EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

Capítol: “Mirada”

1. Ressenya bibliogràfica.

Serrano i Farrera, Sebastià. “El poderós llenguatge dels ulls”. A: El

regal de la comunicació. Barcelona: Ara Llibres, 2003. p. 57-72.
ISBN: 84-932886-4-0

2. De què tracta?

Aquest capítol parla de la importància que té la mirada en els éssers

humans.
S’ha de tenir consciència del valor que tenen els ulls, per així poder
descobrir coses noves, mantenir contacte amb altres persones, i
poder interactuar positivament amb elles i amb la societat que ens
envolta.

3. Opinió personal del tema dins del capítol.

El capítol de “El poder dels ulls” m’ha fet reflexionar sobre el

llenguatge dels ulls, el com i el perquè de la mirada i l’ús de les
nostres interaccions socials. Com es desenvolupa des de la infantesa i
el poder que té dins de la societat.

Del capítol m’han agradat les següents cites que parlen dels ulls i de
la mirada:
La mirada ens informa de la actitud que té l’altra persona, les
intencions d’aquesta, i ofereix indicis sobre els pròxims moviments.
I els ulls signifiquen calidesa, acceptació, cura, atenció, empatia,
respecte i interès, i ho diuen tot sobre les relacions interpersonals.

Penso que s’haurien de treballar més les interaccions entre persones

en la nostra societat, i s’haurien de millorar aspectes com la
acceptació i la empatia.

Capítol: “La fascinació per les cares”

1. Ressenya bibliogràfica.

Serrano i Farrera, Sebastià. “La fascinació per les cares”. A: El regal

de la comunicació. Barcelona: Ara Llibres, 2003. p. 93-104.
ISBN: 84-932886-4-0

2. De què tracta?
El capítol tracta de lo important que arriben a ser les
expressions facials en les situacions comunicatives, entre
d’altres signes no verbals com el tacte, la mirada i la veu.

S’ha de donar una certa confiança a la cara, aprendre a

observar els rostres, per a què no ens deixin mai indiferents i
que ens facin adonar-nos de la importància que hi ha en la visió
de les cares.

3. Opinió personal del tema dins del capítol.

Aquest capítol m’ha fet pensar sobre la relació que hi ha entre

l’expressió facial i les emocions, ja que aquests dos components
són bàsics en el reconeixement de rostres, que al mateix temps,
han de tenir estratègies en la comunicació sobre els
comportaments en la societat.

Tot ésser humà necessita descobrir les intencions de la persona

en si i esbrinar si aquesta, és amiga o no.
S’ha d’establir una bona xarxa de relacions amb les persones,
per a poder identificar-les, llegir els estats d’ànim, etc., ja que
un problema,un error, pot donar lloc a un mal resultat, és a dir,
a una fugida o a un enfrontament amb l’individu.
També parla de la falsedat lingüística: amagar, dissimular la
informació, i de la difícil detecció de la mentida.

Les cites que he escollit del capítol “La fascinació per les cares”
són les següents:

En l’espai de la comunicació facial hi ha ben present una bona

part de la nostra història evolutiva (p. 96)

El llenguatge permet obtenir, transmetre o manipular informació

sobre un mateix, sobre l’entorn i sobre el món. (p. 101)

No detectem mentides, descobrim les emocions que elles

desencadenen. (p.103)

Penso que tot individu està creat per a mirar-se a la cara i per a
descobrir que hi ha darrere d’un to de veu qualsevol.
La cara i el to de veu són signes pertanyents a la proximitat, que junt
amb el tacte, es desenvolupen des de la infància, i es continuen
construint al llarg de tota la vida.
L’ART DE SABER ESCOLTAR

Capítol: “Escoltar”

1. Ressenya bibliogràfica.

Torralba i Rosselló, Francesc. Primera part: Les condicions de

l’escolta, “Escoltar i sentir”. A: L’art de saber escoltar. Lleida: Pagès
editors, 2006.
p. 13-18.
ISBN: 84-9779-415-X

2. De què tracta?

Aquest capítol s’inicia amb la següent pregunta: en què consisteix

escoltar?
L’escolta és selectiva, mentre que l’acte de sentir pròpiament dit va
lligat als sentits externs dels éssers humans.
Cap persona escolta alguna cosa de manera casual, sinó perquè ha
desitjat de forma prèvia escoltar-la. Aquest desig sorgeix d’una
intuïció, duna mirada atenta que fa que ens hi fixem i que ens
interessem en un subjecte.
S’ha de tenir constància que l’escolta és bàsica per a establir un
diàleg amb les persones, i sense aquesta, no serà possible una bona
comunicació.

3. Opinió personal del tema dins del capítol.

El capítol de “Escoltar i sentir” m’ha fet pensar sobre lo selectiva que

pot ser l’escolta, és a dir, els éssers humans escoltem el que creiem
que s’ha d’escoltar, però realment no parem atenció a qui mereix ser
escoltat. Per aquest motiu, no hauríem de fer cas de manera única de
les nostres pròpies intuïcions.

Del capítol voldria destacar la següent cita:

Aprenem a parlar, perquè escoltem els nostres pares i mestres.

Penso que en la nostra societat les persones haurien de fer un esforç

per a escoltar-se i per a establir un bon diàleg, ja que vivim en un
món on els grans no escolten els petits, i els petits tampoc escolten
els grans. És a dir, es creen interferències constants entre els éssers
humans, i és per aquest motiu, que fallen els mecanismes
transmissors de valors, de llenguatges, d’idees, de creences i de
costums.
Capítol: “Prendre’s Temps”

1. Ressenya bibliogràfica.

Torralba i Rosselló, Francesc. Primera part: Les condicions de

l’escolta, “Prendre’s temps”. A: L’art de saber escoltar. Lleida: Pagès
editors, 2006.
p. 23-28.
ISBN: 84-9779-415-X

2. De què tracta?

Aquest capítol s’inicia amb una frase: l’art de saber escoltar

requereix temps.
El temps és un element bàsic en els processos comunicatius
dels éssers humans.

L’adquisició de l’escolta requereix esforç, constància, dedicació i

sobretot paciència.
Per a assolir una escolta de qualitat s’haurà de disposar d’un
cert temps, que estarà a disposició d’una altra persona, és a dir,
perdre temps personal perquè un altre individu pugui expressar-
se i dir tot allò que realment pensa i vol comunicar.

Existeixen diverses formes temporals referents al procés de

“l’art d’escoltar”, com:

• Temps de l’expressió:
Aprendre a comunicar el que sentim en el nostre interior, per
a elaborar de forma verbal el missatge que volem expressar.
Paraules, moments i llocs més adients.

• Temps de la comprensió:
Saber assimilar i comprendre totalment el missatge que se’ns
dóna.
No sempre coincideixen els temps de l’expressió i de la
comprensió, ja que hi han missatges que s’entenen abans
d’haver sigut expressats per la persona en si.

• Temps de la resposta:
La resposta de qualitat només es pot dur a terme si va
precedida d’una escolta de qualitat.
La resposta correcta és una reacció immediata.
La resposta intel·ligent és pausada i complexa. Apunta cap
allò essencial, no busca complaure ni satisfer a la persona.
 Aquest temps és posterior al de la comprensió, sinó fos així,
es produiria una gran incomunicació.

3. Opinió personal del tema dins del capítol.

El capítol de “Prendre’s temps” m’ha fet reflexionar sobre la

falta de temps que tenim els éssers humans, la rapidesa amb la
qual vivim la nostra rutina i la tensió que es produeix a l’hora de
comunicar el que tenim en el nostre interior de manera
accelerada, fent que ens col·lapsem i que diguem coses que
mai hem volgut dir.

S’ha de saber que la comprensió és un procés lent, cansat i

sovint costós, és a dir, s’ha d’entendre el llenguatge de les
paraules i esbrinar el significat d’allò que diu la persona, i també
descobrir allò que queda ocult darrere el missatge que ens vol
transmetre.

En la comunicació de les nostres rutines hi ha una constant

acceleració, que acaba generant incomprensions i confusions.

A continuació voldria destacar les següents cites:

Tan sols el qui està disposat a fracassar una i altra vegada,

aprendrà a escoltar correctament (p.23)

Només qui calla, dóna, realment, a l’altre, l’oportunitat de parlar

(p. 23)

Cal donar a l’altre l’oportunitat de canviar, de transformar-se, de

veure les coses d’una altra manera (p.25)

Penso que en societats com la nostra tant accelerades, l’escolta

és complicada de realitzar amb una certa qualitat, perquè tot
s’ha de dir de manera ràpida i hi ha una intolerància cap als
missatges transmesos lentament i els que demanen una
rapidesa.
Tothom hauria d’intentar aconseguir una escolta de qualitat, ja
que és bàsica i vital per a garantir unes millors rutines, amb un
mateix i amb les persones que ens envolten.