Natalia Martin Moreno

1er curs de grau de magisteri

infantil

Grup: 1K

Llenguatge visual i plàstica

Índex:

1
Introducció Pàg.
3

Fem un paisatge per al nostre OMNI Pàg.

4-pàg.6

Setmana extraordinària: exposició Eugenia Balcells

Pàg. 7-pàg.9

Pensament i resultat de la setmana extraordinària

Pàg.10-pàg.11

Pintem amb tinta xina

Pàg.12-pàg.13

Dictat amb ceres

Pàg.14-pàg.15

Comuniquem amb els colors

Pàg.16-pàg.17

Dibuix dels infants

Pàg.18-pàg.22

Valoració Pàg.23

Bibliografia
Pàg.24

2
QUADERN DE VIATGE II: línea i color

INTRODUCCIÓ

Comencem de nou creant un altre quadern de viatge on emmagatzemem

tots els nostres treballs. També col·leccionem fotografies per recordar,
sentiments i aprenentatges.

Aquesta segona part, tracta sobre la línea i el color. Hem realitzat diverses
tasques que veurem a continuació i que tracten sobre aquests dos aspectes.
Inclourem una sèrie d’imatges que serveixen per a analitzar el nostre treball
i explicacions escrites que fan més clar el procés d’aprenentatge i les
pautes de la nostra professora.
En definitiva, en el quadern de viatge explicarem els materials utilitzats i les
sensacions.

Els objectius d’aquest quadern de viatge són, per una part presentar tots el
treballs recollits fins ara, així com les aportacions dels nostres companys i
professora.
Espero, doncs, reproduir fidelment tot el que he sentit en aquestes últimes
setmanes de treball i plasmar-ho al paper amb sinceritat, ja que aquesta
assignatura va més enllà de les activitats plantejades. Amb el llenguatge
visual, experimentem, ens emocionem i aprenem.

3
Fem un paisatge per al nostre OMNI

Com ja sabem, a l’assignatura de llenguatge musical, vam crear un OMNI

(objecte musical no identificat) que vam incloure a la primera part del
nostre quadern de viatge, ja que era una activitat creativa, on vam
combinar diferents elements per crear quelcom que fes música.

Jo vaig experimentar amb diversos objectes per crear un Siku o flauta

peruana. Vaig usar retoladors, tisores, corda, palets xinesos, etc; i el meu
resultat va ser el següent.

Però la nostra feina no va acabar aquí. Després de presentar-ho a l’aula de

música i de plàstica, la nostra
professora de llenguatge visual,
ens va proposar de realitzar un
paisatge per transportar aquell
element en un context concret.
Com

2
que el meu OMNI provenia del Perú vaig decidir fer un paisatge amb
diverses muntanyes, camins, un riu, etc. Vaig buscar diverses fotografies
per inspirar-me.

El material utilitzat va ser el següent:

• Fusta (base de l’exercici)

• Cola
• Barnús
• Paper de diari
• Paper de seda de diferents
colors
• Sorra (de diversos tipus)
• Fulles
• Cotó
• Etc

El procediment que vam seguir per crear el nostre paisatge va ser,

primerament, agafar la fusta que havíem comprat prèviament a l’abacus de
la universitat. Aquesta feia de base i aguantava el pes de tota la estructura.
Una vegada pensat de forma personal el que volíem crear, vam començar a
experimentar.

Primerament vaig crear les muntanyes amb paper de diari mullat en cola
(creada per nosaltres) i folrat amb un altre paper més consistent que
donava la forma de manera més precisa.

2
Després vaig voler crear un terreny que no fos plà, sinó que fos àrid.
Seguint el mateix procediment que abans, però aquesta vegada sols vaig
usar paper de diari.
Una vegada ja era sec, vaig afegir-hi, també amb cola, el paper de seda de
diferents colors, creant muntanyes marrons, un sòl de color més clar (amb
l’objectiu que fes contrast) i un riu de color blau cel.

A la part dreta de l’omni vaig situar

els camins, realitzats gràcies a
diversos tipus de sorra. Si ens fixem,
veiem la primera, de color grisa, més
dura, freda i amb pedretes petites. Al
costat, observem la segona, de color
marró fosca, més suau i càlida

Per últim, vaig fer un camí amb diferents fulles que representaven una
senda d’un bosc.
Vaig pintar la base d’aquella zona de color verd, amb pintura acrílica, per tal
que no es veiés la separació entre la col·locació de les fulles, ja que
quedaven forats en blanc.
Els tres camins estan enganxats a la base de fusta gràcies a la cola
primerament i al barnús després, ja que la cola es va acabar.
Per últim vaig afegir cotó fluix a sobre les muntanyes per donar-li un toc de
neu, que representés el hivern a les muntanyes del Perú.

Aquest exercici va ser un dels meus preferits, ja que tenia por a no fer-ho
com esperava. Em semblava molt difícil i tenia molts prejudicis. Poc a poc,
quan anava veient que el meu paisatge agafava forma, em vaig sentir més
positiva i amb més ganes de continuar treballant.

1
Crec que vaig fer un bon treball i estic orgullosa del meu resultat i del meu
esforç.
Tant jo com les meves companyes vam gaudir molt creant-lo.

Setmana extraordinària: Centre d’Arts Santa Mònica

La setmana del 16 al 20 de novembre, els estudiants del grau d'educació

infantil vam gaudir de la programació d'unes activitats realitzades fora de la
facultat.
Aquestes servien per fomentar el coneixement de la diversitat i la pluralitat
dels models d'intervenció en diferents àmbits, aprenent a adaptar
l'enfocament dels problemes a cada context.
També facilitaven l'establiment d'una relació entre la teòrica treballada a
classe i la formació pràctica de l'estudiant.

Com que vam realitzar una activitat

programada per cada assignatura, la nostra
mestra de llenguatge visual va decidir de

1
portar els seus alumnes a l’exposició de l’Eugenia Balcells, al centre
d'art Santa Mònica.
Aquesta exposició tractava sobre la llum i el color. Hi havia diferents parts,
cadascuna tractava aquests dos elements amb diferents motius.
Aprofundim-ne una mica més.

El Centre d’arts Santa Monica

L'any 1984 Santa Mònica, antic convent datat del 1636, fou declarat
monument històrico-artístic d'interès nacional i es convertí en sala
d'exposicions de la Generalitat de Catalunya.

Ubica t
en un singular edifici de la Rambla de
Barcelona, és un espai de confluència i de creuament entre diverses
disciplines de la creació artística contemporània amb la ciència, el
pensament i la comunicació.

Atents a les mutacions culturals i els canvis socials marcats pel trànsit a la
societat del coneixement -en col·laboració amb institucions universitàries i
acadèmiques, instituts de recerca, centres de producció i difusió artística,
científica i comunicativa, Arts Santa Mònica genera idees, projectes,
recerca i materials que promouen un diàleg entre les aportacions locals i la
dimensió global de la societat.

Art com a interpel·lació del gaudir estètic, del coneixement i de

l'experimentació a l'abast d'una comunicació emocional i crítica. Ciència,
com a cultura, concebuda com un dels nuclis de la creativitat. Comunicació,
com a objecte d'atenció i reflexió en les seves interrelacions amb l'art i la
societat, i com a plataforma d'existència i d'expressió del propi centre.

Exposició Eugenia Balcells: Freqüències

2
L’Eugenia Balcells, artista reconeguda internacionalment diu que la creació
és un acte pur d’investigació i descobriment, una aventura.
La seva exposició que es presenta a Barcelona, és un homenatge a la llum,
continuat estudi al llarg de la seva trajectòria com artista.

El que ha realitzat en la primera sala de la seva exposició ha estat un

laberint sobre lo virtual, l’ombra, el reflex, en definitiva tot el joc de la llum.
Ha agafat els espectres d’emissió de la llum de tots els elements de la taula
periòdica, que són els protagonistes de tota la història.
“Com una mena de metàfora de la creació de tot”.

A la segona sala, trobàvem la Roda de Colors. Una mena de catàleg

universal d’imatges de pel·lícules, documentals, etc que estan obrint i
tancant-se en les ranures, convivint per configurar aquest catàleg del color.
Cada color té els seus poders i és molt interessant anar veient com es van
manifestant.

2
El Laberint d’Horta, lloc enigmàtic i únic per a ella, la va inspirar. Va partir
d’un zoom des de fora del planeta Terra, arribant al centre d’ aquest
laberint.

Freqüències és la caixa de colors amb la qual

el sol pinta el món cada matí.

Resultat i pensament de la setmana extraordinària

Una vegada vista l’exposició de l’Eugènia, la Georgina ens va encomanar

realitzar un pensament embolicat de forma artística sobre cadascuna de les
activitats que havíem realitzat, que varen ser:

• Conferència de l’Eulalia Bosch.

• Jardí de cordes de Cerdanyola.
• L’acompanyament a un centre de pràctiques.
• L’exposició de la llum i el color al centre d’art de Santa Mònica.
• L’espectacle un plat pla ple de poesia està a la biblioteca Jaume
Fuster.
• Visita al museu i concert Corda i Descorda a l’Auditori de Barcelona.

El material del que disposàvem era molt ampli:

• Paper cartolina
• Paper de seda
• Paper de plata
• Paper maché
• Corda
• Pinzells
• Tinta xina
• Filferro
• Etc

2
El procediment a seguir era el següent. Primerament havíem d’expressar
el nostre sentiment o pensament en un paper de cartolina, de la mida que
nosaltres volguéssim. En el meu cas vaig agafar un de rectangular. Agafant
pinzells de diverses mides dibuixàvem al paper mitjançant tinta xina que
ens va proporcionar la nostra mestra.

En el meu cas, vaig fer primerament les ratlles verticals, que feien
referència a l’exposició de llum i color de l’Eugenia Balcells. La paraula
“Sorpresa” expressava els meus sentiments respecte tota la setmana en
general, la clau de sol ens transportava al moment del corda, descorda,
(concert de l’auditori) i l’embolcall en forma de caramel, que em recordava
a la meva experiència amb els nens de P3, en l’acompanyament a l’escola.

Una vegada escrit el pensament, havíem d’embolicar-lo de forma personal i

original. Al mateix temps, havíem de ser fidels al que sentíem.
Jo vaig decidir embolicar-ho amb paper de color ataronjat, era transparent
però deixava passar el color i això li donava un toc de lluminositat al paper
de sota, com veiem a la fotografia.
La seva textura era semblant al plàstic, inicialment es molt llis, però el vaig
arrugar per que donés un aspecte més desenfadat.

2
Per acabar, el vaig cordar a banda i banda amb una corda, la qual el tacte
era semblant a l’espart i el seu color era blanc cru.
El vaig embolicar com un caramel, ja que físicament tenia un aspecte força
maco i, d’altra banda, per simbolitzar el moment tan especial que vaig viure
amb els nens i nenes de l’escola Sagrada Família, en l’acompanyament a un
alumne de pràctiques.

El resultat va ser el que podem veure a la

fotografia. El nostre pensament va ser creat
a l’aula de plàstica i presentat,
posteriorment, a l’espai de seminari, amb la
meva tutora, Roser Ros, qui tenia ganes
d’observar i analitzar els nostres resultats.
Fent reflexions, els meus companys em van
dir que el meu embolcall era molt càlid i d’un color molt tendre.

Pintem amb tinta xina

La següent activitat consistia en realitzar siluetes d’unes plantes que la

nostra professora ens va proporcionar. L’exercici no era copiar de forma real
la flor sinó retractar-la mitjançant la observació però de forma creativa, és a
dir no dibuixar tot el que veiéssim literalment.

El material del que disposàvem era el següent:

• Cartolines (de color blanc i diferents mides)

• Tinta xina

2
 • Pinzells

El procediment a seguir consistia en escollir

una planta, diverses cartolines i pinzells per
plasmar els dibuixos.
Una vegada agafat el material, la nostra
professora ens va explicar un conte sobre com
treballar aquesta activitat. La conclusió que
ens va ajudar a realitzar la tasca era que el
treball no comença quan iniciem la pintura,
sinó molt abans, quan analitzem la planta, la
mirem i pensem com plasmar-la. En definitiva,
el treball comença des de la observació.

El resultat és el que veiem a les fotografies.

Va ser una pràctica relaxant, ja que la Georgina ens va

posar música mentre treballàvem, també vam fer
silenci al mateix temps amb l’objectiu de centrar-nos
només en la nostra tasca personal, sense molestar als
companys ni entorpir el propi treball.

1
Dictat amb ceres

En una de les últimes pràctiques que hem dut a terme en l’aula de plàstica
ha estat la realització d’un dictat amb ceres.

El material del que gaudíem era:

• Ceres
• Mig fulls de paper

El procediment que vam seguir consistia en que la nostra professora, ens

deia una paraula i els alumnes l’havíem de representar al paper. La pràctica
havia d’estar realitzada en menys de tres minuts. D’aquesta manera,
podíem veure fins on arribava la nostra capacitat d’improvisació i la nostra
imaginació.
Com hem especificat al material, els dibuixos estaven fets gràcies a ceres,
podent utilitzar el color que més ens agradés o s’acordés a la paraula que
ens deia la Georgina.

2
El traç podia ser més fort, fluix, suau, agressiu, etc. També depenia segons
el que ens feia dibuixar la mestra.

La primera paraula que ens va especificar va ser la Por.

Vaig decidir fer-ho amb ceres de color vermell i negre, ja que per mi la por
té aquests dos colors. Com es pot veure a la imatge, el meu traç es diferent
segons quina part mirem de la fotografia. Hi ha parts més suaus i d’altres
més agressives. La direcció també varia, ho vaig fer per donar diferents
perspectives i que no fos monòton. D’altra banda em vaig deixar emportar
pels meus sentiments, i em vaig expressar d’aquesta manera.
Crec que em va quedar prou encertat i vaig ser fidel al que sentia.

La segona i última paraula va ser alegria.

Com podem veure a la fotografia, aquesta es molt més alegre que no pas la
primera. Els colors són molt més vistosos. He escollit el groc, vermell i lila
per donar alegria, i el negre per simbolitzar que dins l’alegria tenim
moments de tristesa, ja que sense tristesa no existeix la felicitat.

1
El color vermell simbolitza l’amor i l’amistat, que són els moments de
màxima alegria que podem experimentar amb les persones que més
estimem.
Les formes que van variant signifiquen els canvis que tenim a la nostra vida
i que, el sentiment l’alegria no és sempre igual ni pels mateixos motius.

Aquesta pràctica ens va servir per veure on arribava la nostra imaginació, la

capacitat d’invenció i la forma de plasmar-ho al paper i els motius.
Jo, personalment vaig veure que vaig saber plasmar el que sentia i em vaig
sentir orgullosa del meu treball quan va estar acabat.

Comuniquem amb els colors

A la última classe pràctica de llenguatge visual ens vam comunicar a través

dels colors.
El material del que disposàvem:
• Esponja
• Paper cartolina
• Pigments
• Pasta per fer la barreja

1
El procediment: La professora Georgina ens va proporcionar diferents tipus
de pigments que barrejats amb una espècie de gelatina podien crear
diferents colors, formes, volums, etc.
Les mans van estar la nostra principal eina, ja que vam utilitzar el palmell
de la mà, els dits, el puny, etc.
La primera part era experimentar amb els colors i les textures, dibuixant al
nostre paper allò que volguéssim. Barrejàvem la pasta que ens va donar
amb els pigments, creant colors diversos, expressant-nos de forma
espontània i natural.

Després vam pintar a sobre la taula,

aquesta estava folrada també amb
paper i podíem expressar-nos, molt més àmpliament. Ho fèiem segons ens
deia la professora, amb els dits, amb els punys, amb la palma de la mà,
amb diferents moviments, intensitats, etc.
Vegem-ne una fotografia del resultat:

1
Per concloure amb aquesta activitat, val a dir que tant jo com les meves
companyes vam gaudir molt realitzant aquest exercici ja que era molt
creatiu, natural i espontani.
Va ser molt divertit pintar tant als papers, com posteriorment a la taula,
deixant-nos portar per la nostra creativitat.

El dibuix dels infants

Diversos autors han volgut estudiar l'evolució del dibuix en el infant i
cadascun ha fet incís en uns o altres aspectes o punts de vista.

1
 • James Sully al 1885 ja parlava de tres estadis (gargot, dibuix
rudimentari, i estadi evolucionat).
• Herman Lukens, 1896, defineix de 4 etapes des del gest a la
representació expressiva i autònoma.
• George Kerschenteiner al 1905 proposa tres etapes: dibuix
esquemàtic, dibuix d'aparença i dibuix tridimensional.
• Rouma al 1913 va fer un estudi de la primera fase centrant-se en
una recerca dels gargots i la seva evolució cap al dibuix més
elaborat.
• Cyril Burt al 1921 va presentar una classificació en 7 etapes (gargot,
línia, simbolisme descriptiu, realisme, realisme visual, repressió,
renaixement)
• Al 1927, Henri Luquet va publicar un estudi on plantejava que el
infant evolucionava cap al realisme visual en les seves produccions.
• Cap a mitjans de segle, Viktor Lowenfeld va publicar una
classificació per etapes que, encara avui, segueix vigent com a
referència.

1a etapa: Gargoteix (2-4 anys)

Exemples de nens de 2 anys:

1
2a etapa: pre-esquemàtica (4-7 anys)

Exemples de nens de 4 i 5 anys respectivament:

1
3a etapa: Esquemàtica

Exemples de nens de 7 i 8 anys:

1
4a etapa: principi del realisme

Exemple d’un nen de 9 anys i una nena de 10:

5a etapa: Seudorrealista (11–13 anys)

1
Exemples de nens de 12 i 13 anys:

6a etapa: Decisió (13-17 anys)

Exemples de nens de 15 i 16 anys:

Valoracions finals

1
Aquest semestre de llenguatge visual i plàstica m’ha semblat molt
interessant per al nostre aprenentatge com a futures mestres.

Al principi de l’assignatura, abans de començar cap classe, pensava que

seria una matèria més pràctica on analitzaríem obres d’infants de diferents
edats. Una vegada vaig veure que nosaltres havíem de ficar-nos en la pell
dels nens, i realitzar les mateixes activitats que ells, em va semblar molt
més divertit i entretingut del que m’esperava.
Crec que si no fem les mateixes tasques, no podem proposar activitats en
un futur, ni podem saber quines són adequades per a ells i quines no.

Personalment penso que és quelcom bàsic aprendre a manifestar els

nostres pensaments a través de la pintura o d’altres elements com el fang,
encara que no sigui estètic o formal.
També és necessari que aprenguem a tractar tots els materials (diferents
tipus de paper, els colors, les pintures, el fang, etc) i les seves tècniques, a
ser imaginatius i a deixar-nos portar per la nostra creativitat i imaginació; a
comprovar la nostra capacitat de treball en equip i individual i , al mateix
temps, a fer ús de noves eines.

En aquest semestre hem aprés conceptes d’eines (funcionament, ús i

composició), de diferents materials, tècniques de treball, a saber compartir,
a saber ajudar als nostres companys, etc. I, sobretot a imaginar,
experimentar i a no tenir por a llençar-nos i a fer diferents creacions.

2
Bibliografia

Les fonts que hem utilitzat han estat les següents:

• http://www.artssantamonica.cat/index2.html

• http://www.lmi.ub.es/evisual/contens/resums/evol_dibuix.pdf

• http://visionary-film.blogspot.com/2009/10/eugenia-balcells-
frequencies.html