TREBALL D’UN CAPÍTOL DEL LLIBRE “MI

ESCUELA SABE A NARANJA”

MARI CARMEN DÍEZ NAVARRO

Alumna: Iris Salat

Professora:Carmina
Folch
Assignatura: Seminari
Curs: Primer semestre
Classe i grup: 1r E.I.
K, B
Data: 22/12/09
ÍNDEX
• INTRODUCCIÓ.................................................pàg. 3

• CAPÍTOL: ¡Quiero ser alguien!..................pàg. 5

o Ressenya bibliogràfica.
o Síntesi i contingut del capítol.
o Opinió personal.

• BIBLIOGRAFIA.................................................pàg. 9

2
INTRODUCCIÓ

L’autora, Mari Carmen Díez Navarro ,vol una escola que doni
peu a l’escolta, a la relació, al plaer, a l’aprenentatge i tot allò
que engloba la vida quotidiana.
Aquesta és l’escola de la que parla en el llibre Mi escuela
sabe a naranja i ho fa en primera persona, des de la primera
experiència com a alumna, com a mestra, com a mare i com a
persona. També des de la seva formació, des de la seva
reflexió personal, la seva intuïció i el seu afecte.

Pel que fa a la referència de l’autora, Mari Carmen Díez

Navarro és mestra, psicopedagoga i especialista en educació
infantil. És coordinadora pedagògica de la Escuela Infantil Aire
Lliure de Alacant, membre del Consell de Redacció de la
revista In-fàn-ci-a de la associació de Mestres Rosa Sensat de
Barcelona i vocal de Asmi, Societat científica per la salut
mental infantil des de la gestació (gruo Espanyol de la WAIMH).
Actualment, participa en activitats de formació de professorat i
col·labora en varies publicacions pedagògiques.
Ha escrit llibres de poesia: Versos reciém nacidos, Caperucita
Roja y los 40 ladrones y Pitiflores.
També és autora de llibres sobre educació infantil, en els que
narra i analitza les seves experiències amb els infants: La oreja
verde de la escuela, Proyectando otra escuela, Un diario de
clase no del todo pedagógico, Col·leccionant moments, El piso
de abajo de la escuela, Poesías por alegrías y Mi escuela sabe
a naranja.

3
Ha col·laborat juntament amb altres autors en Emocions, La
acción tutorial, Espais i temps per al joc, Los trucos del
formador...Y ha coordinado el libro de arte, Esculturas al aire
libre.
En els seus treballs apareixen com a fils conductors: la escolta
als infants, el vincle mestre-alumne, la inclusió del món
emocional en la escola, la valoració del grup, les relacions, la
experimentació, la creativitat, etc.

A continuació presento el treball del llibre, en el que tracto un

capítol en concret anomenat ¡Quiero ser alguien!, el qual
faig una ressenya bibliogràfica, una síntesi i contingut del
capítol i l’opinió personal d’aquest.

4
CAPÍTOL: ¡Quiero ser alguien!

• Ressenya bibliogràfica.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “¡Quiero ser alguien!”. A:

Mi escuela sabe a naranja. Barcelona: Graó, 2007. p. 81-
97.
ISBN: 978-84-7827-520-5

• Síntesi i contingut del capítol.

El capítol parla de la importància que se li dóna a tot

ésser humà, és a dir, “ser algú”, destacar, tenir un lloc i
una identitat pròpia i diferent a les altres.

En el capítol, la Mari Carmen Díez, explica una sèrie

d’anècdotes dels infants, que a continuació explicaré de
manera resumida:

El Héroe

Aquesta és una obra de Rabindranaz Tagore i s’anomena

La luna nueva.
Parla de la relació que tenen una mare i un fill, de la
protecció i de la estimació mútua que tenen. L’obra
també simbolitza al fill com a un heroi.

Quiero ser alguien

Tracta de la imaginació, de la creativitat dels infants.

Aquests, en els seus somnis, en els jocs, en els teatres,
etc., s’imaginen que són herois.
S’ha de deixar fer als nens i nenes, saber entendre i
aprendre d’ells, ajudant-los a complir els seus desitjos.
Com diu l’autora, el teatre és bàsic treballar-lo des de
ben petit, ja que ofereix moltes possibilitats, tant en el
llenguatge, com en la expressió, la comunicació i la
transmissió dels valors culturals.
S’aprèn a ser un mateix, a donar-se a conèixer i aprendre
dels altres, disfrutant de les històries i de la bona relació
amb els demés.

5
També es pot observar com els infants passen de ser
espectadors més o menys passius en el teatre que fan
els mestres, a la d’actors més o menys actius, en
escenes suggerides pels mestres, ja que aquests, poden
ser creadors i directors de les pròpies obres.

Taller de teatro libre

Tracta d’un taller que va proposar l’autora, que consistia

en realitzar una obra teatral d’històries lliurement,
respectant una sèrie de normes bàsiques.
Aquí els infants tenien que aprendre a treballar en grup,
a distribuir-se els personatges, a distribuir-se el temps,
etc., i també a aprendre a resoldre conflictes, entre
d’altres.
Als nens i nenes els hi costa molt encaixar la frustració o
perdre.

¡Lágrimas de cocodrilo!

Tracta sobre un altre taller que va proposar l’autora, però

aquesta vegada la temàtica era de els cocodrils.

Es van valorar les propostes dels infants, ells van

aprendre a organitzar-se i a elaborar material per les
obres.
Cada grup va triar com introduïa la seva obra, amb
cançons o poemes, inventats o creats.

¡El chiste del ascensor!

Parla de la importància que té que tots els infants aportin

alguna cosa a l’aula, ja que ajuda a una convivència i a
un aprenentatge millor . Un ambient de grup favorable,
ajuda a la persona, a un encontre i complexitat amb els
altres, com també a compartir vivències.

Andreu es un artista

6
Parla de que cada infant té una capacitat, una afició, per
a transmetre una certa expressivitat a les seves accions i
simulacions.

La autora, aquí ens parla d’un nen en concret, l’Andreu,

que sempre es mostrava amant de la broma i de la
improvització en els teatres.
Ella li va proposar fer una representació, i un cop
realitzada l’obra teatral va preguntar a Andreu que havia
sentit i va dir que estava emocionat , ja que no sabia
com anava a sortir.
Durant l’obra, va poder observar les diferents reaccions
dels infants. Molts tenien reaccions de nerviosisme i
d’enveja.

L’Andreu va mostrar en tot moment seguretat i

autoestima i en tot moment de l’obra, va poder
reconèixer el reconeixement i la admiració i la valoració
dels altres.
Els altres, van haver d’aguantar la frustració de no ser
cadascun d’ells els que destacava en la actuació.

Mirar y ver

L’autora parla de la importància d’observar els infants en

el teatre, els seus gestos, les seves paraules, els seus
moviments, etc.
També com es mostren curiosos, valents, imaginatius,
etc.; i quina importància van tenint sobre la cultura: el
llenguatge, la estètica, la investigació, etc.

Y con cara de buena

Finalment, la autora acaba el capítol amb un poema, que

sembla explicar com era ella en la seva infantesa. També
ens vol demostrar amb aquest poema com hem sigut
nosaltres quan érem nens.
Me colgaba de pendientes
las cerezas más lucidas.
Gastaba de pintauñas los pétalos de los geranios.
De diadema me valían las puntillas de bolillos.

7
 Y de broche un alfiler con un ramito de jazmines.

Y a cantar...
Y a echarme un taconeo por el recibidor.
Y a mirarme de reojo en los espejos.
Y a pellizcar por debajo las toñas recién traídas del
horno.

Y con cara de
buena...

• Opinió personal.

El capítol ¡Quiero ser alguien! m’ha agradat bastant, ja

que reflecteix la idea principal de el voler ser alguna
cosa .
Penso que cadascú té un estil personal i s’ha de
respectar, és a dir, deixar fer allò que un vol.
També s’ha d’aprendre a ser empàtic, a saber entendre
l’altre i ajudar-lo en tot moment en cas de necessitat.

8
BIBLIOGRAFIA

RECURSOS ELECTRÒNICS

• Pàgines web:

MARI CARMEN DÍEZ NAVARRO. Magisterios con huella.

Cuadernos de pedagogia.
<http://www.carmendiez.com/IMAGES/Forat/Cuadern
os%20de%20Pedagog%C3%ADa/Magisterios%20con
%20huella.pdf>
[Consulta: 19 de desembre de 2009]

MARI CARMEN DÍEZ NAVARRO.

<http://www.carmendiez.com/>
[Consulta: 19 de desembre de 2009]