llum i alhora, expressivitat. Vam agafar diversos papers de colors i de textures
diferents (cartolines, papers de seda, etc) per posar-los a la llanterna i crear
llums de colors, tal i com es veu a la fotografia.

10
PRESENTACIÓ D’UN OBJECTE PERSONAL

Una altra de les pràctiques que varem realitzar a l’assignatura de llenguatge

visual i plàstica va ser la presentació d’un objecte personal que ens agradés i
que simbolitzés quelcom per a nosaltres.
Jo vaig decidir portar una polsera o braçalet. És un regal familiar que té força
valor sentimental per a mi, ja que a més a més de fer goig pel que es refereix a
l’estètica, hi porta un element que m’agrada molt, la guitarra.
Els braçalets són objectes personals molt freqüentats en les dones però penso
que aquest és força original.

L’activitat que vam realitzar amb el nostre objecte va ser, primerament la

presentació als nostres companys, explicant què havíem portat i expressant el
motiu.
Posteriorment, vam fer un anàlisi del element. L’esquema era el següent:
- Formes (rodones, punxegudes, rectes...)
- Textura ( fred, calent, si és lleuger o pesant, s’adapta o no a la mà, si
puc jugar-hi amb els dits, entrellaçar-ho a la mà...)
- Material (metàl·lic, plata, paper, fusta...)
- Relació afectiva (record, història, si t’agrada o no...)

11
Aquestes pautes em van servir per realitzar l’explicació objectiva del meu
element, que presento a continuació.

El meu objecte personal és una polsera o braçalet.

Està composta per un seguit de cercles o anelles, entrellaçades entre si, que
formen una cadena, l’objectiu de la qual és adaptar-se al canell de la seva
propietària.
També està formada per un penjoll en forma de guitarra, sent aquesta més
estreta per damunt i agafant una estructura més ample progressivament.
El seu color és plata o metàl·lic, de manera que tota ella és brillant.
La textura de la que està caracteritzada és una mica freda, ja que, com hem dit
anteriorment, el seu material és la plata. Alhora és una textura rugosa (ja que hi
han unes lletres i uns elements gravats) i poc pesant.
El braçalet és un element que té forca valor sentimental per a mi. És un regal
d’aniversari per part del meu pare, sabent que m’agraden molt les guitarres.

Amb les meves companyes de taula, vam crear una petita

estructura (a partir d’un tap blanc, plastilina, i uns pals de
fusta) per tal de fotografiar uns quants dels elements que
havíem portat.

A la imatge podem observar, una sabata, dos braçalets,

un clauer d’un gat negre i un llaç d’un ram.
Tots els objectes ens portaven records i eren importants
per a nosaltres.

12
CREACIÓ D’UNA ESTRUCTURA COMÚ

L’activitat que vam realitzar, després de presentar el

nostre objecte personal, consistia en crear,
mitjançant grups reduïts, una estructura que reunís
quatre característiques comunes a tots els elements
del grup.
La nostra s’havia de crear amb quatre elements
claus:

- Blanca
- Suau
- Lleugera
- Brillant

Material

El material que vàrem emprar per realitzar aquesta

estructura va ser una palangana de plàstic, folrada
posteriorment amb paper de seda blanc, ja que l’element
havia de ser tot blanc.
També vam usar paper de plata, per tal d’establir
quelcom que brillés i que donés lluentor al objecte comú.

Amb la platina, vam fer formes, com les que es veuen a

la imatge: cors (de diferents mides) i un objecte en forma
de nena. Això donava una noció de tendresa a
l’estructura en general.

A més a més, tal i com es veu a aquesta última imatge, vam fer servir cordes,
amb la finalitat de penjar-ho i d’enllaçar-hi tots els objectes.

13
Per acabar, vam voler plasmar uns missatges, mitjançant una cartolina de
color blava: on vam escriure paraules com “JO”, “MADURESA”, “CREIXEMENT
PERSONAL”, etc.
Reflectien les sensacions que ens produïa el nostre element comú i que, volíem
mostrar a la resta de companys.

Com podem veure a la imatge, la nostra estructura té forma de bressol.

El color blanc ens inspirava tendresa i tranquil·litat i les formes que hi vam
afegir, feien que tot plegat semblés un lloc adient per a un nadó.

Valoració personal

Al inici de l’activitat, se’ns va fer una mica difícil crear una estructura que
tingués les característiques comunes: blanc, suau, brillant, i poc pesant. Poc a
poc, pels membres del grup, van començar a sorgir idees i el projecte va
començar a agafar forma fins que vam acabar creant el que es pot veure a les
fotografies.
Volíem mostrar el nostre afecte cap als nens i la nostra dedicació cap a aquesta
vocació. Personalment, crec que ho vam aconseguir força bé, mitjançant la
simbologia que hi vam incloure, com les formes amb paper de plata i les
paraules que personalment va aportar cadascuna a la cartolina.

14
FEM UNA MENCIÓ A L’ART KITSCH

La nostra professora ens va comentar que l’anterior exercici que vam realitzar,
el de crear una estructura comuna a tots els objectes personals del grup, li
recordava a l’art kitsch.
Com que nosaltres desconeixíem que significava aquell terme vam decidir
aprofundir una mica en el seu significat i característiques.
Aprofundim-nos una mica.

Kitsch és un terme d'origen alemany (o potser ídix) que s'ha utilitzat per
classificar un tipus d'art que és considerat una còpia inferior d'un estil existent.
El terme també s'utilitza més balderament referint-se a qualsevol art que és
pretensiós o que cau en el mal gust i la lletjor, i també a elements produïts
comercialment que es consideren vulgars volent ser art.

Degut al fet que el terme kitsch va néixer com una resposta a una quantitat
gran d'art al segle XIX on l'estètica artística es confonia amb un sentit del
sentimentalisme exagerat o melodrama, el kitsch està més associat amb l'art
que és sentimental; tanmateix, es pot utilitzar per referir-se a qualsevol tipus
d'art que és deficient per raons similars; en provar de semblar o resultar
sentimental, elegant, teatral, o creatiu, el kitsch es diu que és un gest imitatiu
dels aspectes superficials de l'art. Es diu sovint que el kitsch depèn només en
merament repetir una convenció, una fórmula, faltant-li el sentit de creativitat i
originalitat mostrada en l'art genuí.

Per bé que kitsch és un terme usat per criticar, a vegades s'utilitza també com
a compliment, i hi ha qui l'aprecia per ser divertit, retro, amb un humor
involuntari, irònic, etc.

15
Imatges d’art kitsch

Els nans de jardí són Una mostra de Kitsch japonès

una mostra de kitsch comercial

"Genie in a Trailer, the Morning after” "Knowing why Cage Birds Sing”
Alma Lee Alma Lee

16
EXPERIMENTEM AMB FANG

A més a més d’experimentar amb

paper, també ho hem fet amb altres
materials, com per exemple, el fang.

Material

En aquesta classe de llenguatge visual gaudíem d’un element nou: el fang. La

nostra professora ens va donar fang en pols per tal que féssim una barreja amb
aigua.
Els diferents estats del fang són: sec, pols de fang, líquid, pastós, llimós, dur,
etc.
L’eina que utilitzàvem en aquest cas, era les mans. Ens produïa diverses
sensacions el contacte al barrejar: ganes d’experimentar, fàstic, ens podia
arribar a atrapar aquesta sensació nova, etc.
Quan vam aconseguir realitzar una pasteta mitjançant aquesta barreja, vam
començar amb el procés d’experimentació, el més divertit i creatiu de la classe.
Aquesta pràctica no consistia en crear quelcom estètic o funcional, sinó que
només havíem de provar, que podíem fer i com ens sentíem nosaltres al mateix
temps.

17
Vam dedicar aquestes dues hores a tractar el fang, a compartir amb els nostres
companys, a dibuixar a la taula (folrada amb cartolines), i sobretot, a deixar-
nos portar per la nostra creativitat i imaginació.
Un altre dels elements que vam utilitzar va ser el paper de wàter (sensació
desagradable, ja que no podies fer formes) i la cartolina del seu interior, per
tal d’afegir elements al nostre procés.

Per finalitzar la tasca, vam recollir les cartolines que folraven les taules apilant-
les d’una manera concreta, la nostra va ser la que es mostra a la següent
fotografia.

Valoració personal

Algunes de les opinions o emocions que hem aportat després de realitzar

aquesta pràctica varen ser:
- Suavitat de la pols
- Fem pastetes amb la barreja d’aigua
- Experimentació amb el fang: fem dibuixos, formes, i textures, etc.
- Angoixa de la sensació permanent dels dits bruts
- Ganes de tastar-ho
- Llibertat de no haver de crear quelcom amb sentit o significat
- Adaptació del fang a la ma i als dits

18
Aquesta va ser una pràctica molt divertida i entretinguda.

Per una banda, ens ha serveix per aplicar-la amb els nostres infants, per tal
que aquests experimentin el tacte, la temperatura; per saber si els agrada o no;
per veure com es comporten amb els seus companys, si saben compartir; per
examinar les conductes de joc i, en definitiva, per comprovar com improvisen i
utilitzen la seva creativitat.

D’altra banda, pel que fa a nosaltres, també ens va servir per veure els límits de
la nostra creació, per a divertir-nos creant noves textures i experimentant amb
les mans.
Vam innovar amb un tipus de pintura que no és l’habitual, teníem la necessitat
de marcar les nostres petjades al paper.
La conclusió que vam extreure d’aquesta classe va ser: coneixem la matèria,
experimentem i obtenim una tècnica mitjançant la pràctica.

19
I PER POSTRES...GELATS DE FANG!

Una de les últimes classes a plàstica consistia en realitzar aquests magnífics

gelats, que semblen de veritat i que, al mateix temps t’obren l’apetit.
També va ser un exercici força divertit i molt creatiu. Ens ho vam passar molt
bé creant-los.

Material

Tal com es veu a la imatge, i encara que no ho sembli, el material utilitzat ha

estat el fang en diversos estats, amb diverses textures i colors.
- Sec
- Pols de fang
- Líquid
- Pastós
- Llimós
- Dur

A més a més teníem el suport on posàvem els

nostres gelats.
D’alguns portaven terrines, d’altres copes, gots
de plàstic, de vidre, etc. Tots ells servien per tal
de fer goig a les nostres postres, per tal de
mostrar-los als nostres companys i per donar un
toc de realisme.

20
Eines

Les eines bàsiques que vàrem utilitzar van ser:

- Corró
- Espàtula
- Fil de pescar
- Xeringa
- Ralladors
- Esponja
- Palets d’escultor

A part de totes aquestes, les eines més importants que vam usar, foren les
mans. Constantment estaven embrutades amb fang, producte del treball que
estàvem realitzant.
Construíem els gelats a partir de la barreja dels diferents estats del material
principal, de donar-hi forma, de situar-lo a les diferents copes, terrines, etc.
Gràcies a totes aquestes eines vam poder realitzar les nostres creacions.

Procediment

Amb l’objectiu de crear els nostres gelats

donant un toc de realisme ens inspiràvem en
la realitat, en els gelats quotidians. Com que
gaudíem de material suficient per realitzar el
que volguéssim, cadascú es deixava emportar
per la seva creativitat.

D’alguns varen fer gelats amb diferents boles, com si aquestes fossin de
diferents sabors. D’altres els hi ficaven galetes o neules per acompanyar les
postres, ficant-les al mateix recipient. El realisme era present en tot moment a
l’aula, hi havia alumnes que espolsaven sobre les seves creacions fang en
pols, un altre de les maneres d’usar aquest material.

21
Valoració personal

Algunes de les sensacions que sentíem quan treballàvem amb les postres,
varen ser:
- Sorpresa: d’anar creant i anar aconseguint els nostres objectius, de
veure com ens estava quedant, etc.
- Satisfacció: de fer un bon treball, de realitzar aquesta pràctica i a més a
més, veure que agafava una forma força estètica i real.
- Relació de la matèria i les mans: experimentàvem sensacions diferents
quan barrejàvem, tocàvem, fèiem pastetes, etc.
A algunes persones els hi agradava, a d’altres els feia fàstic,
s’atrapaven, etc.
- Treball lúdic: va ser una pràctica molt divertida i creativa.

Per finalitzar, acabar afegint una última fotografia d’aquest exercici.

Com veiem a la fotografia, els gelats, a més a més de semblar realistes, són
molt estètics i fan goig.

22
ANNEXOS

En aquest apartat, inclourem feines que tenen a veure amb l’assignatura de

llenguatge visual.
En aquest cas són, primerament una menció a alguns dels autors que hem
estudiat a classe i, posteriorment, l’ objecte musical no identificat o O.M.N.I.
Aquest últim es destinava a la classe de llenguatge musical, però era un treball
relacionat amb les manualitats, on vam utilitzar la nostra imaginació i, a més a
més, ho vam presentar a la classe de plàstica, m’ha semblat adient incloure-ho.

A continuació presento ambdues parts de manera breu.

23
SOBRE ELS DIFERENTS AUTORS

Autors que tracten la percepció.

- Miquel Barceló Artigues, conegut

simplement com a Miquel Barceló
(Felanitx, 8 de gener de 1957), és un
pintor mallorquí de fama internacional.
Ha introduït en la seva obra reflexions
complexes i intel·lectualitzades sobre
l'entorn privat de l'artista: el seu taller, la
seva biblioteca, etc. Barceló té una forta
relació amb les coses que l'envolten, de
les quals pren idees per crear el seu art.

- Juan Muñoz: Madrid, 16 de Juny de 1953 –

Eivissa, 28 d’Agost de 2001. Fou un famós
escultor espanyol. Per les seves escultures
usava paper maché, resina i bronze.
Es va interessar en la creació de treballs
auditius per a ràdio.

- Cristina Iglesias: San Sebastià, 1956. Escultora i gravadora, premi

Nacional d’arts plàstiques.
Ha transformat el concepte d’escultura, les seves obres reflecteixen un
vocabulari estètic basat en l’ús de diferents materials (resina, ferro, vidre,
motius vegetals, etc) i diferents tècniques. Delaten el interès de l’artista
per l’espai, l’arquitectura, la literatura i la geologia.

24
- Eva Looz: Viena, 1940. Es caracteritza per una preocupació central que
des de diferents angles rastreja la implicació entre la matèria i el
llenguatge.
Estudia els processos d’extracció i tractament de minerals i matèries
primes, les repercussions socio-culturals, les petjades en el paisatge i en
el idioma.

- Ibarrola: Biscaia, 18 d’Agost de 1930.

La seva obra pictòrica és un
desenvolupament plàstic de la seva
ideologia política. Inscrita dins de la
pintura social, denunciant la realitat del
proletariat i del món rural.
Tendeix cap al expressionisme.

- PereJaume: Sant Pol de Mar, 1957.

Amb clares arrels surrealistes el seu
interès per la pintura ha transcendit el seu
caràcter merament pictòric, esdevenint la
seva obra poètica d'igual o més
importància que l'anterior. Des dels inicis
de la dècada del 1980 porta a terme una
àmplia producció que inclou llibres de
poesia, assaig, crítica i catàlegs.

25
- Marina Abramović: Iugoslàvia; 30 de
novembre de 1946), artista sèrbia de
performance, que va començar la seva
carrera al començament dels 70.
Activa per més de tres dècades,
recentment descrita com “L’àvia de l’art
performance”.El treball d’ Abramović,
explora la relació entre l’artista i
l’audiència, els límits del cos, i les
possibilitats de la ment.

- Sandy Skoglund: Quincy, 1946. Fotògrafa i artista plàstica.

Les seves fotografies reflecteixen amb freqüència la instal·lació
d’escenaris dissenyats per l’artista que transmeten un conjunt d’idees
amb plantejaments que es poden situar entre l’art conceptual i el
surrealisme.

- Bob Verschueren: treballa amb

elements de la natura. Relacionant
l’arquitectura amb la seva obra.

26
- Penone: Itàlia, 1947.

El treball de l’autor es basa en una observació meticulosa de la

naturalesa, que ens proposa una reflexió entre l’home i el cosmos.
La seva obra es defineix com: poètica, intimista i sensual; però també
pertorbadora, paradoxal i monstruosa.

- Lygia Clark: Als anys 70 s’interessa en les possibilitats terapèutiques

de l’art. Els seus treballs interactius, contenen elements del
performance. Són intents de moure’s entre l’art i l’activitat
psicoterapèutica. A partir de 1978, es va dedicar exclusivament a la
pràctica psicoanalítica.

27
Autors que tracten el volum

- Richard Serra: Estats units, 2 de Novembre de

1939.
És un escultor minimalista conegut per treballar
amb grans peces d’acer i per les seves
construccions minimalistes, que accentuen el
pes i la naturalesa dels materials.
El treball és completament abstracte.

- Picasso: Màlaga, 25 d'octubre de 1881 - Mougins, França, 8 d'abril de

1973.
conegut com Pablo Picasso ja que signava amb el segon cognom, és
un dels més reconeguts pintors del segle XX, conegut sobretot per
fundar el cubisme junt amb Georges Braque. Va treballar també la
ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia,
creant més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

28
I PER ACABAR...FEM UN OMNI!

A classe de llenguatge musical hem fabricat de manera individual un “OMNI”

(objecte musical no identificat). Jo he fabricat un Siku, semblant a una flauta.

Nom: Siku xinés

Classificació:
• Científica: aeròfon

• Tradicional: vent

Material
• Regle

• Tisores o cúter

• Retoladors

• 2 palets xinesos (de menjar)

• Corda (gruixa)

Descripció de la construcció

Agafem els retoladors, hem de tenir aproximadament 11, encara que si volem,
podem fer el mateix instrument amb més o menys quantitat. Agafem tots els
retoladors, els obrim i els hi llevem la tinta de dins. Un cop realitzat això, els
tornem a tancar i agafant el primer, li tallem la punta, no massa tros. De manera
que ens quedi un tub, obert per dalt i tancat per sota.
Realitzem el mateix procés, prenent de referència el primer retolador, tallant
tots els altres 7 mm més, de manera que ens queden de grans a petits.

29
Per últim, els col·loquem per ordre, els hi fiquem sota els palets xinesos i els
cordem amb cura per a que no se surtin de l’estructura.
Manual d’instruccions

Per poder tocar el nostre siku amb retoladors,

el que cal es bufar per els forats. No ho
aconseguirem a la primera, ja que no és fàcil,
però amb una mica de paciència i bons
pulmons ho aconseguireu!

Per saber-ne una mica més...

Siku és el nom genèric que rep a l'Argentina i Bolívia la flauta de Pan

llatinoamericana que rep el nom també genèric de zampoña a Equador, Perú o
Xile (tot i que hi ha una importantíssima variació de famílies dins cada país).

És d'origen preinca. Les proves més antigues estan a la ceràmica mochica

(costa nord del Perú) i Nazca (costa central del Perú). Hi ha també proves
d'origen Nazca, de sikus fets de ceràmica i óssos d'animals i humans. Es
segueix utilitzant en la música folklòrica de l'altiplà andí, en la Meseta del
Collao, entre Perú, Xile, Bolívia i el nord-oest de l'Argentina, a més de en les
capitals d'aquest països, on hi ha nombroses agrupacions molt actives.

La persona que toca el siku s'anomena sikuri (tot i que al nord-oest argentí a
vegades també s'anomena així al instrument).

30
BIBLIOGRAFIA

- http://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/iglesias_cristina.htm

- http://catwikipedia.com

- http://wikipedia.com

- http://www.guiarte.com/barcelona/noticias/giuseppe-penone-en-
caixaforum.html

31
CONCLUSIÓ

Mitjançant aquest treball, he pogut examinar la meva feina durant tot el curs,
exercint també un criteri objectiu, és a dir, analitzant les meves tasques.
D’altra banda m’ha servit per aprendre nous conceptes sobre diferents autors
estudiats a classe, tant els artistes de percepció com els de volum.

El Quadern de viatge és una bona eina per tal d’avaluar-nos, ja que, a més a
més de fer el que s’havia preestablert, presentar les feines, cadascú havia
d’aportar el seu toc de personalitat o de diferenciació de la resta, per tal que el
treball ressaltés.

M’ha agradat fer aquesta tasca, ja que he pogut veure la meva evolució i, al
mateix temps he pogut recordar moments únics viscuts a classe, compartint
amb els meus companys i deixant-nos portar per la nostra creativitat, sent
lliures.

32